Tot i haver optat per no enviar cap delegació a la cimera del G-20 a Johannesburg, l'ombra del president estatunidenc, Donald Trump, ha planat sobre la trobada anual de les vint economies més potents del món. El seu ultimàtum a Ucraïna per acceptar un pla de pau esbiaixat en favor de Rússia, donat a conèixer fa un parell de dies, ha marcat el desenvolupament de la cimera, sobretot pels representants dels països europeus, que han celebrat una reunió paral·lela per discutir una resposta comuna. Sud-àfrica, l'amfitriona, ha aconseguit l'aprovació d'una declaració conjunta amb el canvi climàtic al centre, tota una bufetada a Trump, que havia exigit als assistents que no signessin cap document sense la presència dels Estats Units.

A Wil­liam Armstrong, el funcionari de més alt rang de Whitehall (la maquinària administrativa britànica) durant el govern d'Edward Heath (premier conservador, 1970-1974), se li atribueix una dura declaració sobre el ministeri d'Afers Exteriors britànic que transita entre la postguerra (1945) i l'ingrés a la llavors Comunitat Econòmica Europea, el gener del 1973, un període en què es consuma la pèrdua de l'imperi. Armstrong hauria dit: "El paper dels funcionaris al Regne Unit dels anys 70 és la gestió ordenada del declivi", una declaració que l'escriptor John le Carré ha posat negre sobre blanc en les seves novel·les.

En plena cursa per a les presidencials dels Estats Units, els muntatges audiovisuals proliferen per fer decantar la balança electoral. No totes les manipulacions informatives triomfen, però n'hi ha que sí, com el vídeo de Joe Biden durant la demostració de paracaigudisme de la cimera del G-7, en què se'l veia aparentment desorientat. El vídeo, àmpliament difós a les xarxes socials, és tan sols un fragment escurçat de la realitat: el president dels Estats Units no mira al no-res, com sembla en el vídeo manipulat. En els segons anteriors, omesos, s'aprecia com el candidat dels demòcrates es dirigeix a un paracaigudista.

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que tantes sospites va despertar a les cancelleries europees després de la seva victòria a les urnes fa gairebé dos anys, ha aprofitat la debilitat dels seus socis per imposar l'agenda italiana a la cimera del G-7 i, de passada, reivindicar-se com una líder de dretes conservadora, aliena a l'extrema dreta i als discursos ultra que la van alçar al poder, però sense oblidar les seves arrels.

La visita del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, a Hiroshima ha marcat el segon dia de cimera del G-7 a la ciutat nipona, convertida en símbol contra la guerra nuclear. Per acollir-lo ben calorosament, els líders de les set potències industrials han fet públic abans d'hora el comunicat final de la cimera, en el qual refermen el seu suport al govern de Zelenski "per a tant de temps com calgui" davant la "il·legal guerra d'agressió de Rússia". L'acord final de la cimera, que s'acaba demà diumenge, preveu també "intensificar el suport diplomàtic, financer, humanitari i militar a Ucraïna, i incrementar els costos per a Rússia i per als que donen suport als seus esforços de guerra".

Ucraïna ha dominat l'agenda en el primer dia de la cimera del G-7, que té lloc durant el cap de setmana a la ciutat japonesa d'Hiroshima, un dels dos símbols de la massacre nuclear que va posar fi a la Segona Guerra Mundial al Pacífic el 1945. I al Memorial de la Pau, gairebé a l'ombra de l'esquelet de la Cúpula del Genbaku, l'únic edifici que va quedar dret quan va tenir lloc l'explosió del 6 d'agost, on els líders dels set països més industrialitzats del món més els representants de la UE s'han fotografiat i han recordat les víctimes, el grup ha anunciat noves sancions contra Rússia.

Els països de la Unió Europea han arribat aquest divendres a un acord per fixar un topall al preu del petroli rus de 60 dòlars per barril, com a part de les represàlies contra Moscou acordades amb el G7 per la invasió russa d'Ucraïna.

El 24 de febrer, en el discurs amb què el president rus, Vladímir Putin, va anunciar al món la invasió d'Ucraïna, també va advertir contra qualsevol intent d'interposar-se en el seu camí per part de les potències occidentals: “La resposta de Rússia serà immediata i portarà conseqüències que mai heu vist en la vostra història”, va dir. En paraules de l'acadèmic Pavel Podvig, especialista en l'arsenal atòmic rus i investigador de la Chatham House, de Londres, l'advertiment "va ser una manera molt explícita d'aportar proteïna al conflicte, per assegurar-se que el missatge arribava a tothom".

Gazprom, el gegant gasístic rus, ha fet efectiu l'anunci que feia aquest divendres i manté fora de funcionament el gasoducte Nord Stream 1, que porta el gas rus a Alemanya. L'argument que dona és que s'ha detectat una fuga durant les feines de manteniment que s'estaven fent. El gasoducte estava aturat des del 31 d'agost per aquestes feines de manteniment i havia d'entrar en funcionament la matinada vinent. Segons la companyia russa, el subministrament de gas a través d'aquest gasoducte queda suspès "fins que els problemes quedin solucionats".

Espanya és un dels estats de l'OCDE on més va créixer l'economia el segon trimestre d'aquest any, segons les dades publicades per aquesta organització que reuneix les principals economies del món. El producte interior brut (PIB) del conjunt de l'OCDE va augmentar un 0,3% el segon trimestre de l'any en comparació amb el trimestre anterior, en línia amb el que havia passat el primer trimestre.

Als països occidentals els preocupa cada cop més la Xina. El gegant asiàtic s’ha convertit no només en un rival econòmic sinó també en el principal aliat per a Rússia i en una amenaça per a la seguretat mundial. Els països del G-7 –els Estats Units, Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, el Canadà i el Japó– han alçat aquest dimarts el to contra la Xina per reclamar a Pequín que s’impliqui per aconseguir que Rússia posi fi a la guerra a Ucraïna i per advertir que l’expansió xinesa a la zona del Pacífic Índic “no reposa sobre cap fonament jurídic”. 

No s'han assolit els objectius que buscava el govern espanyol, però el topall al preu del gas per frenar l'encariment de l'electricitat funciona. Les dades ho mostren. El mercat ha fixat per a demà, dia 29 de juny, un preu de 132,74 euros el megawatt hora (€/MWh). Si s'hi suma la compensació a les centrals de cicle combinat de gas (la diferència entre el que paguen pel gas al mercat i el preu del topall, ara de 40 euros el MWh), el preu de l'electricitat escala a 218,55 €/MWh. Però sense el topall el preu al mercat elèctric hauria sigut un 23% superior, de quasi 291 €/MWh.

La reunió dels ministres d'Exteriors del G-7 a Liverpool ha tingut un protagonista clar: les tensions militars entre Rússia i Ucraïna. La ciutat britànica ha acollit aquest dissabte i diumenge una cimera del grup de les set democràcies més industrialitzades del món, en què han participat el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, i els seus homòlegs de França, la Gran Bretanya, Itàlia, Alemanya, el Japó, el Canadà i la Unió Europea. Tots han unificat la seva posició i han deixat clar el front comú en suport de la integritat del territori ucraïnès i en contra de Rússia, a qui han amenaçat de pagar un "alt cost" si comet qualsevol acte hostil.

El Consens de Washington està arribant al final. En un informe publicat fa dues setmanes, el grup d'experts del G-7 sobre resiliència econòmica (dins del qual represento Itàlia) exigeix una relació radicalment diferent entre els sectors públic i privat per crear una economia sostenible, equitativa i resilient. Quan els líders del G-20 es reuneixin demà dissabte i diumenge a Roma per discutir la manera de "superar els grans desafiaments actuals" —entre els quals la pandèmia, el canvi climàtic, la desigualtat creixent i la fragilitat econòmica—, han d'evitar caure novament en els supòsits obsolets que ens han conduït al desgavell actual.

La missió nord-americana a l’Afganistan s’acabarà el 31 d’agost. El president dels Estats Units, Joe Biden, va comunicar ahir als líders del G-7, durant una reunió telemàtica, que no té intenció d’ajornar el termini pactat amb els talibans per a la retirada de tropes, malgrat que ell mateix havia obert la porta a fer-ho i que els seus aliats (especialment el Regne Unit, Alemanya i França) l’hi havien demanat, per poder completar el llarg i complex procés d’evacuació de ciutadans occidentals i també d’afganesos en risc de ser perseguits pels talibans, sobretot els que van col·laborar amb les forces estrangeres durant els 20 anys de guerra.

Havia de ser la cimera de la unitat contra la pandèmia i el canvi climàtic entre els líders dels set països més poderosos del món occidental després de dos anys de no veure's cara a cara, i també el tret de sortida de la Global Britain post-Brexit de què presumia l'amfitrió, Boris Johnson, i ha acabat sent una reunió prou desvirtuada per les diferències entre la Unió Europea (UE) i Londres a propòsit dels acords de divorci que van entrar en vigor l'1 de gener.

La cimera de Cornualla ha sigut una nova exhibició del retorn al multilateralisme. Aquest és un G-7 que, finalment, ha acceptat que la globalització també ha portat vulnerabilitats; que parla no només de la solidaritat sanitària i de la necessitat de més igualtat, sinó que, a més, es planteja la governança de les dades i la tecnologia. L'acord aconseguit per imposar un impost mínim de societats a les grans multinacionals, que redueixi l’evasió i els paradisos fiscals, pot ser el primer consens d’una nova etapa de cooperació multilateral o pot quedar com una fita aïllada.

Només paraules? L'habitual xerrameca del líder britànic? Centre d'atenció de les càmeres que oferien els primers instants de l'obertura formal de la trobada del G-7 –que ha començat aquesta tarda a Cornualla i que s'allargarà fins diumenge–, el primer ministre del Regne Unit i amfitrió de la cimera dels països més rics del planeta, Boris Johnson, ha volgut aparèixer davant del món com la consciència de les democràcies liberals i el gran defensor de les classes més humils.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha trobat ràpidament la complicitat que buscava en terra europea. Aquest dijous a l'avantsala de la cimera del G-7 que es reuneix divendres a la ciutat anglesa de Cornwall, la Unió Europea ha fet explícit el seu suport a l'administració nord-americana per demanar una nova investigació sobre l'origen del covid-19. "El món té el dret a saber exactament què va passar", ha dit el president del Consell Europeu, Charles Michel, al costat de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que al seu torn ha reclamat a la Xina que doni accés als investigadors a tota la informació rellevant. Una prova més del rellançament de les relacions transatlàntiques entre Europa i els Estats Units, que volen fer pinya davant el gegant asiàtic.