Donald Trump, el president dels EUA, ja ha anunciat el seu escollit per ser el pròxim president de la junta de governadors del banc central del país, la Reserva Federal (Fed): Kevin Warsh, republicà de 55 anys i que va ser membre del consell de governadors de la Reserva Federal entre 2006 i 2011. Com a característiques essencials per al càrrec destaquen l'experiència tècnica, les seves connexions amb el món bancari i empresarial i un passat a la Fed. Warsh, un crític freqüent de la Fed actual, tindrà ara l'oportunitat de posar en pràctica la seva idea de "canvi de règim" de la política monetària en un moment en què Trump ha pressionat per obtenir més control sobre el banc central.

Mai un president de la Reserva Federal s'havia vist obligat a gravar un vídeo per traslladar un missatge dramàtic dirigit a la ciutadania dels Estats Units com el que ha fet Jerome Powell aquesta matinada passada. En un país i en un entorn internacional en què gairebé tothom ha optat per plegar-se als desitjos de Donald Trump o, almenys, intentar no enervar-lo més del compte, Powell ha decidit plantar-li cara i dir la veritat, és a dir, que la investigació federal que li han obert per un suposat desviament de fons en unes obres de la institució no és més que un "pretext" per "intimidar-lo" i "pressionar-lo" amb l'objectiu que deixi de fer la seva feina segons els seus coneixements tècnics i es limiti a fer cas dels desitjos del president.

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha tornat a retallar aquest dimecres els tipus d'interès un quart de punt percentual. Es tracta, doncs, de la tercera rebaixa consecutiva, després de les aprovades al setembre i a l'octubre, quan també va reduir el cost del crèdit 0,25 punts en totes dues ocasions.

El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), Jerome Powell, manté el cap fred enmig de la campanya de Donald Trump perquè abaixi els tipus d'interès. A la conferència del banc central a Jackson Hole (Wyoming), Powell ha dit aquest divendres que l'economia "podria justificar" retallades als tipus d'interès en el futur, però no ha dit quan. L'economista també ha advertit que els aranzels i la campanya de deportacions del president estatunidenc amenacen amb disparar la inflació, que ja està al voltant del 2,7%.

Ni les exigències per acomiadar-lo del càrrec ni les acusacions aquesta setmana de gastar-se massa diners en la reforma de la seu ni tampoc els últims exabruptes a través de Truth Social han estat suficients per doblegar Jerome Powell. El president de la Reserva Federal i principal enemic públic de Donald Trump ha fet cas omís altra vegada a les pressions del mandatari i, en el que ha estat una decisió que subratlla la independència institucional de la Fed, ha anunciat aquest dimecres que manté els tipus d'interès al voltant del 4,5%.

Dimecres, el president dels Estats Units, Donald Trump, va desmentir en una roda de premsa que tingués previst acomiadar Jerome Powell, el president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà). Aquell mateix matí, diversos mitjans com Bloomberg i The New York Times havien publicat que Trump tenia un esborrany de carta per enviar al Congrés per fer fora Powell, la qual cosa va comportar la caiguda immediata del dòlar al mercat de divises i va posar la borsa nord-americana en números vermells. Només amb el desmentiment del president, pocs minuts després de la publicació, la situació als mercats es va normalitzar.

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha avisat aquest dimecres que els aranzels que ha anunciat el president nord-americà, Donald Trump, provocaran inflació. Davant d'aquest escenari i per la creixent "incertesa" a l'economia dels EUA, la institució monetària ha tornat a deixar sense canvis els tipus d'interès.

El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), Jerome Powell, ha assegurat aquest dijous que continuarà en el càrrec encara que el president-electe dels Estats Units, Donald Trump li exigeixi que plegui. Segons Powell, que va rebre moltes crítiques de Trump al final del seu primer mandat, el seu acomiadament per part del president "no està permès per la llei", ja que la Fed és una institució independent del govern nord-americà.

La Reserva Federal ha posat fi a l'estancament dels tipus d'interès i ha abaixat 0,5 punts el preu del diner. Fins ara la forquilla del preu del diner s'havia mantingut entre el 5,25% i el 5,5%, la més alta en més de 20 anys, i ara passa a estar entre el 4,75% i el 5%. Es tracta de la primera retallada que l'organisme fa des del 2020, quan arran de la pandèmia la inflació es va disparar i la Fed va apujar els tipus per encarir el preu del diner i refredar l'economia. El banc central nord-americà preveu més retallades dels tipus abans que acabi l'any, fins a deixar-los entre el 4,25% i el 4,5%.

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha mantingut inalterats els tipus d'interès. D'aquesta manera, la institució monetària nord-americana s'allunya del canvi de política introduït la setmana passada pel Banc Central Europeu (BCE), que va aprovar la primera rebaixa del preu del diner a la zona euro des del 2016.

La Reserva Federal (Fed) segueix sense abaixar els tipus d'interès, que es mantindran entre el 5,25% i el 5,5%. La inflació, que es resisteix a baixar del 3% sense arribar a l'objectiu del 2%, ha fet que l'organisme hagi endarrerit, un cop més, la baixa dels tipus anunciada des de principis d'any. La manca de perspectives d'una possible baixada en un futur pròxim és alarmant per als crèdits d'empreses i famílies que esperaven un alleugeriment de la càrrega amb la primera baixada. Cal recordar que el BCE va anunciar que abaixaria tipus al voltant del juny, però l'organisme europeu ha pres històricament aquesta decisió després de la Fed: si la Reserva Federal no abaixa tipus al maig, difícilment ho farà el BCE al juny.

La Reserva Federal dels Estats Units s'ha decantat per la prudència i manté els tipus d'interès dins la mateixa forquilla que ja havia deixat a la reunió del gener passat. Tot i que aleshores va anunciar que si l'economia avançava positivament hi hauria baixades aquest any, això no s'ha produït en l'esperada trobada d'aquest dimecres.

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha decidit aquest dimecres mantenir sense canvis els tipus d'interès, una decisió que alleuja la pressió sobre el cost dels crèdits, com ara les hipoteques. No obstant això, el president de l'organisme, Jerome Powell, ha deixat la porta oberta a noves pujades si els preus es tornessin a enlairar.

La Reserva Federal dels Estats Units (la Fed, el banc central del país) ha anunciat aquest dimecres un nou augment del tipus d'interès, de 25 punts bàsics, que deixarà el preu del diner en el rang del 5%-5,25%. És el desè augment consecutiu de tipus, després del qual l'organisme ja obre la porta a aturar l'encariment del diner. Com acostuma a passar, s'espera que demà el Banc Central Europeu (BCE) faci un moviment similar amb un cert delay temporal.

Totes les disciplines tenen una àgora on de manera recurrent es posen a prova els diferents punts de vista. En economia, una de les grans places on es confronten les diferents opinions són les rodes de premsa dels bancs centrals. Com que les pujades o baixades dels tipus d’interès tenen importants repercussions econòmiques, tothom que pretén dir la seva amb certa autoritat sobre el que haurien de fer el BCE o la Reserva Federal (la Fed), ha de definir una visió detallada sobre la situació econòmica del moment. Les batalles pel relat econòmic les presenciem de manera assídua cada vegada que es reuneixen les màximes autoritats monetàries. Però l’incert context actual ha propiciat l’aparició de visions especialment allunyades les unes de les altres.

Els Estats Units comencen a deixar enrere la inflació, la xacra que ha colpejat durant l'últim any els ciutadans nord-americans i que ha sigut un maldecap constant per a la Reserva Federal (la Fed, el banc central del país). L'organisme ha anunciat aquest dimecres un augment moderat de 0,25 punts dels tipus d'interès, el més suau des del març passat, i que podria ser el penúltim de l'agressiva sèrie de vuit increments en un any. Segons ha explicat el president de la Fed, Jerome Powell, aquesta és "una bona notícia" per a l'economia mundial, atès que és un símptoma que s'està posant fi a la inflació, que va arribar al juny al pic interanual del 9,1% (el punt màxim des del 1982) i que ara es troba en el 6,5%.

Un respir per als endeutats. L'economista en cap del Banc Central Europeu (BCE), Philip Lane, ha anunciat aquest dilluns en una entrevista al mitjà Market News que al mes de desembre, quan hi ha la pròxima reunió del consell de govern del BCE, tornaran a apujar tipus d'interès però ja no s'espera un augment de 75 punts bàsics, com s'ha fet les dues últimes vegades.

La inflació s’ha convertit en el gran enemic de l’economia i combatre-la és ara mateix la prioritat de les institucions. La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units), n’ha donat una nova prova aquest dimecres amb l’aprovació d’una nova pujada de tipus de fins a 75 punts bàsics. 

Els bancs centrals endureixen el discurs contra la inflació. Alguns membres del consell del Banc Central Europeu es plantegen un nou augment dels tipus d'interès encara més alt que l'aprovat al juliol, mentre que Jerome Powell, president de la Reserva Federal (Fed, el banc central dels Estats Units), ha anunciat aquest divendres que la institució incrementarà els esforços per reduir l'escalada de preus, tot i admetre que les mesures podrien "causar dolor a les famílies i les empreses" del país.

L'estiu del 2001, la meva dona i jo vam fer una ruta en bicicleta per la Borgonya. Ens van encantar el paisatge, el vi, el menjar (excepte l'andouillette) i els preus. L'euro, encara una moneda nova, estava baix, valia menys de 90 cèntims dels Estats Units. Des d'aleshores el seu valor de canvi amb el dòlar ha fluctuat, i ha arribat de vegades fins a 1,60 dòlars, però gairebé sempre per sobre del valor d'1, que és simbòlicament important.