Sébastien Lecornu ha decidit plegar com a primer ministre de França. Ho ha fet l'endemà d'haver nomenat el nou govern gal i tan sols 27 dies després d'accedir al càrrec. Unes xifres de rècord a la història del país, que ja ha vist plegar cinc primers ministres en menys de dos anys. Què passarà ara? Per què els caps de govern acaben deixant el càrrec? Quines opcions té el president Emmanuel Macron?

El primer ministre del Canadà, Mark Carney, que va assumir el càrrec el 14 de març després de la dimissió de Justin Trudeau, ha decidit avançar sis mesos les eleccions, que se celebraran el 28 d'abril. Carney vol aprofitar que les enquestes li són favorables. El sondeig de la radiotelevisió pública canadenca, CBC, atribueix al seu Partit Liberal (PL) una intenció de vot del 37,5%, que li permetria aconseguir 174 dels 338 escons de la Cambra dels Comuns. Si ho aconsegueix seria la quarta victòria consecutiva del partit.

Amb 85 vots a favor i l'absència del bloc parlamentari de la Lleialtat a la Resistència, compost per Hezbollah i el seu soci xiïta, el Moviment Amal, el septuagenari Nawaf Salam, president del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), ha assumit el càrrec de primer ministre del Líban. Aquest nomenament posa fi a dos anys de paràlisi institucional, caracteritzats per un govern interí liderat pel magnat Najib Mikati, que operava sota una dinàmica de mera administració diària.

No se n'ha pogut estar. En les seves primeres paraules com a primer ministre, François Bayrou (Bordères, 1951), ha fet referència al rei Enric IV de França, figura que el nou cap de govern admira molt, fins al punt que en va escriure una biografia fa trenta anys. El llibre encara es pot trobar a alguna llibreria de segona mà. Bayrou és alcalde de Pau, la ciutat occitana on va néixer Enric IV, figura pragmàtica i considerada el primer centrista de França. Una mica com el nou cap del govern francès.

Amb una Assemblea Nacional sense majories clares, un president debilitat i un país fracturat, immers en una profunda crisi política, ser primer ministre a França és arriscat. Posar fi al bloqueig institucional i aconseguir el suport parlamentari suficient per aprovar els pressupostos i evitar una moció de censura suposa una tasca de dimensions titàniques. El president de França, Emmanuel Macron, ha assignat la tasca a François Bayrou. El president del partit centrista Moviment Demòcrata (MoDem) ha estat nomenat aquest divendres, nou dies després de la moció de censura que va tombar el govern francès, nou primer ministre. És el quart cap de govern que ha tingut França aquest any. "Finalment, comencen els problemes", ha dit Bayrou citant una frase del president François Mitterrand.

Després de la moció de censura que la setmana passada va fer caure el govern francès, el president de la República canvia d'estratègia per aïllar l'extrema dreta de Marine Le Pen. Emmanuel Macron busca el suport del que ell anomena "l'arc republicà" per nomenar un primer ministre que no sigui censurat. És a dir, dels partits que no estan als extrems i que comparteixen els valors republicans. La idea de Macron és constituir un govern "d'interès general" i tancar un pacte amb una majoria de forces parlamentàries perquè no el tombin amb una moció de censura. D'aquesta manera, el futur govern no dependrà de l'extrema dreta.

Gairebé dos mesos després de les eleccions legislatives i de múltiples rondes de contactes amb líders polítics, el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous el nom del nou primer ministre: es tracta del conservador Michel Barnier, de 73 anys, membre del partit de la dreta tradicional, Els Republicans. Barnier va ser comissari europeu de Mercat Interior i negociador del Brexit del bloc europeu. A França també va ocupar els càrrecs de ministre d'Afers Estrangers i d'Agricultura amb Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy.

Élisabeth Borne, la primera ministra de França, ha presentat aquest dilluns la seva dimissió, forçada per la voluntat del president de la República, Emmanuel Macron, de fer canvis al govern i nomenar un nou primer ministre. Borne, que ha estat 20 mesos al càrrec i era la segona dona a ocupar-lo, feia setmanes que estava a la corda fluixa. Macron ha decidit prescindir-ne per donar un nou impuls al seu segon i últim mandat, molt convuls, marcat per les dificultats per aprovar lleis a l'Assemblea Nacional, on el president no té majoria, i per les protestes socials, especialment la que van protagonitzar els sindicats i treballadors contra la reforma de les pensions. S'espera que en les pròximes hores o dies anunciï el nom del nou primer ministre i possiblement altres canvis al govern.

Un estiu fructífer en ruptures, i ara, també pels mandataris. Aquest dimecres el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha anunciat que se separa de la seva dona, Sophie Grégoire Trudeau. Després dels missatges als comptes personals de la parella, l'oficina del primer ministre del Canadà ha puntualitzat en el comunicat oficial que tots dos "han firmat un acord de separació", per assegurar que "es prenen totes les mesures legals i ètiques respecte a la seva decisió". Així doncs, i encara que no es parla de divorci explícitament, la parella posa punt final a un matrimoni de 18 anys amb el qual han tingut tres fills, Xavier, Hadrien i Ella-Grace.

El magazín matinal Good morning Britain de la ITV entrevistava aquest dimecres al plató a l’antiga amant del primer ministre Boris Johnson, Petronella Wyatt. Els presentadors, Susanna Reid i Richard Madeley, feia estona que anunciaven la llaminera entrevista amb un titular: “Wyatt diu que Johnson no dimitirà”. El magazín ha augmentat la seva audiència des que fa un mes Reid va entrevistar Boris Johnson i se’l va cruspir viu. Saben, per tant, que furgar en les misèries del primer ministre funciona amb els seus espectadors.

Tres setmanes després de l'elecció presidencial de França, arriben els canvis de govern. El president reelegit, Emmanuel Macron, ha nomenat aquest dilluns una nova primera ministra en substitució de Jean Castex. Es tracta d'Élisabeth Borne, de 61 anys i fins ara ministra de Treball. Macron opta per un perfil tecnòcrata, amb poc pes polític, però amb una àmplia experiència governamental –va ser també ministra de Transports i de Transició Ecològica després d'ocupar alts càrrecs en gabinets de diferents ministeris i de l'administració– i coneixedora de dossiers rellevants per als anys vinents com el de medi ambient o el de les pensions. Borne coneix bé els sindicats gràcies al seu càrrec de ministra de Treball, un element important perquè la nova primera ministra haurà de negociar amb els sindicats l'augment de l'edat de jubilació, una de les grans reformes que Macron planeja fer durant el seu segon mandat.

“Estimats, hem esperat, hem tingut esperança, i hem treballat molt intensament. I ara, finalment, podem dir-ho: ho hem aconseguit”. Amb un somriure contingut, emocionat i probablement alleugerit, el líder del Partit Laborista noruec, Jonas Gahr Støre, s’adreçava dilluns a uns militants eufòrics per la victòria a les eleccions parlamentàries del país escandinau del cap de setmana passat.

L'exestrella del criquet Imran Khan ha sigut escollit aquest divendres com a nou primer ministre del Pakistan per l'Assemblea Nacional (cambra baixa), tres setmanes després que el seu partit, el Pakistan Tehreek-i-Insaf (PTI), guanyés les eleccions generals.

Édouard Philippe, provinent de les files moderades de la dreta francesa, serà el nou primer ministre de França. És l’escollit d’Emmanuel Macron. Una elecció tàctica del nou president que busca desestabilitzar la dreta francesa -l’esquerra ja ho està- per aconseguir la majoria parlamentària en les eleccions legislatives del mes vinent. Amb Philippe, Macron es consolida com l’home, el líder, que no és “ni d’esquerres ni de dretes”, que no es lliga a res i vol abraçar tot l’espectre.

El primer ministre belga, Charles Michel, ha assegurat aquest dijous que hi ha una “gran diferència” entre Catalunya i Escòcia i ha descrit com a “elements essencials” el respecte per “les regles europees, l’estat de dret i l’ordre constitucional”. En una intervenció al parlament federal belga, després d'una pregunta del diputat de l'N-VA Peter Luykx, Michel ha admès que “efectivament hi ha discussions sobre el futur institucional” d’alguns països europeus però que Bèlgica ha de “respectar aquests debats democràtics a Europa” sense posicionar-s’hi perquè són “afers interns”.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha mantingut una trobada aquest dilluns amb el primer ministre d'Eslovàquia, Robert Fico, que ha arribat a Catalunya per assistir a la inauguració de la planta de Transmesa a Arenys de Mar. Una reunió a l'aeroport de Girona-Costa Brava a la què també ha assistit el secretari d'afers exteriors i de la UE, Roger Albinyana.

Manuel Valls ha pres aquest dimarts el relleu de Jean-Marc Ayrault com a primer ministre francès, en una jornada en què ha multiplicat els contactes per a la formació d'un govern que vol girar cap al centre però que també es veu obligat a mantenir una sèrie d'equilibris amb l'ala més a l'esquerra del Partit Socialista.