A Barcelona, la meitat dels vianants (47%) asseguren sentir-se estressats quan caminen pel carrer i un 79% diuen que ara experimenten aquesta sensació més sovint que fa cinc anys. La primera edició del baròmetre de la mobilitat dels vianants a la capital catalana, elaborat pel RACC mitjançant 1.200 enquestes i més de 9.000 observacions, assenyala que un 37% dels vianants admeten que pateixen "bastant" d'estrès quan s'han de desplaçar a peu i un 13% dels vianants asseguren que el grau d'estrès és "molt elevat". De fet, gairebé dos de cada quatre (47%) diuen que caminar pels carrers de Barcelona és insegur.

Des del 2019 la Rabassada, la carretera que uneix Barcelona i Sant Cugat del Vallès per la muntanya de Collserola, era la via més perillosa de Catalunya. Edició rere edició repetia en el primer lloc del rànquing que elabora el RACC. Però això ha canviat. Segons el 24è estudi iRAP, corresponent al trienni 2022-2024, la T-314, que uneix Cambrils i Reus, s'ha convertit en la via amb l'índex de perillositat més alt de la xarxa viària catalana. És una carretera recta, de dos carrils i que no arriba als 10 quilòmetres de longitud. La Rabassada ha passat al segon lloc. El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha explicat que a la T-314 hi ha hagut dues víctimes mortals i un ferit greu –una persona jove que està en situació de mort cerebral–, uns fets que "han disparat els números".

Cada dia a l'AP-7 hi ha, de mitjana, dos accidents amb víctimes. Són 700 sinistres –la gran majoria (654) de caràcter lleu– que poden provocar ràpidament hores i hores de retencions. De fet, van ser 3.700 les hores que van perdre els conductors en embussos i cues l'any 2019 en aquesta autopista catalana, abans de l'alliberament dels peatges del 2021. Ara, les hores de caravana gairebé s'han duplicat i els 700 accidents registrats l'any passat representen la xifra més alta de l'última dècada. Per intentar frenar el repunt d'accidentalitat en aquesta via, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha explicat aquest dimecres que s'hi implementarà la velocitat variable en un tram d'uns 150 quilòmetres que anirà de Maçanet de la Selva fins al Vendrell.

Fa unes setmanes el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, va presentar la seva renúncia al càrrec, i ara els canvis arriben a una altra entitat. El director general de Caixa Enginyers, Joan Cavallé, ha decidit jubilar-se i serà substituït per Juanjo Llopis. Alhora, Josep Mateu repetirà un tercer mandat a la presidència del RACC i l'exconsellera Victòria Alsina comença una nova etapa professional.

La gran majoria de conductors de patinet elèctric admeten que circulen per les voreres de Barcelona malgrat que està prohibit. De fet, només ho poden fer si baixen del vehicle i continuen a peu. Segons el quart baròmetre del RACC de la mobilitat amb vehicles de mobilitat personal (VMP) a Barcelona i als seus accessos, el 75% dels usuaris admeten que van per l'espai reservat als vianants. I un dels grans detonants de tot plegat és que també la gran majoria d'aquests conductors diuen no conèixer bé la normativa: gairebé el mateix percentatge (74%) admet que no sap si la llei els permet anar o no per la vorera.

La convivència entre els ciclistes i els patinets elèctrics als carrils segregats –que fins fa poc eren gairebé exclusius per a les bicis– cada cop és més complicada. Segons l'últim baròmetre de la mobilitat ciclista a Barcelona i als seus accessos del RACC, tres de cada quatre usuaris de bicicleta asseguren que els patinets elèctrics els fan sentir insegurs. De fet, segons l'enquesta que el RACC ha fet a 800 ciclistes, el percentatge d'enquestats que han assegurat sentir inseguretat davant dels patinets elèctrics (70%) és lleugerament superior als que en senten pels busos (68%) i frega el nivell de sensació d'inseguretat generat pels cotxes (73%). Tot plegat s'acompanya del fet que el 70% dels ciclistes també creuen que s'haurien de fer més controls als conductors d'aquests patinets.

Més de la meitat dels usuaris (56%) que utilitzen el vehicle privat per desplaçar-se per la primera corona de Barcelona diuen que ho fan perquè no tenen alternativa per entrar o sortir de la ciutat. El RACC ha publicat aquest dijous un estudi en què s'analitza el perfil dels conductors, els quals afirmen que eviten el transport públic per la lentitud del servei (46,9%) o la incomoditat (29,9%) si ho comparen amb els desplaçaments amb cotxe o moto. L'entitat automobilística ha avisat que la manca d'oferta en la mobilitat pública reforça la dependència de l'ús del vehicle privat al voltant de Barcelona. En total han entrevistat 2.030 ciutadans de Barcelona procedents de 18 municipis de la primera corona metropolitana al llarg del 2023.

La Reial Societat de Tenis Pompeia va enviar una carta a la casa reial espanyola el 2008 per informar que estaven celebrant el centenari i que organitzarien una gran festa en què estaven convidats els representants monàrquics que tinguessin la voluntat de venir. A més, en el text de la missiva es preguntava pel motiu oficial pel qual el 1920 el rei Alfons XIII va concedir el títol de reial al Pompeia, a banda d'acceptar la seva presidència honorària. Però el club barceloní, per a sorpresa dels seus responsables, no va obtenir cap resposta.

D'aquí a unes poques setmanes, el 31 d'octubre per ser exactes, acaba la prohibició de portar patinets elèctrics al transport públic metropolità, després que l'hivern passat esclatessin dos aparells a l'interior de vagons. L'ATM encara no ha informat si el nou reglament que prepara sobre l'ús d'aquest vehicle mantindrà el veto o, per contra, es considera que la presència de vehicles de mobilitat personals (coneguts com a VMP) no suposa cap perill per a la seguretat dels viatgers. Amb la incògnita encara viva, qui ha dit la seva és el RACC, que aposta clarament perquè amb unes "normes clares" tornin a poder pujar a trens, metro i autobusos.

"Són percepcions", ha avisat el president del RACC, Josep Mateu, sobre les conclusions de l'últim estudi de mobilitat a Barcelona fet a partir d'una enquesta a 2.000 persones. Les percepcions, veient els resultats, no són bones: les de la gran majoria de conductors de cotxes, motoristes, ciclistes, usuaris de patinets i fins i tot vianants és que la circulació a la capital catalana ha empitjorat. Concretament, el 80% creuen que en l'àmbit urbà hi ha més congestió que fa quatre anys. Sobretot ho pensen els conductors (81%) i els motoristes (83%), però els vianants (76%) i els ciclistes (80%) no estan gaire lluny de les seves opinions. Quan es tracta de vies de l'àmbit metropolità, com les rondes, l'opinió no és tan negativa, però tampoc bona: un 61% consideren que hi ha menys fluïdesa que fa quatre anys. A més, el 65% creuen que aquesta fluïdesa encara anirà a pitjor.

A les portes de la campanya electoral, el RACC ha presentat avui la seva particular carta als Reis als alcaldables de Barcelona en matèria de mobilitat. El club automobilístic demana, sobretot, que qualsevol canvi sigui "consensuat", cosa que creu que no ha passat els últims anys amb el govern de Colau. El RACC considera que les mesures que ha implementat l'Ajuntament els últims quatre anys no han estat ben enfocades. I ho argumenta amb dades que, assegura, demostren que no s'han aconseguit els resultats desitjats, tot i que admet que la pandèmia ha sigut un distorsionador important. Per exemple, tot i l'augment notori de carrils bici, carrers amb la velocitat limitada a 30 km/h i zones restringides als vianants, el RACC diu que les dades demostren que "no hi ha hagut un canvi profund cap a una mobilitat més sostenible". Perquè l'ús del transport públic ha caigut més (-10% respecte al 2019) que el del vehicle privat (-4%).

La Rabassada, la carretera que uneix Barcelona i Sant Cugat travessant el Tibidabo i Vallvidrera, és el vial més perillós de Catalunya. El risc d'aquest tram, segons l'últim estudi EuroRAP del RACC, és "molt alt", amb una mitjana de gairebé sis accidents amb morts o ferits greus a l'any. Això és gairebé el doble que la segona carretera amb més risc d'accident greu o mortal, que és la GI-555, al seu tram entre Sils i Massanes, a la província de Girona. La segueix la BV-5001, concretament el tram que va de Martorelles a Vilanova del Vallès (Barcelona), amb una mitjana de 2,3 accidents greus o mortals a l'any. La part superior d'aquest rànquing fa temps que no es mou i les tres carreteres tenen una cosa en comú: són d'un sol sentit.

Sis de cada deu usuaris de patinet elèctric circulen més de pressa del que està permès per Barcelona, el triple que fa un any. Segons el segon baròmetre de mobilitat en vehicles de mobilitat personal (VMP) del RACC, elaborat a partir d'observar 4.500 patinets i de fer 800 enquestes, la majoria de conductors de patinets admeten conductes de risc: no només van a més velocitat, sinó que el 75% circulen a vegades per la vorera o contra direcció per anar més de pressa i no fan servir llum a la nit (tot i que és obligatori). A més, sis de cada deu no duen casc i se salten semàfors si no veuen altres vehicles i quatre de cada deu reconeixen que fan servir auriculars i el mòbil quan circulen. Un 16% admeten que tenen el vehicle de mobilitat personal trucat per circular a més velocitat (fa un any eren el 9%). En total, només el 19% han rebut una multa en alguna ocasió per una infracció.

El 65% de les persones que van en bicicleta per Barcelona asseguren sentir-se vulnerables mentre circulen per la ciutat, i això és un salt important respecte al 55% que ho deia el 2019, tot i que també cal tenir en compte que cada cop hi ha més veïns que es passen a la bicicleta (el 41% fa menys de dos anys que fa servir aquest mitjà de transport de forma habitual) i que cada cop més comparteixen els seus espais amb vehicles de mobilitat personal com els patinets elèctrics. I nou de cada deu ciclistes asseguren que no poden fer tot el seu itinerari per espais segurs. Són dues de les principals dades que recull la quarta edició del baròmetre sobre la mobilitat amb bicicleta que fa el RACC. L'estudi, que ha enquestat 800 usuaris de bicicleta i ha analitzat els hàbits i l'opinió de les persones que es desplacen amb bicicleta, conclou que els ciclistes reclamen més i millors connexions dels carrils bici i més facilitats per entrar i sortir de la ciutat des d'altres municipis.

A Barcelona hi ha més de 271.000 motocicletes i ciclomotors que representen el 33% del parc de vehicles. És, de fet, la capital europea amb una ràtio de motos per habitant més alta del seu entorn i pràcticament un de cada dos conductors, el 47%, consideren que circular-hi amb dues rodes és perillós. Així ho constata l'últim estudi del Reial Automòbil Club de Catalunya, el RACC, que analitza en profunditat els hàbits i els comportaments de les persones que es desplacen amb moto.

Un 19% de les dones asseguren que han patit assetjament mentre corrien fent esport per Barcelona. La xifra de dones que manifesten aquesta inseguretat és més del doble que la dels homes (9%), segons una enquesta feta a més de 1.000 persones pel Reial Automòbil Club Catalunya (RACC) i Zurich Assegurances.

El RACC ha iniciat un procés d'acomiadament col·lectiu al servei mèdic que afecta 69 dels 80 empleats que hi treballen (71 segons la plantilla) i que comportarà la remodelació del departament. L'assemblea de treballadors que s'ha format per al procés de negociació ha indicat en un comunicat, en canvi, que la firma planteja tancar el servei.

Un estudi del Club RACC assegura que el projecte de l'Ajuntament de Barcelona per tirar endavant una gran superilla a l'Eixample provocaria que les cues de trànsit augmentessin un 26% al districte l'any 2023 i un 55% de cara al 2030. Aquesta és una de les conclusions de l'últim informe presentat pel club automobilístic, que també indica que el 70% dels conductors que van al centre de la ciutat amb cotxe ho fan, diuen, perquè no tenen una alternativa millor en transport públic.

Ara que el covid ha fet que moltes persones es decideixin per mitjans de transport individual com la bicicleta o el patinet elèctric per evitar possibles aglomeracions, el RACC alerta que encara hi hi ha molts ciclistes que admeten desconèixer la normativa de circulació a Barcelona, un 38% segons el seu baròmetre, i assegura, crític amb el govern de Colau, que factors com els colors de l'urbanisme tàctic o el fet de compartir espais amb diferents tipus de patinets els han afegit "confusió". El president del club automobilístic, Josep Mateu, ha defensat avui la conveniència d'instaurar alguna mena de formació viària obligatòria –que podria traduir-se en un carnet o no– per poder circular amb bicicleta o patinet per la ciutat. "Tothom hauria de saber les mateixes normes", ha remarcat després d'exposar que la majoria dels nous usuaris de la bicicleta provenen del transport públic (50%) o de moure's a peu (32%) i, per tant, no tenen per què tenir el carnet de conduir.

A peu i amb cotxe. Són els dos modes de desplaçament que més han augmentat a la Barcelona pandèmica, on els usuaris que s'ho poden permetre han renunciat al transport col·lectiu per refugiar-se en la individualitat i evitar més risc de contagi del coronavirus. La fotografia de la nova mobilitat l'ha presentat aquest dijous el RACC amb una enquesta feta abans del tancament de l'hostaleria i el toc de queda nocturn en què es mostra com i per què es mou la ciutat i la seva àrea metropolitana. El canvi principal és que es fan 1,1 milions de desplaçaments diaris menys, una reducció que s'ha reflectit en una millora de la qualitat de l'aire.