El cinema és un art que es fa en equip i, tot i que els directors sovint s'emporten la majoria dels focus, per aconseguir una bona pel·lícula cal un planter de professionals molt ben preparats que remin tots en la mateixa direcció. Un dels oficis clau és el de director de fotografia i, a Catalunya, des de fa un temps que sobresurt el nom d'Artur Tort (Vic, 1990), director de fotografia habitual –i també muntador– de les pel·lícules d'Albert Serra. Autodidacte i amb una mirada profundament artística, Tort va meravellar el públic i la crítica amb el seu espectacular treball d'imatge de Pacifiction (2022) i, arran d'aquesta fita, que li va valdre un premi Cèsar a França, recentment hi han contactat artistes de la talla de la cantant Björk i el cineasta Lav Diaz. Amb la primera ha gravat el concert Cornucopia, que es va projectar als cinemes el mes de maig passat i, amb el segon, ha dirigit la fotografia i ha fet el muntatge del film Magalhaes, amb l'actor Gael García Bernal, estrenat a Canes aquest any.

'El hombre del norte'

(3,5 estrelles)

Direcció: Robert Eggers. Guió: Sjón, Robert Eggers. Estats Units, 2022. 138 min. Amb: Alexander Skarsgård, Nicole Kidman, Anya Taylor-Joy i Claes Bang. Estrena als cinemes

]]>

Avui Movistar + estrena Los videoclips de los 90, un documental que posa en valor l’era daurada del videoclip, en què directors, artistes i companyies es van aliar per crear veritables joies audiovisuals. Si bé l’MTV va funcionar durant tots els anys 80 -és cèlebre el primer clip emès per la cadena el 1981, Video killed the radio star, dels Buggles-, als anys 90 es van donar tres circumstàncies que van fer que el llenguatge del vídeo musical arribés a la seva màxima expressió: 1) la indústria encara manejava molts diners i es podien gastar de tres a vuit milions de dòlars en un clip; 2) la tecnologia havia avançat moltíssim i permetia crear efectes que no s’havien vist mai; i 3) les companyies competien ferotgement per fer entrar els seus clips en rotació, això volia dir que havien de sorprendre contínuament i els directors gaudien d’una enorme llibertat creativa. Tot plegat va resultar en desenes de magnífiques pel·lícules de pocs minuts que sumaven capes de significats a les cançons i en una generació de realitzadors que han acabat sent tan rellevants com Spike Jonze, David Fincher o Michel Gondry. No és desgavellat afirmar que els millors videoclips dels anys 90 van ser també els millors de la història, i tornar-los a veure és un exercici terriblement addictiu.

]]>

Quants records tens associats al Sónar? N’hi ha de tota mena: des de sessions èpiques fins a pèrdues de telèfons mòbils, des d’amistats forjades les tardes del CCCB fins a concerts a L’Auditori, diumenges sense esma i dimecres previs d’il·lusió. Coneixes el teu artista favorit, retrobes vells coneguts, fas la migdiada a la gespa artificial, compagines música amb conferències, beus cervesa i tastes la gastronomia de casa nostra. I això només és la punta de l’iceberg, un recull ràpid de possibilitats. El Sónar ens ha donat moltes coses en els seus 25 anys d’història: un relat musical i sentimental al voltant de la tecnologia i el ball, el naixement d’una escena de clubs a Barcelona i la felicitat que es concentra en tres dies frenètics de concerts i DJs. Algú va dir que el Sónar era com Nadal en ple estiu: un moment que s’espera durant tot l’any i que sempre arriba carregat de regals i felicitat. Quines són les teves deu experiències més memorables relacionades amb el Sónar? Quins artistes t’han marcat? Tothom té la seva història. La nostra és aquesta, resumida en deu moments transcendents.

]]>

La divuitena edició del Primavera Sound comença aquest dimecres amb la tradicional jornada gratuïta al Fòrum, aquest cop amb concert de Belle & Sebastian, Sipiritualized i Wolf Parade, entre d’altres. És l’aperitiu previ a tres dies de pagament en què els principals reclams són caps de cartell com Björk, Nick Cave, Lorde, Arctic Monkeys, Migos i The National. Tot i que el Primavera Sound no és un festival paritari, aquest any pràcticament s’hi ha doblat la presència femenina, que s’acosta al 30% del cartell.

]]>

El festival Primavera Sound ja té el cartell de la divuitena edició, que se celebrarà al Parc del Fòrum del 30 de maig al 2 de juny. Hi actuaran, entre d’altres, Björk, Lorde, Nick Cave and The Bad Seeds, Arctic Monkeys, Migos, The National, A$AP Rocky, Beach House i The War On Drugs. Björk, que l’any passat va oferir una sessió de DJ al Sónar, és el nom més destacat de la jornada del dijous 31 de maig: hi presentarà Utopia, l’àlbum produït amb el veneçolà Arca, que també actuarà en aquest Primavera Sound. Aquell mateix dia hi serà un vell conegut del Primavera Sound, l’australià Nick Cave. El trap dels nord-americans Migos serà el gran protagonista del divendres 1 de juny, juntament amb el grup de Cincinnati The National, que torna al festival quatre anys després de l’última visita, també en un dels escenaris grans. El dissabte 2 de juny els principals reclams del cartell són els britànics Arctic Monkeys i la neozelandesa Lorde, que l’octubre passat va presentar el disc Melodrama al Sant Jordi Club.

]]>

El que vaig viure diumenge s’assembla al que vau viure molts de vosaltres. Per sort, estic físicament sencer, però les seqüeles emocionals m’han durat tota la setmana i em temo que ja no se n’acabaran d’anar mai. Al meu poble, afortunadament, no hi va haver violència. Dissabte al vespre un centenar de veïns ens vam reunir a l’institut i vam assistir a una xerrada sobre els estels. No es podien veure, perquè el cel estava tapat, però ens vam quedar fins tard. Alguns van quedar-s’hi a dormir. Jo vaig marxar cap a casa per descansar quatre hores i a les cinc ja hi tornava a ser, perquè se suposava que els Mossos havien de venir a les sis a tancar-lo i si érem prou gent no ho podrien fer. La incertesa era total. Hi hauria urnes? Hi hauria paperetes? Ens tancarien el col·legi? Molts no teníem clar si votaríem, però havíem de ser-hi.

]]>

La cantant Björk ha dedicat la seva cançó 'Declare independence' a Catalunya en un tuit:

]]>

Björk deixa poc marge per a la improvisació i la interacció. Aquest dimecres era l’estrella indiscutible de la primera jornada del Sónar, tot i que el gruix de l’activitat comença dijous. Les instruccions per seguir l’artista islandesa eren incontestables: no es podia fotografiar ni l’exposició Björk digital al CCCB, ni la xerrada inaugural del Sónar +D, ni la sessió de DJ que va oferir a la nit al SónarHall, tot i que qui més qui menys va fer servir els telèfons per captar-ne alguna imatge. I no era gens fàcil. Per exemple, en la sessió ella va operar camuflada entre unes plantes, com en una mena de jardí botànic, i tot plegat semblava una instal·lació més que una sessió de DJ. ¿BjörkPlanta?

]]>