Més població, menor densitat d'oficines bancàries. Catalunya, juntament amb Andalusia i Madrid, les comunitats autònomes més poblades, són les que tenen menys oficines d'entitats de crèdit per cada 100.000 habitants, segons les dades que es desprenen del Banc d'Espanya. I territoris com Extremadura, la Rioja o Aragó, amb menor població o més dispersa, es troben entre els que en tenen més. Amb tot, tant en uns casos com en els altres, la reducció de les xarxes i de l'oferta, amb la desaparició de les caixes d'estalvis a través de la seva transformació o bé mitjançant la seva absorció per altres entitats, ha estat dràstica des del pic al qual es va arribar el 2008, l'any en el qual va esclatar la crisi financera.

La victòria de la ultradreta a les xarxes és tan aclaparadora que s'està imposant un relat massa derrotista sobre internet. Als Estats Units fa molts anys que es pregunten per què no surt un Joe Rogan d'esquerres, i l'equivalent nostrat seria preguntar-se el mateix amb Jordi Wild. Es tracta de dos presentadors de pòdcasts extremadament populars entre els adolescents en què es mantenen converses llargues amb convidats molt diversos i s'hi barreja entreteniment, curiositat i política, sempre amb un gran biaix a favor de les tesis de les noves dretes. Els números de Rogan en particular i la masclosfera en general són tan grans en comparació amb les alternatives progressistes que bona part de l'esquerra americana ha culpat aquest món digital de la reelecció de Donald Trump, igual que aquí cada cop que Vox escala en intenció de vot sentim editorials blasmant els algoritmes d'Elon Musk. Aquesta setmana passada els argumentaris han tornat a circular arran de la gala dels Army Awards que presentava Santiago Segura, uns antipremis que reconeixen de manera irònica les figures d’internet i els moments més virals de l'any i que han aixecat polèmica perquè uns quants nominats van abandonar la vetllada denunciant l'ambient insuportablement fatxa que s'hi respirava.

1. Dilluns passat, en un debat sobre “El futur del treball i el sentit de la vida”, a l’Escola Europea d’Humanitats, Sara Berbel va insistir en la importància del reconeixement i dignificació del treball com a element articular de la societat, i en la necessitat d’afrontar des d’aquesta perspectiva els canvis tecnològics, que sovint són vistos com una amenaça, i que obliguen a reformes profundes que afecten la mentalitat col·lectiva. Si en els darrers temps ja s’han obert bretxes importants en la lògica de la cultura del treball, ara els instruments del progrés del coneixement fan vertigen. I en aquest sentit la IA, el gran mite en ple desplegament, genera grans inquietuds.

Les bosses o maletes han de passar, a l'entrar i al sortir, per un escàner, que en mostra de color verd i negre els objectes de l’interior. Si alguna bossa o alguna maleta conté un dispositiu electrònic, com un ordinador, se li col·loca un adhesiu especial que ho indica. A la sortida, retiren l'adhesiu i el llencen. No sé si els telèfons mòbils compten com a dispositius, perquè mai de la vida, mai, en aquest ens públic, ha passat que alguna persona no dugués el telèfon a la mà.

L’economia del “gratis” s’ha convertit en el miratge més gran del nostre temps. No paguem amb diners, paguem en espècies. I molt. Cada clic, cada registre, cada actualització “sense cost” és una invitació a entregar alguna cosa més valuosa que els nostres diners: minuts de vida, temps d’atenció, fragments d’identitat. La gratuïtat digital ens ha entrenat en una mentida: si no fa mal al moneder, no fa mal enlloc. I és fals. La indústria tecnològica va descobrir abans que ningú que el nostre recurs més escàs no són els diners, sinó l’atenció. I va organitzar un sistema perfecte per capturar-la. El preu d’entrada és zero euros. El preu de sortida mai no és clar: són els usuaris atrapats.

Aquesta setmana presentàvem les principals dades de l’Enquesta de Violències Sexuals del Departament d’Interior. Unes dades preocupants que haurien de sacsejar qualsevol, però que alhora ens permeten construir una radiografia de la greu problemàtica i l’impacte que tenen aquestes violències. Que dues de cada tres dones catalanes (el 67,3%) hagin patit violència sexual al llarg de la vida, i que un 15,5% n’hagin viscut en l’últim any són fets que trenquen de manera definitiva la ficció que la violència sexual és excepcional o circumstancial. És estructural, persistent i profundament arrelada, i, encara avui, només un 6% de les afectades les denuncien.

Avui voldria parlar d’un fenomen que fa temps que s’observa i que, lentament, ha anat entrant per la porta del darrere fins a instal·lar-se en les nostres vides.

M'imagino l'infern com una mena d'hospital per a malalts de soledat i on només se sent la paraula jo. Tots els malalts estan condemnats a repetir-la espasmòdicament, però cada vegada que ho fan augmenta la distància que els separa. 

Quan els tecnòfils se senten qüestionats, acostumen a brandar l’exemple de l’actitud recelosa de Sòcrates davant d’una nova tecnologia que canviaria el destí de la humanitat: l'escriptura. Sòcrates pensava que la transmissió de coneixement havia de ser oral, que la codificació dels nostres pensaments en un escrit ens afebliria la memòria i les capacitats intel·lectuals. En canvi, el seu deixeble, Plató, va valer-se d’aquesta tecnologia per llegar-nos els seus pensaments, i també els del seu mestre. Doncs bé, ara ens trobem exactament a l’anvers d’aquell moment de transició tecnològica. 

L’any passat, la Maria es va treure el títol de C2 de català i va haver d’anar presencialment a recollir una còpia del diploma a l’Oficina d’Atenció Ciutadana situada a les Rambles, a la conselleria de Cultura de Barcelona. Aquest any, que se l’ha tret la Thaïs, ha rebut un correu electrònic amb l’enllaç a la seva Àrea Privada Ciutadana, on ha consultat les notes de l’examen oral i escrit i s’ha pogut descarregar el certificat. Aquest és un dels tràmits que el Govern s’havia proposat agilitzar per reduir burocràcia i despesa i millorar l’atenció ciutadana. "La digitalització del certificat de l’examen de català era una petició històrica de la ciutadania i de Política Lingüística", expliquen des del Servei d'Avaluació i Acreditació de Coneixements de Català del departament, que fins ara havia prioritzat altres fronts, com el boom d’exàmens del nivell C2 fruit de l’obligatorietat del certificat per als mestres.

El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), dependent de la Generalitat, incorporarà 25 nous professionals, segons l'acord aprovat pel Govern aquest dimarts. L'objectiu de l'augment de plantilla en aquest organisme especialitzat en consultoria i gestió de solucions digitals és "impulsar les infraestructures i serveis tecnològics que està desplegant la Generalitat".

Us imagineu un món on una consulta mèdica, una prova diagnòstica o el seguiment de malalties cròniques es poguessin fer des de la comoditat de casa? La tecnologia aplicada a la salut ens pot ajudar a aconseguir-ho. Però, què passa quan aquesta mateixa tecnologia que ens cura també contribueix a la crisi climàtica que ens amenaça? Quan pensem en la salut, pensem en la nostra família, els nostres amics, nosaltres mateixos. Però què passa quan les mateixes eines que ens ajuden a millorar la nostra salut també contribueixen a un problema global que afecta tothom? En alguns països com el Regne Unit o el Canadà ja estan mesurant quin és l’impacte mediambiental dels sistemes de salut, aspecte encara pendent a casa nostra.

Fa unes quantes setmanes, en un esdeveniment institucional a Brussel·les, un expert en polítiques digitals celebrava que l'aposta europea per la defensa obria una finestra d'oportunitat per a la intel·ligència artificial europea. Però advertia: “Necessitarem moltes més dades de les que tenim ara”. Ningú a la sala va semblar trobar-hi cap problema. Ningú va esmentar que un dels principis més importants del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) és precisament el de limitar la recollida de dades al que és estrictament necessari.

"Alemanya torna a estar en marxa", va proclamar el nou canceller alemany, Friedrich Merz, quan conservadors i socialdemòcrates van anunciar l'acord de coalició per governar la primera potència econòmica europea els pròxims quatre anys.

El dilluns 28 d’abril del 2025 quedarà gravat a la memòria col·lectiva com el dia que la península Ibèrica es va fondre a negre. A les 12.35 h, una apagada elèctrica massiva va paralitzar serveis essencials, va aturar trens, va deixar hospitals funcionant amb generadors d’emergència i va silenciar de cop la nostra pràcticament inesgotable hiperconnectivitat digital. A diferència de la pandèmia per covid-19, que veient el que ja passava a altres indrets vam tenir dies per assimilar que el confinament podia arribar, aquesta vegada, amb aquesta mena de pandèmia elèctrica de durada relativament curta, tot va ser sobtat: la ficció de les sèries apocalíptiques es va fer realitat sense preavís, i tots vam sentir en directe la vulnerabilitat de dependre de la llum, i sense la llum va caure la xarxa, i amb la xarxa, la xarxa en el seu sentit més ampli, i allò tan analògic de portar un bitllet de vint euros a sobre es va convertir en la clau per resoldre petits grans problemes, i vint euros es van fer molt més valuosos que tot el que podem tenir en unes targetes bancàries, de transport, d’accés... que durant unes hores no servien per a massa més que per fer castells.

El DNI digital començarà a prendre forma a partir d'aquest dimecres. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicarà el decret que en regula el "procés d'expedició, gestió i desenvolupament" perquè es pugui instal·lar al telèfon mòbil. La posada en marxa del carnet d'identitat en format digital s'ha aprovat aquest dimarts en el consell de ministres i conviurà amb el DNI físic, tot i que la intenció del govern espanyol és estendre'n l'ús de "forma universal", apunten fonts de la Policia Nacional.

Aquest curs escolar les famílies de Barcelona que vulguin accedir a una beca menjador hauran de fer-ho mitjançant una signatura electrònica. Sobre el paper, acabar amb la paperassa busca facilitar el procés, però a la pràctica pot convertir-se en una nova barrera per a moltes famílies en situació de vulnerabilitat.

Fa poc vaig sentir el testimoni d'una dona de cognom Zurita. Explicava que la imposició administrativa de l'ordre alfabètic a tot arreu i en qualsevol circumstància l'havia perjudicada des que era una nena, fent-la més vulnerable –l'última sempre!– i entorpint el seu empoderament. Més que d'una imposició administrativa hauríem de parlar, en realitat, d'una autèntica dictadura que ha generat petites però alhora constants discriminacions que exigeixen una alta capacitat de resiliència, així com la...

Vostè ho té tot pensat, ha esmerçat moltes hores, molts sous, molts brainstormings per aconseguir l’objectiu final. Vostè sap que jo, avui, llegiré l’ARA de bon matí. Al telèfon. En paper, avui, no, que no és diumenge. Vostè ja ho sap, això.

Cal agrair que Austràlia hagi fet un pas important en termes legislatius amb la prohibició de l’ús de xarxes socials entre menors. Però la clau ni és la restricció per se ni la frontera dels 16 anys. La gratitud, en canvi, neix pels debats que permet obrir vers les plataformes digitals: prou de comerciar amb dades de menors i fins aquí l’explotació de vulnerabilitats. La pregunta de fons seria si ens volem limitar a protegir prohibint o si apostem per marcar quins entorns digitals volem potenciar. Dit d’una altra manera: seguirem intentant posar portes al camp o bé ens atrevirem a qüestionar la forma de llaurar la terra?