Què passaria si Trump acomiadés el president de la Reserva Federal?

BarcelonaDimecres, el president dels Estats Units, Donald Trump, va desmentir en una roda de premsa que tingués previst acomiadar Jerome Powell, el president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà). Aquell mateix matí, diversos mitjans com Bloomberg i The New York Times havien publicat que Trump tenia un esborrany de carta per enviar al Congrés per fer fora Powell, la qual cosa va comportar la caiguda immediata del dòlar al mercat de divises i va posar la borsa nord-americana en números vermells. Només amb el desmentiment del president, pocs minuts després de la publicació, la situació als mercats es va normalitzar.

Powell va prendre possessió del càrrec el 2018, quan va ser nomenat pel mateix Trump durant el seu primer mandat i aprovat pel Congrés. Però, mesos després del nomenament, Trump ja es va mostrar molt crític amb Powell, a qui va desqualificar repetidament perquè no abaixava els tipus d'interès, una mesura que —segons la teoria econòmica— hauria potenciat el consum i el creixement de l'economia, però alhora hauria incrementat la inflació. Quan Joe Biden va accedir a la presidència, va renovar Powell per a un segon mandat.

Amb el retorn de Trump a la Casa Blanca enguany, el magnat novaiorquès ha apujat el to dels seus atacs contra el president de la Fed —ara l'acusa de fer obres a la seu de la Fed per instal·lar-hi un jardí al terrat i elements de luxe, cosa que Powell nega— i ha repetit de tant en tant que el vol acomiadar. El fet que la Reserva Federal sigui una institució pública, però independent del govern, fa que constitucionalment el president dels EUA no tingui capacitat per destituir-lo, per molt que Trump digués que ho faria. Fins dimecres, els mercats no havien prestat gaire atenció a la retòrica del president nord-americà, però quan els mitjans van començar a publicar plans concrets de la Casa Blanca per fer-lo fora no van trigar a reaccionar-hi fins que, poc després, Trump va dir que no el volia cessar.

Ara bé, què passaria si Trump aconseguís fer fora Powell per posar algú més pròxim al capdavant de la Fed? Els punts de vista varien, però d'entrada la sacsejada als mercats seria forta. La qüestió és si el banc central nord-americà podria mantenir la credibilitat i, per tant, continuar actuant com un banc central sòlid o si, per contra, seria una hecatombe de conseqüències imprevisibles.

La importància de la independència de la Fed

"Hi ha prou evidència històrica que demostra que la independència dels bancs centrals és una condició per tenir un sistema financer rigorós", explica Xavier Freixas, catedràtic emèrit d'economia financera de la Universitat Pompeu Fabra. El fet que un país tingui un banc central massa controlat pel govern és senyal que té un sistema més semblant al d'una "república bananera" que no pas una economia desenvolupada.

Així doncs, si Trump aconseguís fer fora Powell no només posaria molt en dubte la independència de la Fed, sinó que també hi hauria la derivada política que el president es pot saltar el Congrés, cosa que topa directament amb la separació de poders que —com en totes les democràcies— imposa la Constitució dels EUA i alhora intervenir directament un organisme públic suposadament independent.

La Reserva Federal té un doble mandat: aconseguir la plena ocupació al mercat de treball i mantenir a ratlla els preus. El fet de ser un ens independent del govern té com a objectiu justament que els interessos de l'executiu o, fins i tot, els interessos personals d'un multimilionari com Trump no puguin influir en la política de la institució. Segons Freixas, la pèrdua d'independència i el fet que Trump hi vulgui algú que abaixi els tipus d'interès —una política inflacionària— faria que, amb un nou president arrenglerat amb la Casa Blanca, en un cert temps els preus als EUA pugessin més del que ho farien amb una Fed independent.

L'altre perill per als EUA seria el paper del dòlar com a moneda de reserva i refugi global i, per extensió, del deute públic nord-americà. "Hi ha una competència entre monedes" per actuar com a refugi, recorda el catedràtic de la UPF, per tant molt probablement una part dels dòlars es convertirien en euros, francs suïssos, iens o lliures esterlines, sobretot si la inflació als Estats Units comencés a pujar i, de retruc, els dòlars perdessin valor més de pressa que les altres divises.

La pèrdua de valor del dòlar per la inflació i la caiguda de la demanda també empenyerien a l'alça el cost del deute del govern federal, perquè bona part del paper del dòlar com a moneda refugi es canalitza mitjançant la compra de bons del Tresor nord-americà. Això permet al govern dels EUA finançar-se avui a un preu molt barat tot i estar molt endeutat, però el fet de no tenir una moneda tan forta ni un banc central independent farien dubtar els inversors.

El Deutsche Bank parla de "col·lapse"

Davant els estirabots de Trump contra Powell, aquesta setmana el servei de recerca del Deutsche Bank ha enviat als seus clients una nota signada pel director de mercats de divises del banc, George Saravelos, en la qual assegura que l'acomiadament del president de la Fed podria comportar el "col·lapse" del deute nord-americà i del dòlar, segons la revista Fortune.

"Creiem que la reacció del mercat seria important", diu la nota de Deutsche sobre una hipotètica destitució de Powell. "L'evidència empírica i acadèmica sobre l'impacte de la pèrdua d'independència del banc central és prou clara: en casos extrems, tant la divisa com el mercat de bons es poden ensorrar mentre les expectatives d'inflació augmenten", afegeix la nota, que també apunta a una "erosió" de les institucions.

Malgrat això, Saravelos va ser entrevistat dijous per Bloomberg i va assegurar: "A mesura que ens acostem a la data de la marxa de Powell, s'hauria d'anar reduint el risc més extrem i el risc d'amenaça per a la Fed".

El risc de col·lapse que esmenta el Deutsche es deu també al fet que la pèrdua de valor del dòlar acabi sent una profecia autocomplerta i, a mesura que perdi valor, cada vegada més gent corri a canviar els seus dòlars per unes altres divises, la qual cosa acceleria encara més la caiguda de la cotització del bitllet verd i s'entraria en una espiral baixista sense aturador. Aquesta situació, possible sobre el paper, és molt difícil que es produeixi, segons Freixas: "La Fed sempre és molt ràpida reaccionant i té mecanismes" per intervenir els mercats i evitar un col·lapse del dòlar.

Ara bé, de moment aquests mecanismes no s'han de fer servir. Trump continua insultant Powell (divendres el va qualificar d'"idiota" a ell i la resta de governadors de la Fed), però sense parlar d'acomiadar-lo.