La Xina ha aconseguit els últims anys menjar-se una part del mercat que fins fa poc ocupava la indústria farmacèutica europea, fins a desplaçar el Vell Continent al tercer lloc a escala mundial en molts aspectes. És una classificació encapçalada pels Estats Units però en la qual el gegant asiàtic no para de guanyar posicions. En aquest context, Catalunya, el principal pol del sector a Espanya, amb el 44% de les plantes de producció de fàrmacs (79 de les 181 existents), i un dels principals a Europa, ha de jugar un rol important en l'esforç per millorar la innovació del ram i recuperar posicions. En aquest marc, la Generalitat i la patronal Farmaindustria treballen per impulsar la competitivitat i incrementar la innovació i l'accés dels pacients a nous tractaments. L'última trobada entre les dues parts es va produir el mes passat, amb l'assistència del president Salvador Illa, abans de la seva baixa mèdica, i la presidenta de la patronal sectorial, Fina Lladós.

Els Mossos d'Esquadra han iniciat a primera hora d'aquest dimecres un operatiu policial centrat en el tràfic de medicaments i substàncies vinculades al dopatge. Segons ha pogut saber l'ARA, la policia catalana està intentant desarticular una xarxa criminal que es dedica a subministrar substàncies a clients de gimnasos per potenciar el rendiment físic i augmentar la capacitat de musculació. Almenys un dels detinguts és un metge, asseguren fonts coneixedores.

Donald Trump no en té prou. Després de tancar acords comercials amb diverses potències, el president dels Estats Units ha sorprès amb un nou anunci d'apujar els aranzels el 100% a tots els medicaments farmacèutics no genèrics que arribin al país estatunidenc a partir de l'1 d'octubre. La Comissió Europea, però, no s'ha donat per al·ludida i recorda en un comunicat emès aquest divendres que l'acord comercial que va firmar amb Washington aquest estiu estableix que els gravàmens d'importació que imposi la Casa Blanca poden ser com a màxim del 15%.

Llegim a l'ARA que investigadors de la Universitat d’Edimburg (que no és pas la Universitat No-T’hi-Fixis) "han descobert en un estudi que un bacteri anomenat Escherichia coli pot convertir una molècula d’una ampolla de plàstic en paracetamol". Les conclusions es publiquen a la revista Nature Chemistry.

Reig Jofre, farmacèutica catalana i familiar, va guanyar l'any passat 10,5 milions, un 11% més que l'any anterior, i va facturar 337 milions, un 7% més, amb un fort impuls exterior, ja que gairebé 60 de cada 100 euros es van generar a fora. Aquesta mateixa setmana ha inaugurat una ampliació que duplica la capacitat de producció de la seva filial sueca, Bioglan. I aquest 2025 ha complert la seva primera dècada a borsa, des de la integració amb l'antiga Natraceutical. El parquet , que els ha fet tenir avui uns 6.000 accionistes, ha estat una experiència positiva, segons el seu conseller delegat, Ignasi Biosca, representant de la tercera generació propietària de la companyia, que rep l'Empreses a la seva planta de Sant Joan Despí, on produeixen anestèsics d'alta precisió per al mercat japonès. El fet és que la borsa, afegeix, ha estat una via per reforçar l'aposta del grup per la innovació, sobretot la tecnològica, i també per impulsar el seu gir del medicament tradicional d'origen químic al biotecnològic, que dona més marge, davant dels fàrmacs amb recepta, que després d'anys de pressió pública per rebaixar-ne els preus costen més de produir que el preu al qual es venen, denuncia.

El temps mitjà per decidir si un medicament s'incorpora a la cartera de serveis del sistema nacional de salut i, per tant, el finança l'Estat, és de 344 dies. Un cop la Unió Europea autoritza un fàrmac nou, els estats membres inicien un procés particular d'avaluació i negociació amb la farmacèutica per acordar si finalment arriba a la ciutadania amb diners públics, i en el cas d'Espanya aquest termini ja és inferior a l'any. El ministeri de Sanitat ha tret pit aquest dilluns de la dada, ja que suposa una millora substancial respecte als últims anys: l'any 2020 el temps mitjà podia superar els 519 dies, és a dir, 170 dies més que en l'actualitat.

Uns dies enrere una professional de nom Anna va explicar a la xarxa LinkedIn una experiència recentment viscuda. Volia compartir-la perquè l’havia impactat força. Una persona molt propera, que l’estimava bé, la va fer rumiar intensament. L'Anna travessa un trànsit personal difícil, però “humà, normal i quotidià”, segons les seves paraules. La persona propera li demanava que anés a veure al seu metge perquè li pautés un tractament. “Un tractament?”, es va estranyar l'Anna. “Sí, per a la depressió o l’ansietat o el que sigui que tinguis”. I la seva resposta va ser clara i directa. “Ni pateixo depressió ni ansietat. Experimento tristesa a estones pel dol que visc, pel que ja no és, ni mai serà”. Explicava llavors com li havia sobtat haver d’arreglar amb un tractament farmacològic, una pastilla, qualsevol emoció que, simplement, havia de viure i deixar passar. Concloïa que és un error cada cop més freqüent en una societat on és més fàcil anestesiar el símptoma que abordar l’origen.

El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei de medicaments que pretén reformar un sistema que pràcticament no ha canviat des de la dècada dels anys noranta. L'objectiu de la futura norma és "modernitzar" el sistema de preus dels fàrmacs, impulsar els tractaments genèrics i agilitzar la prescripció de medicaments. I entre altres mesures, destaquen que habilitaran infermeres i fisioterapeutes perquè també puguin receptar fàrmacs. Ara bé, fonts del ministeri de Sanitat diuen a l'ARA que encara no estan definits quins fàrmacs podran prescriure i que s'hauran d'ajustar a les noves "competències", que encara estan pendents de definir.

La comunitat científica fa anys que adverteix d'un augment de malalties com el càncer, l'infart, l'Alzheimer o l'obesitat de cara a les pròximes dècades. La societat cada cop està més envellida i moltes d'aquestes patologies a l'alça s'associen a l'edat. Tothom reclama més esforços en investigació per tenir un millor control d'aquestes malalties, garantir la supervivència dels pacients i assegurar la seva qualitat de vida. Ara bé, el farmacòleg Joan Ramon Laporte i l'economista de la salut Guillem López Casasnovas remarquen la importància de fiscalitzar aquesta recerca, sobretot a les empreses que hi ha al darrere.

Fa setmanes que el col·lectiu de veterinaris de l'Estat ha mostrat malestar per la nova regulació dels medicaments per a animals. Les mobilitzacions coincideixen amb les alarmes per si el reial decret que va entrar en vigor a principis d'any, transposant una directiva europea, pot fer que les mascotes es quedin sense els fàrmacs necessaris. Una preocupació avivada per la mort de la gossa Selva a la Corunya, de qui diuen ha estat "la primera víctima" de la nova normativa, dissenyada amb l'objectiu de millorar el control d'aquests fàrmacs, evitar-ne mals i minimitzar les resistències als microorganismes.

No trigarem a veure vells buscant desesperadament un camell que els doni l’analgèsic que els neguen a la farmàcia perquè el sistema que els controla diu que ja n’han pres molts aquest mes. Per si no en tenien prou de sentir-se sobrers en un sistema que anteposa la productivitat a tota la resta, ara els repeteixen per totes bandes que no és bo que prenguin tantes pastilles, que tenen molts efectes secundaris. O sigui que res, si teniu dolor suporteu-lo amb estoïcisme judeocristià; si no podeu dormir, feu-vos una valeriana; si noteu el pes feixuc de la depressió, digueu-ne tristesa i apunteu-vos a algun taller de ceràmica o macramé. És cert que el consum de medicaments ha augmentat, segons les estadístiques, però les xifres només són això: xifres. ¿Algú es pot creure que prenem analgèsics, medicaments per a la tensió o per al colesterol per gust? ¿Que ens enganxem al paracetamol com si fos heroïna?

La insuficiència cardíaca és una malaltia crònica que afecta més de 60 milions de persones a tot el món, de les quals unes 208.000 a Catalunya. El cor d'aquests malalts va perdent progressivament la capacitat per omplir-se i bombar prou sang per satisfer les necessitats del cos. Un dels paràmetres per diagnosticar aquesta malaltia és el percentatge de sang que el ventricle esquerre envia cap a l’artèria aorta en cada contracció del cor. S'anomena fracció d’ejecció i, en funció del seu percentatge, es considera normal (entre un 50% i un 70%), lleugerament reduïda (entre un 41% i un 49%) i reduïda (menys d'un 40%).

Prendre determinats fàrmacs —inclosos alguns per tractar malalties mentals, la hipertensió i les al·lèrgies— pot dificultar encara més la hidratació o el refredament eficaç del cos quan fa calor. A les portes que les temperatures facin que el mercuri dels termòmetres s'enfili, us diem el que cal saber i el que podeu fer per mantenir-vos fora de perill quan les temperatures són abrasadores.

El metamizol és el principi actiu del Nolotil, un dels analgèsics més utilitzats a Espanya i un dels medicaments que més es prescriu per al dolor intens, si bé no hauria de ser el fàrmac de primera elecció per a aquests símptomes. Ara l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) ha començat a revisar la seguretat d'aquest element per analitzar quin és el risc de patir agranulocitosi, un trastorn que es caracteritza per una caiguda sobtada dels glòbuls blancs que pot provocar infeccions greus, ja que augmenta la vulnerabilitat a patir infeccions.

És un dels analgèsics més utilitzats a Espanya, per davant de l'ibuprofèn, i el desè medicament que més es prescriu per al dolor intens i el tractament de la inflamació, si bé no hauria de ser el fàrmac de primera elecció per a aquests símptomes. Parlem del metamizol, el principi actiu de medicaments com el Nolotil, i que ara la Fiscalia de l'Audiència Nacional investiga pels possibles efectes adversos que es vinculen al seu consum. El ministeri públic ha iniciat diligències preprocessals a partir d'una denúncia de l'associació del Defensor del Pacient contra aquest analgèsic comercialitzat des de fa més de 50 anys i que fa uns cinc anys que està en el punt de mira pels seus efectes secundaris. De fet, el Nolotil ja s'ha retirat en diversos països com el Regne Unit o Suècia. 

Cada 31 de desembre, entre els molts propòsits d'any nou que es fan els catalans, n'hi ha un que sempre es repeteix: vull deixar de fumar. Fer-ho, però, no és fàcil i des del 2018 la xifra de fumadors a Catalunya es manté estable, al voltant d'1,5 milions. El tabaquisme és el principal factor de risc del càncer i les malalties cardiovasculars. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Combatre'l és, des de fa anys, un dels cavalls de batalla de les autoritats sanitàries i, de fet, el govern espanyol ja ha avançat que vol endurir la llei antitabac aquest any. A banda de la campanya que es fa des de les administracions per reduir-ne la incidència, cada fumador viu la seva pugna personal contra el tabac, i per sortir-se'n primer cal voluntat però també tenir bons aliats. Alguns d'ells els podem trobar a les farmàcies i, des del 2020, n'hi ha uns quants que són finançats per la Seguretat Social: si dius que vols deixar de fumar, el metge de capçalera et pot prescriure tres medicaments que estan parcialment reemborsats. Són el Todacitan, el Recigarum i el Zyntabac.

La Generalitat tindrà veu i vot en la comissió estatal que decideix el preu dels medicaments. Després d'anys demanant aquesta competència, finalment el ministeri de Sanitat, ara liderat per Mónica García, ha autoritzat el departament de Salut a seure a les reunions de la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments per tenir capacitat de decisió en la negociació el preu dels fàrmacs. L'objectiu últim és que Catalunya tingui influència en els medicaments que es trien i, a la pràctica, en la decisió d'on van destinats. Fins ara, un representant del Govern ja s'asseia en aquesta comissió, però simplement com a observador. El conseller de Salut, Manel Balcells, ha destacat després de reunir-se amb la ministra la importància que "la Generalitat tingui un paper actiu en l'avaluació dels medicaments".

A l’abril una dona embarassada va morir en un hospital de Kandy, a Sri Lanka, per complicacions atribuïdes a un anestèsic fabricat a l’Índia. Uns mesos abans ja s’havien relacionat uns xarops per a la tos fets a l’Índia amb la mort d’uns nens a Gàmbia i l’Uzbekistan. Aquest any també s’han detectat medicaments de qualitat subestàndard a les illes Marshall i a Micronèsia, abans, però, que fessin mal a ningú.

Durant els últims anys diferents estats de la Unió Europea han tingut problemes de subministrament de medicaments i s'han evidenciat les diferències entre els Vint-i-set respecte a l'hora d'accedir a fàrmacs, sobretot als més pioners. Per posar-hi remei, la Comissió Europea ha presentat aquest dimecres la proposta de reforma legislativa farmacèutica més ambiciosa dels últims vint anys, que pretén abaratir el preu dels fàrmacs, democratitzar-ne l'accés i potenciar la indústria europea del sector. "La normativa pretén garantir que els medicaments arriben als pacients de tot Europa de manera equitativa i a la vegada", ha remarcat la comissària europea de Salut, Stella Kyriakides, en roda de premsa.

Des que existeix, la indústria química ha buscat la manera que la reacció que es produeix entre dos elements o més es faci de la manera més ràpida possible. D’aquí en surt la catàlisi, que no és sinó afegir un altre compost, el catalitzador, per accelerar la reacció. A la natura podríem dir que no li cal inventar res perquè aquest tercer element ja existeix. Són els enzims, unes molècules que fan possible que totes les reaccions essencials es produeixin en una escala de temps i en unes condicions compatibles amb la vida. Per a la indústria és més complicat. Per produir un compost o un producte determinat, cal trobar la molècula que acceleri el procés sense generar gaires residus i de la qual se'n pugui obtenir tanta quantitat com calgui.