En plena commemoració dels cinquanta anys de la mort de Franco, hi ha nostàlgics que el segueixen reivindicant. En Joan Marc Alonso és un d'ells. I no se n'amaga. Al balcó del seu pis del barri del Guinardó de Barcelona hi té penjada la bandera franquista i una altra d'Espanya amb el lema Viva Cristo Rey. "Soc català i espanyolista", assenyala en conversa amb l'ARA. "Vaig néixer el 1965 i només he viscut dotze anys de franquisme, però soc afí al franquisme perquè Franco va fer coses molt bones i m'agradaria tornar a aquella època". Tot i admetre la "purga" que va portar a terme el dictador –que no comparteix perquè és contrari a la violència–, Alonso fa ús d'argumentari per recordar infraestructures com els pantans o els pisos de protecció oficial com alguns dels motius per justificar el seu suport al règim. "Llavors hi havia feina i seguretat als carrers", subratlla després de definir-se com de "dretes i anticomunista".

Vegem algunes curiositats sobre les banderes estatals dels 195 països actuals, les quals les pots consultar al final de l'article.

Empreses i institucions públiques recorren aquests dies a la bandera de l'arc de Sant Martí en suport dels drets LGTBI. Dissenyada a finals dels setanta a San Francisco, des de llavors nous grups i reivindicacions s'han anat sumant a l'ampli espectre de demandes i identitats d'aquest col·lectiu, ondejant banderes per a tots els gustos. 

Cada cop que l'ésser humà ha topat amb una situació complexa a la qual no ha pogut trobar resposta, ha creat un simbolisme. Màgia, tradicions, creences fins i tot, li han permès viure amb fets que la seva ment no era capaç de captar fins a les últimes conseqüències. L'ésser humà no va entendre la mort, i va imaginar que en realitat la mort no existia, sinó que la vida continuava en un altre lloc. No va comprendre que els records acumulats d'experiències prèviament viscudes poguessin conduir a una dependència emocional d'una altra persona que sintetitzés aquests records identificats com a positius, i va imaginar una força superior que va anomenar amor. No va entendre per què se sentia proper als que parlaven com ell i els agradaven similars costums, i va crear, no se sap gaire bé en quin ordre, la família, l'amistat, el poble... I també la pàtria quan va definir un territori estable d'assentament que, a més, li permetia alimentar-se. Després van venir les banderes, els escuts, etc.

El president Torra ens va demanar ahir als catalans que no anéssim a Madrid si no era estrictament necessari.

El Tribunal Suprem veta l’ús de banderes "no oficials" en edificis públics, una prohibició que abastaria qualsevol expressió política, des d'estelades fins a banderes multicolor. La decisió queda establerta arran d'una sentència dictada per la sala contenciosa administrativa número 3 que anul·la un acord de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife per exhibir al consistori la bandera tricolor canària amb set estrelles verdes, que utilitzen grups independentistes.

Dos veïns d'edificis encarats surten al balcó i intercanvien mirades de complicitat. Un té una bandera espanyola penjada a la barana i l'altre té una estelada, però això no és un problema. Per què? Perquè tots dos duen posades unes lents de contacte futuristes que fan que vegis el que vols veure i no el que tens davant en realitat.

Barcelona en Comú lamenta que els representants institucionals hagin utilitzat les festes de la Mercè per protagonitzar "una picabaralla política" en referència a la polèmica de les banderes. Les festes populars "no són un espai per a l'ús dels nostres representants institucionals en el marc d'una campanya electoral", diu BComú en un comunicat.

La guerra de banderes a l'Ajuntament de Barcelona ha dividit Twitter, sobretot per l'actuació del primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello, que va intentar evitar que el líder del PP, Alberto Fernández Díaz, desplegués la bandera espanyola. En les últimes hores han sorgit dos 'hashtags', #OrgullPisarello i #PisarelloDimision, per defensar i atacar, respectivament, l'actuació del primer tinent d'alcalde.

El portaveu del grup municipal de Ciutadans a Sabadell (Barcelona), Joan García, ha anunciat aquest divendres que denunciarà el govern de Sabadell, integrat per ERC i Crida Constituent, per retirar de "forma unilateral" les banderes d'Espanya i de la UE de l'edifici de l'Ajuntament, ha informat el partit.

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha fet una crida als alcaldes catalans perquè pengin la bandera de Dinamarca al balcó dels seus consistoris com a reconeixement després que el Parlament danès hagi aprovat una moció a favor del diàleg entre Catalunya i Espanya sobre el procés sobiranista. En un comunicat aquest divendres, l'associació ha assenyalat que la iniciativa sorgeix després que l'Ajuntament de Sant Pol de Mar (Barcelona) la pengés dijous al Museu de Pintura annex al consistori.

"Coses que estan passant a Catalunya són una reproducció del que vam viure en la seva època a Euskadi i que, afortunadament, vam vèncer", ha assegurat el secretari d'acció política del PSOE, Patxi López, des de Vilafranca Penedès, on ha acompanyat el líder del PSC, Miquel Iceta, a donar suport al candidat local. Ho ha dit amb referència a la polèmica generada arran del fet que la Junta Electoral Central hagi prohibit les estelades en els edificis públics i col·legis electorals.

Societat Civil Catalana ha anunciat que presentarà recursos en totes les poblacions catalanes perquè els ajuntaments "retirin les banderes secessionistes". Així ho ha explicat el vicepresident segon de la formació, José Rosiñol, després de reunir-se amb l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa. La reunió s'ha produït un dia després que un jutge de Barcelona hagi desestimat la petició cautelar de Societat que demanava retirar l'estelada de la plaça Lluís Millet de Sant Cugat. La formació ha reiterat aquesta petició aquest dimarts a l'alcaldessa, que "l'ha rebutjat", segons ha explicat Societat Civil Catalana.