Sovint no és fàcil calibrar la importància dels acords tancats en les maratonianes cimeres de la UE i cal una mica de perspectiva. La passada matinada, la negativa de Bèlgica a acceptar l'ús dels fons russos congelats en territori europeu per ajudar Ucraïna va obligar la resta de socis a trobar una alternativa per assegurar el suport financer a Kíiv per sostenir la guerra contra Rússia, i aquesta va arribar per la via dels anomenats eurobons. Aquesta via assegura la mateixa quantitat de diners que es volia destinar a Ucraïna, uns 90.000 milions, a través de l'emissió de deute conjunt de la UE, un tabú que ja es va trencar durant la pandèmia. En realitat, es tracta d'una via molt més segura jurídicament, ja que la confiscació dels actius russos invocant l'article número 20 de cooperació reforçada dels Tractats és una fórmula que presenta molts dubtes legals, tants que el govern belga, país on es calcula que hi ha el 85% d'aquests fons, s'hi ha negat en rodó per por d'haver d'assumir en solitari les conseqüències d'una possible violació del dret internacional.

Des del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, la confiança en l'economia dels Estats Units s'ha vist tocada. La guerra comercial contra els seus socis comercials, els plans de retallades massives d'impostos i la inconsistència en la política exterior han danyat la reputació dels EUA com a primera potència econòmica. Això s'ha vist reflectit, en part, en un abaratiment del dòlar —la moneda de reserva global— i, per extensió, pot afectar el paper dels bons del Tresor nord-americans com a actius refugi indispensables per al funcionament de l'economia mundial.

Europa pot ser de les més perjudicades per les decisions preses per l'actual govern dels EUA: en el comerç, pels aranzels; en seguretat, per la connivència amb Rússia, i en política, pel suport a l’extrema dreta europea. La història del Vell Continent no ha estat precisament pacífica, però el final de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda consoliden la pau, que es trenca primer a finals del segle XX per la guerra dels Balcans i recentment per la invasió d’Ucraïna. La fi de l’aliança amb els EUA presenta un gran repte però també una gran oportunitat: fer un pas endavant en la unitat europea en política, seguretat, economia i ciència.

"El vent afavorirà la bona qualitat de l'aire a Barcelona els dies vinents". Així es titula la primera versió de la notícia sobre contaminació automatizada, que ha publicat l'Ara.cat a les 18 hores i 17 minuts d'aquest dimecres. És la primera notícia escrita per un robot en català. La podeu llegir aquí. La notícia es va actualitzant permanentment cada hora.

El primer ministre italià, Mario Monti, ha rebut aquest dimecres la cancellera alemanya, Angela Merkel, en una reunió bilateral per analitzar els acords de l'última cimera europea, en què els dos governs es van enfrontar per les receptes de sortida de l'euro. Els dos mandataris han destacat la seva bona afinitat personal i la bona sintonia entre Berlín i Roma. "Merkel i jo treballem molt bé junts, perquè jo soc italià i ella alemanya, i els dos creiem en l'economia social de mercat", ha dit Monti.

La cancellera alemanya ha tancat les portes als eurobons. En una reunió amb diputats del Partit Liberal, socis de la coalició de govern a Berlín, que cita l'agència Reuters, Angela Merkel ha assegurat que "no veurà cap emissió" conjunta d'eurobons "mentre visqui". La cancellera, de 57 anys, sempre ha advertit que la mutualització del deute és per a ella l'últim recurs de tot un procés d'unió fiscal i política entre els països de l'eurozona. A només dos dies de la cimera, i sota pressió dels mercats internacionals i dels seus socis a l'euro perquè s'actuï d'urgència per aturar la crisi, la cancellera ha fet un pas enrere. Segons el rotatiu alemany Handelsblatt, Merkel hauria demanat al president del Consell de la UE, Herman Van Rompuy, que refaci el document de discussió que ha enviat de cara a la cimera perquè creu que les seves propostes són "econòmicament falses i contraproduents".

Els eurobons han estat un dels principals motius de discrepància a la cimera europea que va tenir lloc a Brussel·les la nit de dimecres. La negativa de la cancellera Angela Merkel és rotunda, pels costos que suposaria per a Alemanya i pel temor a què els països més endeutats es relaxin en la lluita per l'austeritat.

El debat sobre els eurobons ofereix raons a favor i en contra de la comunitarització del deute. Aquests són els més repetits a Brussel·les.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha reiterat el seu rebuig a la introducció d'eurobons a l'eurozona i ha afirmat que la mutualització del deute "no contribueix" a reactivar el creixement.

"Vostè el que vol és que digui que volem eurobons: senyor Draghi, senyora Merkel, volem eurobons, volem eurobons! Ja està content ara?". El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha respost així –dirigint-se directament a la cancellera alemanya, Angela Merkel, i al president del BCE, Mario Draghi– al cap de files d'ICV-EUiA, Joan Herrera, que l'ha instat repetidament a reconèixer el fracàs de les polítiques "obsessives i malaltisses" d'austeritat per fer millorar la situació econòmica i la crisi del deute, i a endurir el discurs contra el Banc Central Europeu perquè es comprometi per abaratir el deute als territoris més castigats pels mercats.

La Comissió Europea ja ha posat deures al futur president del govern espanyol, Mariano Rajoy. El nou executiu haurà d’impulsar una reforma laboral per reduir la taxa d’atur, situada per sobre del 20%. “Si jo tingués una taxa d’atur dels joves del 40%, em perguntaria per què”, ha dit Rehn. “Espanya ha pres decisions importants en l’últim any però cal reforçar les reformes estrcucturals i del mercat laboral”, ha afegit el comissari. Espanya és l’Estat de la Unió Europea amb una taxa d’atur més elevada, fins i tot per sobre de la de Grècia.