És un dels casos que ha deixat una de les imatges de més unitat del sindicalisme: l'entrada a la presó l'estiu passat de sis sindicalistes de la CNT de Gijón conegudes com Les Sis de La Suiza; i que aquest dimarts escriu una nova pàgina amb l'aprovació de l'indult per part del govern espanyol.

Dos mesos després que el Tribunal Suprem inhabilités el llavors fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de dades reservades, el govern espanyol tramita una primera petició d'indult total. Segons ha avançat El País i ha confirmat el govern espanyol, el ministeri de Justícia ja ha demanat al Suprem que emeti un informe sobre la mesura de gràcia després que la sol·licitessin dos particulars.

La Fiscalia Superior de Catalunya s'ha oposat a indultar l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Entre altres motius, perquè la condemna de Borràs respon a "una actitud d'abús de poder" per afavorir el benefici econòmic d’un amic. "Estem davant d’un delicte que s’emmarca en el concepte de corrupció administrativa i, per tant, difícilment susceptible de beneficiar-se del dret de gràcia", diu l'informe de la fiscal. També retreu que afirmi "sense cap mena de pudor, haver estat víctima d'una persecució judicial" per les seves idees polítiques: "Es presenta com a víctima de lawfare qui ha comès el delicte amb absolut abús d'autoritat i menyspreu a la legalitat".

La Fiscalia avala que se suspengui l'ingrés a presó de l'expresidenta del Parlament Laura Borràs mentre es tramita la petició d'indult que ha fet el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La també expresidenta de Junts va ser condemnada a quatre anys i mig de presó pel fraccionament de contractes quan era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En un escrit, el ministeri públic afirma: "El ministeri fiscal, amb la finalitat d'evitar possibles perjudicis a la condemnada pel cas que es resolgués favorablement la petició d'indult, no s'oposa a la suspensió del compliment de la pena privativa de llibertat imposada". En aquest sentit, la Fiscalia remarca que aquesta suspensió ha d'anar lligada al fet que el TSJC elevi al govern espanyol la petició d'indult. La mesura de gràcia comportaria anul·lar la pena de presó, però no la d'inhabilitació i multa.

L'expresidenta del Parlament Laura Borràs ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que tramiti el seu indult i l'elevi al govern espanyol, que és qui haurà de decidir si se li concedeix o no. Els mateixos jutges ja van proposar a la sentència rebaixar la pena de quatre anys i mig de presó que van imposar a Borràs pel fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) amb un indult parcial, i ara la seva defensa demana al tribunal que deixi en suspens la condemna fins que el govern espanyol no es pronunciï sobre la mesura de gràcia. Una petició que suposa un gir de guió de l'expresidenta del Parlament, ja que va dir que no faria la petició.

El Tribunal Suprem va confirmar aquesta setmana la condemna de quatre anys i mig de presó –a més de 13 anys d'inhabilitació i 36.000 euros de multa– per a Laura Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat documental en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes. En la sentència que va redactar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fa gairebé dos anys, però, es recomanava l'indult per a l'expresidenta del Parlament, un indult que ja ha avalat la Fiscalia i que és decisió del govern espanyol. ¿Hi estaria disposat, l'executiu de Pedro Sánchez? Aquest dissabte s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ha rebutjat concedir aquesta mesura de gràcia en casos relacionats amb la corrupció. En una entrevista a Catalunya Ràdio i preguntada per aquesta qüestió, Díaz ha contestat: "Aquestes mesures d'excepció no han d'anar compassades amb temes lligats, presumptament, a la corrupció".

Avui s’acaba la campanya electoral a Galícia i al PP estan enceses totes les alarmes. Tenen por que els vots que vagin a Vox restin als populars els vots necessaris per obtenir la majoria absoluta. Perquè, com saben, si el PP no guanya per majoria absoluta, no governarà. Mirin si tenen por del resultat, que avui a La Razón surt a la mateixa frase “PP” i “perdre”: “Si el PP perd la Xunta, serà per Abascal”. No recordo un titular més derrotat a 48 hores d’obrir les urnes. De fet, els missatges del PP de les últimes hores són dos: no voteu Vox (feu vot útil) i el BNG és radicalitat. Diumenge sortirem de dubtes.

Si depèn de Pedro Sánchez, Laura Borràs no ho tindrà fàcil amb l'indult. I és que la petició d'indult parcial amb què el TSJC acompanya la condemna de la líder de Junts –perquè considera que la llei és massa dura per al seu cas concret– ha convertit el govern espanyol en un actor inesperat. Estem davant d'un cas de lawfare com diu Junts o en un de corrupció com defensa tota la resta de l'arc parlamentari. Si continua sent el president del govern espanyol, Sánchez tindrà a les seves mans la rebaixa de la pena –4 anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació– per evitar que la presidenta suspesa del Parlament trepitgi la presó i aquest divendres, des de la Xina, ja ha refredat aquesta possibilitat. Tot plegat, mentre la presidenta de Junts insistia a posar l'accent en el Parlament i tornava a reclamar a l'independentisme que la restitueixi.

No és gens habitual que un tribunal acompanyi una sentència condemnatòria amb una petició avançada d'indult, malgrat que el Codi Penal prevegi aquest escenari excepcional. L'article 4.3 exposa que el tribunal "acudirà al govern exposant el que cregui convenient sobre la derogació o modificació del precepte [en el qual se sustenta la condemna] o la concessió d'indult, sense perjudici d'executar la sentència, quan de la rigorosa aplicació de les disposicions de la llei resulti penada una acció o omissió que, en opinió del jutge o del tribunal, no hauria de ser-ho, o quan la pena sigui notablement excessiva". Aquesta última part és la que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) entén que es dona en el cas de Laura Borràs i, per tant, avança que serà partidari de la concessió d'un indult –en aquest cas parcial– per una mica més de la meitat de la condemna. Els magistrats entenen que la condemna –per prevaricació i falsedat documental– compleix la llei, però que la llei castiga excessivament aquests comportaments.

“Política”, piulava el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, quan Pedro Sánchez va concedir els indults als presos polítics el 22 de juny de l’any passat. Era una manera de sintetitzar la paradoxa que havia envoltat la mesura de gràcia fins a la seva concessió: els condemnats la valoraven amb escepticisme, era tabú explicar-ne la veritat públicament i, fins ara, és l’únic resultat tangible de l’aposta entre el PSOE i ERC pel diàleg. Ara torna a ser matèria classificada. Què passarà si el Tribunal Suprem els revoca? ¿La Moncloa dictarà nous decrets d’indult corregint les deficiències que hagi pogut trobar la sala tercera de l’alt tribunal? ¿Forma part de les negociacions que van reprendre dimecres el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la seva homòloga a la Generalitat, Laura Vilagrà? L’exvicepresident espanyol Pablo Iglesias, quan era interpel·lat pels indults abans que es concedissin, sempre repetia que “a vegades, perquè les coses surtin bé, cal treballar amb discreció”.

Si Turull va fer un pas endavant, Sànchez va fer-lo al costat cedint-li, precisament, el lloc de secretari general de Junts. Paradoxalment, l’exlíder de l’ANC ha exercit més temps el poder al partit des de dins de la presó que des de fora. La seva següent missió l’allunyarà del combat polític del dia a dia: té previst dirigir la fundació de la Crida Nacional per la República, el futur think tank de JxCat. Una manera de seguir influint, però des d’una òptica diferent.

Joaquim Forn (Barcelona, 1964) defineix com un “record llunyà” els tres anys i vuit mesos que va ser a la presó per haver posat les urnes l’1 d’Octubre. En conversa amb l’ARA.

Fa un any que el president d’ERC, Oriol Junqueras (Barcelona, 1969), va sortir de la presó després de rebre l’indult. Amb aquesta efemèride al cap, visita la redacció de l’ARA.

Avui fa un any que els presos polítics van sortir de les presons gràcies a l’indult que el dia abans havia concedit el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez. Uns dies abans, Sánchez va venir a Barcelona, al Liceu, a fer un discurs en què va pronunciar 6 vegades la paraula convivència i 5 vegades la paraula retrobament, i va farcir la seva intervenció fins a esgotar el diccionari de sinònims amb termes com ara reconeixement, reconciliació, reconstrucció, normalitat, entesa, trobada, respecte i afecte. 

D'est a oest, la premsa internacional s'ha fet ressò de l'alliberament dels presos independentistes des de diferents perspectives i enfocaments; això sí, la majoria il·lustren la informació amb una imatge dels polítics catalans durant el judici.

"Benvolguts amics, si veieu aquest vídeo és perquè els aparells de l'Estat han decidit limitar la meva llibertat". "Lamentablement la decisió de la jutge ha sigut privar-nos de llibertat, un acte que no respon a cap principi de justícia sinó que intenta atemorir-nos i castigar-nos". El 16 d'octubre del 2017 l'Audiència Nacional empresonava els líders d'Òmnium i l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i Espanya tornava a tenir presos polítics catalans. Malgrat tenir la condemna més baixa de tots els que van ser jutjats al Tribunal Suprem, els Jordis són, de fet, els que més temps han passat entre reixes: 1.346 dies, o el que és el mateix, 3 anys, 8 mesos i 1 setmana entre les presons de Soto del Real i Lledoners (a més de visitar-ne d'altres durant els trasllats). Han complert el 41% de la condemna de 9 anys de presó que seguirà als seus antecedents.

L'aprovació dels indults per part del consell de ministres aquest dimarts ha començat a fer córrer el rellotge per excarcerar els presos polítics. Els nou líders independentistes està previst que surtin de les presons de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses aquest dimecres al matí. L'efecte de la mesura de gràcia del govern espanyol, doncs, encara es pot demorar 24 hores, ja que abans hi ha un estricte procés que s'ha de seguir al peu de la lletra: primer, caldrà que el rei signi els indults -cosa que en principi ha fet aquesta mateixa tarda-, després que la decisió es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) -previsiblement al d'aquest dimecres a les 7.30 h- i finalment que el Tribunal Suprem ordeni l'excarceració dels presos i el jutjat de vigilància penitenciària notifiqui la resolució als centres penitenciaris on compleixen condemna.

Hem llegit amb atenció l’article del president d’Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras i, malgrat l’audàcia del gest, ens preocupen, i molt, diverses qüestions que creiem cabdals; algunes per dites i d’altres per omeses.