Des de fa setmanes, Junts expressa mostres de pressió i llança advertències al govern espanyol. Els avisos van pujar de to a l'agost amb unes paraules del president de la formació, Carles Puigdemont: "A la tardor potser passaran coses que no han passat fins ara, perquè ja hem donat prou temps". I des de l'inici de curs, els juntaires diuen que properament prendran "una decisió" sobre el seu suport a Pedro Sánchez. Al voltant d'aquesta decisió plana l'hipotètic suport de Junts a una moció de censura, que l'aritmètica del Congrés faria que passés per una entesa amb el PP. Avui el vicepresident juntaire, Antoni Castellà, ha descartat donar suport a Feijóo com a candidat, encara que la moció estigui condicionada a una convocatòria electoral. Ara bé, en una entrevista al Cafè d'idees de RTVE, ha obert la porta a donar suport a una "moció instrumental".

Tensió màxima a la recta final de la campanya de les eleccions al Consell de la República. Després que l'exconseller Toni Comín, aspirant a liderar l'entitat, hagi llançat un vídeo final per promoure la seva candidatura, el vicepresident de Junts i fins ara també membre del Consell, Toni Castellà, ha esclatat contra ell. "Saps que està fora de lloc utilitzar la meva imatge i menys la del president Puigdemont: Et vàrem demanar que no et presentessis", ha assegurat a X. En les imatges Comín surt al costat de l'expresident de la Generalitat. D'aquesta manera, Castellà ha revelat un fet que fins ara no havia transcendit: que Carles Puigdemont no només no dona suport explícit a Toni Comín en la seva cursa per liderar el Consell, sinó que li va demanar que es retirés.

Demòcrates ja té nova direcció. Els seus voluntaris –la militància– han estat votant telemàticament entre dimecres i diumenge, i aquest dilluns el partit ha donat a conèixer els resultats. Els diputats al Parlament Antoni Castellà i Assumpció Laïlla són els dos membres que han tingut més suport amb el 94,7% dels vots cada un. També han superat la barrera del 90% Mar Forcada (92,3%) i Mercè Jou (90,7%). Entre els rostres més coneguts del partit, tornarà a repetir en la direcció –el Comitè Demòcrata Nacional– l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, que ha obtingut el 89,2% dels sufragis. El partit manté una executiva sense rols definits aparents, és a dir, sense un líder específic sobre el paper.

Partidaris de la unitat electoral de l'independentisme, Demòcrates de Catalunya, s'han sumat a la proposta de candidatura conjunta plantejada la setmana passada pel president de la Generalitat, Quim Torra, i també per l'expresident Carles Puigdemont i el líder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi. Ara bé, la formació que encapçala el diputat Antoni Castellà situa com a condició la celebració d'unes primàries per escollir-ne els candidats. Així ho ha acordat l'executiva del partit, segons fonts consultades per l'ARA. De fet, Demòcrates és un dels promotors de les Primàries Catalunya, una iniciativa per configurar candidatures independentistes de cara a les eleccions municipals de l'any que ve.

El portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà, aposta perquè els "representants electes al territori català" siguin els que decideixin qui forma part del Consell de la República –que l'expresident Carles Puigdemont està impulsant a Brussel·les–. En una entrevista a Europa Press, Castellà no vol que la tria dels membres d'aquest organisme es faci a través d'un "pacte entre partits o pactes parlamentaris". El líder de la formació ha admès, però, que la proposta està oberta a la possibilitat que la discuteixin la resta de forces sobiranistes.

El líder de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, ha defensat aquest dilluns en roda de premsa que només es pot fer efectiva la República per la via unilateral. Una posició que va més enllà del full de ruta que ha aprovat aquest cap de setmana ERC, en el qual els republicans no descarten "cap via democràtica". Castellà ha considerat que, superat el 155, hi segueix havent "una situació d’excepcionalitat” emmarcada en dues condicions: que el dia 3 d’octubre es va perdre l’oportunitat de convocar i fer efectiva la independència i, en segon terme, que no hi ha cap altra via que no sigui la col·lectiva per aplicar la unilateralitat.

Toc d'alerta de Demòcrates al full de ruta de les formacions independentistes del Govern. El portaveu de la formació –escindida d'Unió Democràtica– ha anunciat aquest dilluns que es "plantejarà" el seu posicionament si l'executiu de Quim Torra "renuncia al mandat de l'1 d'octubre". "No comptarà amb el suport de Demòcrates", ha assegurat Castellà, si es dona el cas que JxCat i ERC continuen amb una legislatura poc ambiciosa amb la República. El també diputat del grup republicà al Parlament ha demanat públicament que es convoqui la taula de partits i entitats per abordar el full de ruta i ha lamentat que no s'hagi reunit formalment des del referèndum. "No té cap sentit", ha assenyalat Castellà. Segons ha explicat, hi ha hagut trobades de partits entre ells i de partits amb les entitats, però cap reunió de tots els integrants d'aquesta taula que ha d'abordar "l'estratègia política".

El portaveu de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, ha anunciat aquest dissabte que en els pròxims dies –"probablement la setmana entrant"– es concretarà la campanya transversal entre partits i entitats sobiranistes pel 'sí', amb el lideratge de l'ANC i Òmnium. El líder de Demòcrates ha insistit que, a nou mesos "com a màxim" del referèndum, els qui defensen el 'sí' ja van tard. El líder de Demòcrates confia, però, que la campanya s'accelerarà en els pròxims dies i que serà unitària i amb to positiu.

Antoni Castellà, diputat de Junts pel Sí al Parlament i portaveu de Demòcrates, ha advertit que si l'Estat "utilitzés la força" per frenar el referèndum a Catalunya, la Unió Europea podria expulsar Espanya del club comunitari.

Demòcrates posa en marxa la campanya pel 'sí' de cara al referèndum d'independència previst per al setembre. El partit presentarà demà els eixos d'una campanya que començarà dijous al vespre amb un acte al barri barceloní del Poblenou, i ho farà acompanyat de personalitats alienes al partit com ara els periodistes Jordi Graupera, Bernat Dedéu i Enric Vila, l'economista Elisenda Paluzie i el dirigent de Solidaritat Catalana per la Independència Uriel Bertran.

La candidata a encapçalar la llista de CDC a les eleccions espanyoles del 26-J, Sílvia Requena, ha apel·lat aquest diumenge a la "neutralitat" a les primàries que organitza el partit per elegir candidat, en un missatge clar per a la direcció de la formació. Així, Requena ha reivindicat en un comunicat que el procés electoral fa que els vots d'un diputat i d'un militant de base del partit tinguin "el mateix pes".

L'exsecretari d'Universitats, Antoni Castellà, ha demanat aquest dissabte en el marc del congrés fundacional de Demòcrates de Catalunya que els "72 diputats independentistes" del Parlament votin 'sí' a la investidura d'Artur Mas.

El líder de Demòcrates de Catalunya i exmembre d'Unió, Antoni Castellà, ha considerat "coherent" Josep Antoni Duran i Lleida, amb la seva decisió de mantenir-se en el càrrec i encapçalar la candidatura d'UDC el 20-D. "Això que ha passat a Unió després de les eleccions del 27-S és un ensurt enorme amb un iceberg. I, per coherència, el capità és l'últim que ha de marxar del vaixell", ha comparat Castellà al programa 'El suplement' de Catalunya Ràdio. El diputat electe de Junts pel Sí ha avançat també que Demòcrates de Catalunya ha iniciat una campanya de 'crowdfunding' a través de la plataforma Tot Suma per aconseguir 4.500 euros i així poder finançar el congrés fundacional del 7 de novembre.

El dirigent de Demòcrates de Catalunya i candidat de Junts pel Sí el 27-S, Antoni Castellà, ha defensat que Artur Mas no assisteixi a la manifestació de l'11 de setembre. Tal com van argumentar els consellers Neus Munté i Ferran Mascarell, Castellà veu "coherent" que el president de la Generalitat preservi el seu paper institucional i cedeixi el protagonisme a la societat civil. "Els presidents d'estats no van a manifestacions", ha dit als mitjans de comunicació abans de la seva intervenció a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada.

El líder de Demòcrates per Catalunya i número 22 de la llista de Junts Pel Sí, Antoni Castellà, ha lamentat aquest dimecres la proposta de reforma constitucional que ha plantejat recentment el president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida. Segons Castellà, plantejar que la Constitució espanyola incorpori una disposició addicional per reconèixer "simplement la singularitat" de Catalunya "és tractar el poble de Catalunya de reserva índia".

El representant de Demòcrates de Catalunya Antoni Castellà creu que amb una majoria parlamentària de "68 escons" començarà el procés cap a la independència. "Hi ha legitimitat per fer-ho", ha assegurat aquest dissabte en una entrevista a RAC1. Castellà considera que els partits unionistes admeten el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S des del moment que parlen d'aquesta qüestió. Sobre la proposta de reforma constitucional que ha fet el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, l'ha qualificada de "molt acotada i miop" i ha afegit que a Espanya "no hi ha ningú que defensi la tercera via".

El portaveu de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, ha assegurat que UDC i el PSC són "crosses de l'unionisme", i ha criticat que qualifiquin la llista unitària de Junts pel Sí de ser un "poti-poti". Ho ha dit en una jornada de debat del partit a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) davant més de 150 voluntaris, on ha afirmat que UDC i el PSC critiquen la llista unitària perquè no volen renunciar als seus interessos particulars i s'estimen més mantenir els seus privilegis "davant del sofriment" dels catalans.

Demòcrates de Catalunya (DC) participarà a les converses per bastir una candidatura unitària per al 27-S, juntament amb CDC, ERC, la CUP i les entitats del sobiranisme civil –ANC, Òmnium i l'AMI–. Així ho ha anunciat aquest dilluns Antoni Castellà en una entrevista a Catalunya Ràdio, després d'haver-se presentat ahir com a nou partit socialcristià i sobiranista. "Volem afegir-nos a les negociacions de la llista unitària", ha afirmat. Quin és el posicionament inicial del partit? Prefereixen una llista unitària amb la societat civil i els polítics, ha dit Castellà, malgrat que "no és una posició que no es pugui moure". "El que volem, sobretot, és sortir amb un acord, el contrari seria un desastre", ha aclarit.

Els crítics d'Unió han respost a la suspensió de militància de vuit dels seus líders obrint un procés de reflexió intern que podria culminar en la constitució com a partit de la plataforma Hereus UDC 1931 -que es va presentar la setmana passada-, la qual aplega els democristians independentistes. Segons ha explicat el dirigent dels díscols Antoni Castellà -un dels suspesos-, la plataforma ja suma un miler d'afiliats d'Unió, amb els quals s'han donat de termini fins el 12 de juliol per consultar arreu del territori si estan d'acord en convertir-se en partit. De fet, Castellà ha assegurat que l'impuls d'Hereus UDC 1931 és el veritable esgrimit per la cúpula democristiana per iniciar el procediment per expulsar els díscols i ha avisat que els més de mil adherits seran els propers suspesos de militància.