Un carrer de menys de sis metres d'amplada acompanya la ribera de Portbou, que encara desembossa aigua de les darreres pluges, fins a l'únic accés de vehicles al segon magatzem de mercaderies ferroviàries més gran de l'Estat. Són 180.000 metres quadrats caiguts en l'oblit a tocar de la frontera amb França, però aquests dies s'hi viu com mai la paràlisi d'infraestructures a Catalunya després de l'accident a Gelida i el tancament del túnel de Rubí, per on passen les mercaderies.

A Portbou, l'últim poble de la Costa Brava abans de travessar la frontera amb la Catalunya del Nord, sobresurt una de les propostes gastronòmiques d'alta cuina més singulars i estimulants de les comarques gironines. És el Voramar, un petit restaurant molt ben cuidat, arran de mar, gestionat al complet per la família Jamàs i Garbí, que aquest 2025 ha guanyat la seva primera estrella Michelin. Un reconeixement que aquesta mateixa setmana han revalidat per al 2026, consolidant-se a la primera línia del mapa gurmet català. Per tot això, han estat un dels premiats en els nous guardons de l'ARA Girona, batejats com els 25 gironins que han marcat el 2025, entregats el passat 12 de novembre.

Dilluns al migdia, al centre de Barcelona es van crear rotllanes al voltant de cotxes amb la ràdio a tot volum per saber què estava passant. Tot s’havia apagat, i no hi havia ni llum, ni cobertura, ni internet. Les seus de les emissores de ràdio —que van treure altaveus al carrer— es van omplir de persones buscant respostes; també a la redacció de l'ARA, al barri del Raval, s'hi van acostar diverses persones preguntant què passava. En altres localitats molt menys poblades, però, els responsables municipals es van inventar mesures per intentar arribar a tothom, i fins i tot van recuperar velles tradicions que la tecnologia, amb el pas dels anys, ha anat arraconant.

¿Què té a veure el desert més àrid del món amb el poble fronterer on el filòsof i pensador alemany Walter Benjamin va passar els seus últims dies? La resposta a aquest insòlit camí que uneix Atacama amb Portbou ens la dona la vida i obra del fotògraf i escriptor xilenosuec Patricio Salinas (Valparaíso, 1949), exposada fins a finals de setmana a la galeria Juan Naranjo, als Jardins de Montserrat de Barcelona. Salinas, massa desconegut a casa nostra malgrat la dècada postolímpica que va viure a Catalunya, s’obre en canal a l’exposició Tránsitos. La huella de la impermanencia, que es podrà visitar també a l’estació de Portbou a finals de setembre i al novembre a la Galeria 24-b de París, abans no faci el salt i se’n vagi fins a Santiago de Xile.

Acabada la Guerra Civil, els triomfadors en el conflicte van sembrar el territori ocupat amb símbols de la victòria ben visibles. Plaques, creus, làpides, relleus, inscripcions i monuments commemoratius van remarcar l’omnipresència del nou règim i la memòria dels seus herois i víctimes. Un d’aquests elements es conserva, encara ben dret, al coll dels Belitres, ran de la frontera, entre Portbou i Cervera de la Marenda. És un monòlit de granit, en record i honor de les forces de la IV Divisió de Navarra, que van arribar a aquell indret el febrer de 1939, quan la Retirada republicana encetava els camins incerts de l’exili.

Per un dia, la sala Congesta de Portbou, antic teatre on durant el segle XX es representaven en primícia les obres europees més trencadores que arribaven a Catalunya, ha tornat a ser l'escenari d'un esdeveniment artístic de primer ordre. Aquest diumenge s'hi ha preestrenat en exclusiva Benjamin a Portbou, la nova òpera del compositor Antoni Ros Marbà, que s'inspira en la vida i el pensament de Walter Benjamin, mort en aquesta localitat alt-empordanesa el setembre de 1940, quan fugia de l'ocupació nazi en direcció als Estats Units. L'obra s'estrenarà al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 2024-25 i es basa en un llibret en anglès escrit per Anthony C. Madigan.

El vent de l'huracà Dora, la vegetació massa seca –el 16% de Maui està en grau 2 sobre 4 de sequera– i la baixa humitat han empès les flames a Maui en un devastador incendi que ha cremat la ciutat de Lahaina, gran destinació turística de Hawaii, on ha deixat com a mínim 36 morts. La ciutat, amb 13.000 habitants i que va ser la capital del Regne de Hawaii entre el 1820 i el 1845, amb els seus museus i edificis històrics, ha quedat calcinada.

La jornada acaba amb bones notícies per a l'incendi que crema a Portbou, que els Bombers de la Generalitat han aconseguit estabilitzar aquest vespre. El perímetre del foc ja no creix, després d'hores de tasques intenses d'un centenar de dotacions terrestres i de nou mitjans aeris que s'hi han pogut afegir aquesta tarda, quan la forta tramuntana ha donat una treva i ho ha permès. L'incendi, el més greu que s'ha declarat aquest estiu a Catalunya, ha cremat 573 hectàrees entre Portbou i Colera, la majoria de terrenys forestals.

Nit d’angoixa, nervis i preocupació als pobles costaners de l’Alt Empordà afectats per l’incendi que es va decretar ahir divendres a la tarda prop del pantà de Portbou. Inicialment, les flames, empeses per la forta tramuntana i l'estat d'un sotabosc extremadament sec per la sequera, semblava que s'allunyaven dels nuclis urbans, però, al caure la nit, el foc va revifar i cada vegada s'acostava més a les cases a la vora del mar.

Va tornar a passar diumenge, aquest cop a Portbou. Dues aletes van fer acte de presència a la platja, molt a prop de la sorra, i els banyistes no s'ho van pensar dos cops. Alguns van nedar ràpidament cap a la costa. Crits i nervis. D'altres, una quinzena, van optar per refugiar-se temporalment sobre una plataforma gran que sura a la badia de Portbou. L'ensurt no va ser petit: eren dos taurons blaus, coneguts popularment com a tintoreres, que es passejaven tranquil·lament per la platja. Alguns dels banyistes van aconseguir fins i tot gravar els dos exemplars des de la sorra. I de nou els vídeos es van fer virals a les xarxes.

Poc s'imaginava ara fa quatre anys Gael Rodríguez (2004) que encapçalaria la llista del PSC a Portbou el 28-M i molt menys que guanyaria les eleccions. I no només per la seva joventut, sinó perquè llavors, amb 15 anys, va dirigir campanya de l'encara alcalde, Xavier Barranco (Junts), que optava a la reelecció. "El seu projecte em va agradar, però de seguida vaig veure que era una estafa perquè no ha complert cap de les seves promeses i el poble segueix immers en la decadència i sense futur", rebla l'ara ja alcalde més jove de Catalunya, amb 19 anys.

Passades les eleccions municipals, hi ha una altra contrarellotge en marxa, més enllà de les generals: la de guanyar suports per a l’alcaldia abans del 17 de juny, quan es constituiran els nous plens. La principal incògnita serà Girona, que va donar la sorpresa diumenge amb un canvi de color després de 12 anys d’hegemonia de Junts. Però no és l’única: a Olot, Puigcerdà, Roses, Salt, Ripoll i la Jonquera, entre d’altres, caldran pactes en unes eleccions on la principal força damnificada és Esquerra, que ha perdut fins a 48 regidors.

Tota decisió té conseqüències. L'augment de controls policials i el tancament de passos de la frontera franco-espanyola –que posa traves a la llibertat de moviments, una de les principals raons de ser de la Unió Europea– també en té. Una són 12 morts, que se sàpiguen i per ara. L'ordre de reforçar la frontera que va donar Emmanuel Macron fa dos anys i mig, amb l'argument de la lluita antiterrorista, s'ha cobrat dotze vides de persones que intentaven entrar a França per buscar-s'hi la vida. Així ho indica un informe del projecte CAFI, que agrupa les principals ONG franceses.

Fa gairebé dos anys i mig, el president Emmanuel Macron va ordenar reforçar el control de la frontera entre França i Espanya, multiplicant el nombre de gendarmes i policies, i va clausurar alguns passos fronterers secundaris per facilitar el control. El principal argument aleshores va ser la lluita contra el terrorisme. El tancament de passos –actualment n'hi ha tres de tancats a Catalunya– ha provocat moltes protestes veïnals als dos costats de la frontera i queixes del govern espanyol que el govern francès ha ignorat. Però la mesura també ha tingut conseqüències més dramàtiques: almenys 12 immigrants han mort intentant travessar la frontera francoespanyola entre el 2021 i el 2022, segons un informe publicat per CAFI, un projecte sobre fronteres que agrupa les principals ONGs franceses, incloent-hi Amnistia Internacional i Metges Sense Fronteres.

Més de 30 hores després que s'originés en un bosc de la comarca del Rosselló, els Bombers han pogut donar per controlat el foc de la Catalunya Nord. Les flames, que s'han acostat a Portbou, han cremat finalment un miler d'hectàrees, de les quals 111 formen part de l'espai natural protegit del massís de l'Albera, al terme municipal de Portbou. De la superfície afectada, 110 hectàrees són de matolls i la resta correspon a arbrat, pastures i terreny no productiu, segons informa el cos d'Agents Rurals, l'encarregat de fer les avaluacions d'afectacions al medi natural.

"Aquí vaig aprendre a llegir i a escriure", "Era on es feien les classes de comerç internacional, per després treballar a duanes", "També va ser l’agrupació juvenil, on moltes van acabar trobant marit"... Són algunes de les històries que podien sentir-se aquest dijous entre el públic congregat a la inauguració de biblioteca de Portbou. No era una inauguració més. Després d’anys de lluita, aquest municipi de l'Alt Empordà ha posat la primera pedra del que espera que es converteixi molt aviat en la Casa Walter Benjamin, un centre cultural de trobada i reflexió dedicat a la figura del filòsof alemany, que va morir a Portbou el 1940 fugint del nazisme.

Hi ha moltes rutes de l’exili. Però des de Portbou n’hi ha una que permet repassar el camí que van fer molts dels nostres avantpassats. És la que porta al puig de Cervera, a la frontera amb la Catalunya del Nord. Un itinerari curt i circular que puja al coll de Belitres pel GR-92, després careneja fins al puig de Cervera (205 m) i torna per la costa per un tram molt abrupte arran de mar només apte per a dies tranquils. És per això que el gener, beneït normalment per les minves que fan el mar més baix i darrerament per dies més propis de la tardor, és una bona època per fer aquesta passejada.

L'Anna va néixer a Portbou i viu a Anglaterra. Com cada any, passa unes setmanes d'agost a la casa familiar d'aquest decadent poble fronterer de la Costa Brava, que ha quedat atrapat en una època inconcreta. Un dia de les seves vacances compleix el ritual involuntari que segueixen tots els portbouencs emigrats, que consisteix a visitar l'estremidor Passatges, obra de l'escultor israelià Dani Karavan. Aquest memorial està dedicat a Walter Benjamin, que va morir a Portbou el 26 de setembre del 1940, on va arribar exhaust després de creuar la França ocupada, fugint d'Alemanya. Temia per la seva vida per la seva condició de jueu, però principalment perquè era el filòsof més odiat pel nazisme. El pensador alemany volia arribar a Espanya per embarcar-se rumb als Estats Units.

La tramuntana és el vent mític de l’Empordà. Joan Margall va definir la zona com “el palau del vent”. Salvador Dalí va dibuixar-la a El crist de la tramuntana i Víctor Català escrivia “tramuntana ben amada, sens tu no podem passà”. “Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana”, diu la cançó L’Empordà de Sopa de Cabra, publicada el 1989, corroborant la versió que és un vent que ha forjat cert caràcter entre la població. Però amb el canvi de mil·lenni, aquest vent d’origen polar acanalat a través de la plana del Rosselló i els Pirineus passa per hores baixes. La tramuntana agonitza: durant l’octubre no va bufar ni un sol dia a l’Escala ni el cap de Creus i, mentre que l’habitual a principis del mil·lenni era que a l’estiu bufés almenys 25 dies amb ratxes de més de 50 km/h a l’Escala, aquest 2022 només ha bufat 6 dies.

El pensador alemany Walter Benjamin va néixer el 1892 a Berlín i va morir el 26 de setembre del 1940 a Portbou, fugint dels nazis. Pretenia embarcar-se cap als Estats Units des de Lisboa, però quan va travessar la frontera francoespanyola va quedar atrapat a l'Alt Empordà. El capvespre del 25 de setembre del 1940, un tinent de la Guàrdia Civil li va comunicar a ell i als seus acompanyants que estaven arrestats i que serien deportats immediatament a França, perquè els alemanys n'havien demanat l'extradició. Unes dotze hores després, aquest pensador excepcionalment modern, original i perdurable moria en una habitació de la Fonda França de Portbou.