L’Espanyol és de Primera. I ho continuarà sent la temporada vinent malgrat patir més del previst (2-0) per acabar imposant-se a un Las Palmas ja descendit. Puado i Pere Milla van sortir al rescat dels blanc-i-blaus amb dos gols al tram final que van servir per desencallar un partit que s’encaminava cap a la tragèdia. En una tarda de patiment, Cornellà-El Prat va passar dels nervis a l’eufòria final. L’Espanyol va guanyar la final per a la permanència gràcies principalment a dos noms propis, Joan Garcia i Puado. El porter i el punta, que probablement no seguiran la temporada vinent, tanquen el curs com els principals artífexs de la salvació. Tots dos van acabar mantejats per l'afició blanc-i-blava, que va omplir la gespa de l'RCDE Stadium un cop l'àrbitre va xiular el final del partit. El porter, que va deixar entreveure la seva sortida un cop acabat el partit, va enviar un missatge a la directiva: cal invertir més en reforços.

Cornellà-El Prat es vestirà de gala per acollir la seva primera final per la permanència. En la seva breu història de gairebé setze anys ha acollit una classificació europea, dos descensos i dos ascensos, però fins ara no havia tingut l’ocasió d’albergar el desenllaç d’una Lliga en què l’Espanyol s’estigui jugant la vida en l'última jornada. Els blanc-i-blaus, que necessiten igualar o millorar contra el Las Palmas el resultat que obtingui el Leganés davant del Valladolid, busquen herois per una nova tarda d’infart i de transistors. 

Setè, a un punt del sisè. En plena lluita per anar a Europa. Així s'ha situat el Girona després de la patida victòria contra el Las Palmas (2-1), que deixa enrere una dinàmica nefasta de quatre derrotes consecutives. La irregularitat en el joc es va mantenir, i fins i tot va estar a punt d'escapar-se un avantatge de dos gols en el qual hauria hagut de ser un final còmode i plàcid. Tot plegat, sota l'atenta mirada d'Arthur Melo a la llotja.

L’Espanyol tanca un agredolç 2024 amb carbó. Els de Manolo González tanquen l'any amb una nova derrota (1-0) a Las Palmas que no els serveix per igualar els setze punts que suma el Getafe, l’equip que marca la permanència, i continuaran una jornada més en descens. El futur de l'artífex del retorn a Primera penja ara mateix d'un fil, després de sumar un nou resultat del tot insuficient pels mèrits dels espanyolistes. L'Espanyol va millorar una mica la imatge fora de casa, però tanca amb només dos punts de dotze un mes de desembre en què tenia quatre partits força propicis per haver-ne sumat uns quants més. A més, després de la derrota, en la roda de premsa postpartit, l'entrenador blanc-i-blau va viure una polèmica lingüística amb un periodista canari que va fer un comentari catalanòfob. El periodista, que treballa a Televisió Espanyola, va dir que "gràcies a Déu" no l'havia entès després que González li preguntés si havia entès una de les seves respostes en català.

"Tens alguna idea de què esteu fent malament?", pregunta el periodista. "Moltes coses", respon Raphinha amb cara de pocs amics. "Estàs molt crític", exposa l'entrevistador. "Sí", es limita a dir el futbolista. "Estàs enfadat?", vol saber el treballador de Movistar+. "Sí, també", admet el jugador del Barça després de la derrota (1-2) davant el Las Palmas. Una d'aquestes coses que s'han deixat de fer bé és la línia del fora de joc en què estava excel·lint el conjunt de Hansi Flick. El Las Palmas només va caure dissabte cinc vegades en posició antireglamentària a Montjuïc, i els dos gols canaris van arribar en jugades en què els davanters van trencar la línia defensiva del Barça. Sobretot en el segon, en què Fábio Silva va empetitir Héctor Fort.

Per un cop que el Girona tenia, més o menys, un partit encarat a la Lliga, en què dominava, col·leccionava ocasions i fins i tot podia empipar-se per un polèmic gol anul·lat a Van de Beek, es va disparar un tret al peu tot solet. Va ser al límit del descans de la derrota a Las Palmas (1-0), quan la comoditat es va espatllar després d'una acció concreta, que va desencadenar el caos. Alejandro Francés es va trencar, i es va afegir a la inacabable llista de lesionats. Però en comptes de ser prou hàbils per aturar el temps fins que el canvi es pogués fer efectiu, els que van ser intel·ligents van ser els canaris, que van posar la pilota de pressa en joc i van marcar per la zona que ocupava el defensa, llavors buida, malgrat que Van de Beek va córrer enrere intentant arribar-hi. En resum, que Míchel es queixava, per la qual cosa va veure fins i tot la groga, perquè considerava que era l'àrbitre, molt rigorós al llarg de la tarda, qui havia generat aquesta situació. I també es queixaven el delegat, Javier Galiano, absolutament desesperat perquè el canvi estava demanat però Quintero González l'havia desautoritzat. I mentrestant Álex Muñoz celebrava la seva volea, impossible per a Gazzaniga.

"He complert un altre somni. Amb el Girona, el club amb qui les he vist de tots colors. Estic molt content, molt. Si jo la Champions la veia sempre per televisió!", afirmava Juanpe Ramírez, minuts després de posar Montilivi cap per avall amb un golàs de falta en el seu debut continental que confirmava la primera victòria europea gironina. "Mai no n'havia xutat cap, en partit oficial. És un dels millors dies de la meva trajectòria, de veritat", repetia, amb un somriure d'orella a orella, com si estigués als núvols i no a la zona mixta d'un estadi que li va posar la pell de gallina, ovacionant-lo amb tothom dret. "Estic molt agraït amb tothom. Si ho dones tot per aquesta samarreta, sempre t'ho agrairan, més enllà dels resultats".

Ara ja sí que no: al Girona no se li escaparà la Champions. És cert que les matemàtiques encara no ho asseguren i que a Montilivi s'hi ha vist de tot. Però tampoc cap equip blanc-i-vermell havia arribat a fer sentir el que aquests futbolistes han aconseguit. Serà recordada, aquesta plantilla, que avui s'ha endut els tres punts de Las Palmas (0-2). Una victòria més, i en van vint-i-dues i setanta-un punts. Hi ha gent que es passaria les hores mortes mirant la classificació. Així de fascinant és tot plegat.

L'1 de setembre del 1985, Joan Sagué (Girona, 1967) va debutar amb la samarreta blanc-i-vermella en un partit de Tercera Divisió, a Lloret. "Vam guanyar 2-3", recorda. L'entitat gironina no vivia uns anys fàcils. Feia tres cursos que estava enfangada a Regional Preferent i enllaçaria unes temporades en què el sostre seria, com a molt, la Segona Divisió B. I de problemes, tots els que vulgueu: del que menys es parlava a la ciutat era de futbol. El caos per aconseguir quatre duros i solucionar els deutes eren el pa de cada dia. Però tornem a Lloret i a l'estrena d'un futbolista que no seria un qualsevol. "Com són les coses, que aquell dia no havia de jugar. Ho vaig fer per la desgràcia d'un company, en Francesc Valero. Era ell qui havia de ser titular, però es va trencar quinze dies abans. I em van fer sortir a mi". La setmana següent va vestir-se de curt per primer cop a Montilivi, en la derrota contra el Mollerussa (0-1). A l'estadi hi havia una entrada discreta, amb tan sols uns centenars d'espectadors. "Res a veure amb ara, ni de conya", argumenta el que ha acabat sent el tercer futbolista amb més partits de la història del Girona, amb 306, repartits entre el 1985 i el 1993. "Alguna cosa devia fer bé, no?", es pregunta. Els dos primers, Isidre Sala i Fèlix Farró, van morir fa un temps, i això situa Sagué com el futbolista viu amb més partits. És història d'un club que aquest dissabte visita Las Palmas (14 hores, Movistar LaLiga).

El Barça ha guanyat per 1-0 al Las Palmas amb un gol de Raphinha en el segon temps després de jugar durant més d'una hora amb un futbolista més per l'expulsió del porter rival, Álvaro Valles. A continuació, els apunts en calent del partit:

Totes les mirades s'han centrat en Cristhian Stuani. També en Portu, esclar, protagonista al final amb un gol al límit que serveix per reprendre la seva història d'amor amb el Girona: en el seu últim partit com a blanc-i-vermell, fa més de quatre anys, va marcar, i també ho ha fet avui en el seu retorn. Però tothom ha volgut intentar desxifrar cada gest de l'uruguaià, per si significava alguna cosa. Protagonista al terreny de joc, ara també ho és fora del camp, on cada detall és analitzat al centímetre.

El Girona va saber per primera vegada com les gasta Ocón Arraiz el juny del 2013, en un desplaçament a Almeria en què va obviar un penal claríssim sobre Javier Acuña que va impedir continuar lluitant per l’ascens directe. Des de llavors cada cop que l’àrbitre, actualment al VAR, es creua en el camí blanc-i-vermell els partits acaben amb una sensació d’injustícia que, de tan repetida, aconsegueix desgastar.

Ho va intentar de moltes maneres, sobretot en un tram final digne de ser respectat, però el Girona no va passar de l’empat contra el Las Palmas (0-0). En dues jornades l’equip blanc-i-vermell ha sumat quatre punts i no ha encaixat cap gol, i ha ofert les primeres credencials d’un any que s’espera que sigui el bo. Després de 45 minuts força discrets, va posar una marxa més; insuficient per guanyar, però sí per convèncer. La Lliga és llarga i el camí és aquest.

“Un lema que defensem com a cos tècnic és aquest: el futbol és un joc i el nostre estil és entrenar jugant, gaudint i ensenyant a la vegada”, resumia Míchel Sánchez, l’entrenador del Girona, aquest estiu durant una intervenció al màster de BeMagistral, especialitzat en el futbol més complet. El tècnic madrileny, que ha aterrat a Montilivi amb el propòsit de mantenir un llistó elevat i col·laborar en el somni de tota la ciutat de tornar a Primera, va estrenar-se amb una victòria convincent contra l’Amorebieta (2-0) i prepara la visita del Las Palmas (19.30 h, Gol), després d’una setmana en què el vestidor s’ha reforçat amb la cessió de Baena, procedent del Vila-real, però ha perdut Mamadou Sylla, fitxat per 1 milió d’euros per l’Alabès. Tampoc hi seran Bueno i Valery, lesionats.

Estrena amb derrota de l’Espanyol en l’inici de la pretemporada davant el Las Palmas (1-0). En el primer dels quatre amistosos que disputaran a Marbella, els blanc-i-blaus han trobat a faltar l’encert en l'últim quart de camp. Un debut poc lluït en què la falta de ritme i les absències d’algunes peces cridades a ser titulars ha condicionat el resultat. Sense Vicente Moreno, que encara tardarà uns dies a incorporar-se a la concentració en terres andaluses perquè es troba superant el covid-19, ha sigut el seu segon, Dani Pendín, qui ha dirigit el primer assaig estiuenc. 

Sobreviure és un art, i també una necessitat. El Girona va recórrer als impulsos més purs guanyant el Las Palmas (1-2), capgirant el duel gràcies als gols de Sylla i Couto. Quan més ho exigia el context, quan pitjor s’havia posat la temporada i quan més dubtes havia generat la figura de Francisco, els gironins aturen la caiguda lliure en què s’havien vist immersos i recuperen una espurna de positivisme que feia falta.