El tòpic del lladre que s'amaga una barra de pa o un paquet de pasta sota la jaqueta per necessitat està cada vegada més lluny de la realitat dels passadissos dels supermercats europeus. Segons un extens estudi publicat per l'empresa STC – companyia especialitzada en sistemes antifurt– en col·laboració amb socis tecnològics de la neerlandesa Nedap, qui sostreu avui dia productes dels lineals té un perfil marquista –productes d'alt valor i de marques reconegudes– i un objectiu clar: el mercat negre.

L'oli d'oliva, els perfums, els auriculars, les bombetes i la roba interior són els productes més robats als comerços espanyols, segons un estudi de la consultora especialitzada en comerç NIQ per al fabricant de dispositius antirobatori Checkpoint Systems i Aecoc, la patronal estatal de grans empreses del sector de la distribució. En total, les botigues de l'Estat perden cada any 2.917 milions d'euros per les anomenades pèrdues desconegudes, que inclouen furts, frau de proveïdors i errades administratives. La xifra representa aproximadament un 1,1% de la facturació del sector, segons l'informe.

L'augment desmesurat del preu de l'oli d'oliva, que ja va començar a disparar-se l'any passat i es va guanyar el sobrenom d'or líquid, ha situat aquest producte en el més robat als supermercats espanyols, i, de fet, és el preferit pels lladres en dotze comunitats, entre les quals Catalunya. D'aquesta manera, l'oli fa el sorpasso i desbanca les begudes alcohòliques i els licors, que encapçalaven la llista de furts des del primer estudi del 2022.

La situació a l'aeroport del Prat a finals de l'any passat era insostenible. Només durant el mes de setembre es van registrar gairebé un miler de delictes contra el patrimoni, i la gran majoria (entorn de 900) van ser furts a passatgers. Parlem de més d'una sostracció cada hora. El balanç dels darrers anys, però, també era molt negatiu: tal com va avançar l'ARA, en una dècada els robatoris a la infraestructura s'havien multiplicat per deu. Només el setembre del 2024 se'n van registrar el doble que en tot el 2013, i aquest ritme frenètic de delictes va fer que els Mossos situessin l'aeroport com una de les seves prioritats. En els darrers mesos s'ha anat implementant un reforç d'efectius, també avançat per aquest diari i, ara, aquesta actuació es comença a reflectir en les dades.

El 16 de juny del 1714, una dona anomenada Margaret Stevenson, de 28 anys, nascuda a Hammersmith, als afores de Londres, va ser executada a la forca per robar una peça de tela de seda de Pèrsia d'una botiga del centre de la ciutat. L'any anterior havia comès un altre robatori, havia sigut igualment condemnada a mort, però en última instància la reina Anna li va commutar la pena. Només sortir de la presó, va tornar als vells costums i ja no va tenir tanta sort.

Que et prenguin el mòbil o la cartera mentre passeges, compres o vas en metro és el delicte més comú a Barcelona. Els furts representen més de la meitat dels delictes que es denuncien a la ciutat, i només en la primera meitat de l'any n’hi ha hagut 47.521. És a dir, en mig any gairebé se n'han comès 11 cada hora. Amb tot, el nombre de sostraccions ha caigut un 5,1% en comparació amb el primer semestre de l’any passat, quan n’hi va haver 50.091. D'aquests, gairebé la majoria (40,3%) passen a la via pública, però també n'hi ha molts en establiments (30,8%) i als transports (24,4%). La tendència a la baixa també s'experimenta amb els robatoris amb violència o intimidació al carrer: les dades presentades aquest dijous per l'Ajuntament de Barcelona i el departament d'Interior constaten una davallada del 8%.

A poc a poc Barcelona ha recuperat els índexs d'activitat que tenia abans de la pandèmia, també en el camp de la delinqüència. Segons les dades del 2023, però, el total de delictes denunciats a la capital catalana encara és un 7% inferior al del 2019. Tot i això, la xifra global, 210.000, continua sent preocupant i obliga les autoritats a fixar-se com a objectiu prioritari la lluita contra la delinqüència en una ciutat amb tanta projecció turística com Barcelona. Una anàlisi de les dades més acurada, però, permet fer-se una idea més aproximada de com és aquesta delinqüència i, sobretot, com està evolucionant.

Quan es pregunta als barcelonins pel principal problema de la ciutat, la resposta més repetida els últims cinc anys és la mateixa: la inseguretat. El govern municipal assegurava, l'any passat, que, així i tot, la xifra de delictes que es cometen a la ciutat anava a la baixa i que, per tant, el que hi havia era una qüestió de percepcions. Les últimes dades sobre fets delictius, però, trenquen aquesta dinàmica i evidencien un repunt: els delictes han pujat un 13,7% durant el primer semestre d'aquest any si es compara amb les dades de l'any passat. I els furts, que representen un de cada dos delictes que tenen lloc a la ciutat, creixen un 17,2%. Se n'han denunciat 50.116 en sis mesos. És a dir, 278 cada dia, 11,6 cada hora. Un dia tipus a la ciutat, la policia fa 72 detencions (una xifra que va a l'alça) i 770 identificacions per motius diversos. De fet, durant els primers sis mesos del 2023 s'han fet un 23,2% més de detencions que l'any anterior i un 15% més que el 2019.

Els furts i robatoris als supermercats espanyols no paren d'augmentar, sobretot pel que fa als productes alimentaris, en un context marcat per una pressió inflacionista i un constant increment de preus. El novembre del 2022, l'associació de fabricants i distribuïdors (Aecoc) va xifrar en 1.510 milions d'euros anuals la quantitat perduda pels establiments comercials pels furts, robatoris i errors administratius. En aquest sentit, l'empresa STC Nedap, especialitzada en elements de seguretat per combatre aquesta mena de furts, ha elaborat un rànquing de quins són els productes més robats per comunitats autònomes.

Els Mossos d'Esquadra tenen identificat un grup de 283 lladres catalogats com a multireincidents a Barcelona. Delinqueixen molt i a tota hora, fins al punt que la policia, de mitjana, va detenir un d'aquests delinqüents un cop cada quatre hores durant el 2022. Cada dia de l'any passat els Mossos van detenir sis lladres que formaven part d'aquest grup. En total, estan implicats en 5.602 fets delictius. Dit d'una altra manera, van robar cada mitja hora. El cas més paradigmàtic és el del lladre que encapçala el rànquing: té 52 antecedents i durant el 2022 la policia el va detenir 25 cops, dues vegades cada mes. Vivia per atracar. No dormia gaire temps al mateix lloc, a vegades en locals ocupats, i es passava el dia al carrer buscant víctimes, sobretot turistes, a qui robar el telèfon d'una estirada o el rellotge després d'empentar-los.

Els furts que pateixen petits comerços, supermercats i grans superfícies suposen un 1% de les vendes anuals a Espanya, o el que és el mateix: unes pèrdues de 1.800 milions d’euros, segons dades de l’associació de fabricants i distribuïdors (Aecoc). Fins al novembre del 2021 es van cometre gairebé 30.000 fets delictius en comerços a l’Estat, segons dades policials que es van donar al 24è congrés de l’Aecoc. A l’espera de les xifres definitives, es calcula que l’any es va tancar amb números similars als del 2020, quan hi va haver gairebé 33.500 furts. ¿Però quins són els productes que més es van robar en els establiments d’alimentació, l’any passat? L’empresa STC Nedap Chromiu, especialitzada en elements de seguretat per combatre aquest tipus de furts, ha elaborat un llistat.

Foment del Treball ha proposat modificar el Codi Penal per aturar la multireincidència a Barcelona, però ha fet una crida a defugir l'"alarmisme". "Barcelona és una ciutat segura que té els problemes propis de ser una gran metròpoli", ha declarat el president de l'organització, Josep Sánchez Llibre. La proposta s'inclou en un pla de cinc mesures que l'organització ha fet arribar a les administracions competents –Ajuntament, Generalitat i govern espanyol– però també als estaments judicials per lluitar contra la "inseguretat" a la capital. Des de Foment, Sánchez Llibre ha dit que cal lluitar contra aquesta problemàtica, tot i que ha insistit que Barcelona "ha estat, és i serà una ciutat d'excel·lència mundial". Per això ha demanat no caure en l'"autocomplaença" sinó ser "realistes" i fer "una aposta decidida per mantenir l'excel·lència en matèria de seguretat ciutadana".

Un bomber fora de servei i un altre home han resultat ferits aquest dimecres quan perseguien un jove que havia furtat un telèfon mòbil al carrer Princesa de Barcelona. Segons han informat fonts dels Mossos d'Esquadra a Europa Press, després de la carrera un mosso que estava fora de servei ha detingut el sospitós al carrer Bailèn.

“Aquesta claveguera està embussada”, va dir la Manoli. En aquell moment, el carrer Riera Baixa estava ple de gent que allargava la sobretaula d’una paella popular que els veïns havien organitzat. Era dissabte a la tarda. Entre alguns voluntaris van aixecar la pesada reixa de ferro i van descobrir que a sota hi havia una bossa que feia de tap.

Es necessiten tots els dits de les dues mans per enumerar els diferents mètodes que fan servir els lladres per robar dins les botigues. Els autors aprofiten qualsevol ocasió per endur-se els objectes que venen els establiments, agafar els diners de la caixa o fins i tot robar als clients. I no sempre ho fan sols, sinó que sovint actuen en grups de dues o tres persones en què cadascú té una funció. El 29% dels furts d’aquest any a Barcelona han passat dins de comerços -on n’hi ha hagut uns 26.000 del gener a l’agost-. Els casos han augmentat, com també els que s’han produït al transport públic. Com que la policia no patrulla per dins de les botigues, els Mossos d’Esquadra fan xerrades als propietaris i dependents perquè sàpiguen com actuen els lladres i intentin evitar més furts.

Els Mossos d’Esquadra han desarticulat un grup de vint persones que cometien centenars de robatoris cada any a l’AP-7. Segons ha explicat l’intendent Josep Guillot, cap de la divisió de Transports de la policia catalana, entre tots acumulaven 242 antecedents policials. Però com que procuraven aprofitar descuits per cometre els robatoris, legalment es consideraven furts, i quan els enxampaven el jutge els deixava en llibertat provisional. Ara, després d’una investigació de mig any, els Mossos asseguren que han demostrat que són una organització criminal en què cada membre tenia un rol definit i els imputen 47 robatoris. A més, el jutge d’instrucció número 1 de Granollers ha emès una ordre d’allunyament que impedeix que dotze dels detinguts s’acostin a menys de 200 metres de tota l’autopista, no només del tram català.

Una quarantena de carteristes tenen a hores d’ara una ordre d’allunyament que els impedeix accedir al metro de Barcelona. Es tracta de delinqüents reincidents que havien fet dels furts al metro la seva font d’ingressos. L’any 2007 l’ara major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, que llavors era l’inspector responsable de l’àrea d’investigació de Barcelona, va impulsar un sistema de treball coordinat amb la fiscalia per poder lluitar contra els robatoris al metro. Més d’una dècada després, de manera sistemàtica els agents deixen constància en els seus atestats dels antecedents dels detinguts per furts al transport subterrani per justificar les ordres d’allunyament. I ahir el Tribunal Suprem va avalar la mesura en una sentència que fixa criteri perquè a partir d’ara es pugui utilitzar sistemàticament per allunyar els carteristes del metro.

Els Mossos d'Esquadra han fet aquest cap de setmana 16 detencions per robatoris i atracaments al barri de la Barceloneta de Barcelona, segons han fet públic aquesta tarda. Els lladres localitzaven les víctimes a les portes de bars i locals d'oci i les seguien per esperar el moment més oportú per abordar-les. Les distreien i els robaven la cartera, el rellotge o qualsevol objecte de valor. Segons la policia, "els delinqüents no dubtaven a fer servir la violència per aconseguir el botí".

Un equip de l'ARA passeja durant tot un matí pel centre de Barcelona amb una patrulla de paisà del Mossos d'Esquadra per veure quins delictes es cometen. El 65% dels delictes que es cometen a Barcelona són furts, l'any passat se'n van registrar 102.666.

Els lladres habituals del metro de Barcelona, assetjats pels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana i els vigilants privats, han començat a canviar de territori de caça. El 'Balanç de seguretat de Barcelona' del 2016, que s'ha presentat aquest migdia, indica que han augmentat els furts a la ciutat, però no al metro, on han caigut, sinó al carrer i a les botigues, sobretot en zones turístiques. Els furts són robatoris sense violència ni intimidació de la víctima que, en cas d'objectes per valor de menys de 400 euros, rarament impliquen presó si no s'és reincident.