No és cap secret que els partits de futbol d'Espanya contra Kosovo representen un maldecap per a Madrid, que no reconeix aquest país. Per exemple, en la roda de premsa de dimarts a Pristina, els periodistes kosovars li van preguntar al cap de premsa de la selecció espanyola per què es referia sempre a Kosovo com la "selecció local", evitant sempre pronunciar la paraula prohibida. El ministeri d'Exteriors prefereix que es parli de "Territori de Kosovo", però el mateix Luis Enrique no té cap problema amb dir-li Kosovo a Kosovo.

391 dies després de posar fi a un trajecte de 26 temporades consecutives a Primera Divisió, l’Espanyol reiniciarà aquest dissabte al Sadar (22 h, M. LaLiga) el comptador a la màxima categoria del futbol espanyol. El club blanc-i-blau és conscient que no pot repetir els errors que el van condemnar al cinquè descens de la seva història, i per això assumeix amb humilitat que la permanència és el principal objectiu d’aquest curs. Als despatxos nobles de l’RCDE Stadium volen evitar com sigui que el cinquè club amb més temporades a Primera es converteixi en un equip ascensor com els ha passat a nombroses entitats en les últimes dècades. 

Després de la catàstrofe arriba sempre la recerca dels culpables. També en el cas de les riuades i inundacions que han trasbalsat Alemanya. Fa deu dies que la zona oest del país, especialment a Rin del Nord - Westfàlia (NRW) Renània-Palatinat i Baden-Württemberg, ha canviat el paisatge d’un estiu normal, a punt de les vacances, per un on els carrers i les cases són plens de fang, i on molts veïns encara no han pogut tornar a casa per possibles noves esllavissades com la de la ciutat d’Erftstadt o, en el pitjor dels casos, tenen morts i desapareguts a la família. La majoria dels experts alemanys coincideixen en assegurar que el canvi climàtic portarà a partir d’ara moltes més situacions excepcionals i extremes com les d’aquestes setmanes i que cal reaccionar.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha tancat aquest dissabte la 29a reunió del Cercle Economia apel·lant a la unitat d'Espanya i afirmant que a Europa els països petits "no compten gens". No és aquesta, però, la conclusió d'un estudi encarregat pel Centre Català de Negocis que dóna per fet que la realitat és justament la contrària: el que faria viable un eventual estat català seria, justament, el fet de ser petit. Segons l'estudi, els països més petits de la UE són els que tenen els índexs de creixement més elevats.

Els estats més petits, de menys de 10 milions d'habitants, tenen més potencial de creixement i, per tant, es recuperen millor de la crisi. Aquesta és la principal conclusió a què arriba l'estudi 'Dimensió dels Estats i comportament econòmica la Unió Europea', que han fet per a la Fundació Josep Irla -vinculada a ERC– Albert Castellanos, professor d'economia aplicada de la UPF; Elisenda Paluzie, degana d ela facultat d'economia de la UB; i Daniel Tirado, professor d'història i institucions econòmiques de la Universitat de València. L'estudi analitza la relació entre la mida dels estats de l'Europa dels 27 i el comportament macroeconòmic durant el període 2002-2010. I se n'extreu que els petits van mantenir la taxa de creixement del PIB per càpita per damunt de la mitjana dels estats grans, amb una diferència sostinguda del 0,5%, una xifra gens menyspreable.

Seat ha presentat avui un nou cotxe petit i urbà, el Seat Mii, que suposa el retorn de la marca al segment de vehicles petits després de la desaparició de l'Arosa fa anys.