Vivim, des de fa unes dècades, en societats caracteritzades per una forta mobilitat de les persones i de la informació, per unes eines tecnològiques noves i potents, per canvis molt ràpids i per una nova relació entre nosaltres i l'entorn. Tot això crea noves oportunitats de progrés i alhora genera nous perills i dificultats. No és d’estranyar, per tant, que hagi augmentat molt la voluntat de mesurar i publicar índexs numèrics que retraten el costat bo i el dolent de l’evolució de moltes coses. A continuació em refereixo a una petita selecció d’aquests índexs que resulta especialment reveladora.

Poden fer des d’un pam fins als 13,5 metres del nord-americà Global Hawk (amb 35 metres d’amplada de les ales). Poden no pesar ni un quilo o arribar a centenars de tones. Alguns són aparells suïcides que es llancen com kamikazes, d’altres s’oculten al cel per recopilar dades de l’enemic. Però tots ells comparteixen un fet: no tenen pilot i són comandats a distància. Gairebé tots els exèrcits en tenen, però els Estats Units, Ucraïna, l’Iran, Rússia, Turquia i la Xina han desenvolupat alguns dels models més usats. Us fem un recull dels principals drons aeris que han canviat les regles del joc de la guerra.

Les guerres continuen provocant destrucció i morts, però l'estratègia al camp de batalla ha de canviar, perquè hi ha elements que estan transformant per complet la manera d'atacar i de defensar-se. El cas més clar és el dels drons, que han revolucionat per complet la guerra a Ucraïna i altres conflictes. Per això, aquest cap de setmana ens centrem en els drons en l'àmbit militar i de defensa i expliquem què són, com funcionen i de quina manera han canviat la guerra.

El món s’està rearmant. El 2024 la despesa militar mundial va assolir els 2,7 bilions de dòlars, un 9,4% més que l’any anterior i el nivell més alt registrat mai. És el desè any consecutiu d’augment i representa ja el 2,5% del PIB global, segons l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), un dels centres més prestigiosos del món en estudis d'armament. “És un rècord absolut des de la Segona Guerra Mundial”, resumeix Ian Davis, coordinador executiu de l’anuari del SIPRI. "Europa i l’OTAN lideren aquest increment, que ens aboca a una nova era d’inseguretat permanent", adverteix Davis en una conversa amb l'ARA.

Indra fa un pas més en el seu camí per consolidar-se com el "campió" espanyol del sector de la defensa i es llança de ple al negoci militar. Aquest dijous, la junta general d'accionistes de la companyia, amb l'Estat com a primer accionista amb un 28% del capital social a través de la SEPI, ha aprovat la modificació dels estatuts de la companyia per introduir el negoci militar com una de les àrees d'activitat de l'empresa. L'objectiu de fons és créixer en el segment de la fabricació de vehicles militars, però també en el negoci de l'espai. "Amb el vistiplau dels accionistes, Indra ha modificat els seus estatuts per permetre el desenvolupament, fabricació i comercialització de vehicles militars terrestres, dispositius o vehicles aeris i espacials, entre d'altres, d'acord amb el seu pla estratègic", ha destacat la companyia en un comunicat de premsa.

En el fons, Trump i Sánchez van fer ahir el que fan sempre. Trump amenaça i Sánchez resisteix. No hi ha gaire novetat més enllà que, quan el president dels Estats Units t’assenyala, el dit es veu a tot el món. Si Trump només accepta que l’ensabonin, com no es posarà si el contradiuen. Doncs com es va posar ahir, en una intervenció per a la història de les relacions hispano-nord-americanes:

Pieter D. Wezeman (Holanda, 1969) és investigador sobre exportacions d’armes i despesa militar a l’Institut Internacional de Recerca per la Pau d’Estocolm (SIPRI), una de les referències internacionals en matèria d’armament al món.

Europa s'ha de despertar tant en l'àmbit polític com en l'econòmic per ser un actor rellevant al món. És l'avís del Cercle d'Economia a la nota d'opinió que emmarca la seva reunió anual que se celebrarà a Barcelona entre el 5 i el 7 de maig. "El moment és greu, i és urgent que Europa reaccioni", alerta. Després d'una etapa de dependències energètiques i de protecció dels EUA en matèria de defensa, que han afavorit una energia barata i facilitat l'exportació i el comerç internacional, hem arribat a un món actual en què tot plegat han esdevingut “vulnerabilitats” aguditzades amb l'accés de Donald Trump al poder a la primera potència mundial.

Forta crisi al govern espanyol entre els socis de coalició, PSOE i Sumar. A les discrepàncies amb el pla d'inversions en seguretat i defensa anunciat aquest dimarts per Pedro Sánchez s'hi afegeix la compra de 15 milions de bales per a la Guàrdia Civil a una empresa israeliana. Una adjudicació que fa uns mesos el ministeri de l'Interior s'havia compromès a revertir. La vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha exigit la compareixença de Fernando Grande-Marlaska perquè informi de tots els detalls d'aquesta reculada, però altres sectors de l'espai van més enllà i no descarten la ruptura de la coalició. El portaveu d'Esquerra Unida al Congrés, Enrique Santiago, ha demanat una reunió dels partits que conformen Sumar per analitzar les relacions amb el PSOE. "Tots els escenaris estan oberts. Les decisions unilaterals preses per altres són les que provoquen conseqüències greus", ha manifestat en roda de premsa a la cambra baixa.

Després del discurs del vicepresident nord-americà J.D. Vance a la conferència de seguretat de Múnic i de la reunió de Zelenski amb Trump a la Casa Blanca, es fa difícil escriure sobre una altra cosa que no sigui Europa i el seu futur. La victòria de l’extrema dreta als EUA i el nou ordre internacional que tracta d’imposar han d’esperonar els líders europeus i provocar una accelerada reorganització política del continent. És hora que els europeus ens deixem d’il·lusions sobre com ens agradaria que fos el món, i que adoptem les decisions difícils que cal prendre per fer front al món tal com és. És l’hora del realisme. 

O un extrem o un altre. Això que ara s’anomena polarització i que abans era blanc o negre. I en blanc i negre, també. “Si plou poc és la sequera, si plou massa és el desastre”, cantava en Raimon. Plouen retards, insolidaritat i negligències en excés, la qüestió és que algú s’ofegui, i sempre és qui trepitja el fang. Plou pluja de la bona. Les restriccions es rebaixen. Les ments es relaxen. Almenys la meva, que és poc aficionada als deserts. Però volem estendre la roba. Els llençols i les tovalloles, almenys. No cal ni la cara ni la camisa al sol, que per a això ja hi ha una legió, un excés de nostàlgics acabats de néixer que sospiren per un passat de restriccions constants, el que ells ara, amb el pas dels anys, anomenen llibertat. Semblen més ximples, però han estat més ràpids a robar les paraules. I això que no els cal ni parlar. La violència és silenciosa. Com la por. I tot fa venir cagarrines. 

Incorporar Ucraïna a l'OTAN després d'obligar Rússia a tornar a les fronteres anteriors al 2014 ha estat l'únic objectiu estratègic que els líders de la UE s'han permès considerar des de la invasió russa de fa tres anys. Per desgràcia, molt abans de la reelecció del president nord-americà, Donald Trump, aquest objectiu ja havia caigut al terreny de la inviabilitat. Feia temps que hi havia senyals que indicaven que les coses es posarien difícils.

1. Moda bèl·lica. Ara toca parlar d’armament. És el darrer crit de la política europea. I la presidenta Von der Leyen exhibeix una proposta de finançament per comprar armes de 800.000 milions d’euros amb un orgull insòlit. És lògic que Europa s’armi en el moment actual en què no és paranoia creure que hi ha una confluència russo-americana per rebregar l'espai incòmode que hi ha entre les dues potències (i amb la Xina a l’aguait). Els fem nosa, i ens n'hauríem d’alegrar, perquè vol dir que som algú. I, al mateix temps, hem de ser capaços de crear consensos entre nosaltres per avançar, és a dir, per demostrar com, malgrat una pluralitat de doctrines, la convergència sobre les prioritats d’un moment és possible. Però això requereix una grandesa política que va escassa entre un personal polític que massa sovint no va gaire més enllà de la picabaralla de cara a les xarxes.

Bé, en realitat, Von der Leyen va dir vuit-cents mil milions d'euros. Però què volen que els digui. A aquest nivell de zeros, si fa no fa. Estem en una era en la qual es parla de milers de milions d'euros com qui parlava, en aquells temps, de pessetes. Que sembla que els diners els regalen, escolti.

L'operador de drons Oleksandr (nom fictici per raons de seguretat) sacseja el cap amb resignació, tanca els ulls amb cansament i es recolza contra la freda paret del búnquer. "A vegades em pregunto si val la pena menjar avui o no… Depèn del clima. Penses: avui dejunaré, demà menjaré un parell de xocolatines. I demà passat menjaré bé, perquè podré sortir al lavabo", diu, amb una barreja d'ironia i resignació aquest soldat ucraïnès.

La guerra d’Ucraïna va cap a un alto el foc i una pau tensa, o va, gràcies a la complicitat de Trump, cap a una victòria clara de Putin. Sigui una o l'altra, a Europa li caldrà un salt important en la seva capacitat de defensa. Per desanimar l'agressor potencial i estabilitzar una guerra freda o, pitjor, per lluitar la guerra calenta en bones condicions. Tant de bo siguem prou hàbils per garantir la primera opció.

La Unió Europea busca diners sota les pedres per incrementar la seva capacitat de fabricació d'armes i per guanyar en autonomia militar. Després que la presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI), l'exvicepresidenta espanyola Nadia Calviño, informés aquest dijous que destina menys de l'1% del pressupost de l'entitat a projectes que puguin tenir un ús militar, una majoria de líders europeus —inclòs el mateix president espanyol, Pedro Sánchez— han emès una carta conjunta en la qual insten la dirigent socialista a incrementar el finançament a la indústria de defensa europea.

Un informe de l'Oficina de Drets Humans de l'ONU publicat aquest dimecres assegura que les forces de defensa d'Israel (FDI) han fet ús d'armament pesant contra població civil en l'ofensiva a Gaza. Aquests atacs podrien constituir crims contra la humanitat, segons l'informe. El document ha analitzat sis atacs israelians entre el 9 d'octubre i el 2 de desembre de 2023 en què es van utilitzar bombes GBU-31, de 900 kg, GBU-32, de 450 kg, i GBU-39, d'uns 100 kg, contra una escola, edificis residencials, un mercat i camps de refugiats. Aquests bombardejos van provocar 218 morts, com a mínim, i la destrucció generalitzada d'infraestructura civil. Segons l'informe, l'exèrcit d'Israel pot haver violat repetidament els principis fonamentals de les lleis de la guerra.

La despesa en defensa és una font de discrepàncies en el si del govern espanyol. Mentre que el PSOE està compromès amb augmentar-la, Sumar no comparteix la política d'ampliar les partides destinades al pressupost militar. Així ho va expressar la formació de Yolanda Díaz en el si del consell de ministres, que aquest dimarts va aprovar per la via d'urgència i sense fer-ne publicitat una inversió de 1.129 milions d'euros per incrementar la "reserva estratègica disponible" de l'Estat i reforçar les seves "capacitats de diversos sistemes d'armament, material, munició i equipament militar" davant el context internacional "incert i inestable".

La pressió retòrica de Washington sobre Tel-Aviv és com els arbres: no deixa veure el bosc. Malgrat la crisi oberta entre el president Joe Biden i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per la brutal ofensiva sobre Gaza, que s'ha cobrat la vida de més de 34.000 palestins, el torrent d'ajuda econòmica i militar nord-americana no ha cessat en cap moment. I ara, amb l'amenaça de l'Iran reforçada, els EUA estan tancant files amb el seu soci i el Congrés ja ha posat en marxa els mecanismes per desbloquejar el paquet d'ajudes que continuava encallat des del febrer.