Secrets, els justos. "Música ben feta, trempera i ja està", diu el trompetista Pep Gol (Barcelona, 1959), un dels fundadors de La Vella Dixieland. "I que arribi a la gent", afegeix per completar el lema d'una formació nascuda el 1980 per amor al jazz clàssic en un sentit ampli, primer instrumental i després també vocal. Tal com ho entenen a Nova Orleans, on el que compta és tocar i no "la mania aquesta d'intel·lectualitzar el discurs que tenim a Europa". Per celebrar el 45è aniversari de La Vella Dixieland, el Festival de Jazz de Barcelona li dedica un retrat d'artista que es desplegarà en quatre concerts diferents: tres al Jamboree els dies 11 i 24 d'octubre i 7 de novembre, i un a La Paloma el 4 de desembre. És la primera vegada que el festival retrata un col·lectiu i no un solista.

“Ens vestim de jazz també a la primavera”, diu Tito Ramoneda, president de The Project, la promotora que organitza el Festival de Jazz de Barcelona. El gruix de la programació es concentra a la tardor, però des de fa uns anys el festival també organitza una gran festa primaveral coincidint amb el dia internacional del jazz. Enguany la festa serà el diumenge 4 de maig al passeig de Gràcia de Barcelona, de 12 a 22 h. "Volem posar en valor la riquesa del jazz, que va més enllà de la música, perquè també és un estil de vida", assegura Ramoneda. Els concerts, amb entrada gratuïta, es faran en el tram que va de la Gran Via a la plaça Catalunya, i en destaca sobretot el talent local. Hi actuaran la Sant Andreu Reunion Band, el guitarrista Josep Travé liderant projecte i Lucia Fumero al capdavant del seu trio. A més a més, Andrea Motis hi estrenarà el projecte amb Jurandir da Silva. També hi haurà el duo format per Michael League i Bill Laurance, del grup Snarky Puppy, i el pianista cubà Cucurucho Valdés, net de Bebo Valdés. "Pràcticament no va conèixer l’avi, però toca com el Bebo", explica el director del festival, Joan Anton Cararach.

Encara amb ressaca pel Dia Internacional del Jazz al passeig de Gràcia de Barcelona, la promotora The Project ha revelat aquest dilluns un avançament del cartell de la 56a edició del Festival de Jazz de Barcelona, que es farà entre el 6 d'octubre i el 20 de desembre entre el Palau de la Música, L'Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Auditori Sant Cugat, La Paloma, Razzmatazz, Apolo, Paral·lel 62 i el Conservatori del Liceu. "La història del jazz i la ciutat de Barcelona van de bracet", ha dit el director del festival i cofundador de The Project, Tito Ramoneda. "Aquesta edició serà un punt de partida, ja comencem a visualitzar els 60 anys del festival", ha afegit. El saxofonista californià Kamasi Washington, un dels gegants de l'escena internacional del jazz, inaugurarà el festival amb la presentació del disc Fearless movement, que publicarà el 3 de maig. La programació d'enguany també inclou els guitarristes Pat Metheny i John Scofield, el pianista Fred Hersch, el Crosscurrents Trio, l'Anat Cohen Quartetinho, el Nduduzo Makhathini Trio i el Trio Tapestry, encapçalat pel saxofonista Joe Lovano.

Temps era temps, el contrabaixista Horacio Fumero (Cañada Rosquín, 1949) va viatjar de l'Argentina a Barcelona en un vaixell de càrrega. Més endavant hi va tornar, i s'hi va quedar. Va ser un dels músics de confiança de Tete Montoliu, ha sigut fonamental la seva feina com a docent a l'Esmuc i és un dels imprescindibles del jazz català. Ara el Festival de Jazz de Barcelona li dedica un retrat d'artista molt especial. Seran un concert a Luz de Gas (23 de novembre) amb la seva filla Lucía, i tres al Jamboree: un de duos amb Bill McHenry i Pedro Javier González (16 de desembre), un altre amb Rita Payés i Xavi Torres (23 de desembre), i un tot sol (30 de desembre).

¿Pagaries entre 66 i 148,5 euros per veure la New Orleans Jazz Band si no hi toqués el cineasta Woody Allen? La pregunta és pertinent, però segurament no cal respondre-la perquè aquí la cosa transcendeix el fet musical i artístic. Això va de viure l'experiència de veure Allen tocar el clarinet i aplaudir cada solo com si fos una fita atlètica, que ja t'agradaria arribar als 87 anys amb la seva trempera i estar gairebé una hora i mitja dalt de l'escenari assegut amb les cames creuades, que és el que ha fet aquest dilluns en el primer dels dos concerts al Teatre Tívoli que serveixen per inaugurar la 55a edició del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona. Èxit de convocatòria, amb tot venut.

El Festival de Jazz de Barcelona, organitzat per la promotora The Project, continua fent feina per situar la capital catalana com a ciutat de referència per al jazz. Una de les iniciatives és impulsar una jornada dedicada a celebrar el Dia Internacional del Jazz, que aquest diumenge, 30 d'abril, agafa una nova dimensió amb concerts gratuïts al passeig de Gràcia, de 12 a 22 h. Concretament, a la cruïlla amb el carrer Casp. Es tallarà el trànsit de vehicles perquè es puguin gaudir les actuacions de la Sant Andreu Dixie Band (13 h), una branca de la Sant Andreu Jazz Band orientada al so de Nova Orleans; el trio de Joan Mar Sauqué (14.30 h); Las de Barcelona, el projecte compartit per Magalí Datzira, Eva Fernández i Lucia Fumero (16 h); Michael League & Bill Laurence (17.30 h), del grup Snarky Puppy; el duo format pel mandolinista brasiler Hamilton de Holanda i el pianista sud-africà Nduduzo Makhathini (19.15 h), i la Balkan Paradise Orchestra, que protagonitzarà la festa final a partir de les 21 h.

El saxofonista Joshua Redman es va passar mig concert mirant l’enorme vitrall del sostre del Palau de la Música i observant les cares dels espectadors de les primeres fileres. Després de cada solo, es retirava a un costat de l’escenari i, mentre la resta de músics continuaven tocant, ell aixecava el cap i mirava al seu voltant com buscant recuperar l’alè. De ben segur que el que veia eren cares de delit i somriures. I, sobretot, cap cadira buida en un Palau que sabia que el que estava passant era molt gros. Potser Redman, un dels grans noms de la modernització del jazz dels darrers temps, tot i tenir una trajectòria irregular, necessitava agafar perspectiva mirant els vitralls.

A vegades una anècdota ajuda a copsar la magnitud de la importància d’un artista. Jorge Rossy (Barcelona, 1964), un dels músics catalans de jazz més internacionals, vivia a Nova York a principis dels anys 90. Un dia li va trucar Joshua Redman, el saxofonista cridat a fer història: “Em va explicar que volia convidar el Brad Mehldau a tocar en el seu grup. N'estava segur, que tocava molt bé, però volia saber si realment tenia swing –recorda Rossy–. Jo tenia una gravació tocant amb el Brad, i li vaig dir al Joshua que vingués a casa a escoltar-la. Va venir, va escoltar deu minuts i va dir: «D'acord, li truco». Estic segur que s’hauria adonat igualment que el Brad era molt bo, no vull penjar-me cap medalla, però l’anècdota va anar així”.

La 54a edició del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona recupera plenament el batec internacional. Madeleine Peyroux obre el dimarts 11 d'octubre una programació de més de setanta concerts al Palau de la Música, L'Auditori, el Conservatori del Liceu, el Gran Teatre del Liceu, la sala Paral·lel 62, la sala Apolo, Luz de Gas, el Harlem Jazz Club, el Milano Jazz Club i el Teatre-Auditori de Sant Cugat. D'una oferta molt recomanable, en destaquem 10 concerts que a priori entren en la categoria d'excepcionals.

La 54a edició del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona recupera plenament el batec internacional. Madeleine Peyroux inaugura el dimarts 11 d'octubre una programació de més de setanta concerts al Palau de la Música, L'Auditori, el Conservatori del Liceu, el Gran Teatre del Liceu, la sala Paral·lel 62, la Sala Apolo, Luz de Gas, el Harlem Jazz Club, el Milano Jazz Club i el Teatre-Auditori de Sant Cugat.

És ben comprensible l’entusiasme del director artístic del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona, Joan Anton Cararach. Primer perquè l’edició que se celebrarà a la tardor comptarà amb un bon gran grapat d’artistes internacionals, la qual cosa situa el festival en la normalitat prepandèmica. Tanmateix, l’alegria de Cararach té noms i cognoms, sobretot els del saxofonista Joshua Redman, que el 26 d’octubre portarà al Palau de la Música la reunió del llegendari quartet que va comandar als 90 amb Brad Mehldau, Christian McBride i Brian Blade. “Fan una gira única, que difícilment es repetirà”, recorda Cararach per reforçar l’excepcionalitat del pas dels quatre músics per Barcelona.

Chucho Valdés

Palau de la Música. 23 de novembre del 2021

Continua l'idil·li de Chucho Valdés amb el Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona, on ha deixat per al record nits màgiques en diferents formats i grans moments de comunió amb el públic. Va tornar a passar dimarts al Palau de la Música, quan cap al final del concert el pianista cubà va mobilitzar totes les forces rítmiques de la big band que l'acompanyava per atacar el clàssic Bacalao con pan, del grup Irakere. La tremenda descàrrega va ser recompensada amb una ovació, més que merescuda després d'una actuació que novament tenia un reclam conceptual, la presentació de la suite La creación, que demostra que Valdés viu per crear nova música. Molt pocs músics poden dir el mateix als 80 anys.

]]>

“He de tirar endavant. Amb dolor, però he de seguir”, explica Chucho Valdés per telèfon. El dolor ve perquè “entre el 7 de setembre i el 4 d’octubre” va van morir a Cuba a causa del covid el seu germà Raúl i la seva germana Míriam, “tots dos també fills de Bebo”. “En menys d’un mes van marxar tots dos”, recorda el pianista cubà, que acaba de fer 80 anys. Amb la pena a dins, Chucho Valdés està de gira per Europa. Com no podia ser d’una altra manera, un dels concerts serà al Palau de la Música, en el marc del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona el 23 de novembre. Hi presentarà La creación, “una suite en quatre moviments” en què, mitjançant big band, percussió afrocubana i veu, i amb el déu ioruba Olodumare com a guia, desenvolupa “la història i la relació de les arrels africanes a Cuba, al Carib i a Amèrica”.

]]>

Maria del Mar Bonet i la Big Band Begues

Palau de la Música. 20 d'octubre del 2021

Esplèndida inauguració del 53è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona amb el concert de Maria del Mar Bonet i la Big Band Begues al Palau de la Música. És fàcil confiar en el talent de l’artista mallorquina, tant pel seu caràcter aventurer com pel compromís amb l’afinació amb què entoma qualsevol repte musical. A més a més, té un domini fora mida de l’expressivitat vocal. Tanmateix, era comprensible sentir una mica d’incertesa davant un projecte amb big band que només s’havia pogut portar a l’escenari una vegada, el febrer del 2020 a Begues. El bon funcionament del format depèn sobretot de la negociació entre la veu i els metalls, un diàleg en què uns tenen tendència a ocupar tot l’espai. Va passar només en algun moment al principi del concert, però en general va prevaler l’entesa gràcies a la bona mà de Toni Cuenca, director i arranjador de l’espectacle, i, esclar, a la majestuositat d’una Maria del Mar Bonet que va ser sòbria, divertida i sensual en un Palau de la Música per fi amb l’aforament al 100%.

]]>

“Tenia moltes ganes de recuperar aquest projecte”, diu Maria del Mar Bonet sobre el concert amb la Big Band de Begues que aquest dimecres inaugura el 53è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona al Palau de la Música (20.30 h). La idea de vestir el repertori amb aires de jazz i swing va tirar endavant gràcies al Festival BarnaSants, que el va programar el febrer del 2020 al Teatre El Goula de Begues. Després, amb l’esclat de la pandèmia, no hi va haver més oportunitats de portar a un escenari una proposta en què hi ha implicada una vintena de músics. Per això Bonet valora especialment la proposta del Festival de Jazz: perquè el concert arriba “quan els teatres i auditoris ja poden obrir amb el 100% de l’aforament, i després d’un any que ha sigut un desastre per a la música”, i perquè “és un honor” tocar al Palau de la Música. “Hi vaig debutar, tota sola amb la guitarra quan tenia 18 anys. Tocar al Palau és com fer-ho en un jardí”, diu.

]]>

Un festival gairebé com els d’abans de la pandèmia, amb una rastellera de 70 concerts, amb artistes internacionals, homenatges a noms mítics i comiats emocionants com l’última parada de La Locomotora Negra al Palau de la Música. La 53a edició del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona s’ha proposat “transmetre alegria i ganes de viure”, diu Tito Ramoneda. Però el promotor de The Project, que ahir va fer la presentació del cartell complet, no es va estar de defensar que els aforaments de les sales tornin també a la normalitat i passin del 70% al 100%: “Lluitarem perquè es posi seny a aquesta injustícia: hem demostrat que ho hem fet bé i el nostre públic és responsable”, va dir per defensar la reobertura de sales com Luz de Gas. “No només les empreses necessitem l’activació: les persones necessitem viure amb normalitat i amb un somriure la cultura”, va afegir. El pressupost també s’acosta a la normalitat: estarà a prop del milió d’euros, entre els 700.000 del 2020 i els 1,4 milions del 2019.

]]>

Wynton Marsalis & Jazz at Lincoln Center Orchestra

Festival de Jazz de Barcelona. Palau de la Música. 12 de juliol del 2021

]]>

Tot just representen el 25% del cartell, però els primers artistes confirmats ja són una bona mostra de la voluntat dels organitzadors: aconseguir que el 53è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona, que se celebrarà la tardor del 2021 i l'hivern del 2022, s'assembli molt al de l'any 2019. Per tant, amb un bon grapat de noms internacionals i esperant que la vacunació permeti aforaments del 100%. El director del festival, Joan Anton Cararach, ha presentat aquest dimarts una part de la programació, que inclou referents del jazz vocal nord-americà com Dianne Reeves i Bobby McFerrin; el retorn del padrí del festival, el cubà Chucho Valdés, i una nova visita de Maria Schneider al capdavant de la seva orquestra, aquesta vegada per començar a Barcelona la gira europea del disc Data lords. "Cada vegada que Maria Schneider fa un disc, guanya premis Grammy", recorda Cararach. McFerrin i Valdés actuaran al Palau de la Música l'11 i el 23 de novembre, respectivament, i a la sala Barts ho faran Reeves (26 de novembre) i Schneider (28 de gener). "Tornem amb força i amb noms internacionals molt potents i grans artistes que fa temps que no ens visitaven", ha dit Tito Ramoneda, un dels directors de The Project, la promotora que organitza el festival.

]]>

“Per a La Locomotora Negra, aquesta habitació és com la cova de Betlem per al cristianisme”, explica Ricard Gili envoltat de tota mena d’objectes relacionats amb el jazz. Efectivament, la casa de la família Gili i Vidal, en el tram de l’avinguda de Sarrià de Barcelona que queda per sota de la Diagonal, té l’aroma de les llegendes fundacionals. “El meu pare, Joaquim Gili, era un gran aficionat al jazz i als trens.Quan érem petits ja ens portava al Jamboree, i a partir del 1963 organitzava audicions de discos a casa un diumenge al mes. Les va batejar com Locomotora Negra, que era la manera d’ajuntar les dues aficions”, recorda Ricard Gili, de professió arquitecte com el pare.

]]>

En plena crisi del covid-19, amb algunes sales a punt de tancar i amb aforaments limitats, fer un festival de jazz amb prop de 60 activitats i en diferents espais de la ciutat no és gens fàcil: "Ha sigut un esforç titànic", afirma Tito Ramoneda, director del 52è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona, que se celebrarà del 24 d'octubre al 29 de gener. Ramoneda ha insistit que la cultura s'ha de protegir: "La música en directe ens fa feliços i la felicitat ens millora la salut i fins i tot el sistema immunitari", ha dit. El covid també ha colpejat el pressupost, que és de 820.000 euros, un 40% menys que l'any passat. "Els grans noms han reduït significativament el catxet però no els músic locals, que cobren exactament el mateix que l'any passat", ha dit el director artístic del festival, Joan Anton Cararach.

]]>