1. La Trinca va ser molt generosa amb el riu Besòs quan, aprofitant el conegut vals de Johann Strauss fill, va escriure la lletra per a la seva El Danubi blau. Deia, el 1975, que “el Besòs és verd”. I prou. Es van quedar molt curts. Aleshores era un dels rius més contaminats d’Europa. No hi havia vida, ni pràcticament peixos. Les espumes tòxiques eren visibles i la pudor era molt forta molts dies a l’any. La manca de regulació ambiental durant el franquisme i l’escassa legislació efectiva permetien que contaminar sortís gairebé de franc. La industrialització sense control a la conca del riu, al Vallès i a l’àrea de Barcelona, convertia el riu en un abocador sense pràcticament depuració. El resultat era que les empreses tèxtils, químiques i metal·lúrgiques contaminaven l’aigua amb metalls pesants i tot un catàleg de productes tòxics. I no era delicte. I no hi havia consciència d'estar-se carregant la naturalesa i el paisatge. A més a més, les aigües residuals urbanes –en els temps que pobles i ciutats no tenien depuradores– convertien alguns trams del Besòs en una claveguera a cel obert. Hi podem sumar que era un riu amb poc cabal natural en el qual els contaminants quedaven molt concentrats, i que la urbanització agressiva, al costat del riu, va anar cruspint-se la vegetació pròpia de la ribera. Per tot plegat, el Besòs era la vergonya de la frontera nord de Barcelona. 

Josep Lluís Armenter va arribar a la direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’octubre, quan els embassaments estaven al 28% de la capacitat i mig país continuava amb restriccions al consum. Ara plou, les reserves estan en la millor situació dels últims tres anys i la primavera es preveu generosa.

Que el nivell dels embassaments, de mitjana, estigui per sobre del 50% és una bona notícia. Molt bona. D'entrada, garanteix un estiu sense patir tant com l'anterior a la majoria del país. Feia gairebé tres anys, des del juliol de 2022, que no hi havia una quantitat semblant d'aigua als embassaments. Les pluges del març s'han fet notar. Però a més sabem que hi ha un bon gruix de neu acumulada al Pirineu, que garantirà més aigua quan arribi el desgel, i que les previsions indiquen que aquesta primavera serà plujosa. Sí, podem respirar una mica, però el que no podem fer és adormir-nos, pensar-nos que el problema ja està solucionat i n'hem sortit airosos.

"Estic molt frustrat. Fem plans, estudis, projectes... Veus que en qualsevol moment pot passar [una inundació]. Veus que passarà i que no es fa res per evitar-ho". La frase, demolidora, és del degà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports del País Valencià. Javier Machi s'ha passat una setmana sencera traient fang dels carrers del seu poble, Algemesí, que va quedar arrasat per les riuades provocades per la DANA de la setmana passada. Assegura que està fart d'avisar i que no es prenguin mesures. "Ens hem armat d'una quantitat de legislació, de normatives, de regulacions i de traves que fan que les coses triguin molt a fer-se; és frustrant", repeteix visiblement cansat, en declaracions a l'ARA. Ell va construir casa seva amb previsió, en un terreny elevat. "Només se m'ha inundat el celler –relata–. Jo no em vaig fer cap soterrani, és evident que en aquella zona era millor no fer-ne cap", explica.

Hi ha motius per continuar investigant si l'activitat de la incineradora de residus del Besòs ha contaminat l'aire i ha perjudicat la salut dels veïns de la zona entre 2015 i 2019. Amb aquest argument l’Audiència de Barcelona ha decidit reobrir el cas contra la planta de Tersa per un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient. La causa havia quedat arxivada provisionalment el maig pel jutjat d’instrucció número 5 de Badalona al considerar que Tersa no havia incorregut "en cap conducta penalment il·lícita". Ara, però, l'Audiència conclou que l'arxiu va ser "prematur" i ordena valorar en un judici si la planta incinerava les deixalles urbanes a una temperatura inferior dels 850 graus –l'única manera de destruir els contaminants sense afectar l'atmosfera– i si emetia químics nocius per a la salut humana.

Tres anys i mig després de començar les inspeccions, l'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest divendres l'informe sobre l'examen fet a part dels edificis del barri del Besòs-Maresme que se sospitava que podien patir danys estructurals i estar afectats per aluminosi. Després d'analitzar 45 comunitats amb 1.008 habitatges, la conclusió de l'Ajuntament és que és prioritari actuar en 1.251 pisos, repartits en dos nivells en funció de la urgència. Tanmateix, la intervenció va per llarg. Segons ha explicat aquest divendres el regidor del districte, David Escudé, durant aquest mandat només es rehabilitaran 204 pisos de 10 blocs que ja estaven previstos en la prova pilot que es va aprovar l'estiu del 2021 però que per ara ha tingut resultats escassos. La resta hauran d'esperar.

El 15 de desembre del 2022, els ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac signaven un compromís d'acció conjunta amb la coordinadora veïnal del Baix Besòs per fer front a 28 reptes urgents de la zona, farta de sentir-se el pati del darrere de la capital catalana. L'alegria d'aquell dia, però, ha donat pas a la frustració gairebé un any després. Un desencís que aquest dimarts les entitats veïnals agrupades a la Coordinadora han volgut transformar en un crit d'alerta a les institucions perquè reaccionin i comencin a complir els compromisos adquirits. Si no, han avisat, hi haurà mobilitzacions.

La sequera constreny i obliga a anar ampliant les fonts d'on obtenir aigua potable que asseguri l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona. Si fins ara la cerca de més litres s'havia centrat en el Llobregat, amb la producció per primer cop d'aigua reutilitzada que ja està abastint les cases, aviat serà el Besòs (el seu aqüífer subterrani i el mateix riu) d'on sortiran més hectòmetres per al consum domèstic. La planta de tractament d'Aigües de Barcelona quadruplicarà aquest mateix any la seva producció. Per fer-ho, el Govern autoritzarà l'empresa a aprofitar molta més aigua subterrània, tant obrint nous pous com agafant la que circula per l'antic rec Comtal. A més, per primer cop, també es captarà directament aigua del riu Besòs per tractar-la i que sigui potable, una solució que l'ACA no havia previst d'entrada en el pla de gestió que s'aprovarà pròximament.

No és el primer gran pla que es fa per a la zona del Besòs, però l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que aquest dimecres ha presentat la seva estratègia per a la zona, confia que aquest cop hi hagi un punt d'inflexió per posar d'acord totes les administracions implicades i desencallar projectes llargament reivindicats. Per això, asseguren, es comença per aquells que es poden materialitzar més de pressa i que no impliquen els anys i la inversió de grans transformacions anhelades com la retirada cap a l'interior de la línia de tren de la costa. A la llista hi ha projectes com ara millorar els passos subterranis i l'aïllament acústic de la C-31 a l'altura de Badalona, la descontaminació de la franja de platges entre Sant Adrià i Badalona o el rellançament dels polígons industrials per captar activitats de més valor afegit que les actuals.

A l’antic escorxador de Badalona hi ha la prova física d’una promesa política incomplerta que encara avui irrita els veïns del Besòs. Un gran panell informatiu que encara conserva el color és el vestigi que fa vint anys que anuncia la suposada arribada de la línia 13 del metro, la fúcsia: un projecte que va quedar enterrat i oblidat uns anys després d’anunciar-se. En fa tant, de temps, que s’hi veu un logotip antic de la Generalitat i també de GISA, l’antiga empresa pública d’infraestructures –creada als anys 90 per gestionar les obres dels Jocs Olímpics– que fa deu anys que ja no existeix. Com el plànol, els veïns del Besòs se senten “els grans oblidats”.

Un districte digital amb un hub audiovisual, un nou barri amb més de 1.800 habitatges i una zona verda. El projecte dissenyat per reflotar econòmicament i socialment l'entorn de les Tres Xemeneies a la desembocadura del riu Besòs ha superat aquesta setmana un nou tràmit: el dels avals municipals. Ahir dilluns l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va votar a favor de tirar endavant el pla director urbanístic (PDU) al ple del consistori (amb els vots del PSC, ERC i el regidor no adscrit) i aquest dimarts a la tarda ha estat el torn del ple de Badalona, que també s'hi ha pronunciat favorablement amb el sí de tot el govern municipal (excepte les dues regidores d'ECP, que s'han abstingut). La votació no és vinculant i, per tant, no pot aturar el projecte, però en aquest cas la Generalitat va accedir a la validació del món local abans de l'aprovació definitiva per enfortir el consens sobre els seus plans, que tindran un efecte directe sobre la configuració dels dos municipis i que, des de fa anys, també tenen l'oposició de diverses plataformes veïnals.

Un compromís que no respon a les necessitats del barri. Així qualifiquen els veïns del Besòs i el Maresme l'anunci que fa uns dies va arribar des del govern municipal de Barcelona. L'anomenat Compromís pel Besòs i el Maresme neix, segons la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) amb recursos insuficients per afrontar les urgències, entre les quals destaquen les que tenen a veure amb l'habitatge. Segons l'Associació de Veïns i Veïnes Barri Maresme de Barcelona i la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs només està previst rehabilitar una cinquena part de tots els habitatges afectats per l'aluminosi o que arrosseguen problemes estructurals.

Barcelona vol mantenir i reforçar els seus polígons industrials però integrar-los millor dins de la trama: que deixin de ser espais amb uns estàndards urbanístics molt pitjors que els de la resta de barris i que puguin atraure noves empreses de nous sectors tecnològics i més treballadors. Aquest és el punt de partida de l'estratègia que està dissenyant la ciutat per regenerar els teixits productius al marge del Besòs. És a dir, els polígons del Bon Pastor, el Torrent d'Estadella, la Verneda Industrial i Montsolís, a cavall de Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Un àmbit d'unes 175 hectàrees que actualment està dominat per petites i mitjanes empreses (només el 9% de les 739 tenen més de 50 treballadors) i on els últims anys hi ha anat guanyant terreny l'activitat logística –bàsicament, magatzems–, sobretot per la deslocalització de la producció cap a altres comarques i països, i hi ha un 6,9% de naus buides (51) i poca relació entre unes empreses i les altres.

A banda i banda del riu Besòs, al seu pas per Montcada i Reixac, hi ha gairebé 600 barraques amb desenes de persones que hi fan vida de manera habitual, entre les quals també hi ha nens. Així ho ha explicat l'alcaldessa del municipi, Laura Campos, després de fer una visita a la zona amb la consellera de Drets Socials, Violant Cervera. Davant d'aquesta situació, el Govern ha anunciat la creació d'una comissió tècnica per abordar aquesta situació amb l'objectiu "d'ajudar a revertir aquesta problemàtica", i per aconseguir-ho, ha dit la consellera, "el barraquisme s'abordarà des de tots els fronts que es requereixen i des de la transversalitat".

L'activitat de la incineradora de residus del Besòs està sota la lupa de la justícia, però també de la Generalitat. Des de dijous passat un jutge de Badalona investiga si la planta ha contaminat l'aire i, per tant, ha perjudicat la salut dels veïns, com consideren la Fiscalia de Medi Ambient, que ha denunciat els fets, i la plataforma veïnal Airenet, que és qui va portar-li la documentació. Des de fa temps però, la direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic i l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) han fiscalitzat l'activitat de la indústria. Segons fonts dels dos organismes, la primera va tramitar dues sancions a la planta el 2018 per valor de 21.101 euros i l'ARC una tercera el 2020, de 20.000 euros. Aquesta última, però, ha estat anul·lada per un jutjat contenciós arran d'un recurs de l'empresa.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el Consorci del Besòs investiguen si l'incendi declarat divendres a la tarda al polígon Can Parellada de Montornès del Vallès (Vallès Oriental) ha pogut contaminar el riu Besòs. El cabal baixa aquest dissabte amb gran quantitat d'escuma al seu pas per Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet i hi han aparegut nombrosos peixos morts. L'ACA ja ha començat a agafar mostres de l'aigua per avaluar l'impacte ambiental i l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) 301 ha explicat que grups de voluntaris estan retirant els peixos morts del riu. A hores d'ara ja han tret un centenar de peixos morts, entre els quals anguiles, a l'altura del pont de la Roca, a Montcada i Reixac.

L'aigua és un bé escàs, cada cop més escàs si es miren les previsions de menys disponibilitat que ja donen per fet els científics per causa de la crisi climàtica. Abastir la població d'aigua potable és una prioritat que requereix planificació a anys vista i plantejar-se també el pitjor escenari, per exemple, el d'una sequera que s'allargui en el temps i que posi a prova les infraestructures hídriques. En aquest context, la metròpoli de Barcelona –que depèn avui de l'aigua que li arriba de conques externes, sobretot la del riu Ter– tindria un dèficit d'aigua potable el 2050, segons les previsions amb què treballa l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Albirar una llúdriga al Besòs és encara com trobar una agulla en un paller. Malgrat que els nivells de recuperació del que havia estat el riu més contaminat d'Europa tres dècades enrere permeten avui programes per reintroduir espècies com aquests mamífers al tram final del riu –a tocar de les grans urbs metropolitanes–, la presència de llúdrigues, anguiles o algunes aus és en tot cas anecdòtica o puntual en determinats moments de l'any. Després que la riba hagi reverdit els darrers anys i hagi permès que passejants, ciclistes i runners freqüentin aquesta zona, el tram més pressionat del Besòs es prepara per fer un pas més cap a la recuperació del que hauria de ser la base d'un autèntic ecosistema fluvial mediterrani.

Després de cinc dies voltant entre Sant Adrià de Besòs i Badalona sense que els cossos de seguretat el trobessin, el cabirol del Besòs ha sigut rescatat aquest migdia dins el mar, prop del moll del Port Fòrum. Treballadors del port han fet servir una barca per aconseguir treure l’animal amb vida de l’aigua. Agents dels Mossos d’Esquadra i policies locals de Sant Adrià també han col·laborat en l’operació amb què s’ha posat fi a la recerca del cabirol, que va començar quan es va escapar de la desembocadura del Besòs on s'havia establert després d'haver baixat tot sol el curs del riu.

Es busca un cabirol adult perdut aquest dilluns al matí entre Sant Adrià de Besòs i Badalona. El mamífer és un exemplar adult que havia baixat sol riu Besòs avall fins que es va instal·lar a la desembocadura el 28 d’abril, dins del terme de Sant Adrià. Després de més de 10 dies en què s’havia convertit en una espècie d’atracció per a curiosos i fotògrafs, l’animal ha sortit del parc fluvial i se l’ha vist trotant per una plaça, alguns carrers i al voltant d’un centre comercial entre les 5 h i les 10 d’aquest dilluns. Malgrat el dispositiu d’agents rurals i policies locals que han tractar de localitzar-lo, se li ha perdut el rastre en un polígon fronterer entre Sant Adrià i Badalona.