La intuïció sembla clara: si una punyalada, una agressió o un segrest empenyen la víctima a sostenir un procés judicial, per què no hauria de passar el mateix amb una violació? Aquesta comparació, aparentment lògica, parteix al meu entendre d’un error. Assumeix que tots els delictes generen la mateixa experiència de victimització. I no és així.

La segona dona que va denunciar Íñigo Errejón, en aquest cas per violació, no ha ratificat els fets davant de la jutgessa, tal com ha avançat el digital The Objective i ha confirmat a l'ARA l'advocat de la presumpta víctima, Alfredo Arrién, que ja avança que això aboca a l'arxivament provisional de la investigació que es va iniciar fa unes setmanes.

El cap de la Policia Nacional denunciat per agressió sexual passa a l'ofensiva. Dues setmanes després que una agent es querellés contra ell per una presumpta violació al seu domicili oficial, José Ángel González –que va dimitir quan el jutge el va citar a declarar– intenta desacreditar l'àudio que l'acompanya per defensar-se. Considera que la gravació "no sustenta" el relat de la querella, sinó que introdueix elements que "evidencien una relació molt diferent" entre tots dos: "Es denota una relació personal prèvia de confiança i en la qual s'aprecia complicitat, tracte íntim i interacció mútua verbal", sosté l'escrit, al qual ha tingut accés l'ARA. Argumenta que la conversa mostra una "dinàmica emocional" que és "incompatible" amb el "suposat escenari de violència" que relatava la víctima i considera que l'àudio fa palès que no hi va haver un "escenari de pressió", sinó un "atac de gelosia", una "clara exigència d'atenció" i una "demanda d'exclusivitat". A més, assegura que José Ángel González va oferir-li marxar del seu domicili en dues ocasions: "Pots marxar. Jo mai t'he utilitzat. Ves-te'n, ves-te'n quan vulguis. Vinga, ves-te'n".

Gisèle Pelicot, la francesa a qui el seu marit va drogar amb medicaments perquè almenys un centenar d'homes la violessin mentre estava inconscient, trenca el silenci més d'un any després del judici que va condemnar a la pena màxima, vint anys de presó, Dominique Pelicot. La dona no ha concedit entrevistes ni ha participat en cap acte públic des del judici que la va convertir en una referent del feminisme, però està a punt de publicar el seu llibre de memòries, Un himne a la vida (Ara Llibres), en què relata la seva història d'amor amb Pelicot, el xoc al descobrir els fets, i tot el que va venir després.

La Policia Nacional ha detingut tres homes per violar una nena de 8 anys al seu domicili del districte madrileny d'Usera. Entre els arrestats hi ha el pare de la criatura, un home de 38 anys, un altre home de 33 anys i un de 24. El Jutjat d'Instrucció número 2 de Madrid ha ordenat l'ingrés a la presó provisional comunicada i sense fiança dels tres homes. Tots ells convivien al mateix domicili, si bé no eren família.

Cada sintagma del titular agreuja l’anterior. Llegim primer que un home “viola” una dona. Després, que és “enmig del carrer”. Després, que és “la seva filla”. Després, que és “davant del seu germà de vuit anys”. Dies després, que “no era el primer cop”.

L'únic dels 51 condemnats per haver violat Gisèle Pelicot que va recórrer la primera sentència, un home de 44 anys, ha estat declarat aquest dijous culpable de violació amb circumstàncies agreujades i condemnat a 10 anys de presó, un més dels anys a què havia estat condemnat en la sentència de primera instància. Durant quatre dies, el violador s'ha presentat com a víctima i ha negat haver violat Pelicot, la mateixa estratègia que en el primer procés judicial. Ni aleshores va convèncer el tribunal ni aquesta vegada el jurat popular que l'ha jutjat.

Un pacte ha resolt el judici a la Manada de Castelldefels abans que comencés aquest dimarts. Els cinc acusats han acceptat una sentència que els imposa penes mínimes, ja que si amb la petició inicial de la Fiscalia s'exposaven a entre 28 i 53 anys de presó cadascun, finalment les condemnes que assumeixen oscil·len entre els 3 anys i 11 mesos i els 8 anys i 5 mesos. Per tant, mentre la petició de l'acusació pública sumava 196 anys entre tots els acusats, les penes de la sentència són, entre els cinc, de 32 anys i set mesos de presó. Amb la sentència que els cinc processats han acceptat, queden condemnats per les agressions i per un delicte de pertinença a grup criminal per cometre delictes contra la llibertat sexual.

Fins a quinze homes, la majoria dels quals sense identificar, haurien agredit sexualment una noia de catorze anys en una localitat valenciana de la Vall d'Albaida l’any 2020. Aquesta és la principal conclusió dels agents de la Guàrdia Civil que han investigat la brutal violació en grup a una menor que va escandalitzar aquesta petita comarca i que aquests dies es jutja a l'Audiència Provincial de València.

Quan encara no ens hem pogut refer del cas Pelicot, ni ens en refarem perquè la brutalitat no s’assimila, apareix ara un altre grup de depredadors que, com els violadors de Gisèle, són el que es coneix com a persones normals. Això vol dir que els homes implicats en la xarxa de pederàstia i pornografia infantil que han destapat els Mossos, i segons les mateixes paraules del cos policial, eren homes “de tots els estatus socials” i d’edats que anaven des dels 19 anys fins als 50. Alguns d’ells, pares de fills petits i amb parella estable.

La direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) està en el punt de mira. A les presumptes irregularitats en el pagament de prestacions econòmiques i d'habitatge a joves extutelats destapades per l'ARA al gener i ampliades al març ara s'hi suma el cas de la menor tutelada que va ser violada per una xarxa de pederastes. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ja va anticipar dimecres que compareixerà al Parlament i aquest dijous Junts, PSC, ERC i Comuns han demanat una comissió d'investigació al Parlament per aprofundir en la "crisi" de la gestió de la DGAIA. "És evident que la DGAIA necessita una transformació profunda i això ha estat evident molts anys", ha admès la consellera socialista des de Balaguer.

Quan van detenir T.L.M., de 40 anys, la policia va trobar més de 10.000 fotografies i gairebé 2.000 vídeos de pornografia infantil que havia fet ell mateix o que havia intercanviat amb altres pederastes en els seus dispositius. Ara, aquest home s'exposa a una condemna de 107 anys i sis mesos de presó, no només per elaborar i distribuir pornografia infantil, sinó també per com va aconseguir els milers d'imatges. Bona part es van fer a costa d'agredir sexualment una nena de 12 anys, tutelada per la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). L'acusat gravava les agressions que feia ell mateix i també contactava amb altres pederastes perquè violessin la nena mentre ell ho gravava. Cinc d'ells han estat identificats i ara se'ls investiga en una altra causa.

L'Audiència Nacional ha desestimat el recurs d'un home que demanava una indemnització a l'Estat després d'haver passat 15 anys a la presó en ser confós amb un violador que va actuar a principis dels anys noranta. El ciutadà va recórrer la denegació del ministeri de Justícia l'any 2023 i, aquell mateix any, el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona dictada l'any 1992 i mitjançant la qual l'home va ser condemnat a 24 anys de presó per dos delictes de violació i dues faltes de lesions. L'alt tribunal va estimar el recurs basant-se en el semen trobat en la roba interior d'una víctima, que no es corresponia genèticament amb el del condemnat, i va resoldre que la confusió es devia al fet que s'assemblava a un home que va cometre almenys un delicte.

Sis anys de presó per agressió sexual, tracte degradant i amenaces. És la condemna que l'Audiència de Barcelona ha dictat aquest dimarts per a l'home a qui va jutjar per agredir sexualment la Yaqui l'abril del 2021, i que recull una sentència a què ha tingut accés l'ARA. En aquell moment, ella no tenia papers i buscava feina com a cuidadora al portal Milanuncios. L'home, que tenia 68 anys, hi va contactar i la va portar fins a un pis del Prat de Llobregat fent-li creure que anava a una entrevista laboral. Un cop allà la va agredir sexualment. Després de l'agressió el condemnat va advertir la víctima que si el denunciava faria que la deportessin.

Condemnat el 2020 a 15 anys de presó per haver violat dues nebodes i una veïna de 6 anys, Joël Le Scouarnec hi té poc a perdre. Tant si és condemnat com si no en el judici que se celebra a França per haver presumptament violat o abusat sexualment de 300 pacients durant gairebé tres dècades, el cirurgià jubilat es passarà bona part del que li queda de vida a la presó. Potser per això, Le Scouarnec ha aprofitat el seu interrogatori aquesta setmana al judici per admetre-ho tot, per explicar sense pudor totes les seves desviacions sexuals sense estalviar-se'n cap detall. Les seves revelacions han causat un enorme impacte entre les víctimes i el públic que segueix el judici.

“Sé que hi ha infinitat de gent al món que ha patit violència sexual. Sigueu conscients que les escenes de la pel·lícula us poden remoure emocionalment. Tanqueu els ulls i respireu profundament si ho considereu necessari. Això m’ha estat útil moltes vegades”. Aquesta frase encapçala el documental Black box diaries, un documental de la periodista Shiori Ito, nominat a millor documental en la propera gala dels Oscars. El trobareu a Filmin i a Movistar+. L’any 2015 Ito va patir una violació d’un periodista de prestigi al Japó. Yamaguchi era el director de la Tokyo Broadcasting System, un home molt proper al poder, bon amic del primer ministre Abe, assassinat el 2022 durant un míting. 

Llegim a l’ARA el cas d’una dona, Yaqui, que buscava feina com a cuidadora i va ser violada per l’home que havia contestat el seu anunci. La dona, que estava en situació irregular quan van passar els fets, va tenir por de denunciar-ho per si la deportaven.

Assabentar-se que el seu pare havia estat durant gairebé una dècada drogant la seva mare perquè desenes d'homes la violessin va ser un cop terrible per a la francesa Caroline Darian, filla de Dominique i Gisèle Pelicot. Era el 2 de novembre del 2020, un dia que quedarà per sempre més gravat a la seva memòria. "M’ensorro. Arraulida contra el meu marit, estic aclaparada. Em costa respirar", explica Darian recordant el moment en què va descobrir el que havia fet el seu pare. El camí que ha recorregut des d'aleshores ha estat llarg i ple de moments difícils. Ho descriu al llibre que acaba de publicar-se en català, I vaig deixar de dir-te pare (Edicions 62), publicat a França el 2022.

Gairebé quatre mesos després de l'inici del judici i de tres dies de deliberacions dels jutges –tres dones i dos homes–, el tribunal judicial d'Avinyó ha fet públic aquest dijous el veredicte del judici del cas Pelicot. Dominique Pelicot, que va drogar la seva dona durant una dècada perquè almenys un centenar de desconeguts la violessin mentre estava inconscient, ha estat declarat culpable de violació agreujada i condemnat a 20 anys de presó, la pena màxima que preveu el Codi Penal francès per a aquest tipus de delicte.

Fa poc més de 48 hores sortia a la llum que el raper Jay-Z havia estat acusat de violar l'any 2000 una nena de 13 anys durant una de les festes que organitzava el cantant Sean Combs, que ja acumula múltiples acusacions per tràfic sexual, crim organitzat, violació i assetjament. Però l'acusació, en lloc de fer-lo allunyar de l'atenció pública, ha motivat que hagi volgut mostrar una imatge d'unitat i força assistint en família dilluns al vespre a l'estrena de la pel·lícula Mufasa. The lion king, en la qual ha participat la seva dona, Beyoncé, i la filla que tenen en comú.