LA NOVA LEGISLATURA
Política 03/10/2015

Demòcrates de Catalunya vol pugnar amb Duran per l’herència d’Unió

El partit farà el congrés el mateix dia de la fundació d’UDC el 1931

Núria Orriols
2 min

BarcelonaSi Unió va batallar en campanya per erigir-se com a hereva política de CiU, ara Demòcrates de Catalunya pugnarà amb Josep Antoni Duran i Lleida per recollir l’essència d’Unió. Ja en el procés de trencament dels democristians -arran de la consulta interna sobre el procés sobiranista del juny-, els independentistes d’Unió van anunciar la voluntat de “refundar” el partit d’acord amb els principis fundacionals del 1931: la “plena sobirania” i el dret a l’autodeterminació. Passades les eleccions, a què han concorregut dins de Junts pel Sí, lluitaran per beure de la Unió de Manuel Carrasco i Formiguera alhora que es reivindiquen com a pal de paller socialcristià.

Amb aquesta màxima, Demòcrates de Catalunya va anunciar ahir la data del seu congrés fundacional. Serà el 7 de novembre a Cornellà, el mateix dia en què farà 84 anys que es va crear Unió Democràtica de Catalunya. “Volem ser-ne els hereus”, va sentenciar el fins ara secretari d’Universitats, Antoni Castellà, en una conferència de premsa al Centre Cívic Vil·la Florida de Barcelona. L’expresident del Parlament Joan Rigol va voler erigir la nova formació democristiana com la idònia per “agafar el relleu” d’aquest espectre a Catalunya.

“El primer partit postprocés”

Amb la presència de les cares visibles de Demòcrates de Catalunya (Rigol, les fins ara diputades Assumpció Laïlla i Mercè Jou, o el director general de Recerca de la Generalitat, Pep Martorell), Castellà va reivindicar la formació com “el primer partit postprocés”. Va esbossar una estructura “horitzontal”, sense rigideses internes ni hiperlideratges. El primer congrés de la formació haurà d’escollir el comitè nacional -l’actual és provisional-, un òrgan col·legiat, sense un màxim responsable executiu, que dirigirà el partit. En aquest primer plenari hi podran participar els actuals 1.732 voluntaris inscrits en igualtat de condicions. S’hi debatran les bases ideològiques, es redactaran els estatuts i es discutirà el paper de la formació a les eleccions generals. Castellà es partidari de repetir la fórmula de Junts pel Sí.

També es va comprometre a escollir a través de primàries obertes qui es presenta a les eleccions i prohibir el finançament a través de crèdit bancari. De fet, volen nodrir-se de les aportacions voluntàries dels seus membres, del 7% del sou dels càrrecs electes i de les aportacions públiques que els pertoquin. Des del partit asseguren que incorporen exmembres d’Unió, però també gent nova. “S’acosten perquè veuen una manera diferent de funcionar”, admet un dels dirigents consultats. Per això volen “ampliar” l’espectre ideològic i anar més enllà de la branca ideològica socialcristiana.

Després del sotrac que el procés sobiranista ha provocat en el sistema de partits, el mapa polític es comença a redibuixar.

stats