És el punt final a les restriccions per la sequera que estaven vigents des de fa dos anys i mig. Aquest dimarts al matí, quan faltaven pocs minuts per a les 9 del matí, els operaris de l'Ajuntament han reactivat l'aigua de la cascada del Parc de la Ciutadella. Ha estat la primera a tornar a brollar després de les restriccions que es van establir el novembre del 2022. L'Ajuntament de Barcelona té previst recuperar l'aigua de totes les fonts ornamentals de la ciutat, però ho farà per fases.

Els embassaments de les conques internes de Catalunya estan a un 27% de la seva capacitat i l'últim informe del Govern –el primer des que Salvador Illa és president– no descarta que el sistema Ter-Llobregat pugui tornar a la fase d'excepcionalitat al novembre. Això passarà si, com ha passat els dos últims anys, aquesta tardor és seca i no plou. Si cauen alguns xàfecs, aquesta decisió es podria ajornar fins al desembre, segons un estudi fet per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). 

Gràcies a les pluges d’aquesta primavera, que han sigut un bàlsam per als embassaments de les conques internes, el Govern continua aixecant les restriccions que va implantar per afrontar la sequera que encara afecta Catalunya. El sistema més beneficiat pels xàfecs ha sigut el del Ter-Llobregat, que nodreix sis milions d'habitants de les comarques de Barcelona i una part de les de Girona. Aquest escenari permetrà que, a partir d’ara, els 202 municipis que s'hi abasteixen deixin enrere la situació d’excepcionalitat i reculin fins a la fase d'alerta. El pantà de Darnius-Boadella, que nodreix 12 municipis de l’Alt Empordà, també podrà rebaixar el seu nivell d'emergència, passant de la fase 2 a la fase 1, després de duplicar la seva reserva d'aigua en les últimes setmanes.

Després de la millora del nivell dels embassaments gràcies a les pluges dels últims dies, i a poc més d'una setmana per a les eleccions, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha obert la porta a aixecar les mesures d'emergència per sequera. Tot i que fa dos dies l'executiu va assegurar que no era el moment de revertir mesures, aquest dijous Mascort ha explicat que el Govern valorarà la setmana que ve si pot aixecar la fase d'emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, que afecta sis milions d'habitants.

No per molt esperada ha estat menys dolorosa. L'entrada en fase d'emergència per sequera a més de 200 municipis catalans i les restriccions d'aigua que comporta ja han provocat les primeres preocupacions i crítiques per part de molts sectors de la societat catalana.

"No entenem la interpretació que fa el PSOE a una llei que el mateix PSC hi ha donat suport. No entenem a què juga el PSOE: a posar bastons a les rodes". Així de contundent ha estat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, davant la decisió de la Moncloa, avançada per l'ARA, d'iniciar els tràmits per impugnar davant del Tribunal Constitucional (TC) la llei catalana per fer front a la sequera que va aprovar el Parlament el maig passat. Una norma que, tal com ha subratllat aquest dilluns Mascort, va tirar endavant també amb el suport dels socialistes.

La sequera a Catalunya s'aguditza i el país entra aquesta setmana en un nou escenari de gravetat amb la declaració d'alerta, entre d'altres, del sistema Ter-Llobregat, el que abasteix tot el territori central, inclosa Barcelona i la seva àrea metropolitana. Les restriccions limitaran l'ús d'aigua a indústries, serveis municipals, agricultors i equipaments lúdics a partir de divendres, tot per preservar l'aigua que surt de l'aixeta dels consumidors, que, de moment, no notaran cap canvi malgrat que els pantans de les conques internes estan només al 33% de la seva capacitat. Quan es publiqui al DOGC, hi haurà 550 municipis (6,7 milions de persones) que hauran d'aplicar l'estalvi d'aigua en l'agricultura (un 25% menys de consum), la ramaderia (10%) i la indústria (5%), i en activitats lúdiques i recreatives (entre un 5% i un 30%).

Sense treva, la calor que ha fet fins ara i la falta de pluges obliguen el Govern a estendre l'alerta per sequera, ara ja pràcticament arreu de Catalunya. El consell executiu imposarà demà restriccions també a la conca del Ter-Llobregat, la més important de tot el país perquè inclou Barcelona i la seva àrea metropolitana, i també el sistema Darnius-Boadella. Les limitacions en l'ús de l'aigua no afectaran l'aigua de boca dels consumidors ni hi haurà talls, però sí que es limitaran el reg agrícola i usos industrials i recreatius. Ho ha confirmat aquest matí la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, al programa El matí de Catalunya Ràdio.

El covid deixarà de ser la malaltia per convertir-se en una patologia respiratòria més. A partir d'ara, la vigilància exhaustiva dels últims dos anys arribarà a la seva fi i les autoritats sanitàries únicament posaran el focus en aquelles persones o col·lectius que poden complicar-se en cas de contagiar-se. El ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han acordat aquest dijous per unanimitat aturar el recompte meticulós de positius i limitar l'esforç diagnòstic i de seguiment als casos greus (els que necessiten atenció mèdica i hospitalària) i als brots que es donin en entorns vulnerables o en risc d'exclusió social, com ara residències de gent gran o centres penitenciaris. Així, Espanya inicia el seu viratge cap a la gripalització del covid, canviant el rastreig "reforçat" del virus per una vigilància de tipus sentinella d'infecció aguda lleu a l'atenció primària i greu als hospitals, com es fa amb qualsevol altra patologia respiratòria, abans del 2023. 

La comissió delegada del covid ha decidit retirar l’obligatorietat del certificat covid per als locals i establiments establerts fins ara i, per tant, no en demanarà la pròrroga al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El Govern va rebre dimecres l'informe del comitè científic assessor, que hi fa consideracions a favor i en contra, i finalment ha pres aquesta decisió.  la variant òmicron "ha demostrat tenir escapament immunitari i disminuir així la prevenció de la infecció, en comparació amb la variant delta" i, per tant, "una part important de la població torna a ser susceptible d’infectar-se amb el virus, independentment del seu estat vacunal o d’haver passat la malaltia". Segons el Govern, això provoca que l’efectivitat de l’obligatorietat del certificat covid "disminueix com a mesura que afegeix una capa de seguretat", diu el mateix text. 

Aquest matí hem sabut que aquest dijous a la mitjanit s’aixecaran totes les restriccions d'aforament: tornarà el 100% de capacitat en la restauració, la cultura, els gimnasos, el comerç, els actes religiosos i civils i les sales de joc, i també s’eliminaran les limitacions horàries dels negocis. S'aixecarà, també, la limitació a deu persones de les trobades i es deixarà de recomanar la celebració telemàtica de congressos i fires.

El Govern deixarà sense efecte a partir de divendres el gruix de les restriccions vigents. Només es mantindrà com a mínim una setmana més el tancament dels locals d'oci nocturn, i l'obligatorietat del passaport covid queda en funció de l'informe que en faci el comitè científic assessor. El que sí que decau ja a partir de divendres són totes les restriccions d'aforament: es recuperarà el 100% de capacitat en la restauració, la cultura, els actes religiosos i civils i les sales de joc. "Ni són ja necessàries, tot i que ho han estat molt, ni ara estan justificades", ha corroborat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, aquest migdia.

Els voltants de les seus de les institucions europees a Brussel·les s'han convertit aquest diumenge en l'escenari d'una batalla campal, al final d'una manifestació contra les restriccions per la pandèmia, que ha reunit 50.000 persones segons la policia i mig milió segons els organitzadors. Es tracta de la protesta més gran fins ara de les moltes que ha viscut la capital belga protagonitzades pels contraris a les vacunes, el certificat covid o altres limitacions. Hi ha almenys setanta detinguts i dotze manifestants i tres policies han estat traslladats a l'hospital, segons un comunicat emès al vespre per la policia.

Les patronals de l'oci nocturn demanaran al Govern que autoritzi la reobertura dels locals el 15 de febrer en una reunió que previsiblement se celebrarà aquest dimarts. Segons ha explicat a Efe el secretari general de la patronal Fecalon, Fernando Martínez, en la trobada hi participaran representants de la federació empresarial Fecasarm, de les sales de concerts i de les sales de festes, així com de les conselleries de Salut, Interior i Empresa.

Sense toc de queda però amb limitació de grups i ús del passaport covid. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat la petició de la Generalitat de mantenir una setmana més –fins al 28 de gener– les restriccions que afecten els drets fonamentals atenent a l'alta incidència que provoca l'òmicron en aquesta sisena onada. De fet, els jutges ratifiquen que com que la situació epidemiològica no ha millorat, les restriccions serviran per protegir el bé comú que és la salut.

L'aparició de la variant òmicron i la pressió de celebrar uns Jocs Olímpics d'Hivern sense contagis han forçat la Xina a intentar que la població no viatgi en el seu principal període de vacances, l'Any Nou Lunar, també conegut com la Festa de la Primavera.

Els Països Baixos han començat l'any nou amb un panorama descoratjador. Tot i el confinament imposat a mitjans de desembre, s'han detectat gairebé 202.000 casos positius en els últims set dies, un 77% més que la setmana passada, segons les xifres publicades aquest dimarts per l'Institut de Salut Pública neerlandès, que ha especificat que gairebé la meitat són casos de joves d'entre 15 i 29 anys.

Fa més d'una setmana que el departament d'Interior va activar la devolució de les multes del primer estat d'alarma, que es van posar entre el 14 de març i el 21 de juny del 2020. Són més de 24.000 sancions que s'havien pagat i que ara es poden reclamar perquè el Tribunal Constitucional (TC) va tombar el confinament domiciliari. Però més enllà d'això, les sancions per incomplir les mesures anticovid han continuat i en aquest cas el departament de Salut ja ha posat quasi 195.000 denúncies des del juny del 2020. La multa més habitual, que suposa el 41% de les que s'han tramitat en l'últim any i mig, és per no portar la mascareta. El 20% són per haver incomplert una ordre de confinament comarcal o municipal i el 14%, per saltar-se el toc de queda.

Toc de queda nocturn i reunions amb un màxim de 10 persones almenys fins al dia 21 de gener. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat llum verda a les restriccions que havia demanat el Govern i que la Fiscalia ja havia avalat prèviament, de manera que les mesures que ja estan en vigor es prorrogaran 14 dies més a partir de la nit de dijous a divendres. Així doncs, estarà prohibit sortir de casa de la 1 a les 6 del matí i mantenir trobades amb més de 10 persones, dues decisions que afectaven drets fonamentals i que necessitaven l'aval judicial per aprovar-se. En paral·lel, el Govern ja havia tirat pel dret i havia prorrogat la resta de restriccions en què no es necessita el vistiplau de la justícia: oci nocturn tancat, 50% d'aforament en interiors de restaurants i bars i 70% en comerços, instal·lacions esportives, sales de concerts, teatres, cinemes, auditoris i circs amb carpa.