L'huracà Melissa, un dels més forts que s'han registrat mai a l'Atlàntic, continua encara el seu trajecte de destrucció després de travessar Jamaica, Cuba i, aquest dijous a la matinada, també les Bahames. Els científics ja han arribat a la conclusió –provada amb dades– que aquest fenomen és una conseqüència directa de la crisi climàtica creada per la crema de combustibles fòssils. Un estudi exprés de l'Imperial College de Londres conclou que l'escalfament global ha fet aquest huracà quatre cops més probable. Si no hi hagués canvi climàtic, un huracà d'aquesta intensitat s'hauria produït només un cop cada 8.000 anys, diu l'estudi. Però les condicions creades per l'ésser humà han augmentat la velocitat del vent almenys en 18 km/h i l'han elevat fins als 295 km/h que tenia el Melissa quan va tocar terra a Jamaica dimarts, amb una categoria 5.

L'aniversari de la dana que es commemora avui arriba mentre per la televisió es veuen imatges de l'huracà Melissa, que està arrasant Jamaica, combinades amb les d'arxiu de les riuades i la cara de pòquer de Carlos Mazón fent veure que estava al peu del canó. Són dues tragèdies molt distants i diferents, però en els dos casos hi ha punts coincidents. Un és el fet que la intensitat és més gran a causa de la crisi climàtica, que està escalfant el mar de manera cada cop més alarmant i provocant, de rebot, una més elevada freqüència i virulència de les pluges i els vents extrems que acompanyen des de sempre aquests fenòmens atmosfèrics. És cert, com diuen els negacionistes, que d'huracans i danes, abans dites gotes fredes, n'hi ha hagut sempre. Però s'equivoquen si pensen que són casos aïllats, perquè ha quedat clar que l'escalfament provocat per l'ús de combustibles fòssils i altres materials contaminants fa que ara siguin més abundants i perillosos.

[Si vols investigar el mapa amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.]

John Morales, un meteoròleg expert de l’NBC, es va posar a plorar mentre explicava en directe la magnitud de l’huracà Milton, que s’ha fet tristament famós pel seu nivell de devastació. Sovint, quan no ens podem aguantar les llàgrimes, demanem disculpes. Probablement ho hauríem de fer per retenir-les i no deixar anar l’angoixa, la tristesa o la desesperació que comporten situacions que fan plorar. John Morales va demanar disculpes per no haver contingut l’emoció. Fa anys que veu com aquests fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més freqüents, i sent angoixa i frustració quan, tot i advertir dels canvis que s’estan produint, no s’està fent absolutament res per revertir-ho. Morales va plorar, no només de veure la magnitud de la tragèdia que s’acostava, sinó d’impotència. 

El que més impressiona dels Estats Units és l’escala dels seus fenòmens atmosfèrics. Per més que el canvi climàtic ens compliqui la vida cada vegada més a la costa mediterrània, qualsevol episodi d’allà no té punt de comparació amb els nostres. L’huracà Milton sembla que pertany a aquesta categoria de “tempesta monstre”.

L’huracà Milton té amb l’ai al cor els habitants de Florida, als Estats Units. Més d’un milió de persones han rebut l’ordre d’evacuar casa seva i allunyar-se del gran perill que implica l’arribada del fenomen, que ha obligat a declarar l’estat d’emergència. Les imatges d’embussos quilomètrics a les autopistes amb milers de cotxes fugint de la zona on impactarà l’huracà parlen per si mateixes. "Marxeu ara, és qüestió de vida o mort", va alertar ahir el mateix president del país, Joe Biden. El temor i la preocupació és encara més gran en un estat que encara no s’ha recuperat de l’últim huracà, Helene, que fa tan sols una setmana i mitja causava víctimes i destrucció com feia anys que no passava.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha ordenat aquesta tarda als residents de les zones que es troben en el pas de l'huracà Milton, a Florida, que evacuïn les seves cases immediatament. "És una qüestió de vida o mort", ha dit. Després del pas de l'huracà Helene per Florida i la costa est del país, que va deixar més de 200 morts, ara arriba el Milton també a Florida, un estat que ha declarat ja la situació d'emergència abans i tot de l'arribada del nou huracà. Està previst que el Milton toqui terra en les últimes hores de dimecres o dijous a la matinada a la zona de la badia de Tampa, a Florida.

La política de la catàstrofe pot ser una gran oportunitat per demostrar lideratge o pot desencadenar una greu crisi de credibilitat. L'huracà Helene va tocar terra la setmana passada a Florida i, enmig de la recta final de la campanya electoral, ja ha deixat 200 morts i centenars de persones sense casa al seu pas per Geòrgia, les Carolines, Virgínia i Tennessee. Els equips de rescat, i els mateixos veïns, treballen a contrarellotge per buscar supervivents. Es tracta del cicló més mortal als Estats Units des del Katrina, el 2005, i que va enfonsar la popularitat del llavors president George W. Bush per la mala resposta al desastre.

“No patiu, aquí no tocarà, és la bendición de la isla, mai hi arriben els huracans”. Aquesta és la frase que ha anat repetint des de dilluns el Sergio, recepcionista d’un dels hotels que hi ha a primera línia del mar Carib a Holbox, l'illa paradisíaca situada al nord de la península de Yucatán (Mèxic). Des d’aquest dijous, però, aquesta bendición s'ha acabat. Holbox, però també altres zones del sud-est del país com Felipe Carrillo Puerto, Othón P. Blanco i l’antiga ciutat maia de Tulum, han estat evacuades per la imminent arribada de l’huracà Beryl.

L'huracà Ian, que dimecres a la nit va arrasar l'estat nord-americà de Florida, preocupa als Estats Units. Malgrat que la tempesta ja ha baixat d'intensitat, el president Joe Biden ha admès que, segons diverses informacions, podria ser "el més mortífer" de la història de Florida. "Estem rebent informacions que ens parlen d'importants pèrdues de vides", va dir dijous a la nit. "Les xifres encara no estan clares", va afegir, però poc després es feia oficial un primer balanç de víctimes que parlava de 10 morts. Una dada, però, que podria elevar-se, ja que els equips d'emergència seguien treballant per accedir a moltes cases on hi havia gent atrapada. Aquest matí de divendres els serveis d'emergència parlaven ja de "21 morts confirmades i sense confirmar".

Exactament el dia que es complien 16 anys de l'arribada de l'huracà Katrina, aquest passat diumenge, l'estat nord-americà de Louisiana ha rebut el que pot ser el pitjor impacte d'un cicló des de mitjans del segle XIX, segons ha advertit el governador, John Bel Edwards. La pertorbació tropical Ida, formada fa tres dies al Carib, va tocar terra just abans del migdia de diumenge (les 19 h, a Catalunya) convertida en un huracà de categoria 4 (la segona més alta) en l'escala de Saffir-Simpson, amb vents sostinguts de 240 quilòmetres per hora. El Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units (NHC) ha advertit de vents "potencialment catastròfics". El cicló s'ha cobrat ja una primera víctima mortal –un home que ha mort en caure-li al damunt un arbre– i ha deixat Nova Orleans a les fosques.

Recentment ha sigut notícia que el 2020 ha sigut l'any més càlid a Catalunya des de, com a mínim, l'any 1950. Pel que fa a nivell planetari, la temperatura mitjana global ha igualat el rècord d'any més càlid des que hi ha dades.

L'huracà Iota, el més potent d'aquesta temporada a l'Atlàntic, ha deixat com a mínim dos morts a Nicaragua, un a Panamà i un altre a Colòmbia, segons fonts citades per Reuters. A més, ha provocat importants danys materials a la costa est de Nicaragua, especialment a la regió del Carib Nord, que ha quedat incomunicada i sense subministrament elèctric ni de telecomunicacions, a causa del desbordament de rius i la caiguda d'arbres i pals de corrent. Precisament el fet que la zona hagi quedat completament aïllada impedeix saber amb certesa quin ha sigut el nombre real de víctimes que hi ha deixat l'huracà.

L'huracà Delta va tocar terra a Louisiana pels volts de la passada mitjanit amb vents sostinguts de 160 km/h a la ciutat de Creole, segons el Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units, després de fer una breu incursió a la península del Yucatán, a Mèxic, aquest dimecres passat. Tot i això, a mesura que s'ha anat endinsant cap a terra ha anat perdent força ràpidament i ha passat de ser un huracà de categoria 2 segons l'escala Saffir-Simpson a una tempesta tropical. Així, a hores d'ara el vent sostingut volta els 65 km/h. Si bé el vent a minvat, hi està havent pluges molt intenses i abundants al nord-est de Louisiana, a Arkansas i a Mississipí.

Entre l’agost i el setembre és quan és més favorable la formació de ciclons tropicals a l’Atlàntic Nord. De fet, just demà, 10 de setembre, és quan acostuma a haver-n'hi la màxima activitat, segons les dades climatològiques. Per aquestes dates és quan la superfície de l’oceà arriba a la temperatura més elevada, amb una cisalla baixa en latituds tropicals i subtropicals. En aquest context, qualsevol petita pertorbació o ona en aquestes zones càlides de l’oceà té molts números de desenvolupar-se i convertir-se en un cicló tropical.

L’ull de l’huracà Laura ha tocat finalment terra a l’estat de Louisiana com a categoria 4 a la 1 de la matinada hora local (6.00 hores UTM), tal com ha informat el Centre Nacional d’Huracans dels Estats Units (NHC en anglès). En aquest sentit, l’organisme remarca que el Laura ha impactat amb cops de vent de fins a 240 km/h i que durant les pròximes hores podrà haver-hi greus inundacions. Entre la marea ciclònica, els forts vents i les intenses pluges el nivell de l’aigua podria pujar per sobre de 5 o 6 metres.

La temporada d'huracans a l'Atlàntic està sent molt activa. Ara mateix hi ha dos ciclons tropicals amb nom al mar del Carib. Es tracta de 'Laura' i de 'Marco', el dotzè i el tretzè d'aquest any. Mai abans, des que es tenen dades, el cicló tropical número tretze d'un any havia arribat tan d'hora. L'anterior rècord era dels anys 2005 i 2011, quan el tretzè cicló tropical de la temporada havia estat batejat el 2 de setembre, en tots dos casos.

La depressió tropical ‘Isaias’ ja era notícia abans del cap de setmana passat, quan va passar a convertir-se en huracà de categoria 1 segons l’escala de Saffir-Simpson i va impactar a Puerto Rico, la República Dominicana i les Bahames. Aquesta matinada els ha tocat als Estats Units. Inicialment les previsions apuntaven que hi arribaria com a cicló tropical, però des del cap de setmana els models van insistir que ho faria com a huracà de categoria 1.

Al llarg de la jornada d'ahir la depressió tropical 'Isaias' es va intensificar fins a convertir-se en un huracà de categoria 1 segons l'escala de Saffir-Simpson. Els models meteorològics indiquen que l'ull de l'huracà passarà just per davant de la costa est de Florida, si bé uns dies enrere semblava que el cicló tropical acabaria afectant el sud-est dels EUA més directament.

Oficialment, la temporada d'huracans a l'Atlàntic començarà el dia 1 de juny i s'allargarà fins al 30 de novembre. Al llarg d'aquest període els diversos serveis meteorològics de la zona estaran molt pendents dels ciclons que es formin i, en cas que arribin a tenir vents sostinguts de més de 62 km/h, les batejaran amb un nom.