Des de Les amigues de l'Àgata (2015), els estudis de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra no han deixat de produir cineastes que debuten amb obres d'autoria col·lectiva sorgides en el context acadèmic com a treballs de final de grau i enllestides en els marges de la indústria de cinema. L'última a afegir-se a aquesta llista –que també inclou títols com Julia Ist, Les perseides, Ojos negros– és L'edat imminent, un drama sobre un adolescent que viu sol amb la seva àvia de 87 anys i que significa el debut cinematogràfic del Col·lectiu Vigília, format per sis alumnes que es reparteixen diverses funcions al film. La pel·lícula arriba al cinema aquest divendres amb l'aval del premi al millor guió d'un film espanyol al Festival de Gijón i la nominació a la millor direcció novella dels Gaudí.

Segurament, quan a un català li demanen pensar en Nadal, la primera imatge que li ve al cap no serà una simbomba, com sí que podria passar en altres punts de l'Estat. Si pensem en un tomàquet, no seria estrany que un català relacionés aquesta fruita amb el pa amb tomàquet, però difícilment algú de fora de Catalunya faria aquesta associació. Aquestes dues situacions quotidianes són un exemple de fins a quin punt és necessària la Llengua de Signes Catalana (LSC). "Les llengües de signes s'han format de manera espontània i natural, ningú les ha inventat i, per tant, els signes de cada llengua s'han creat en funció de la cultura i els costums de la persona sorda que necessita comunicar-se", detalla Gemma Barberà, investigadora del Laboratori de Llengua de Signes Catalana de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Els estudis en musicologia han identificat centenars d’estils musicals, molts dels quals propis de cada cultura. De fet, no se’n coneix cap, de cultura, que no hagi desenvolupat els seus propis estils musicals i que no els utilitzi, ja sigui per generar, mantenir i estrènyer vincles socials, per qüestions rituals o com a simple divertimento. Les pintures i gravats de civilitzacions antigues mostren escenes on es poden veure músics o danses, incloses les pintures rupestres prehistòriques, com per exemple les de l’art llevantí. En aquest sentit, sabem que fa dotzenes de milers d’anys els nostres avantpassats ja construïen instruments musicals, com demostra la flauta feta amb un os de cigne mut que va ser trobada a la cova de Geissenklösterle, a Alemanya, amb més de 40.000 anys d’antiguitat.

Quan tot just es perfila l'inici de les negociacions per formar govern a Catalunya, la campanya de les europees ha arrencat informalment aquest dimecres –formalment ho farà la mitjanit de divendres– amb el primer debat a Catalunya de cara al 9-J. Ha sigut en un acte organitzat per estudiants de les associacions Deba-t.org, Joventut Federalista Europea i European Union Society a la Universitat Pompeu Fabra, i amb bona part dels caps de cartell de les formacions. Els conflictes a Ucraïna i a Gaza, així com la política migratòria, agrària i energètica han sigut els principals temes d'un debat amb poques interpel·lacions.

L'empatia i la humanitat de Pilar Estelrich eren tan remarcables que, en un parell d'ocasions, va rebutjar traduir dues obres d'autors ben coneguts que no es veia "amb cor d'afrontar sense entrar en crisi". La professora i traductora, nascuda a Palma el 9 d'agost del 1952, ha mort als 71 anys, tal com comunicaven aquest diumenge a última hora des de la Facultat de Traducció de la Universitat Pompeu Fabra, de la qual era professora emèrita i havia arribat a ser degana (1999-2004).

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha sancionat amb cinc mesos sense sou ni feina per "abús d'autoritat" el catedràtic de farmacologia i director del Laboratori de Neurofarmacologia, Rafael Maldonado. La denúncia la van tramitar quatre doctorandes que van qualificar les conductes del professor "d'humiliacions, intimidacions, amenaces i exigències no raonables" que havien arribat a afectar "la seva salut". El 14 de febrer de l'any passat es va incoar l'expedient disciplinari al docent que, finalment, ha derivat en una resolució que identifica tres faltes, una de lleu i dues de greus.

Colles castelleres, universitats, mitjans de comunicació... cada any hi ha més entitats que s'afegeixen a la ja tradició de fer innocentades el 28 de desembre –tot i que, d'una altra banda, ja hi ha poca gent que encara pengi llufes. La troballa d'una nova varietat de patata precolombina a Barcelona, la clausura policial d'un local d'assaig de castellers o el trasllat de la seu de la Generalitat valenciana són algunes de les bromes que més ressò han tingut aquest dia dels Sants Innocents.

"En més de 20 anys a l’empresa mai havia vist un clima de treball així". Fins a set treballadores –sis al mateix temps– de la Barcelona School of Management (BSM) de la Universitat Pompeu Fabra van arribar a estar de baixa a finals del 2022 i principis del 2023. El motiu: el clima laboral dels últims mesos al centre, coincidint amb els canvis impulsats pel nou subdirector general d’estratègia i desenvolupament de negoci, C.P., un nou càrrec que s'havia incorporat de manera oficial el setembre del 2022 i que va acabar acomiadat per "una falta molt greu" el febrer del 2023. En pocs mesos hi va haver dimissions, acomiadaments, baixes per estrès, atacs d’ansietat i una denúncia per assetjament laboral que van signar set treballadores. Una part important de la plantilla, però, considera que tot arrenca abans i que els canvis que volia impulsar el nou subdirector van ser només "la cirereta del pastís".

L'economista Adriana Kugler, exprofessora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), es pot convertir aviat en la primera persona d'origen llatí a ser nomenada governadora de la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units.

Com serà el món de la comunicació del futur? Aquesta és una de les principals preguntes que es planteja la nova Càtedra UPF Futurs de la Comunicació, que s'ha presentat avui al campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. La nova càtedra, impulsada pel departament i la Facultat de Comunicació de la Universitat, investigarà, amb el suport de diferents empreses del sector, quins són els escenaris amb què es trobarà el món de la comunicació en els pròxims anys.

Del cafè de bon matí al vermut d'abans de dinar sol haver-hi un temps de marge prudencial. Però aquest divendres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, se l'ha saltat. A primera hora del matí ha estrenat el seu passaport covid en un bar prop de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra –a tocar de les Glòries– per demanar un cafè. El codi QR ha funcionat –ha admès que no tothom ha tingut la mateixa sort i que el sistema està donant alguns errors–. Després del cafè, i sense esperar que el sol –avui radiant després de dies de pluja– escalfés les terrasses, el president ja ha fet el vermut. Això sí, sense alcohol i a les 10 del matí. Era un vermut simbòlic, el primer que el Diari de Barcelona ha organitzat perquè els estudiants de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra preguntin el que creguin a una personalitat. "Anem, que no m’agrada arribar tard a les rodes de premsa", ha comentat Aragonès als directius de la universitat mentre li ensenyaven, amb tot detall, les instal·lacions.

L'economista Oriol Amat (Barcelona, 1957) és el nou rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a l'espera de la proclamació definitiva, després d'haver recollit el 65% dels suports en unes eleccions en què ha sigut l'únic candidat. Considerada una de les millors universitats d'Espanya i de les millors joves del món, Amat té dos reptes clau per al futur de la Universitat: aixecar el complex de recerca a l'antic Mercat del Peix i desplegar un nou model educatiu que avisa que serà "una revolució".

L'aliança que des del 2008 unia les universitats Pompeu Fabra i Autònoma de Barcelona per impartir conjuntament el grau de medicina a l'Hospital del Mar de Barcelona s'anirà extingint gradualment i, a partir del curs vinent, la UPF començarà a oferir un grau propi amb 60 estudiants de primer curs. Així ho ha autoritzat la junta del Consell Interuniversitari de Catalunya.

Tenen entre 21 i 22 anys i cap d'ells ha acabat encara el grau d'enginyeria biomèdica, però en set mesos han dissenyat, executat i presentat un dispositiu tecnològic per ajudar els malalts d'hipotiroïdisme. Es fan dir Hormonic, i així també han anomenat el dispositiu que han ideat per mesurar i corregir els nivells de les hormones de la tiroide amb un mecanisme sofisticat però senzill: un sensor que està pensat per adherir-se a la pell del pacient, que controla mitjançant microagulles els nivells d'hormona tiroidal i administra la dosi farmacològica necessària de levotiroxina per compensar aquest desequilibri del sistema endocrí. Les ments de set nois i tres noies que estudien a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) estan al darrere d'aquest projecte que ha destacat entre centenars de grups del món a l'iGEM (les sigles en anglès d'International Genetically Engineered Machine), una competició internacional per generar "la millor màquina genètica del món".

Rafael Viñolas Garcia, nascut a Vilafranca del Penedès, el 17 d’abril de 1910 i mort el 14 d’octubre de 1943 a Hartheim (Mauthausen). Salvador Zanuy Márquez, nascut a Barcelona el 26 de gener de 1908 i mort a Gusen (Mauthausen) el 3 de novembre de 1941. Maria del Carme Gardell, nascuda el 6 de maig de 1891 a Setcases i morta a Ravensbrück el 15 d’abril de 1945. Abans que els nazis la tanquessin al camp de concentració, Gardell va passar per tres presons i va ser enviada al camp nazi des de l’estació de Compiègne el 31 de gener de 1944.

La Fundació Vila Casas estén la seva xarxa de col·laboracions: després de la Fundació Joan Miró, divendres Antoni Vila Casas va firmar un acord de quatre anys amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per “impulsar l’art contemporani i la creació artística dins la UPF”. Entre els projectes i activitats que volen desenvolupar les dues institucions conjuntament hi ha la creació d’un centre d’art, que inclourà la figura de l’artista en residència a la UPF, un espai de recerca conjunt, perquè alguns artistes seleccionats per la Fundació Vila Casas entrin en contacte durant un temps amb investigadors o grups de recerca a la universitat. I està previst que els fruits de la recerca s’exposin a Can Framis o a la universitat. L’acord també inclou un curs d’art contemporani. El pressupost no s’ha definit perquè dependrà del cost de les activitats. “És d’interès general de tota la comunitat comptar amb aquest suport”, afirma el rector de la UPF, Jaume Casals Pons. “La UPF treballa des de fa temps per aconseguir ser el lligam entre el món de la universitat i els espais d’art més importants de la ciutat de Barcelona, de manera que la cultura i la formació superior caminin juntes, i els ciutadans i els membres de la comunitat universitària comparteixin sensibilitat, creativitat i coneixement mitjançant espais oberts a la ciutadania”, diu Javier Aparicio Maydeu, delegat de cultura de la UPF.

La Universitat Pompeu Fabra ha estat escollida, per setè any consecutiu, com la millor universitat d'Espanya, segons l'U-Ranking, elaborat per la Fundació BBVA i l'Institut València d'Investigacions Econòmiques (IVIE), a partir de l'activitat docent, la investigació, la innovació i el desenvolupament tecnològic als centres espanyols. La UPF lidera novament aquest llistat i ho fa en solitari, perquè és la que obté la millor mitjana dels 25 indicadors analitzats. En total, s'han analitzat 62 universitats (48 de públiques i 14 de privades) a partir d'alguns índexs, que s'han ordenat de millor a pitjor rendiment.

L'abolició de la monarquia s'ha imposat amb claredat en el referèndum organitzat aquest dimarts pels universitaris a la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona. La plataforma estudiantil Fora el Borbó ha organitzat aquest dimarts un referèndum sobre la monarquia amb una picada d'ullet a la consulta del 9-N. Sota una doble pregunta, tant estudiants com els ciutadans en general han estat cridats a opinar sobre el sistema polític que volen a Espanya. "Estàs a favor d'abolir la monarquia com a forma d'estat i instaurar una república?", diu la primera pregunta. "En cas afirmatiu, estàs a favor de l'obertura de processos constituents per decidir quin tipus de república?", es llegeix a la segona.

Diferents exrectors de les universitats catalanes han manifestat aquest dimarts el seu descontentament davant la postura que han adoptat els diferents centres educatius en relació amb la situació política actual. A través d'un manifest presentat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'associació ha tingut un record per als presos i exiliats independentistes i ha qualificat la situació "d'abús de poder escandalós, impropi d'un estat democràtic".