El Govern i ERC fa mesos que estan asseguts a banda i banda d'una taula. La principal carpeta que hi tenien era el nou model de finançament que, en paral·lel, negociaven amb el govern espanyol. De fet, la part catalana, en aquesta negociació, va fer front comú perquè es garantís el principi d'ordinalitat en el nou sistema, almenys per a Catalunya. S'havia anat teixint una relació de confiança que, després del no d'Oriol Junqueras a negociar els pressupostos, ha quedat tocada. Esquerra considera que el PSC "no ha fet els deures" per pressionar el PSOE perquè traspassi la recaptació de l'IRPF; en canvi, el Govern creu que els republicans han canviat de posició i ara exigeixen més garanties de les que havien demanat a l'inici. Malgrat tot, totes dues parts han reprès contactes aquesta setmana per intentar reconduir la situació. De fet, fins i tot s'han donat més marge per negociar i han ampliat el termini per presentar esmenes a la totalitat dels comptes: el debat finalment serà el 20 de març.

El govern espanyol mou fitxa. El secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, ha anunciat aquest dilluns un pacte amb la Generalitat per ampliar el Pla de Rodalies i ha assegurat que "ha d'arribar fins als 8.000 milions d'euros". L'actual inversió establerta fins al 2030 és d'uns 6.300 milions d'euros, dels quals ja s'han executat uns 2.500 milions, per tant seria una inversió extra de 1.700 milions per a Rodalies. En una entrevista a l'ACN, Santano ha explicat que "aviat" es donaran més detalls en una compareixença pública.

Accidents mortals. Esllavissades. Estructures que s'enfonsen. Manteniment dubtós. Falta d'inversions. Maquinistes revoltats. Són només alguns dels termes que han protagonitzat aquesta setmana tràgica a la xarxa ferroviària catalana que tanca amb un accident mortal a Gelida (precedit d'un altre a Còrdova), tres esllavissades, la caiguda de dos murs de contenció (a Gelida i Pineda) i desenes d'avaries menors. Una desgraciada concatenació de fets que ha provocat que la Generalitat –la titular del servei– tornés a anunciar aquest dissabte al matí una nova aturada de tot el sistema, fet que ha deixat Catalunya sense circulació ferroviària. Més de 1.400 quilòmetres de vies, però sense trens.

La manca d'inversió a Rodalies és una de les causes que s'argumenten habitualment per justificar-ne el mal funcionament. I hi ha dades certes que ho corroboren. Segons les últimes xifres oficials, entre el 2010 i el 2023 –última dada disponible– només es va invertir tant en la infraestructura com en els trens un de cada dos euros pressupostats.

AstraZeneca ha posat en marxa el seu hub global a Barcelona a l'edifici Estel, que ocupava fa anys Telefónica. El president de la companyia a Espanya, Rick R. Suárez, ha aprofitat l'acte d'inauguració per demanar al govern espanyol "agilitat, estabilitat i visió a llarg termini" per garantir la competitivitat del sector farmacèutic i científic. Ho ha fet durant la inauguració d'aquesta seu en un acte en el qual també han participat el president Salvador Illa; la ministra de Sanitat, Mónica García; i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, entre altes autoritats.

Canvi de prioritats. Criteria, el braç inversor de La Caixa, preveu tenir una capacitat d'inversió a empreses i fons de fins a 8.000 milions d'euros i posarà a disposició de la Fundació La Caixa, la seva propietària, fins a 4.000 milions d'euros en dividends per a programes socials, de recerca, beques i cultura d'aquí al 2030. Aquests són els pilars de l'adaptació del pla estratègic aprovat aquest dilluns pel consell d'administració de Criteria, que posseeix la principal cartera de participacions empresarials d'Espanya, amb un valor superior als 37.000 milions d'euros.

La farmacèutica catalana Rubió ha invertit 14 milions d'euros en l'ampliació de la seva planta de producció a Castellbisbal (Vallès Occidental). L'ampliació permetrà duplicar la capacitat productiva actual, d'uns 10 milions d'unitats, fins als 20 milions d'unitats, ha informat la mateixa empresa.

Miura Partners ha anunciat que entrarà al capital de Grup PMP, especialitzat en la construcció residencial industrialitzada. L'operació es materialitzarà mitjançant una ampliació de capital a través de fons Miura Impact Fund. Amb aquesta iniciativa, Miura reforça l'aposta per un sector estratègic amb impacte mediambiental com és el de la construcció industrialitzada.

El ministre de Transports, Óscar Puente, ha vingut a Barcelona a donar un missatge de calma. "Hi ha diners i hi ha moltes obres en marxa", ha dit en una trobada amb empresaris al Cercle d'Economia, abans de desgranar les principals accions i inversions que el seu ministeri té previstes a Catalunya; algunes de tan complicades i històriques com el traspàs de Rodalies, l'ampliació de l'aeroport o la millora dels accessos al port.

Tot i dedicar-se a produir energia solar, en el món dels petits inversors fotovoltaics plou sobre mullat. A les retallades retroactives de retribució –aprovades primer pels governs socialistes, el 2010, i posteriorment consolidades i agreujades pels del PP, a partir del 2012, amb canvis en les regles de joc i convertint el "BOE en paper mullat"–, s'hi sumen els efectes de la regulació, cosa que fa que actualment molts productors ingressin encara menys per la quantitat d'hores en què el preu és negatiu. Una situació positiva per als consumidors gràcies al pes de les renovables i a la qual aquests pioners van contribuir, però que ara els està penalitzant, mentre que els grans inversors no ho pateixen perquè tenen més fortalesa financera i aprofiten les economies d'escala. "Ens expulsen del mercat. Molts han hagut de malvendre", es queixen els petits inversors, que són unes 62.000 famílies, unes 8.500 a Catalunya, especialment en zones rurals, que reclamen solucions al ministeri de Transició Ecològica.

La baixa execució pressupostària de l'Estat a Catalunya és una qüestió endèmica que s'arrossega des de fa anys. La Generalitat pressiona des de fa temps per crear mecanismes per controlar que les inversions estatals arribin a materialitzar-se, però fins ara, no ha servit de res. L'últim òrgan que el Govern s'ha compromès a crear, arran d'un pacte amb ERC, és un "observatori" que faci "seguiment de les principals inversions" que l'Estat fa a Catalunya. Ara bé, es tracta més aviat d'una eina de pressió que de control, perquè l'Estat no hi està representat; la idea era incloure-hi part del teixit econòmic català i també els partits polítics amb més representació al Parlament. Més enllà de qui en formi part i de la funció que hagi de desenvolupar, el fet que s'acordi un altre òrgan per intentar fiscalitzar les inversions estatals denota que aquesta continua sent una qüestió irresolta.

El govern espanyol ha augmentat de mitjana la inversió real a Catalunya en uns 158,9 milions d'euros anuals des de l'arribada de Pedro Sánchez a la presidència en comparació amb el període del govern de Mariano Rajoy. Aquest increment es deu, en part, a la pujada també de les inversions a Catalunya que apareixen als pressupostos generals de l'Estat des que Sánchez és a la Moncloa. De fet, que el total pressupostat hagi crescut més que el total invertit en realitat fa que el percentatge d'execució del govern actual sigui notablement inferior al de l'anterior executiu del PP.

Sempre us dic que per invertir hi ha tants productes com persones. Amb tot, hi ha alternatives que semblen més aviat jocs que no pas opcions reals. Avui parlem dels memecoins i per què mai es pot recomanar especular o jugar (no es mereix la consideració d’invertir) amb aquest tipus d’actiu.

David Forcada és assessor financer i, a banda d'aconsellar personalment, també fa difusió sobre com estalviar i invertir a través d'Instagram, on té quasi 50.000 seguidors. En la presentació del seu butlletí online assegura que explica "com controlar els diners perquè no siguin ells els que et controlin a tu".

L'empresa sueca Essity, dedicada al desenvolupament i la comercialització de productes d'higiene i salut, ha invertit 24 milions d'euros en una nova línia de fabricació d'articles per a la incontinència a la planta que té a Puigpelat (Alt Camp), segons ha informat aquest divendres la mateixa companyia durant l'acte d'inauguració, al qual ha assistit el conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper.

Les autoritats xineses han restringit l'accés a informació sobre el total d'inversió estrangera a la borsa del país amb l'objectiu d'intentar camuflar la sortida de capital estranger, segons explica aquest dimarts el diari britànic Financial Times. La decisió arriba pocs mesos després que els reguladors ja reduïssin l'accés a altres informacions sobre la participació de fons estrangers als mercats financers.

Els fans de l’Eurocopa ho van patir aquest mes de juliol: viatjar en tren per Alemanya vol dir topar-se amb retards i problemes tècnics constants. Molts se’n feien creus, però van constatar que, a conseqüència d'una xarxa ferroviària envellida, l’eficàcia que històricament s’associava amb la Deutsche Bahn (la companyia estatal de ferrocarrils) s’ha esvaït. L’any 2023 un de cada tres trens de llarga distància va sortir amb retard i hi ha consens en la urgència d’invertir en la renovació d’aquesta infraestructura clau. Ara bé, ni tan sols dins dels socis de la coalició del govern es posen d’acord sobre d’on han de sortir els diners. 

La Generalitat va executar un 87,2% de les inversions previstes en els pressupostos del 2023, segons les dades publicades aquest dimecres pel departament d'Economia. En total, a Catalunya el Govern va invertir 1.672 milions d'euros del pressupost inicial d'inversions anualitzades, una xifra que ascendeix fins a 2.162 milions si es tenen en compte els fons europeus.

La multinacional alimentària Nestlé destinarà 22 milions d'euros a la construcció d'una segona caldera de biomassa a la seva fàbrica de cafè de Girona. Aquesta inversió permetrà reutilitzar la totalitat de les 52.000 tones de marro de cafè que genera la factoria, segons ha anunciat aquest dilluns Jordi Llach, conseller delegat del grup suís a Espanya.

Divendres a la tarda alguns mitjans de comunicació es feien ressò d'una trobada "a porta tancada" entre el president de l'Argentina, Javier Milei, i alguns directius i empresaris espanyols en el marc del seu viatge a Espanya. L'endemà dissabte, el que semblava que havia de ser una reunió discreta es va convertir en tot el contrari. L'ambaixada de l'Argentina a Espanya va difondre una imatge de la cita: Milei i 16 homes més. A banda del president argentí hi havia el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, però també les cares visibles d'algunes de les principals cotitzades de l'Íbex-35, com és el cas del conseller delegat del Banco Santander, Héctor Grisi.