A la Zona Franca poca gent hi va si no hi treballa. Algunes excepcions són els que s'apropen per mirar un cotxe en el concessionari que la Seat té al costat de la seva planta o per comprar al Makro. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), l'encarregat de gestionar tot aquest polígon industrial, vol que això vagi canviant. Primer, perquè comença a atreure un altre tipus d'empresa, no només les que necessiten línies de muntatge, sinó també aquelles que vulguin idear noves solucions tecnològiques des de la taula d'un escriptori.

Fins que arriba a la tassa de cada matí, el cafè passa per moltes etapes, des de la plantació a països llunyans com el Brasil o el Vietnam fins al torrat en fàbriques més properes i la seva comercialització a les lleixes dels supermercats. Durant aquest llarg procés, una etapa fonamental té lloc al port de Barcelona, on hi ha la terminal que rep els grans de cafè en cru i els prepara per enviar-los als torradors.

Ara fa un temps explicàvem a l'Ara Motor la intenció del govern espanyol de modificar el sistema d'etiquetes de la DGT, però durant gairebé quatre anys no s'ha sabut pràcticament res més del tema ni s'han pogut resoldre els dubtes principals que poden tenir els propietaris de vehicles híbrids o elèctrics: saber si amb el canvi de normativa perdrien les seves etiquetes ECO o 0. Doncs bé, tot i que encara no hi hagi cap data confirmada per fer el canvi ni si s'incorporarà alguna etiqueta nova, el que sembla clar és que les modificacions que s'apliquin no tindran efecte retroactiu.

Per una patacada electoral, per la pèrdua de la confiança de les bases del partit o per un motí intern... El líder d’un partit pot deixar de ser-ho per diversos motius, i la feina del successor acostuma a ser obrir una nova etapa per rellançar el projecte, tant de portes endins com a les urnes. De fet, un relleu al capdavant d'un partit pot ser la millor forma de fer créixer una oferta electoral, i la història és plena de traspassos de poder exitosos, però també de fracassos. Repassem els relleus més recents ara que Esquerra està immersa en un procés intern de renovació o de continuïtat amb Oriol Junqueras al capdavant.

Després de l’aval unànime de la cúpula del PSC a l’amnistia, arriba la benedicció dels seus últims cinc màxim líders. Els primers secretaris del PSC des de 1996 fins al 2011 –la llista l’obre Raimon Obiols i la tanca Miquel Iceta– firmen aquest diumenge un article conjunt en defensa de la mesura que ha permès al líder del PSOE, Pedro Sánchez, tornar a ser investit president del govern espanyol gràcies als pactes amb ERC i Junts. "L’amnistia és un bon camí per al retrobament entre els catalans i per al millor encaix de Catalunya en el marc d’Espanya i de la Unió Europea", defensen al text, a la publicació socialista Endavant. A més d’Obiols i Iceta, firmen la declaració l'exministre i exalcalde de Barcelona Narcís Serra, l’expresident de la Generalitat José Montilla i Pere Navarro.

Entrevisten Pere Navarro, 13 anys com a director general de Trànsit (entre el 2004 i el 2012, i del 2018 fins ara) als Matins de TV3, i explica que Brussel·les li ha dit a Espanya que els diners que li ha enviat no són per finançar carreteres sinó per fer altres coses, i que si vol rebre més diners, que posi peatges. I que PSOE i PP farien bé de treure aquest tema de la campanya, perquè, al capdavall, l’un o l’altre els hauran d’acabar posant l’any que ve. Sento Navarro parlar amb aquella franquesa experta que ja no s’estila, i em sento tractat com un adult.

Encara que sigui difícil de creure, durant un temps una fotografia de Carles Puigdemont va estar present al despatx d'un diplomàtic d'Espanya. Era el despatx del fins a aquesta setmana ambaixador a Andorra, Àngel Ros (Lleida, 1952), que per recordar la seva etapa com a alcalde socialista de la seva ciutat (2004-2018) li va semblar bona idea col·locar una antiga imatge on sortien ell, l'alcalde de Girona (Puigdemont), el de Barcelona (Xavier Trias) i el de Tarragona (Josep Fèlix Ballesteros). L'anècdota resumeix la història d'un polític sempre difícil d'encasellar, cosa que per a alguns ha estat una virtut i per a altres un defecte. "És una ànima lliure", resumeix una persona que el va tractar molts anys. Llicenciat en ciències físiques i doctor en informàtica, com a paer en cap ja donava molt joc als mitjans, com quan va convertir Lleida en la primera ciutat de l'Estat que va intentar prohibir el burca en espais municipals.

Per trobar l'últim pacte de pressupostos entre ERC i PSC cal mirar enrere fins al 17 de desembre del 2009. No es pot dir que fos ni una sorpresa ni una negociació complicada, ja que governaven junts la Generalitat en el segon tripartit. Des de llavors fins ara, els dos partits han seguit negociant i pactant sobretot en l'àmbit local, però mai més un acord de transcendència que impactés de manera directa en la governabilitat de Catalunya com són uns comptes públics. Han sigut 12 anys de distanciament, que es poden dividir en tres etapes.

A les carreteres, "millor més a poc a poc". És el lema que defensa el director de la direcció general de Trànsit (DGT), Pere Navarro, que ha anunciat que el consell de ministres d'aquest divendres aprovarà que la velocitat màxima a les carreteres secundàries -també anomenades convencionals- baixi dels 100 km/h actuals a 90 km/h. La mesura no afectarà totes les carreteres convencionals -les que no són autopistes ni autovies-, sinó que només repercuteix en aquelles que no tenen una separació entre carrils de diferent sentit de circulació. A Catalunya afectarà uns 300 quilòmetres de carreteres. El govern espanyol donarà un mes de marge per aplicar el canvi perquè hi hagi temps per modificar els senyals. La reducció de la velocitat és una de les propostes que els últims mesos havia reclamat Navarro, que els pròxims mesos també vol limitar a 30 km/h alguns carrers i retirar més punts del carnet per utilitzar el mòbil.

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a pagar 1.530 euros de multa la dona que l'abril del 2014 va colpejar l'aleshores primer secretari del PSC, Pere Navarro, davant de la Catedral de Terrassa. La fiscalia demanava inicialment dos anys de presó i 3.600 euros de multa per a la dona, Montserrat P. C., per un delicte d'atemptat a l'autoritat, amb l'atenuant de reparació del dany, però aquest dimecres al matí les dues parts han acordat rebaixar la pena. L'acusada ha acceptat els fets i la pena i el tribunal ha dictat la sentència 'in voce'.

La dona que va agredir i insultar l'exlíder del PSC Pere Navarro s'asseurà al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona la setmana vinent. Dimecres es farà el judici pels fets que van passar el 27 d'abril del 2014 a l'entrada de la catedral de Terrassa, quan una dona sense antecedents penals va atacar Navarro, que llavors era diputat al Parlament i primer secretari del PSC. Per això, el fiscal demana dos anys de presó i una multa de 3.600 euros per a l'acusada per un delicte d'atemptat contra l'autoritat, tenint en compte que aleshores Navarro ocupava un càrrec polític.

La jutgessa del cas Mercuri ha citat com a investigat -fins el mes passat s'hauria dit imputat- l'exprimer secretari del PSC Pere Navarro en la peça en què també va citar el cap de files dels socialistes a Barcelona, Jaume Collboni. És la peça d'aquest gran cas amb epicentre al Sabadell de Manuel Bustos que investiga si Navarro i Collboni, a petició de Bustos van pressionar membres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) perquè concedissin un canal de TDT a l’empresari Nicola Pedrazzoli, propietari de Canal Català.

La Plataforma Sabadell lliure de corrupció ha demanat la imputació de l'exalcalde de Terrassa i exlíder del PSC, Pere Navarro, en considerar que va fer gestions al costat de l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos davant el Consell de l'Audiovisual de Catalunya perquè adjudiquessin un canal de TV a l'empresari audiovisual propietari de Canal Català Nicola Pedrazzoli, imputat també pel mateix cas. La Plataforma considera que Navarro podria haver incorregut en un delicte de tràfic d'influències. De fet, la jutgessa que porta la trama corrupta Mercuri, amb epicentre al Sabadell de l’exalcalde Bustos, ja va fer declarar la setmana passada com a imputat -ara investigat o encausat- al cap de files del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, pel mateix cas de suposat tràfic d'influències.

Tot i que l'estrella convidada del míting del PSC a Terrassa era la presidenta de Balears, Francina Armengol, ha estat la presència de l'exlíder del partit Pere Navarro la que ha concentrat el focus mediàtic. Malgrat que en el seu dia va mostrar el seu malestar a l'exministra Carme Chacón per haver quedat fora de les llistes de les eleccions al Congrés del 20-D, l'exprimer secretari no s'ha volgut perdre el míting a la ciutat que va governar durant deu anys i ha esperat que la fila zero estigués ja plena per seure discretament al lloc que tenia reservat al costat del lider de la JSC i diputat, Pol Gibert. No s'ha saludat públicament amb Chacón i, de fet, ella en el seu discurs ha reivindicat la reforma federal de la Constitució sense mencionar el nom de Navarro. Només l'ha recordat de passada en fer referència als alcaldes que han governat la ciutat.

L'ex primer secretari del PSC Pere Navarro ha criticat aquest dilluns que no se li hagi donat "ni un argument polític" per apartar-lo de les llista electoral dels socialistes pel 20-D. En declaracions a 'El Món a Rac 1', Navarro ha considerat que el seu partit té "dinàmiques que cal canviar" en la confecció de llistes perquè el fan petit. Segons Navarro, la llista del PSC de cara a les eleccions espanyoles s'ha fet "mirant més cap a dins que cap a fora".

Carme Chacón (PSC) ha explicat a Catalunya Ràdio per què ha deixat fora Pere Navarro:

Pere Navarro ha tancat avui segurament una etapa dins el PSC. No se sap encara si acabarà estripant el carnet que tant s'estima, però avui se sent traït i així els ho ha dit, a la cara, als seus companys de partit. Avui l'han deixat fora de la llista de Carme Chacón per ser diputat al Congrés, i ell no ha acceptat les engrunes d'una cadira al Senat.

L'ex primer secretari del PSC Pere Navarro ha carregat contra Carme Chacón, sense citar-la, en un discurs ple de retrets després de ser descartat a la llista per a les pròximes eleccions generals.

La cap de llista del PSC per a les eleccions generals, Carme Chacón, s'ha sortit finalment amb la seva: Pere Navarro no anirà a la seva llista malgrat que així ho volia el líder del PSC, Miquel Iceta, i que la federació del Vallès Occidental Oest havia proposat com a candidat l'ex primer secretari del partit. L'exministra ha aconseguit fer una llista a la seva mida. Ha situat, en una llista cremallera, el cap de campanya i dirigent afí, German Rodríguez, de número dos, i l'exsecretari d'organització José Zaragoza, de quatre.

La llista de Carme Chacón per a les eleccions generals serà cremallera i, a més, inclourà l’ex primer secretari del PSC Pere Navarro. Malgrat les seves reticències inicials, l’exministra haurà d’acceptar a les seves files l’exlíder del partit que va assegurar que ella no podria tornar a ser candidata si no acceptava el dret a decidir. Chacón va trencar la disciplina de vot al Congrés quan es va negar a donar suport al dret a decidir el febrer del 2013 i mai va defensar la consulta "legal i acordada" del projecte que va abanderar Navarro. Ara, però, si res del que està previst canvia, hauran de treballar de costat a Madrid un cop passats els comicis del 20-D.