Biden exigeix un "alto el foc immediat" a Gaza i amenaça Netanyahu amb conseqüències

Els dos líders s'han trucat per primera vegada després que tres míssils israelians matessin a set cooperadors de l'ONG World Central Kitchen

4 min
Una nena palestí ferit rep tractament a l'Hospital de Kuwait després d'un atac aeri israelià al camp de refugiats de Rafah, al sud de la Franja de Gaza, avui 4 d'abril de 2024.

WashingtonLa primera trucada entre el president estatunidenc, Joe Biden, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, després que tres míssils israelians matessin set cooperadors de l'ONG World Central Kitchen ha estat dura. Biden ha remarcat al seu aliat que els atacs als treballadors humanitaris i la situació general de Gaza "són inacceptables" i l'ha advertit que si no redreça la situació hi haurà conseqüències.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"[Biden] ha deixat clar que la política nord-americana respecte a Gaza serà determinada per la nostra avaluació de l'acció immediata en aquests passos", ha dit la Casa Blana en roda de premsa i en un comunicat enviat poc després que acabés la trucada telefònica. Sota aquesta advertència, Biden també ha remarcat a Netanyahu la necessitat d'anunciar "un alto el foc immediat" per poder estabilitzar la zona i enviar-hi l'ajuda necessària.

L'exèrcit jordà ha dut a terme deu nous llançaments aeris al nord de Gaza amb la participació internacional d'Egipte, els Emirats Àrabs Units, els EUA, Alemanya i els Països Baixos.
El president nord-americà, Joe Biden, sent rebut pel primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a Tel-Aviv el 18 d'octubre passat
El president dels Estats Units, Joe Biden, a la Sala del Tractat de l'Índia de l'edifici d'oficines executives d'Eisenhower al complex de la Casa Blanca, a Washington

És la primera vegada que Biden s'expressa tan clarament sobre la possibilitat que si Israel no comença a fer canvis per protegir la població civil podria haver-hi conseqüències. La trucada suposa un augment de la pressió retòrica que està fent Washington sobre Tel-Aviv, encara que de moment els EUA continuen enviant armes a Israel. Aquest dijous s'ha fet públic que, el mateix dilluns que l'exèrcit israelià matava els set treballadors de l'ONG nord-americana, els Estats Units havien aprovat l'enviament de més d'un miler de bombes. El cap de setmana passat també es va destapar que l'administració Biden havia aprovat en secret l'enviament de 2.000 bombes i 25 caces de guerra a l'estat hebreu.

Quan dimarts a la nit Biden va fer el primer comunicat en què deia que estava "indignat" i acusava Israel de no estar fent prou per protegir els civils, es podia intuir que l'atac sobre els set cooperadors (i no la mort de més de 33.000 palestins) podria acabar sent un punt d'inflexió per a les relacions. En un intent en va, Netanyahu i altres funcionaris israelians es van afanyar a demanar disculpes pel que van descriure com una identificació errònia dels objectius.

La trucada d'avui entre els dos líders ha acabat sent la consolidació del canvi de postura respecte a Tel-Aviv. L'última vegada que els dos socis es van trucar, Biden va optar per un to més diplomàtic, malgrat la tensió, i va remarcar a Israel la seva preocupació sobre la situació dels civils a la Franja. De bones maneres, va deixar-li caure que una ofensiva sobre Rafah, on s'acumulen més d'un milió de palestins que han fugit de les bombes sobre el nord de Gaza, suposaria travessar una línia vermella.

Paral·lelament a la conversa entre Biden i Netanyahu, el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, ha reconegut que l'atac d'aquesta setmana als treballadors de WCK "no ha estat el primer incident d'aquest tipus" i ha avisat que "ha de ser l'últim". Blinken ha viatjat a Brussel·les per assistir a una reunió de ministres d'Exteriors de l'OTAN i des d'allà ha apel·lat a Israel a no rebaixar-se al nivell de Hamàs: “Israel no és Hamàs”.

Relació deteriorada

El deteriorament de les relacions entre Biden i Netanyahu s'ha fet evident al llarg de l'últim mes amb les constants anades i vingudes entre els dos dirigents. L'últim avís que els Estats Units van enviar al primer ministre israelià va ser l'abstenció durant la votació del Consell de Seguretat de l'ONU que va permetre l'aprovació de la petició d'un alto el foc a Gaza. El gest no se li va posar gens bé a Netanyahu, que a última hora va cancel·lar la visita de la delegació israeliana als Estats Units per parlar precisament sobre la situació de Rafah.

Ara ha estat Biden qui ha dit directament a Netanyahu que és necessari un "alto el foc immediat" per poder estabilitzar la zona i portar-hi ajuda humanitària. Ara falta veure si la trucada també es traduirà en una altre cop de porta per part del primer ministre israelià, com ja va fer amb l'abstenció dels nord-americans a la votació de l'ONU.

Biden sempre ha tingut una molt bona relació personal amb el fundador de l'ONG WCK, el xef espanyol José Andrés. Però, més enllà del simbolisme personal que hagi pogut tenir aquest atac als voluntaris de l'ONG, la pressió internacional i la provinent de les files internes del partit demòcrata s'ha fet notar sobre el president. Fa temps que l'administració nord-americana carrega sobre les espatlles les crítiques per la seva complicitat amb la fam i la destrucció que pateix la població de Gaza i és per això que des de Washington estan treballant per adoptar un paper més constructiu respecte al conflicte.

La gran pregunta que queda en l'aire després de l'amenaça que ha fet Biden és si realment repercutirà això d'alguna manera en l'enviament d'armes a Israel o si els nord-americans buscaran altres mecanismes per fer valdre la seva paraula.

stats