Bayrou perd la qüestió de confiança i deixa França sense govern

ParísNo hi ha hagut cap miracle. L'Assemblea Nacional francesa ha votat majoritàriament en contra de la qüestió de confiança que el primer ministre, François Bayrou, havia plantejat voluntàriament, amb l'objectiu que els partits es comprometessin a aprovar els pressupostos del 2026. L'aposta era molt arriscada i li ha sortit –com era previsible– malament. Només calia una majoria simple per fer fora Bayrou, però el resultat de la votació ha estat contundent: 364 diputats hi han votat en contra i només 194 a favor.

El resultat de la votació implica que el govern ha de dimitir. El primer ministre anirà aquest dimarts a primera hora a l'Elisi per fer efectiva la seva renúncia davant del president de la República, Emmanuel Macron, que en un comunicat ha anunciat que nomenà un nou primer ministre “en els pròxims dies”.

Bayrou només ha conservat nou mesos el càrrec i la seva sortida posa en evidència els problemes de governabilitat que té França. En poc més d'un any, el país ha tingut tres primers ministres. I en seran quatre quan el president nomeni un nou cap de govern.

L'alternativa és dissoldre l'Assemblea i convocar eleccions legislatives anticipades, tal com li han demanat alguns partits de l'oposició, especialment l'extrema dreta. "És una obligació" tenint en compte la situació, ha assegurat la líder de Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen. "Un gran país com França no pot viure amb un govern de paper", ha insistit la líder d'extrema dreta. Si es dissolgués l'Assemblea, Le Pen no podria presentar-se als comicis legislatius perquè està inhabilitada des del març per a càrrec públic per a un període de cinc anys.

La França Insubmisa (LFI) de Jean-Luc Mélenchon va encara més enllà i ha demanat la dimissió del president: "El caos del bloqueig és Macron. Ha de marxar. Si es queda després d’haver perdut tres vegades les eleccions, provocarà una situació encara més explosiva que l’actual", ha declarat Mélenchon a Le Parisien.

"Estem en perill de mort"

En el seu discurs davant l'Assemblea abans de la votació, François Bayrou ha apel·lat a la "consciència personal" dels diputats i ha retret als grups que anteposin els interessos partidistes a l'interès del país, en al·lusió al seu intent d'aprovar uns pressupostos austers, pensats per reduir el dèficit i l'enorme deute que arrossega França. "Estem en perill de mort. La qüestió central és el control de les nostres despeses, del deute", ha advertit Bayrou.

L'encara primer ministre ha recordat que França no ha conegut l'equilibri pressupostari des de fa cinquanta anys i ha advertit del perill que suposa per a l'economia. "El deute s'acumula. Cada any gastem més del que ingressem [...]. Ha esdevingut una addicció", ha destacat. "Teniu el poder de fer caure el govern, però no d'esborrar la veritat", ha deixat clar als diputats.

"Vol la veritat? Doncs aquí la té: Emmanuel Macron no ha deixat mai d’afeblir el país, d’empobrir els pobres, d’enriquir els rics, de girar l’esquena al futur, que ja no és més que la suma de les seves petites covardies i de les seves grans renúncies sacrificant l’escola, l’hospital, l’ecologia i la nostra sobirania", li ha respost el cap de files dels socialistes a l'Assemblea, Boris Vallaud. "I vostè no ha estat a l'altura", ha afegit el socialista.

El projecte de pressupostos que va elaborar Bayrou proposava mesures molt polèmiques, especialment la de suprimir dos festius sense que els treballadors cobrin més. En el seu discurs, ha lamentat que els grups polítics no mirin la realitat de cara i no siguin capaços d'aprovar un pressupost que inclogui retallades. 

En el debat, els partits d'esquerra han estat contundents. "La vostra marxa és un alleujament. Fins i tot seria gairebé una satisfacció, si no anés acompanyada per la inquietud del que vindrà després", ha afirmat la líder parlamentària dels ecologistes, Cyrielle Chatelain. Els Republicans (dreta), en canvi, socis de govern de Bayrou, només han retret alguns "errors" al primer ministre, però el seu cap de files a l'Assemblea, Laurent Wauquiez, ha defensat votar a favor de la qüestió de confiança per donar "estabilitat" al país. Tot i el discurs, Wauquiez ha donat llibertat de vot als diputats.

Crisi d'inestabilitat inèdita

Amb la dimissió forçada del govern, França aprofundeix la crisi política que es va obrir quan Macron va perdre la majoria parlamentària el 2022 i es va agreujar després de les eleccions legislatives del 2024, que van deixar una Assemblea Nacional en què, per primera vegada, cap bloc no tenia una majoria clara. Aquesta situació s'ha traduït en un període d'inestabilitat que mai fins ara s'havia conegut a la V República. La fragmentació sense precedents no només fa que per aprovar qualsevol llei calgui un gran consens entre partits sinó que també fa que tombar el govern sigui relativament fàcil. La dinàmica de la censura s'ha instal·lat a la política francesa i obre el debat sobre l'esgotament del sistema polític.

Ara el més probable és que Macron nomeni un nou primer ministre com més aviat millor. La veritable dificultat és buscar una figura que generi consens per evitar que sigui censurada immediatament. Segons filtracions a la premsa francesa, el president estaria ara disposat a nomenar un primer ministre socialista –fins ara s'havia negat a donar una oportunitat a l'esquerra malgrat que la coalició dels partits d'esquerres, el Nou Front Popular, va ser el bloc que va aconseguir més diputats a les eleccions legislatives del 2024– però perquè un socialista sobrevisqués a una moció de censura caldria el suport de tota l'esquerra i dels macronistes i centristes.

En qualsevol cas, la formació està disposada a agafar les regnes del govern. "Al votar avui contra la confiança, els socialistes assumeixen la responsabilitat d’afirmar que estan preparats, amb l’esquerra i els ecologistes, per governar", ha afirmat el portaveu parlamentari. El líder del partit socialista, Olivier Faure, serà el candidat que proposarà la formació.