El primer que Adrià Plana, especialista en dermatologia de l’Hospital Germans Trias, deixa clar sobre la freqüència amb la qual s'han de dutxar els infants és que l'evidència científica és escassa. Els estudis sobre les pràctiques de bany, apunta, són molt complexos de realitzar, motiu pel qual, sovint, “les recomanacions que fem tant els dermatòlegs com els pediatres són més basades en supòsits teòrics i en la nostra herència cultural que en una evidència científica ferma”. A grans trets, afegeix, el que podríem dir és que el bany neteja, elimina microorganismes de la pell i elimina també part dels àcids grassos que tenim a la pell i als cabells. Això, alerta el dermatòleg, fa que la pell “tingui menys càrrega bacteriana i estigui més neta, però també afavoreix que la pell s’assequi perquè hi ha un augment de la pèrdua transepidèrmica d’aigua”.

“La Mar era molt petita, tenia 16 mesos, feia només un mes que caminava, quan va arribar el diagnòstic. En el seu cas va començar per una inflamació de genoll que li impedia caminar. En tres setmanes teníem el diagnòstic: artritis idiopàtica juvenil, una malaltia crònica, de per vida”, explica Helena Soler, la mare de la Mar, que ara té 2 anys i mig. En el seu cas el diagnòstic va arribar ràpid: de la pediatra se’ls va derivar a l’Hospital Sant Joan de Déu i després d’algunes proves, en menys d’un mes, tenien el diagnòstic. Però, de mitjana, els nens amb aquest tipus de malalties triguen dos anys a ser diagnosticats després dels primers símptomes, segons dades de la Plataforma d'Organitzacions de Pacients.

La filla gran ha arribat a casa preguntant-me què havia d’estudiar per ser científica. Mentre decidia per on començava l’explicació li he preguntat el perquè d’aquesta curiositat, i m’ha dit que ha canviat de vocació, i que ara el que li sembla que vol ser de gran, és científica. Hem tingut una conversa interessant, sobre algunes de les ciències que podia estudiar per convertir-se en científica.

Avui dia és molt probable que diguem a les nostres filles que poden ser el que vulguin –astronautes i mares, tosques o molt delicades–, però no fem el mateix amb els nostres fills. Tot i que hem donat a les nenes més opcions de rols per triar, segons els sociòlegs el món dels nens continua sent molt limitat. Se'ls descoratja quan tenen interessos considerats femenins. Se'ls diu que siguin grollers o que redueixin la seva anomenada “energia de nen”.

Fins fa no gaire, ningú es qüestionava la conveniència de posar arracades a les nenes acabades de néixer, una pràctica que es porta a terme, sobretot, en països de cultura catòlica i llatins. Els motius culturals i estètics eren els que més pesaven i quan les nenes acabades de néixer ja havien passat per proves com el test d’Apgar o la prova del taló, el subministrament de col·liris i de vitamina K, encara havien d'afrontar la perforació dels lòbuls de les orelles i la posterior col·locació d’unes arracades. De fet, era un servei que els hospitals oferien –alguns de franc– abans que mare i filla rebessin l’alta hospitalària.

"És un nen. Un nen? Com que un nen? [...] La sensació que vaig tenir després de la sorpresa, ara ho puc dir obertament, va ser de decepció. I d’incredulitat. Estava convençuda que seria una nena. De fet, n’estava tan segura que ni m’havia passat pel cap que podria ser un nen". "Recordo molt aquell moment perquè la decepció que vaig sentir quan ens van dir que era un nen no me l’he perdonada mai" [...] "No m’ho vaig perdonar especialment quan el nen va morir, a la trenta-dosena setmana de gestació, dins la meva panxa".

En Juan i la Maria són dos visitants provinents de França que dilluns al vespre estaven fent una copa al bar Boia, a la platja Gran de Cadaqués. De cop i volta, tothom es va aixecar de les taules, molt nerviós. “No sabíem què passava, ens pensàvem que era un gos que havia mossegat una nena”, recorda l’home. La seva parella és infermera i de seguida va anar cap a on eren els pares i la menor per si podia ajudar-los. “El pare ja ho tenia controlat, li havia posat un mocador i li havia netejat la ferida. La mare havia trucat a l’ambulància, i va arribar en menys de deu minuts”, afegeix la Maria, que creu que la nena “es va portar molt bé”: “Va ser molt valenta”, afirma. 

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, s'ha reunit aquest dilluns amb Sergio Peiró, el pare de la Yaiza, la nena de quatre anys assassinada a Sant Joan Despí a mans de la seva mare, Cristina Rivas, el maig passat. Ciuró ha admès que aquest cas va passar "desapercebut" i ha demanat disculpes en nom de l'administració a la família per haver-los "abandonat". El pare ha explicat a la sortida de la trobada que ha passat per un procés molt dur i que no ha sentit el suport de les institucions. "Sé que no totes les violències són iguals, però el dolor de les víctimes sí que ho és", ha assenyalat.

Sentència de conformitat en el judici per la mort d’una nena de 4 anys a la piscina de Ripoll el maig del 2017. Les parts implicades han pactat una condemna d’un any de presó per a les quatre monitores i el director de l’equipament, que han reconegut que la petita es va ofegar perquè van “desatendre” les seves funcions. Cap d’ells haurà d’anar a la presó perquè no tenen antecedents ni tampoc se’ls inhabilitarà per treballar com a monitors o socorristes ni per dirigir instal·lacions esportives. Pel que fa a la indemnització, les assegurances ja han ingressat els 166.000 € a la família de la menor.

Una nena de 6 anys a qui els seus pares havien deixat sola a casa ha caigut al buit des d'un segon pis a Girona. Els fets han passat quan faltaven pocs minuts per les onze del matí al bloc situat al número 67 de l'avinguda Sant Narcís.

En estat de xoc. Així es troba Vitòria des que dilluns a la matinada es va conèixer la notícia que un home havia tirat daltabaix del primer pis del número 14 de la Calle Libertad una nena de 17 mesos. Els investigadors sostenen la hipòtesi que la mare -una jove brasilera de 18 anys-, en despertar, va veure com l’agressor estava realitzant tocaments sexuals a la seva filla. En ser descobert, l’home va donar una brutal pallissa a la dona, va clavar-li un vidre al coll i va tirar el nadó per la finestra, que va acabar morint dimarts.

Al voltant de 20 casos. Aquesta és la xifra de sarcomes d'Ewing infantils que es diagnostiquen cada any a tot l'Estat. Es tracta d'un tipus de tumor ossi molt agressiu i poc freqüent que, en els casos que fa metàstasi, presenta una supervivència molt baixa. El sarcoma d'Ewing pot aparèixer en qualsevol os del cos, però normalment ho fa al voltant del genoll, ja sigui a la tíbia o al fèmur. És en aquest punt on comença la història d'èxit d'una nena d'11 anys nascuda a Vitòria i que va ser operada a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona d'un tumor d'aquest tipus instal·lat a la pelvis.

Un altre cop Boko Haram ha utilitzat dones per provocar atemptats. En aquest cas, una nena de 10 anys i una dona gran han fet esclatar explosius que han matat almenys nou persones i un nombre indeterminat han resultat ferides, enmig d'un acte popular per celebrar el final del Ramadà, a la ciutat de Damaturu, al nord-est de Nigèria. Tot i que ningú ha reivindicat l'atac, totes les sospites apunten a la secta jihadista, que ha tenyit de sang el mes sagrat per als musulmans amb centenars de víctimes.

El primer cas d'infecció per Ebola s'ha declarat a l'oest de Mali: una nena de 2 anys arribada al país procedent de Guinea Conakry, un dels focus infecciosos, a més de de Libèria i Sierra Leone. El ministeri malià de Sanitat ha explicat que les anàlisis han donat positiu, i ha demanat a tots els que han tingut contacte amb ella els últims dos dies que es posin en quarantena.