"Mama, veig el sol, veig un avió, veig aquell edifici que és lluny, els arbres tenen fulles...", anava descrivint l'Elsa al cotxe. Aleshores, la nena tenia cinc anys, però era el primer cop que podia veure el món que l'envoltava. La seva mare, Roser Caro, explica que la criatura va néixer amb hipoplàsia a la còrnia, una malformació que li impedia tenir sensibilitat i no li permetia parpellejar. Això va provocar que, progressivament, anés perdent la visió, fins a quedar-se únicament amb un 10% del sentit visual. El gener del 2024, quan tenia cinc anys, l'hospital Sant Joan de Déu de Barcelona va sotmetre-la a una operació pediàtrica pionera a l'Estat, que no només va evitar que quedés completament cega, sinó que li va permetre recuperar un 10% de la visió.

Sonen els primers acords del Last Christmas de Wham! i els gairebé 1.000 assistents ocupen les 90 taules que omplen la sala principal del Museu Marítim de Barcelona. Només uns minuts després, la llum esdevé tènue i unes ballarines il·luminades es passegen entre les taules mentre una coral entona l'Himne dels pirates del musical Mar i cel. Amb aquesta melodia tan apropiada per a l'espai, s'inicia el IV Sopar Solidari de Nadal d'Ametller Origen amb un objectiu clar: recaptar fons per una causa solidària. Aquest any l'entitat ha aconseguit aplegar 80.500 euros per a l’Hospital Sant Joan de Déu, concretament per al projecte SJD Pediatric Cancer Center Barcelona. 

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) s’han duplicat entre els adolescents catalans des del confinament per la pandèmica de la covid. Els diagnòstics han crescut especialment entre les noies d’entre 10 i 19 anys, amb independència del seu nivell socioeconòmic i la seva situació familiar. No obstant això, l’anorèxia, la bulímia i els trastorns per afartament no són només patrimoni dels infants i dels adolescents. L’enquesta de salut de Catalunya apunta que, actualment, hi ha més de 85.000 persones que pateixen alguna mena de TCA. Totes aquestes dades van posar-se de manifest l'octubre passat, en el marc d’un Sant Pau Talks en què, a través de diversos professionals de la unitat de TCA de l’hospital i dels testimonis d’alguns dels seus expacients, es van abordar les causes i les afectacions personals i familiars d’aquest grup de malalties mentals, així com les fases de la seva curació i la importància de l’entorn del pacient en aquesta travessia tan dura.

S’ha jubilat Maria Antònia Claveria, otorrino i ara ja excap de la secció d’audiologia i d’implants coclears de l'Hospital Sant Joan de Déu, on ha treballat gairebé 42 anys, tota la seva vida laboral, i on és tota una institució. Parlem amb ella sobre sordesa i implants coclears, una tecnologia –amb cirurgia inclosa– que, mitjançant un aparell que emet impulsos elèctrics a la còclea, fa que la persona hi senti. Des de l’any 2010, les seves mans i les del seu equip han fet possibles 1.110 implantacions. O sigui, han fet possible que infants que neixen sords o amb pèrdua auditiva severa puguin sentir-hi i aspirar a una vida normooient.

Cada any a Catalunya uns 600 infants neixen amb una malformació al cor o als grans vasos que transporten la sang anomenada cardiopatia congènita. És el cas de l'Iu, un noi de 15 anys que va néixer amb un defecte a la paret de les aurícules que el va obligar a passar pel quiròfan perquè l'hi corregissin amb un cateterisme. Tres mesos després de l'operació, li van detectar una greu infecció i necessitava tornar a ser intervingut. Fins ara la seva única alternativa hauria estat una cirurgia oberta, que li hauria comportat seqüeles i una recuperació lenta, però per primer cop a l'Estat els menors amb aquestes malformacions tenen una altra opció. L’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic apliquen a pacients pediàtrics tècniques quirúrgiques mínimament invasives, com la cirurgia cardíaca robòtica, que fins ara només rebien els pacients adults.

El segon fill de la Carla, el Luca, va néixer sa, però els seus pares es van adonar que tenia una petita malformació als genitals: un dels seus testicles no havia baixat com s'espera a partir dels sis mesos de vida. Després de celebrar el primer aniversari del menut, els pares el van dur a l'Hospital Sant Joan de Déu perquè l'operessin d'aquesta disfunció, "una operació senzilla i ambulatòria" que havia de permetre baixar el testicle dins de l'escrot. Un "cúmul d'errors", però, va obligar el Luca a ingressar al centre, primer a la unitat de cures intensives (UCI) i després a planta. Tot i que l'operació va anar bé, la criatura va sortir de l'hospital tres mesos després amb una paraplegia completa. Necessitaria cadira de rodes de per vida per una complicació mèdica. Quatre anys després, l'asseguradora del Servei Català de la Salut (CatSalut) ha indemnitzat la família amb 1,5 milions d'euros; una quantitat que tant la Carla com l'Oscar, el seu pare, coincideixen que "no compensa res".

L'ARA va publicar fa un mes un reportatge amb unes xifres esfereïdores: la mort de 2.454 persones entre 1936 i 1939 als psiquiàtrics de Sant Boi de Llobregat. Teníem les xifres, perquè són les que es conserven al cementiri: en un municipi que aleshores tenia uns 10.000 habitants, hi va haver 3.240 enterraments. En molts casos hi consta el lloc de defunció: carrer Doctor Pujadas, 24 (1.220 defuncions) i carrer Doctor Pujadas, 26 (1.232). A la primera adreça hi havia el psiquiàtric de dones, i a la segona, el d'homes.

Les xifres són esfereïdores i molt difícils d'explicar. Entre 1936 i 1939 al cementiri de Sant Boi de Llobregat, un municipi que aleshores tenia uns 10.000 habitants, hi va haver 3.240 enterraments. Segons Carles Serret, historiador i responsable de l'Arxiu Històric de Sant Boi, en molts casos hi consta el lloc de defunció: carrer Doctor Pujadas, 24 (1.220 defuncions), i carrer Doctor Pujadas, 26 (1.232 defuncions). A la primera adreça, hi havia el psiquiàtric de dones i, a la segona, el d'homes. Són 2.452 persones en tan sols tres anys. La més jove tenia 10 anys i el més gran, 97. "Als motius de defunció hi consta desnutrició, pel·lagra, caquèxia, enterocolitis, diarrees i septicèmia. Té a veure amb les creixents penúries econòmiques i les dificultats d'abastament que es van viure a la rereguarda republicana", assegura Serret. Entre els molts documents que guarda Serret, hi ha els rebuts del cementiri. L'1 de gener de 1938, es van cobrar 780 pessetes pels "drets d'enterrament de 78 cadàvers de dones el mes de desembre". Com podien morir 78 dones en tan sols un mes?

Quan les dones embarassades canten al nadó que esperen o escolten música amb altaveus cada dia durant el període de gestació, els bebès neixen amb més capacitat per a la codificació neuronal dels sons del llenguatge. És una de les principals conclusions d’un estudi que ha dirigit el catedràtic Carles Escera, cap del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (Brainlab) de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD). Aquesta conclusió no fa més que confirmar els efectes positius de la música en el desenvolupament de les persones, en aquest cas, ja des d’abans de néixer.

La Magic Line SJD, la caminada solidària de Sant Joan de Déu, ha sobreviscut a dos anys de pandèmia i recuperarà aquest any el seu format original. Coincidint amb el seu desè aniversari, el pròxim 26 de març, Barcelona, Lleida, Madrid, Mallorca, Múrcia i València caminaran per qui més ho necessita amb aquest multitudinari esdeveniment solidari, que ja s’ha convertit en una cita anual per a milers de persones i per a cada cop més ciutats. De fet, aquest any la previsió que ha fet l'entitat solidària és de més de 14.000 participants, una xifra rècord que encara es pot superar, ja que el termini previst per apuntar-s'hi dura fins al dia 21 de març.

S'està fent fosc tot i que només són les quatre de la tarda. Plou i l'escenari a peu de Collserola és una mica tristot. Res a veure amb la festa en petit comitè que se celebra a l'habitació del Mauri. Les seves rialles ressonen i es barregen amb els acords d'El Joan petit quan balla. El nen troba divertidíssim omplir la cara del voluntari que toca la guitarra amb gomets platejats. De fet, s'ha entestat a posar-los-hi a les parpelles mentre mou el cap al ritme de la música. Al cantant tant li fa: somriu i l'anima perquè canti. La mare, la Míriam, se'l mira amb un somriure que no pot dissimular sota la mascareta, i els acompanya tocant l'ukulele. Sap que el Mauri està gaudint de valent. Perquè un hospital no deixa de ser un hospital per molta música que soni, o per molts decorats nadalencs que es pengin a les parets. Però durant els minuts que passen a l'habitació cantant, la via que porta el Mauri per rebre la quimioteràpia passa a un segon pla.

Tal com estava previst, els metges de l'Hospital Sant Joan de Déu han operat aquest dijous el petit Oliver Romero, el nen que va arribar a Barcelona des de Mèxic per ser operat d'un tumor cerebral molt agressiu. Els neurocirurgians han aconseguit eliminar més del 90% del teixit cancerós, localitzat al tronc cerebral, en una intervenció que s'ha allargat més de deu hores, segons ha informat l'hospital en un comunicat. A l'operació, que ha començat a les vuit del matí, hi han intervingut quinze professionals. El nen, de dos anys i mig, es recupera ara a la unitat de cures intensives (UCI), on estarà ingressat uns dies, i s'espera que pugui passar a planta al cap de pocs dies més i fins que estigui recuperat. Mentrestant, i com marca el protocol, els metges faran l'estudi molecular del tumor per poder dissenyar el tractament oncològic més adequat a partir d'ara.

L'operació per salvar la vida de l'Oliver Romero, el nen que va arribar a Barcelona des de Mèxic per ser operat d'un tumor cerebral molt agressiu, es farà previsiblement a finals de la setmana que ve. Segons ha informat l'Hospital Sant Joan de Déu, que es va oferir a tractar el petit, que hi està ingressat des de dimecres, el nen se sotmetrà a una primera cirurgia aquest divendres que l'ha de preparar per a l'extirpació del teixit cancerós. En concret, se l'implantarà un dispositiu que drena l'acumulació de líquid al cervell –una vàlvula de derivació ventricular peritoneal– per controlar la hipertensió intracranial que pateix i que li impedeix menjar, parlar i caminar. Si evoluciona favorablement, els neurocirurgians l'operaran per extirpar-li el tumor, localitzat al tronc cerebral. El centre hospitalari anticipa que la intervenció no es realitzarà previsiblement fins a finals de la setmana que ve.

És un somni fet realitat gràcies a la solidaritat i que canviarà el futur dels infants amb càncer. Han calgut cinc anys –quinze des que la idea es va gestar– i més de 30 milions d'euros en donacions perquè l'SJD Pediatric Cancer Center, el centre dedicat al càncer infantil més gran d'Espanya i el segon d'Europa, obri les portes a Barcelona. Oficialment, aquest recurs assistencial amb una superfície de 14.000 metres quadrats es posarà en marxa a finals del mes de juny, però aquest dijous l'Hospital Sant Joan de Déu ha inaugurat l'esperat nou espai monogràfic, que permetrà atendre i tractar cada any més de 400 infants amb malalties oncològiques de Catalunya, però també d'altres territoris d'Espanya i del món.

Sant Joan de Déu ha rebut la col·laboració de la Fundació ”la Caixa”, a través de CaixaBank, per a l’organització de La Magic Line, la caminada solidària per un món més just i solidari celebrada el diumenge 20 de març. 

Més del 99% dels infants amb covid-19 són asimptomàtics o presenten símptomes lleus de la malaltia. Ho indiquen els primers resultats preliminars de l'estudi Kids Corona, de l'Hospital Sant Joan de Déu. El centre ha fet un seguiment de 724 nens i nenes –d'uns 5 anys de mitjana– que han conviscut a la llar amb un progenitor positiu per coronavirus.

En un auditori ple de gom a gom de nens i nenes d’entre 6 i 12 anys, les rialles estaven assegurades. I si l'acte d'aquest dimecres, organitzat per l'ARA i l'Obra Social Sant Joan de Déu, estava conduït per dues les pallasses, la Cloti i la Petra, ja no hi havia espai per al dubte. Els aplaudiments –de pares, mestres i companys de classe– han sigut els protagonistes del lliurament del concurs de premis de relats curts que nens de diverses escoles han escrit al voltant del lema Ens agrada cuidar. El certamen forma part de la iniciativa de l'ARA del Diari dels nens, una edició especial amb motiu del Dia Internacional dels Infants il·lustrada pels més menuts.

La Fundació Port Aventura i l'Hospital Sant Joan de Déu han presentat aquest dijous tres projectes per millorar l'experiència hospitalària dels nens, entre els que hi consten la construcció d'una zona de jocs al perímetre exterior del recinte, la visita de personatges de Port Aventura als pacients ingressats i un "pack d'alta" amb dues entrades al parc temàtic per a les famílies hospitalitzades. Aquests projectes se sumen a la col·laboració de la Fundació Port Aventura en la construcció d'una de les millors UCI pediàtriques d'Europa, que multiplicarà per 4 la seva superfície actual. Els projectes estan dotats de 3 milions d'euros i és la donació privada més gran que l'hospital ha rebut fins ara.