França viu un compte enrere per evitar unes noves eleccions: cronologia per entendre el caos

ParísFrança es consolida com a territori altament ingovernable. L'espectacle polític que s'ha viscut a l'Elisi aquest dilluns obre una nova pàgina de la crisi d'inestabilitat que viu el país des de les eleccions legislatives de l'any passat, que van deixar una Assemblea Nacional més fragmentada que mai. A primera hora, el primer ministre, Sébastien Lecornu, presentava la seva dimissió per sorpresa, l'endemà d'haver anunciat els noms dels ministres del nou govern. Lecornu, figura molt propera a Macron, passava a la història com el primer ministre que ha ocupat menys dies el càrrec, només 27. I el seu govern, com el més curt de la història, menys de 24 hores. Però a la tarda arribava un nou gir de guió: el president Macron demanava a Lecornu, hores després d'haver acceptat la seva renúncia, que tornés a intentar formar govern. Lecornu va acceptar i té 48 hores de marge per aconseguir consensuar un executiu. "He acceptat, a petició del president de la República, dur a terme les últimes converses amb les forces polítiques per garantir l’estabilitat del país. Dimecres al vespre diré al cap d’estat si això és possible o no, perquè en pugui treure totes les conclusions que s’imposin", va explicar el primer ministre dimitit a X.

A petició de Macron, Lecornu haurà d'obrir ara una nova ronda de negociacions amb els partits per veure si aconsegueix el suport necessari per a un govern que no sigui censurat i per a uns pressupostos que necessiten un ampli suport parlamentari per poder ser aprovats. Segons filtracions a la premsa, el primer ministre dimitit s'encarregarà de liderar les negociacions, però no repetirà com a cap de govern.

Aquesta és l'última bala que li queda a Emmanuel Macron per evitar convocar eleccions legislatives. Segons la cadena BFMTV, el president "prendrà les seves responsabilitats" si les negociacions fracassen.

"No es compleixen les condicions" per governar, s'havia justificat Lecornu en una breu al·locució per explicar la seva dimissió. Lecornu ha acusat algunes formacions polítiques d'haver actuat en benefici propi davant la proximitat de les eleccions presidencials, que se celebraran el 2027, en comptes d'intentar construir ponts. "Cal preferir sempre el país al partit. S'ha de saber escoltar els militants, però cal pensar sempre en els francesos", ha dit.

El nomenament aquest diumenge d'un executiu continuista, format per gairebé els mateixos ministres que l'anterior –tombat per l'Assemblea Nacional al setembre–,va provocar les crítiques dels grups de l'oposició, que amenaçaven amb una moció de censura i posaven pressió a Lecornu. El nou govern, de fet, tenia com a principals ministres els mateixos que l'anterior executiu, com la titular d'Educació i exprimera ministra Élisabeth Borne; el ministre de Justícia, Gérald Darmanin; el titular d'Interior, Bruno Retailleau, i fins i tot la ministra de Cultura, Rachida Dati, pendent d'un judici per corrupció.

Malestar dels aliats de Macron

La decisió de Lecornu també ha estat motivada per l'amenaça del partit d'Els Republicans (dreta), fins ara aliat governamental de Macron, de deixar de donar suport al govern. El líder de la formació conservadora i ministre de l'Interior ha criticat la poca presència de membres del seu partit al govern i el fet que Lecornu hagi nomenat com a ministre de Defensa Bruno Le Maire, macronista i ministre d'Economia durant més de set anys, a qui Els Republicans assenyalen com a culpable de la complicada situació de les finances del país.

"La composició del govern no reflecteix la ruptura promesa", assegurava aquest diumenge a la nit Retailleau, molt molest perquè s'havia assabentat de la presència de Le Maire al govern en el mateix moment que es va fer pública la composició del nou executiu. El líder conservador havia convocat una reunió del partit per a aquest dilluns per decidir si continuaven o no donant suport a l'executiu.

Aquest dilluns a la tarda, poc després que el cap de l'estat mantingués una reunió amb el primer ministre dimitit, Bruno Le Maire anunciava "la seva retirada" del govern. "Espero que la meva decisió permeti que es reprenguin les negociacions per formar un nou govern", escrivia Le Maire a X. El seu pas al costat s'entén com un intent de facilitar que Els Republicans continuïn donant suport a un govern macronista i és el que ha permès que Macron demani a Lecornu que torni a intentar apropar posicions entre els partits.

Cinc primers ministres

Des de l'inici del segon mandat del president Macron, França ha tingut cinc primers ministres. El pròxim serà el sisè. El de Lecornu ha batut tots els rècords de brevetat de la V República. Amb la dimissió de Sébastien Lecornu s'agreuja encara més la crisi política a França. "Aquest govern efímer només il·lustra una cosa: el macronisme enfonsa el país, una vegada més, en el caos", ha advertit el portaveu socialista, Arthur Delaporte. Unes imatges difoses per BFMTV on es veia el president de la República aquest migdia caminant sol parlant per telèfon a la vora del Sena il·lustren la soledat de Macron, cada vegada més debilitat.

Per a l'inquilí de l'Elisi, la pressió perquè convoqui eleccions legislatives anticipades és màxima. "Faig una crida a dissoldre l'Assemblea Nacional. Som al final del camí, demà ja no hi haurà res [...]. La broma ja ha arribat al límit, la farsa ja ha durat prou", ha advertit la líder d'extrema dreta Marine Le Pen (Reagrupament Nacional).

L'esquerra radical i Els Republicans encara van més enllà i reclamen la dimissió del president. "El compte enrere ha començat. Macron ha de marxar", ha afirmat a X la portaveu parlamentària de França Insubmisa, Mathilde Panot. LFI ha presentat una moció de destitució del president a l'Assemblea Nacional, que té molt poques opcions de tirar endavant.