El Suprem inhabilita el fiscal general de l'Estat i l'obliga a indemnitzar la parella d'Ayuso

MadridUna setmana després que acabés un judici inèdit, el Tribunal Suprem ha comunicat una decisió sense precedents. Ha condemnat el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de dades reservades per haver filtrat el correu en el qual la parella d'Isabel Díaz Ayuso reconeixia que havia comès dos delictes fiscals. La sentència, que encara s'ha de redactar i que comptarà amb dos vots particulars, li imposarà dos anys d'inhabilitació i una multa de 7.200 euros i l'obligarà a indemnitzar Alberto González Amador amb 10.000 euros per danys morals. El Suprem ha anat per feina després d'un judici que es va allargar sis dies i en el qual van declarar una quarantena de testimonis. Avui s'ha conegut la decisió, però serà quan la sentència es notifiqui formalment que la condemna tindrà efecte i el govern espanyol estarà obligat a nomenar el seu substitut. Ara bé, la defensa del fiscal encara pot recórrer contra la decisió del tribunal presentant un incident de nul·litat.

Inicialment, l'encarregada d'elaborar la sentència era Susana Polo, que optava per l'absolució. Ara bé, veient que els cinc magistrats conservadors, la majoria del tribunal, es decantaven per la condemna, la ponència s'ha reassignat al president de la sala penal, Andrés Martínez Arrieta. També avalaran aquest criteri Manuel Marchena, Carmen Lamela, Antonio del Moral i Juan Ramón Berdugo. En canvi, els vots particulars seran de Susana Polo i d'Ana Ferrer, que dissenteixen del veredicte dels seus companys. D'altra banda, el Suprem absol el fiscal general del delicte de prevaricació (que l'Associació Professional i Independent de Fiscals i la Fundación Foro Libertad y Alternativa van posar a sobre de la taula) i del d'infidelitat de documents (del qual també l'acusava Manos Limpias).

Què es va jutjar i quines proves hi havia?

La gran pregunta que s'havia de respondre al judici era qui va filtrar el correu en el qual l'advocat d'Alberto González Amador admetia que "certament" havia comès dos delictes fiscals. Els fets van precipitar-se el 13 de març del 2024 a la nit després que El Mundo donés per bona la versió que estava escampant Miguel Ángel Rodríguez, el cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso, i publiqués que la Fiscalia havia ofert un pacte a Alberto González Amador. Malgrat això, realment la iniciativa havia sigut de la parella d'Ayuso. Tot seguit, Álvaro García Ortiz va interessar-se per l'intercanvi de correus entre el fiscal i l'advocat (una cadena de correus que ell desconeixia) i va posar fil a l'agulla per redactar una nota de premsa que detallés la cronologia del cas.

Quatre periodistes van declarar durant el judici que van tenir coneixement de la confessió de la parella d'Ayuso abans que el correu arribés al fiscal general de l'Estat, que el va rebre a les 21.59 hores. Més tard, La Sexta, la Cadena SER i El País van explicar la seqüència real dels fets i van desmentir la notícia publicada per El Mundo. L'endemà al matí, la Fiscalia Provincial de Madrid va fer arribar als mitjans la nota de premsa que havien elaborat Álvaro García Ortiz i el seu equip.

L'esborrament dels missatges de WhatsApp, en el punt de mira

Un dels elements que van portar el Suprem a enviar Álvaro García Ortiz a judici va ser que esborrés els missatges de WhatsApp el mateix dia que se'l va imputar. La fiscal va apuntar que l'esborrament era "legítim" i "no ha tingut cap transcendència" en la investigació, i ell va justificar que "sistemàticament" no conserva els xats professionals més d’un mes. En canvi, el Suprem creu que va voler "ocultar informació" i elements “desfavorables”.

"La veritat no es filtra, la veritat es defensa"

En l'última jornada del judici, l'advocat d'Álvaro García Ortiz, Ignacio Ocio, va defensar que el fiscal general de l'Estat és "innocent de tot", va subratllar que "no hi ha cap prova perquè no n'hi pot haver" i va lamentar que s'havia "criminalitzat una activitat institucional". El fiscal general de l'Estat va al·legar que va demanar els correus entre el fiscal i l'advocat per "saber" què havia passat i poder “defensar l’actuació absolutament impecable dels fiscals”. "La veritat no es filtra, la veritat es defensa", va concloure al final de l'interrogatori.

Ayuso carrega contra Sánchez, i l'independentisme recorda el Procés

Poques hores després de conèixer el veredicte, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha celebrat la sentència i ha tornat a apuntar contra el president espanyol, Pedro Sánchez. "En una democràcia lliure, no es concep utilitzar els mitjans de l'Estat per fer política delinquint", ha dit en un missatge a X que també ha escrit en anglès. Fonts pròximes a la dirigent madrilenya han afegit que està "molt satisfeta" perquè ho considera un "èxit sense precedents" en el qual un ciutadà "ha vençut l'aparell de l'Estat" que "ha anat contra ell simplement per la seva relació personal contra ella".

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, s'ha pronunciat després d'ella. També ha implicat Sánchez en el cas no només per haver nomenat García Ortiz, sinó també per haver-lo "mantingut i animat a mantenir-se" des que va ser imputat. Feijóo ha reclamat que demani perdó i, indirectament, que convoqui eleccions: "No hi hauria una altra sortida que la dimissió [de Sánchez] i el retorn als espanyols de la veu per decidir quin futur polític desitgem".

En canvi, l'independentisme recorda el Procés. Des d'ERC, el líder dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, compara aquest cas amb el judici de l'1-O: "És una guerra contra unes idees i contra uns partits". "Els independentistes fa molt temps que avisem l'esquerra espanyola que hi ha una part del poder judicial que aniria per ells", ha recordat. També s'han pronunciat des de Junts: "Els catalans som els menys sorpresos per aquest desenllaç, coneixem el Suprem", ha verbalitzat Míriam Nogueras. "La corrupció espanyola està institucionalitzada", ha afegit.

L'esquerra espanyola també ha sortit en tromba contra la condemna. Fonts de Sumar creuen que la condemna al fiscal general és un "cop judicial en tota regla" i suposa la "prova més clara" que "alguns sectors" del poder judicial han entrat en "combat polític" contra el govern espanyol per intentar "interferir en la vida democràtica" de l'Estat. En una línia semblant, la secretària general de Podem, Ione Belarra, creu que "la dreta judicial i mediàtica assassina civilment" el fiscal general amb "pur colpisme judicial".

Per part del PNB, la portaveu a la cambra baixa, Maribel Vaquero, ha llençat un interrogant: "Impunitat per a qui reconeix haver mentit?", en al·lusió a Miguel Ángel Rodríguez. I el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, ha recordat les paraules de José María Aznar: "Qui pugui fer, que faci".