L'any 1954 Luis Buñuel culminava Abismos de pasión, la seva fascinant adaptació de Cims borrascosos, amb el protagonista colant-se en un cementiri i forçant el panteó familiar per arribar fins al taüt on reposa la seva estimada i abraçar el seu cadàver. El director espanyol condensava en una escena d'arrauxada necrofília la pulsió d'amour fou que travessa la novel·la d'Emily Brontë, i que entusiasmava els surrealistes. En la seva última pel·lícula, David Cronenberg arrenca amb una idea similar traslladada a un dels seus universos hipertecnificats. Després de la mort de la seva adorada esposa Becca, el protagonista, el Karsh (un Vincent Cassel que recorda de forma inquietant el mateix Cronenberg), ha ideat un dispositiu que li permet contemplar-ne en tot moment el cadàver i la seva descomposició. Una manera de cristal·litzar l'ideal de l'amor més enllà de la mort, que comercialitza amb èxit al seu propi cementiri. I una altra volta de cargol a l'obsessió eròtica i voyeurística del cineasta canadenc per la naturalesa orgànica dels cossos, sobre la qual plana el record de la seva dona, Carolyn Zeifman, morta l'any 2017.

La cinefília de Barcelona està d’enhorabona: aquest dijous torna el D’A, el festival de cinema d’autor que aposta més clarament pel risc i la descoberta de noves veus. Del 27 de març al 6 d’abril, el D’A projectarà 121 títols entre llargs i curts a les seves diferents seus: el CCCB, el Mooby Aribau, la Filmoteca de Catalunya, el Zumzeig i la Casa Montjuïc. També hi haurà visitants il·lustres: Bruno Dumont i Joanna Hogg rebran el Premi D'A, i el mestre hongarès Béla Tarr, el premi D'A honorífic.

La gent porta com pot la pèrdua dels éssers estimats. No hi ha regles quan es tracta de gestionar el dolor d’una absència, sobretot si et dius David Cronenberg. El director va perdre el 2017 la dona, Carolyn Zeifman, a causa del càncer, i l’experiència plana de manera evident sobre The shrouds, però transmutada per la sensibilitat del canadenc en una història inclassificable i negríssima que reflexiona sobre l’amor i el desig i que protagonitza un home (Vincent Cassel, alter ego físic de Cronenberg) que ha construït una tecnologia per observar en directe a través de càmeres en 3D la descomposició del cadàver de la dona, morta d’un càncer que la va devorar a poc a poc.

Amb ganes d'anar al cinema? Des d'avui dilluns fins dijous se celebra la 19a edició de la Festa del Cinema, amb entrades molt més accessibles. Si us acrediteu aquí, podeu veure pel·lícules per 3,50 euros. Els menors de 14 anys i els majors de 60 anys no han d'acreditar-se. Pràcticament totes les sales de cinema (3.030 pantalles de les 4.000 que hi ha a l'estat espanyol) se sumen a la iniciativa, que aquest any s'allarga un dia més per coincidir amb el Dia del Cinema Espanyol (6 d'octubre).

David Cronenberg (Toronto, 1943) ha presentat aquests dies a Sant Sebastià la seva nova i radical pel·lícula, Crímenes del futuro, un audaç retorn al terror orgànic dels seus films dels 70 i 80 que s'estrena aquest divendres. Convertit en llegenda viva del fantàstic modern, el director també ha rebut el premi Donostia, el màxim reconeixement del festival basc.

“Materia teatrali, digna spectaculo”, va dir l’anatomista del Renaixement Alessandro Benedetti sobre els misteris del cos humà. Impulsor del teatre anatòmic de Pàdua, l’escenari canònic per a la pràctica de la dissecció, Benedetti va encapsular en aquesta sentència, amb una potència gairebé contemporània, tota la dramatúrgia que envolta la qüestió de la corporalitat: els rituals de la ciència, l’espectacle de la humanitat.

Amb els anys, la majoria d'artistes van perdent la capacitat per sorprendre i la seva obra va moderant les seves arestes més incòmodes. Per sort encara queden creadors com David Cronenberg, que als 79 anys s'ha presentat a Canes amb la seva obra més audaç i radical, Crimes of the future. És el retorn del canadenc al body horror dels temps de Videodrome (1983) i a la provocació conceptual de Crash (1996) o The naked lunch (1991). Això sí, no s'han produït les desercions en massa que anticipava el mateix Cronenberg en unes declaracions de fa uns dies, que, vista la pel·lícula, s'han d'entendre més com a esquer promocional que com a mesura real de la capacitat del film per violentar l'espectador.

David Cronenberg, George Miller i Hirokazu Kore-eda presentaran els seus nous treballs al pròxim Festival de Canes, que celebrarà la 75a edició del 17 al 28 de maig. L'anunci que ha fet aquest dimecres el director del festival, Thierry Fremaux, ha posat fi als rumors que apuntaven a la presència d'una misteriosa pel·lícula que David Lynch havia rodat en secret. No hi ha cap projecte del creador de Twin Peaks però sí noves pel·lícules de cineastes nord-americans contemporanis tan imprescindibles com James Gray, Kelly Reichardt i Ethan Coen, que presentarà fora de competició la primera pel·lícula que dirigeix sense el seu germà Joel, Trouble in mind, un documental sobre Jerry Lee Lewis.

A vegades penses, fins i tot sense voler-ho, en pel·lícules que avui no podrien ser estrenades, potser ni tan sols rodades. Pel·lícules incòmodes, que sobretot aposten per l’estranyesa, per posar-te davant de sensacions i pensaments que et xoquin, et colpeixin, et facin apartar els ulls, censurar-te a tu mateix, navegar per les teves ombres, les teves incerteses, el teu costat fosc, per allò que penses i que sents quan estàs sol però que no t’atreveixes a compartir amb ningú. Si ho fessis, potser t’enduries un bon cop de porta. Sensacions i pensaments relacionats amb el dolor propi i l’aliè, amb la vivència de la sexualitat, amb el sadisme, amb les relacions perilloses, amb les drogues, amb l’experiència de la foscor existencial, en definitiva. Ha tornat als cines, vint-i-cinc anys després de la seva estrena, una d’aquestes pel·lícules.

El director de 'Crash', 'Videodrome', 'La mosca' i 'Un mètode perillós' acaba d'estrenar-se com a novel·lista als 71 anys. 'Consumed', que s'ha publicat en anglès el 30 de setembre, explica dues històries que s'entrecreuen. En una d'elles, la Naomi es fica en un embolic quan comença a buscar el filòsof i llibertí Aristide Arosteguy, que ha desaparegut després que la seva dona fos trobada morta i mutilada al seu apartament de París. La policia sospita que Aristide ha devorat les parts que falten de la seva difunta esposa, i que després l'ha matat.

David Cronenberg tornarà a fer equip amb el productor Paulo Branco a 'Body Art', versió cinematogràfica de la novel·la homònima de Don DeLillo, de qui Cronenberg ja va adaptar l'any passat 'Cosmopolis'. Aquesta vegada, però, Cronenberg no dirigirà la cinta: només participarà com a actor en la pel·lícula, que dirigirà l'italià Luca Guadagnino ('Jo sóc l'amor').

Segons The Hollywood Reporter, David Cronenberg en dirigirà el pilot i serà el productor executiu d'una sèrie televisiva, 'Knifeman', la primera incursió del director d''Un mètode perillós' en l'àmbit televisiu. La sèrie, que està produint MRC i encara no s'ha venut a cap canal, explicarà la història de John Hunter, un extraordinari cirurgià del segle XVIII que fa servir mètodes poc ortodoxos per descobrir els secrets del cos humà.

De vegades barroc, com a Inseparables, altres depurat, com a Promeses de l'est, el cineasta canadenc David Cronenberg torna a traspassar els límits de la normalitat, aquesta vegada amb el suport de l'encarament de dos gegants de la psicologia i la psiquiatria: Sigmund Freud i Carl Jung.