No s'hi serveixen drinks, sinó begudes. No disposa de kitchen, sinó de cuina. Els clients hi podran gaudir de bona música, no de music, i hi trobaran bon rotllo en lloc de vibes. Amb aquesta declaració d’intencions s’anuncia a les xarxes el nou Soul, un local que dissabte passat va obrir portes a tocar del Barri Vell de Girona i que malgrat el seu nom i el fet que el regenti un irlandès, Steve Rigney, vol marcar distàncies amb els nombrosos establiments anglòfils destinats especialment al turisme de bicicleta que darrerament s’han ensenyorit del nucli antic de la ciutat, rarament freqüentats per veïns de la ciutat. I aquests, els clients locals, són precisament els que vol captar el Soul. De picades d’ullet dirigides a aquests clients no en falten a l’establiment: una gran litografia d’un sant Jordi matant el drac a la paret, unes figuretes d’uns caganers penjades damunt la porta d’accés als serveis, cerveses artesanes de proximitat, entrepans fets amb productes comprats a la carnisseria del davant, l’anunci que aviat s’oferiran esmorzars de forquilla i un cartell en català que convida el client a entrar: "Anima’t".

Els dos boomers interpretats per Abel Folk i Lluís Villanueva tornaran a intentr sobreviure en uns nous temps que els són hostils. Després de ser una de les revelacions de la passada temporada, torna Vintage amb vuit capítols nous, des d'aquest dilluns 13 d’octubre a les 22.05 h a TV3 i també online. El conflicte generacional, la maduresa i la nova manera de veure les relacions que tenen els joves són els temes principals que es tracten en aquesta nova entrega. Molta gent es veurà representada en les nombroses escenes i gags que apareixen a la sèrie.

Després de guanyar el Goya al millor actor revelació l’any 2011 per la seva interpretació a Pa negre, Francesc Colomer (Vic, 1997) ha compaginat la carrera interpretativa –en pel·lícules com Vivir es fácil con los ojos cerrados, La vampira de Barcelona, Beach House i sèries com Vintage– amb una passió més terrenal: la vinya familiar.

L’esdeveniment de referència del videojoc clàssic torna amb una edició amb més espai, més activitats i uns convidats especials per celebrar el 10è aniversari. Després de reunir més de 6.000 assistents en l’última edició, la fira espera superar la xifra. La superfície utilitzada a la Farga s'amplia fins als 6.000 m², per tornar-la a omplir de punts de joc, tornejos, exposicions, conferències i molt més. De fet, la fira es consolida com una cita ineludible per als aficionats del món retro i la cultura digital després de guanyar per segon any consecutiu el premi DeVuego a millor esdeveniment de videojocs retro a la Península. La programació s’adapta tant al públic general com als centres educatius i les famílies i el seu objectiu no és només l'entreteniment, sinó que també promou la divulgació de la història del videojoc i en destaca el valor cultural.

Aquest cap de setmana, el 18 i el 19 de maig, La Farga es converteix en un saló recreatiu de 5.000 metres quadrats. La fira del videojoc clàssic i vintage torna un any més a Catalunya, després de l’aturada el 2019 i el retorn de l’any passat. La trobada ha estat premiada com a Millor Fira Videojocs Clàssics 2023 en l'àmbit estatal per la revista especialitzada De Vuego, un reconeixement merescut i que la situa per davant d’esdeveniments similars de Madrid i Màlaga. Aquest premi dona empenta a l'organització, un grup d’entusiastes que, sense ànim de lucre, tiren endavant aquesta novena edició, que vol celebrar el món del videojoc retro.

El temps és or, sens dubte, i si es vol un Rolex per mesurar-lo, encara més. I per raons no només relacionades amb el preu, que també, sinó, literalment, pel temps que podeu trigar a comprar-vos-en un de nou. Això, si us el podeu arribar a comprar mai. Perquè encara que tingueu tots els diners del món, ser-ne propietari no és tan senzill com bufar i fer ampolles. No és possible, per exemple, entrar en una de les botigues distribuïdores oficials a Barcelona, al passeig de Gràcia, o a Bond Street, al centre de Londres, i sortir-ne amb 9.000, 30.000 o 60.000 euros menys al compte corrent –depèn del caprici– però, almenys, lluint un Rolex al canell.

Quatre anys després de l'aturada per la pandèmia i altres contratemps, RetroBarcelona torna amb energies renovades i amb la voluntat de recuperar l’esperit original: el de ser una fira dedicada exclusivament als videojocs clàssics. L’organització omplirà més de 5.000 metres quadrats de La Farga de l’Hospitalet amb diverses activitats com xerrades i tornejos, però sobretot de màquines recreatives i d’època, ja que la fira només se centrarà en tots aquells títols publicats durant els 80 i els 90.

Wrangler ha presentat dins de la seva col·lecció tardor-hivern 2019-2020 una selecció de camises de quadres per a home i també per a dona combinades amb diferents colors i amb diverses tipologies de quadres. En els models de dona predomina el blau clar i el blanc de fons, tots dos colors combinats amb vermell, rosa, verd i tons més foscos de blau.

“Tot va començar per casualitat un dia del 2014, camí de la feina. Em vaig fixar en un cartell en una façana de fusta que estava molt deteriorada i li vaig fer una foto amb el mòbil”. Així explica Alberto Álvaro com va començar el seu projecte Reliquias de Madrid, una recopilació d’imatges de cartells de botigues i establiments comercials antics que penja i compila a Instagram. Un retrat col·lectiu del que ell resumeix com “el Madrid de sempre vist a través dels seus comerços de tota la vida”. Álvaro, que no es dedica al disseny –treballa en un despatx d’advocats–, sí que es reconeix com a “fotògraf aficionat” i “molt observador” i per això en els seus passejos pel centre de Madrid va començar a fixar-se en els rètols de les botigues antigues “de tota la vida”, diu, “des dels clàssics centenaris fins a les merceries de barri més modestes”, explica. A Álvaro li agraden els cartells “artesans”, però també fotografia i penja els que estan més vells, fets malbé o deteriorats “perquè ensenyen el pas del temps i la decadència del comerç de proximitat, que també és la nostra”, diu.

David Obendorfer és un dels dissenyadors d’automòbils més influents del Vell Continent. En els seus treballs l’alemany intenta maridar disseny futurista amb el gust pels cotxes clàssics, o bé reinterpretar en clau moderna i format elèctric algun dels cotxes més rellevants de la història.

Royal Enfield va fabricar una motocicleta anomenada RE / WD Flying Flea 125 que va servir a l'exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial. 70 anys després del conflicte, la marca –ara de propietat índia– vol fer reviure el mític model amb una edició limitada de la Classic 500 Pegasus.

Les tradicionals vambes Victoria estan en ple rellançament després de dècades al mercat. La firma riojana, que té la fàbrica més gran a Calahorra, ha fet diversos canvis a les seves clàssiques vambes angleses per adaptar-les als nous temps i també a la seva nova clientela, joves enamorats del 'vintage' que potser no les havien fet servir mai abans. Entre aquestes modificacions destaca el canvi de la forma interior del calçat, que s’ha renovat per primer cop després de més de 60 anys fent servir la mateixa.

El periodista argentí Sebastián Campanario escrivia diumenge passat al diari La Nación una columna d’anàlisi en què comparava el futur de les empreses petrolieres amb el “cas Kodak”. D’una manera brillant, Campanario establia un paral·lelisme entre el moment en què la fotografia digital va eclosionar -quan a Kodak el negoci captiu de la pel·lícula fotogràfica se li va desfer a les mans- i el moment actual, en què les alternatives al petroli en l’automoció comencen a ser populars i assequibles.

L’enginyer austríac Fritz Pfleumer inventava el 1928 la cinta magnètica (suport d'emmagatzemament d'informació que es grava en pistes sobre una banda plàstica amb un material magnetitzat, habitualment l’òxid de ferro). D’aquella creació en van sorgir diversos formats d’enregistrament i reproducció d’àudio i vídeo, com la cinta de bobina per a magnetòfons, el cartutx sonor, la cinta de vídeo i l’entranyable casset. La multinacional Philips va començar a colar les cintes al mercat europeu el 1963. Pocs mesos després l’invent arribava als Estats Units i el Japó, alhora que es començaven a vendre els primers gravadors/reproductors. El nou format va tenir un èxit sensacional gairebé des de la seva irrupció. Tant és així que a finals dels 60 la casset movia un volum de negoci que superava els 150 milions de dòlars

Campos rememora la seva tradició ciclista amb el festival Sa Voltadora el proper 24 d'octubre. Una jornada dedicada a les bicicletes clàssiques, l'estil retro i el swing. En la tercera edició, es tornarà a disputar la cursa no competitiva amb bicis clàssiques i una passejada cicloturística guiada pels camins rurals de la zona.

El mercat Lost & Found és un dels més grans que se celebren a la ciutat de Barcelona. En aquest cas, s'ha celebrat davant de la platja de Sant Sebastià, a la Barceloneta. Allí, s'hi han concentrat moltes persones per vendre-hi tot allò que fa molts anys ningú volia i que ara molta gent desitja. Entre els productes estrella, hi ha hagut la roba, la música, els llibres, còmics, joguines i objectes de decoració de la llar.