Aquesta setmana s’acabava el Soc i seré, el concurs de catalanitat de TV3 presentat per Àngel Llàcer. El format ha sigut efectiu per a la cadena a nivell d’audiència. Ha connectat amb els espectadors i proporcionat un entreteniment digne. Les proves han resultat irregulars i, en alguns casos, el muntatge semblava salvar dificultats i errors de plantejament. Narrativament, ha potenciat l’esperit de comunitat més enllà de la lluita individual per la victòria final. 

L’edició de Col·lapse de dissabte a la nit es titulava La promesa, perquè era el dia que Àngel Llàcer presentava el programa tal com li havia promès Ricard Ustrell feia temps. Les estrelles es deixen la joguina. L’edició s’hauria pogut titular La impostura, perquè tothom semblava representar un paper. Llàcer ho va convertir en una festa a mida per portar els amics. La gràcia està en subratllar-ho, perquè l’espectacle exhibeixi la cosa personal. Fan el xou del col·leguisme i ensenyen la rebotiga emocional dels famosos. És allò del som importants, però humanitzem-nos, que a la gent li agrada. “Moltes gràcies per ser aquí”, va dir Llàcer a Carlos Latre. I se li va escapar el riure per haver de fer servir aquella formalitat amb algú de confiança. Llàcer té molt après el seu personatge televisiu i l’executa amb una eficàcia altiva. L’esperpent va arribar amb l’entrevista a un addicte al porno que no vam entendre què pintava allà al mig: un home a les fosques, encaputxat, amb la veu distorsionada i dues llumetes en comptes d’ulls. Era un ésser sinistre. “Per què has vingut?”, li va deixar anar Llàcer, com si l’individu s’hagués presentat ser avisar. “Quin problema tens? Què et passa?”, li va insistir. I l’home va explicar que amb el seu testimoni volia ajudar molts nens i moltes nenes. Encara feia més por. Entre la sala vermellosa i la girafa al darrere, allò era pitjor que La jugada de Maquiavel. Semblava l’encarnació del mal o una broma que acabaria amb sorpresa. En tot cas, en un especial sobre la sexualitat dels adolescents de TV3 ja va sortir una addicta al porno sense que calgués aquell muntatge morbós.

L’any 2023, quan Àngel Llàcer va estrenar The Producers, es va trobar immers en una polèmica pel fet que els seus musicals de gran format fossin en castellà per una qüestió de captació de públic i rendibilitat econòmica. L’actor es va defensar recordant totes les feines i produccions que feia en català. El seu nou programa a TV3 pot semblar una reivindicació de catalanitat dirigida a tots aquells que van gosar qüestionar la seva. Amb tot, els seus anteriors formats a la cadena, com El llop i La Puntual, sempre han valorat la cultura del país i han tingut en compte la funció pública del mitjà. Soc i seré manté aquest esperit. En aquest concurs, cent participants competeixen per demostrar quin d’ells és el que més coneix Catalunya. El joc promou l’esperit col·laboratiu per equips, però, a la vegada, no té pietat amb els errors a l’hora d’acomiadar participants: en dos programes ja se n’han carregat setanta-cinc. Per ara, en sobreviuen vint-i-cinc que, en les quatre pròximes setmanes, seguiran enfrontant-se a múltiples reptes en què han de demostrar els seus coneixements i habilitats en proves musicals, culinàries o de geografia, llengua o estratègia. Soc i seré dona visibilitat a les tradicions que tantes vegades s’han menyspreat als mitjans, fa divulgació cultural i històrica i ho adapta amb naturalitat a l’entreteniment.

20.000 euros. Aquest el premi al qual aspiren els 100 concursants de Soc i seré, el nou format de TV3 per als dimecres a la nit. El programa, que s'estrena aquesta setmana a les 22.05 hores, té com a objectiu trobar la persona que més sap de cultura i tradicions catalanes. El conductor de la competició és el director teatral, actor i presentador Àngel Llàcer, una de les ments darrere la creació del format. "A mi m'agrada molt fer programes culturals que entretinguin, i aquesta vegada ens vam inventar un format en què busquem el català o catalana que més sap de Catalunya. O com jo dic de broma, el català més català de Catalunya", explicava aquest dissabte Llàcer a Col·lapse.

La convocatòria alertava que el codi de vestimenta seria nadalenc i els convidats van complir: els jerseis de ninots de neu i les banyes de ren omplien la Gran Via dilluns al vespre per a l'estrena d'El dia de la marmota al Teatre Coliseum. També hi havia una marmota de peluix de mida humana que acompanyava els famosos en un photocall que, com passa els pocs cops que es fa al teatre barceloní, provoca entre il·lusió i vergonya. Desenes de cares conegudes, directors i productors es van contagiar de l'esperit nadalenc i van assistir a una estrena insòlita en aquestes dates, quan els teatres ja tenen en cartell les seves apostes per a la millor època de l'any.

Aquest dissabte Col·lapse iniciava nova temporada, i ho feia amb un convidat disposat a compartir una de les experiències més dures de la seva vida. Àngel Llàcer va visitar el plató de TV3 per explicar com un bacteri contret al Sud-est Asiàtic va estar a punt de matar-lo. L'actor i director teatral va tenir fasciïtis necrosant, una infecció que s'estén per la pell i els teixits del cos i que li va comportar fins a quatre operacions en una cama i catorze dies a l'UCI. Davant de la gravetat del seu estat de salut, va arribar a acomiadar-se dels seus amics i familiars perquè estava convençut que es moriria. Un dels amics als quals va dir adeu va ser Ricard Ustrell, que dissabte l'entrevistava a Col·lapse i no podia evitar emocionar-se amb el relat de Llàcer.

L'actor i director Àngel Llàcer respira alleugerit després de superar un important ensurt de salut, segons ha explicat ell mateix a través d'Instagram. El responsable d'espectacles teatrals com La jaula de las locas ha volgut compartir amb els seus seguidors l'alegria d'haver-se pogut recuperar després d'haver passat catorze dies a l'UCI, durant els quals fins i tot es va témer per la seva vida. "Vaig arribar a acomiadar-me de la meva família i dels meus éssers estimats", confessa.

El musical El petit príncep torna a la cartellera per inaugurar el Nadal teatral a la sala Paral·lel 62 des d'aquest pont i fins al 28 de gener. Serà la desena temporada consecutiva d'aquest espectacle basat en el clàssic d'Antoine de Saint-Exupéry que compta amb l'adaptació de Marc Artigau i la firma del tàndem creatiu de Manu Guix i Àngel Llàcer, coproductors juntament amb La Perla 29. La principal novetat d'aquest aniversari és que han renovat de dalt a baix les projeccions de l'espectacle, de nou de la mà d'una de les empreses catalanes més punteres en art digital, Desilence. En canvi, mantenen intacta la icònica música (n'han venut més de 25.000 discos i més de 5.000 partitures) i també repeteix tot el repartiment de l'any passat (Mariona Escoda, Iñaki Mur, Miguel Ángel Sánchez i Carme Milán), però amb un afegitó: Àngel Llàcer torna al paper d'aviador, que es reparteix amb Enric Cambray i Manu Guix. Hem repassat amb la companyia els 10 moments més especials d'un muntatge que ja és una tradició nadalenca: des del 2013 han vist l'obra 335.000 espectadors en 649 funcions entre Barcelona i de gira.

Una quarantena de crítics teatrals s'han queixat aquest dimecres perquè se'ls ha deixat sense invitació per a l'espectacle The Producers, codirigit per Àngel Llàcer i Enric Cambray i produït per Nostromo Live. Sota el paraigua de l'associació Recomana, que s'encarrega d'organitzar cada any els Premis de la Crítica de les Arts Escèniques, expliquen en un comunicat que no podran veure el musical perquè la productora "ha eliminat les localitats de premsa imprescindibles perquè puguin exercir la seva feina d'anàlisi i opinió". És a dir, no tindran l'entrada gratuïta que els teatres, festivals i sales de concert ofereixen als crítics per poder treballar.

Encara no havien acabat el viatge de Cantando bajo la lluvia que el duet artístic format per Àngel Llàcer i Manu Guix ja rumiava el projecte següent, The producers. Uns mesos després ja ho tenen pràcticament tot a punt. La comèdia de Mel Brooks, produïda per Nostromo Live, s'estrenarà oficialment el 28 de setembre al Teatre Tívoli, però a partir d'aquest divendres ja en fan funcions prèvies. Aquesta vegada, la maquinària que han posat en marxa per a un espectacle de gran format és encara més monumental que en ocasions anteriors. The producers té dos directors artístics –Llàcer i Enric Cambray–, dos directors musicals –Guix i Gerard Alonso–, una coreògrafa –Miryam Benedited–, una orquestra de nou músics en directe, una escenografia a dos nivells i 24 actors i ballarins a escena. "Ha implicat moltíssima més feina que qualsevol altre espectacle anterior", afirma el productor de Nostromo Live, Jordi Sellas. The producers ha costat 2,7 milions d'euros i és "l'espectacle més car" que ha fet mai aquest equip artístic, responsable també de La jaula de las locas i La tienda de los horrores.

L’obra de J.B. Priestley El temps i els Conway parla dels estralls del pas del temps. És un drama burgès en què palpita la il·lusió del futur contraposada a l’amargor de la realitat en una estructura dramàtica original. I és que si el primer acte transcorre en la festa d’aniversari d’una de les filles amb l’eufòria de la fi de la Primera Gerra Mundial i el segon en la crisi de vint anys més tard quan les il·lusions i els somnis dels joves han estat destrossats, el tercer torna al 1919 i a la festa per mostrar els apunts de la felicitat perduda.

Just fa 30 anys, la posada en escena d'El temps i els Conway dirigida per Mario Gas va commocionar bona part del públic català. Aquell espectacle, protagonitzat per Montserrat Carulla, va quedar a la memòria teatral i va posar a primera línia bona part del seu repartiment, noms com Rosa Renom, Mònica López i Vicky Peña. Tres dècades després, Àngel Llàcer busca una reacció similar amb una nova posada en escena del text de J.B. Priestley a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. "Qui vingui a comparar els dos espectacles, perdrà el temps. Ens separen 30 anys de diferència, les comparacions no poden existir", subratlla el director de l'obra, que abans de tirar-la endavant va fer una trucada a Gas per explicar-l'hi: "Li vaig demanar permís. Em va dir que ho faria pitjor que ell, però que endavant".

Mentre La jaula de las locas fa l'última temporada al teatre Tívoli, Àngel Llàcer, Manu Guix i Jordi Sellas han presentat aquest dimarts el musical en castellà que faran en aquest teatre la pròxima temporada: la comèdia de Mel Brooks The producers. Es tracta de la història d'un productor de Broadway arruïnat, Max Bialystock, i un comptable, Leo Bloom, que volen fer-se rics fraudulentament produint el fracàs més sonat de la història del teatre musical i fugint amb els diners dels productors. Per aconseguir-ho, fitxen un director i uns intèrprets mediocres per fer un títol d'entrada infumable: Springtime for Hitler [Primavera per a Hitler].

El musical Cantando bajo la lluvia, adaptat pel tàndem creatiu format per Àngel Llàcer i Manu Guix, i L'oreneta, de Guillem Clua, han estat els espectacles triomfadors de la nit dels Premis Butaca, els premis de teatre per votació popular que enguany han tornat a celebrar-se al lloc on van néixer, a Premià de Mar. Després d'aplegar èxits per mig món, L'oreneta va aterrar a Barcelona i ha fet repòquer als Butaca: s'ha endut cinc guardons, entre els quals el premi a millor muntatge teatral. L'obra dramàtica que aborda la violència i la repressió contra el col·lectiu LGTBI ha rebut el premi SGAE al millor text per a Clua i també s'han premiat l'actriu Emma Vilarasau, l'actor Dafnis Balduz i el director del muntatge, Josep Maria Mestres.

"Amor i il·lusió per fer la feina, això és el que he trobat fent el programa. Quan veus algú tan entregat és quan t'enamora", assegura Àngel Llàcer del seu nou projecte televisiu, El llop, un format difícil de classificar en què el director es posa al capdavant d'una companyia de teatre amateur per fer un muntatge de Terra baixa, d'Àngel Guimerà, l'obra més representada del teatre català. A mig camí entre el talent show i un programa de divulgació cultural, el nou espai de TV3, que s'estrena aquest dimecres, mostrarà com es prepara des de zero una obra de teatre, des dels càstings per seleccionar els actors fins a la representació. L'objectiu final és que l'obra resultant pugui fer gira per tot Catalunya.

La recta final de la creació d’un gran espectacle és crítica: quan una companyia surt de la sala d’assaig i entra al teatre, tota la feina que ha fet “desapareix” i cal tornar-la a fer realitat damunt l’escenari, com deia Àngel Llàcer dijous mentre dirigia els intèrprets i els ballarins de Cantando bajo la lluvia, tres dies després d’haver desembarcat al Teatre Tívoli. “Treballar tota la part tècnica és la part més pesada, és un procés lent com una mala cosa, i jo i la lentitud no som bones amigues!”, exclamava el director. “Estem en un moment incòmode”, subratllava. Precisament encara tenien pendent muntar un dels moments tècnicament més complexos de l'espectacle, el número de Gene Kelley ballant sota la pluja que dona títol a la pel·lícula, per al qual s’ha construït un terra especial damunt l’escenari perquè reculli l’aigua que hi caurà. “I tant que hi haurà aigua!”, exclamava Llàcer durant una pausa posterior. “Però hem tingut la consideració que al novembre o per Nadal el públic de la primera fila no es mulli”, assegurava. “El fanal aguanta”, bromejava Ivan Labanda, que fa el paper de Kelly. “Tenim moltes ganes de posar-nos a treballar amb aquesta escena. Vaig descobrir la pel·lícula quan era un adolescent i es va convertir en una de les meves preferides, és una pel·lícula molt poderosa”, explicava. Pel que fa a la resta de protagonistes, Mireia Portas fa de Lina Lamont, la vedet amb una veu poc agradosa; Diana Roig serà Kathy Selden, l’estrella a l’ombra que li posa la veu, i Ricky Mata encarna el galant còmic Cosmo Brown.

Cantando bajo la lluvia, un dels musicals referents dels anys cinquanta, convertit en un clàssic del gènere, arribarà al teatre Tívoli de Barcelona aquesta tardor. Ho farà de la mà del tàndem musical format per Àngel Llàcer i Manu Guix, a la direcció, la coreògrafa Miryam Benedited i la productora Nostromo Live, que ja els va produir La jaula de las locas i La tienda de los horrores.

Després de vuit temporades vinculat a Antena 3 amb Tu cara me suena, Àngel Llàcer torna a la cadena que li va donar la fama televisiva, La 1, amb Operación Triunfo. El presentador i actor aterra aquest dilluns a la pública espanyola amb un concurs diari de gust estiuenc, Bloqueados por el muro, un format que, seguint el patró d’altres espais com Ahora caigo (Antena 3), estarà ple de trompades i caigudes.