Santiago Segura i els ‘amiguetes’ de la ultradreta digital
S’han celebrat a Madrid els Army Awards, una mena d’antipremis organitzats pel creador de contingut Ceciarmy, que apareix als seus vídeos ultramuntans amb passamuntanyes i es relaciona sovint amb figures com Omar Montes (expulsat de Gran Hermano per esperonar l’assetjament sexual contra una de les seves companyes) o Ilia Topuria (denunciat per la seva dona), quan no va a El Hormiguero per explicar que passa dotze hores al dia al mòbil. Diversos convidats van abandonar la gala, que tenia entre els premiats Vito Quiles, en considerar que allò era un aquelarre de la ultradreta.
A partir d’aquí, Santiago Segura ha intentat defensar el seu rol dient que ell no escollia els guardonats i que es limitava a fer de mestre de cerimònies. Entre els acudits, comentaris feridors sobre el físic de la concursant d’O.T. Lucía Casani. L’insigne cineasta ha explicat que està fart de la polarització entre fatxes i rojos, la qual cosa implica oblidar-se de la profunda asimetria existent entre aquests dos col·lectius, quantificable en morts. Segura encarna l’equidistància covarda en acció que, en nom de la gresca i la frescor digital, ajuda a omplir un estadi perquè s’hi faci una exaltació del credo neofeixista basat en l’insult i l’odi. Almenys aquest any no s’ha corejat “Viva el Caudillo”, com fa dos anys, però sí que es va animar el públic a blasmar la mare de Pedro Sánchez. Els feixistoides s’aprofiten de la llibertat d’expressió per imposar un relat-corró simplificador i emocional contra el qual la complexitat fracassa perquè les autopistes digitals no la saben (bé, no la volen) gestionar. Segura té dret a cobrar el xec aprofitant-se de la normalització de la ultradreta al món que genera gales espúriament emparades en l’humor. Però com a mínim que es tregui la careta cínica de voler fer creure que ell només passava per allà.
