L'amnistia ha aterrat de ple en el debat entre els independentistes sobre la investidura de Pedro Sánchez, però hi ha divisió de parers. ¿N'hi ha prou amb aquesta exigència? Mentre l'exconseller d'Interior Joaquim Forn (Junts), actual vocal de la junta d'Òmnium, assegura que és una mesura insuficient per fer president el socialista, l'exconsellera de Treball Dolors Bassa (ERC) sosté que és una cessió vàlida per donar els vots. En declaracions a Vilaweb, els dos expresos polítics han valorat amb punts de vista diferents aquesta iniciativa, que podria ser constitucional segons han defensat diversos juristes, com l'exvicepresident del TC Juan Antonio Xiol.

Joaquim Forn, Carme Forcadell i Josep Rull no han de patir pels recursos que la triple dreta va interposar contra els indults que els va concedir el govern espanyol. El Tribunal Suprem ha arxivat les denúncies perquè la derogació de la sedició ha fet que perdessin el seu objecte. Quan es va reformar el Codi Penal, el tribunal presidit per Manuel Marchena va resoldre que el delicte de desordres públics no era aplicable als exconsellers d'Interior i Territori, ni a l'expresidenta del Parlament. Com que no van ser condemnats per malversació, l'únic delicte imputable era el de desobediència, que no comporta presó, de manera que revocar l'indult no tindria efecte en la seva llibertat.

"El que m'etiqueta, em nega", escrivia el filòsof Søren Kierkegaard i llegia Eduard Sallent abans d'entrar a la classe de filosofia. L'autor danès no entrava en el temari que els professors, entre ells Lluís Maria Xirinacs, havien escollit, però era el filòsof de capçalera de Sallent. Kierkegaard i Kafka el fascinen, igual que la música clàssica que el seu pare li posava al cotxe. De Kierkegaard va aprendre que les generalitzacions no plasmaven la realitat, però el nou cap dels Mossos viu entre etiquetes. Geni o manipulador. Obscur o transparent. Estimat o odiat.

Joaquim Forn (Barcelona, 1964) defineix com un “record llunyà” els tres anys i vuit mesos que va ser a la presó per haver posat les urnes l’1 d’Octubre. En conversa amb l’ARA.

No hauria de ser extraordinari que el Govern indemnitzi d'ofici algú que ha perdut un ull per un projectil policial pel sol fet de participar en una protesta, sense haver comès cap delicte. Però Ester Quintana va haver de batallar-ho a fons als jutjats. El seu cas va marcar un punt d'inflexió, amb la prohibició el 2013 de l'ús de bales de goma per part dels Mossos d'Esquadra i la creació, l'any següent, d'un protocol per indemnitzar les víctimes d'actuacions de la policia catalana. Havia de ser un canvi de direcció que no ho va ser tant: el protocol no s'havia aplicat mai fins ara –els consellers Ramon Espadaler, Jordi Jané, Joaquim Forn i Miquel Buch no van crear mai la comissió que l'havia d'executar– i els projectils policials, ara de foam, continuen rebentant ulls. 

Ha passat gairebé un any des que se'n va parlar seriosament per primera vegada, però finalment aquest divendres ha començat a caminar l'Acord Social per a l'Amnistia i l'Autodeterminació, una plataforma proposada en el seu dia pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, que després ha cedit l'organització a personalitats de la societat civil. Finalment, sota la batuta col·legiada d'un grup promotor d'una trentena de persones, aquest divendres han explicat que el seu objectiu serà fer "visible" la "majoria social" que hi ha a Catalunya favorable a aquestes dues demandes. El primer objectiu fixat al calendari serà un gran acte a la Llotja de Mar el 20 d'abril per presentar un manifest que reculli les demandes del moviment i que porti la firma d'almenys 150 entitats del país. Seria la millor manera, entenen, de demostrar que existeix aquesta majoria social.

A l'espera que es pronunciï el president del govern espanyol o algun ministre, la seva delegada a Catalunya, Teresa Cunillera, ha assegurat que l'excomissari José Manuel Villarejo "no té cap credibilitat" després que hagi vinculat el CNI amb els atemptats a Barcelona de l'agost del 2017. "Té una llarga trajectòria d'intentar sembrar ombres de sospita sense aportar mai proves", ha denunciat en una roda de premsa, on ha insistit que "les insinuacions no tenen base lògica ni material". "No hi ha més explicació que les ganes d'enredar", ha resolt. Cunillera també ha lamentat que des d'alguns sectors se li doni credibilitat i s'ha adreçat particularment al Govern per demanar que "no faci el joc" a l'excomissari perquè a Catalunya "no es necessita crispació". "Fins a quin punt volem fer gran una mentida i donar credibilitat a qui acusa sense proves?", ha demanat. També ha reclamat "respecte" a les víctimes i a la investigació que es va fer dels fets.

Més tard del que s'havia dit, però l'acord nacional per l'autodeterminació ja està a punt de posar-se en marxa. Incomplerta la promesa d'activar-lo abans de la represa de la taula de diàleg –a finals de setembre–, ara és qüestió de dies que l'òrgan comenci a caminar. Tal com va avançar l'ARA, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va fitxar l'exdiputat de la CUP David Fernàndez per formar part de l'equip promotor que pilotarà aquest espai, un equip en el qual, segons ha pogut saber aquest diari, també hi seran l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i l'exconsellera socialista Marina Geli. L'equip, que inclourà altres noms –un dels quals podria ser l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell–, ja està pràcticament tancat, es reunirà aquest divendres per establir un primer contacte. Tot i això, segons fonts de la Generalitat, l'executiu encara esperarà una mica més a fer-ho tot oficial: la intenció és fer públic l'equip i posar-ho en marxa d'aquí dues o tres setmanes.

L'exconseller Quim Forn ha reclamat un "esforç" a Junts i el PDECat per arribar a un "acord" i "sumar" de cara a les eleccions municipals del 2023 després del trencament entre les dues formacions just abans de les últimes eleccions al Parlament, quan es van acabar presentant per separat. En una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dijous, Forn ha sigut més que contundent: "Qui no es vegi capaç de sumar, que faci un pas al costat".

Una de les primeres coses que els presos de JxCat van assegurar que farien quan estiguessin en llibertat era anar a Waterloo per veure l'expresident Carles Puigdemont. Després de més de tres anys de presó, un cop indultats, ho han fet: aquest divendres els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, s'han desplaçat fins a Bèlgica per retrobar-se amb Puigdemont. Ha sigut la primera vegada que sortien del país des del 2017.

Joaquim Forn (Barcelona, 1964) atén l’ARA des de casa mitjançant un Zoom. Admet que encara no s’ha fet a la idea que no haurà de tornar a la presó de Lledoners.

Avui hem entrevistat el qui va ser conseller Joaquim Forn. Quan no feia ni 48 hores que havia sortit de Lledoners, ha comentat que encara pensa què deuen estar fent a aquella hora a la presó. I ha assegurat que els indults condicionats a no cometre un delicte greu no el privaran de dir o fer el que cregui oportú: “No, això no tindria cap sentit. Em manifestaré, faré tot el que faci qualsevol ciutadà normal... És que, si no, estaríem caient en la seva trampa. Ells han volgut atemorir amb aquesta sentència, han volgut trepitjar els drets fonamentals, han volgut comparar les manifestacions absolutament pacífiques del 20 de setembre amb actes de sedició. És que seria molt contraproduent, ho acabaríem pagant tots."

L'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, ha dit que una de les primeres coses que vol fer és anar a veure l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo, i ha assegurat que els nou presos polítics estan en deute amb la feina que han fet els exiliats. "Li estem agraïts perquè si som en llibertat també és gràcies a la feina que s'ha fet des de l'exili", ha opinat en una entrevista a l'ARA en referència a les victòries judicials en diferents tribunals europeus. Dos dies després que sortís en llibertat amb els altres vuit presos polítics gràcies a la concessió dels indults per part del govern espanyol, Forn també ha admès que ERC ha tingut un paper clau en l'aplicació de la mesura de gràcia. "ERC ha jugat un paper important en la concessió dels indults, com també Jaume Asens, i seria injust que no es reconegués, i de fet li he dit al mateix Oriol Junqueras", ha afegit. Sobre les divergències entre els dos líders dels grans partits independentistes, Forn ha assenyalat que seria "molt desitjable un retrobament entre ells dos per mirar de reconduir la seva relació".

Aquest divendres, dos dies després de sortir de Lledoners indultat pel govern espanyol, l'exconseller d'Interior Quim Forn conversarà amb Antoni Bassas. A la sortida de Lledoners, Forn assegurava que les seves conviccions eren inamovibles i més fortes que mai.

El departament de Justícia ha fet públiques imatges inèdites del trasllat a Madrid dels presos polítics per afrontar el judici del Procés. Són fotografies de l'1 de febrer del 2019, el dia que Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull i Joaquim Forn van ser portats a Madrid per asseure's al banc dels acusats del Tribunal Suprem. Bassa va abandonar llavors la cel·la de Puig de les Basses (Figueres), Forcadell va sortir de Mas d'Enric (El Catllar) i els presos homes van deixar Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada). Els líders independentistes van dormir durant el judici a presons madrilenyes i vuit mesos després d'aquestes imatges van ser condemnats a penes de fins a 13 anys de presó. Llavors estaven en presó preventiva.

El Tribunal Constitucional ha tornat a rebutjar suspendre la pena de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, després que ho demanessin arran de la sentència de Bèlgica sobre l'exconseller de Cultura Lluís Puig. Els quatre condemnats en el judici del Procés van sol·licitar de nou a l'alt tribunal que mentre no es resol el seu recurs d'empara permetés que no haguessin d'estar a la presó, aprofitant que un tribunal belga va declinar l'extradició de Puig adduint que se li havia vulnerat el dret al jutge predeterminat per llei i se li podia no respectar la presumpció d'innocència. Es tracta de dues qüestions que els exconsellers de JxCat i l'exlíder de l'ANC també plantegen, però el TC no considera que sigui res "sobrevingut" que justifiqui la sol·licitud.

El mateix dia que tots els presos polítics de JxCat apareixien per primer cop junts en la campanya electoral, el partit de Carles Puigdemont i Laura Borràs ha adoptat una sèrie de compromisos de cara a la pròxima legislatura que passen, d'entrada, per "activar" la proclamació de la república si hi ha majoria independentista a les urnes i prendre "decisions unilaterals" si l'Estat es nega a negociar. Així ho ha explicitat Borràs en el primer míting del partit a Arc de Triomf, on ha posat sobre la taula un seguit d'accions que portarà a terme "si hi ha una majoria prou compromesa amb el mandat de l'1-O". És a dir, si hi ha una estratègia compartida entre els partits independentistes, ara per ara inexistent.

Ni "autoflajel·lar-se" per allò que no es va arribar a fer l'octubre del 2017 ni fixar objectius de futur massa ambiciosos. Aquesta és la recepta que, des de l'empresonament a Lledoners, fa l'exconseller d'Interior Joaquim Forn per a l'independentisme. En una entrevista gravada i emesa aquest dilluns a TV3, Forn ha utilitzat un "vam intentar-ho" per justificar que l'anterior Govern no acabés implementant la independència i ha afegit que, malgrat que la DUI no va tenir efectes, "es va arribar més lluny i amb més gent que mai". Així, amb la mateixa filosofia, ha qüestionat la fita de superar el 50% dels vots que tant JxCat –el seu partit– com ERC plantegen de cara a les pròximes eleccions catalanes.

Els presos del PDECat han remès una carta al president del partit, David Bonvehí, transmetent-li que retiren la proposta d'encaix que van presentar divendres a la direcció, la majoria de la qual la va rebutjar de forma àmplia, i insten a cadascun dels associats a decidir el seu camí. "Volem evitar que aquella iniciativa pugui ser un objecte de tensió dins del partit, ja sigui en assemblees territorials, sectorials o en el mateix consell nacional", diu la carta, que ha sigut enviada a tots els militants del partit. I afegeix: "Sigui quin sigui l’itinerari que esculli cadascun dels associats del PDECat, tots plegats mantindrem intacta la nostra voluntat de treballar per una Catalunya independent, moderna i de progrés, socialment justa, que tingui com a prioritat absoluta el benestar de les persones".