L’estimat i sempre generós Jordi Basté, en aquesta secció –un clàssic de la ràdio, que va molt més enllà del que semblaria– que consisteix a preguntar “a qui se li entravessarà el xuixo aquest matí” feia saber als seus oients que se li entravessaria als que anessin a la Castanyada de casa meva. Es referia a l’article que escrivia ahir, en aquest diari, sobre el meu desig d’avorriment castanyaire. L’avorriment és, per a mi, ara, una necessitat intel·lectual. Em diverteix anar en cerca de l’avorriment.

La ciutat és plena de forçuts, d’homes aranya aprofitats, de zombis amb dents de plàstic, d’adults que els arrosseguen de la mà acostumats del tot. Cap d’aquests adults farà castanyada, perquè la castanyada, esclar, necessita de l’element "llar de foc" en un context rural o semirural, de la mateixa manera que Sant Joan necessita de l’element "terrat", pel cap baix. La castanyada no té ni unes menges massa luxoses (puré de carbassa), i els dolços que s'hi associen, els panellets, eren pensats per al fred molt cru i la feina al camp. Contes a la vora del foc? No hi ha Spotify com per Cap d’Any; ni alegria com per Sant Joan; ni bullying, escatologia i violència gratuïta com amb el tió, la nostra festa estrella. L’emblema de la castanyada és la castanyera, una dona d’altres temps, de quan les dones grans es tapaven els cabells amb un mocador. Ja sé que encara n’hi ha (de dones) que ho fan.

Quan s'acosta el 31 d'octubre sorgeixen dos bàndols: el de les persones que es moren de ganes de treure les disfresses de l'armari per celebrar Halloween i el de les que prefereixen quedar-se a casa menjant panellets, castanyes i moniatos. A Montcada i Reixac hi ha persones de tots tipus, però sembla que la balança s'inclina cap a les celebracions terrorífiques: quan arriba Halloween, un barri sencer es converteix en un escenari de pel·lícula a l'alçada de Malson a Elm Street. Les cases del barri de Terra Nostra s'omplen de carabasses, túnels del terror, crit o confit porta a porta i, sobretot, un ambient esgarrifós.

Quan la tardor s'accelera i les nits es fan llargues, el Parc Natural del Montseny s'omple de gom a gom amb milers de visitants, sobretot durant els caps de setmana i festius. Un cop arriben al massís, moltes famílies que surten a gaudir del paisatge, quan es troben dins un bosc rogenc de castanyers, aprofiten per collir castanyes i torrar-les a casa. Però aquesta pràctica està absolutament prohibida, ja que la majoria dels castanyers del parc formen part d'explotacions privades de propietaris que es dediquen professionalment a cultivar aquest fruit. Així ho avisen les senyalitzacions i els vigilants, però, tot i això, sigui per desconeixement més o menys intencionat o falta d'atenció, encara es continuen produint furts i sostraccions sense permís.

"Si trepitges la línia, estàs mort!", "si la teva espasa em toca el pit, estic morta!", "¿juguem a fer-nos les mortes i la primera que obri els ulls perd?", etc. Els infants ho juguen tot: l'alegria, la tristesa, la por, el risc i també la mort; un tema tan transcendental no podia ser l'excepció! Involucren la mort al joc i així l'exploren i la processen d'una manera segura i controlada. Jugar a morir-se demostra maduresa perquè demana l'esforç de mantenir-se quiet i en silenci, excloent-se del joc dels vius i quan senten que no poden assimilar-lo, que és massa per a ells, tornen a "viure". Aquest procés bonic els fa comprendre de manera gradual i segons la seva maduresa, el significat de la mort. Altres jocs, com el d'amagar-se durant una estona, els fa veure què significa no ser-hi per als altres.

La Pastisseria Carrió del carrer Bailèn de Barcelona va guanyar ahir el panellet D’Or de la Ruta dels Millors Panellets de Pinyons de Catalunya. És el segon cop que reben aquesta distinció, ja que el 2022 també es van penjar la preuada medalla. Al certamen, organitzat per l'Obra Social Ernest Verdaguer de la plataforma Panàtics amb el suport del Gremi de Flequers de Barcelona, s'hi han inscrit un total de 50 forners i pastissers de tot Catalunya i era la cinquena edició que se celebrava. El tast que va fer el jurat professional era anònim. El panellet del pastisser Oriol Carrió va ser el més ben valorat pel que fa a l'estructura global, la imatge exterior, la qualitat dels pinyons i del massapà i el seu gust.

Sí, sí, esclar, ja ho diu tothom: “Una castanyada en mànigues de camisa?” No s’entén, però bé que, si fa calor, farem el Nadal igualment, i no direm que l’escudella és un plat per anar a picar pedra i a llaurar, o per jugar al Risk en família. D’acord, a les Pàgines viscudes d’en Folch i Torres i a Temps era temps d’en Serrat, hi ha “panellets i penellons”. I els nostres joves saben què és el primer dels substantius, perquè van fer-ne a l’escola, però no el segon, perquè ja han viscut en un món amb calefacció. ¿Embolicar castanyes amb paper de diari? No hi ha diaris, no és higiènic, segur que la castanyera d’abans no pagava autònoms… Quantes paraules que tenim, oi, acabades en ada, que indiquen grup? Castanyada, costellada, fontada, cosinada, calçotada…

“Escolteu! Sentiu això?” Joaquim Solé ens fa aturar en sec al mig d’un bosc de castanyers, al Montseny. Callem, mirem amunt cap a les copes dels arbres, i aguditzem l’oïda. Se sent una fressa de fulles que ballen amb el vent. Llevat d’això, silenci. “Ara hauríem d’estar sentint: «clonc, clonc, clonc». És el so que fan les castanyes quan cauen. Però de moment no hi és”, ens diu. El fred ha trigat a arribar, aquest any, i s’hi suma la falta d’aigua, que està provocant que els arbres perdin la fulla abans de fer el fruit. El Joaquim, veterà d’aquests boscos, ens fa notar un altre fenomen poc habitual: moltes castanyes cauen amb el pelló, la clofolla de punxes que les envolta, en lloc de desprendre-se’n a la branca. I algunes encara són verdes. 

La tardor s'endinsa en les seves jornades més fosques i fredes i abraça aquesta setmana entrant la celebració de Tots Sants, festa nostrada dels morts no exempta de vestigis de la celebració internacional de Halloween. La festa de Tots Sants és tradicionalment també un homenatge a l'inici de la foscor in crescendo, un descens en la il·luminació que es considera màgic en assenyalar la connexió entre el món dels vius i el dels morts. Aquest relat no està gaire allunyat de la tradició nord-americana que, com la catalana, prové dels celtes. Si bé la tradició a casa nostra és un homenatge als avantpassats, la seva singularitat és que va acompanyada de molta teca, especialment de panellets i castanyes, i són dies de cuina, també amb infants, i no de llaminadures i caramels com passa a l'altra banda de l'Atlàntic. Per animar aquesta festa i deixar de banda l'abundant sucre de les llaminadures, és una gran idea jugar amb les criatures a elaborar divertides i terrorífiques propostes que, a més de fer-los riure, els ompliran d'energia.

Vendre castanyes als carrers de Barcelona és una tradició antiga. A finals del segle XVIII s’havien arribat a posar més de dues-centes parades a la ciutat. Tot i que ara no són tan nombroses, la tradició continua i cada tardor els carrers i les places de la ciutat s’impregnen de l’olor càlida de les castanyes fent-se a foc lent (cada vegada amb més vianants en màniga curta). Per fer-vos més fàcil la recerca de castanyes i moniatos us oferim el mapa de les 65 parades d'aquest 2025. El teniu tot seguit:

La factura de la castanyada sortirà aquest any, com a mínim, un 10% més cara. El fruit estrella, la castanya, no s'escapa de l'escalada de preus generalitzada i, a l'alça d'algunes matèries primeres essencials per elaborar els panellets, s'hi ha de sumar el cost de l'energia pels núvols.

Ja se sap, les castanyes no venen tant com les teranyines i els morts vivents, i si et queixes de la decoració, posem per cas al gimnàs, reps per catalanet i per tancat. I ara!, quins costums que tenim! Aviat seran exòtics. O exòtiques? Sento a les notícies que l’exemplar més antic del “llibre de les costums de Tortosa” compleix 750 anys (és del 1272). Espero que avanci el tema per si en un moment o altre enfoquen la portada del llibre. El moment no arriba. ¿És possible que l’original digui “les costums” i no “els costums”, com s’ha de dir seguint la normativa actual? 

"La castanyada no és una festa". Així de contundent es mostra l'escriptor i folklorista Amadeu Carbó (Barcelona, 1970) cada cop que aborda la veritat sobre l'origen d'una data tan assenyalada a casa nostra. L'autèntica celebració és la jornada de Tots Sants, entre el dia 1 i el 2 de novembre, una diada de tradició catòlica que homenatja els difunts, fruit de la connexió que sorgeix entre el nostre món i el més enllà, segons tots dos calendaris. “Perquè sí, els morts també tenen calendari”, assegura Carbó. 

L’origen de la castanyada l’hem d’anar a buscar al segle XVIII, quan els campaners havien de tocar a difunts la nit de Tots Sants i alguns veïns s’hi acostaven i hi compartien dolços i vi dolç. Amb el temps, a aquestes llepolies s’hi van afegir les castanyes, un producte propi de la tardor, que van aconseguir ser les reines de la festa. Sorprenentment, la majoria de castanyes que consumim per la castanyada no són de proximitat. Moltes arriben del nord d’Espanya, de França o de l’Àsia.

Sí, ho confesso, soc una persona poruga. Però poruga nivell que quan ja tinc les terroristes estirades al llit amb el llum apagat i em pregunten “Mama, què és aquesta ombra?” just abans de dormir, em faig la forta i amb to serè contesto “...Deu ser un reflex d’un playmobil...” mentre les meves glàndules sudorípares tornen a tenir nou anys i es posen en marxa visualitzant la nena del revolt que ve a dir-me que un dia va morir al rebedor. O pitjor, l’esperit d’algun avantpassat de l’edifici que ha quedat sepultat sota la muntanya de roba per rentar i clama venjança.

Ja fa uns anys que els panellets han assolit uns preus que els converteixen en tot un luxe, bàsicament per dos motius: per la farina d'ametlles i també pel preu dels pinyons de proximitat. Enguany no és una excepció, així que us proposem que els feu a casa amb la recepta original, els panellets de massa de massapà i els pinyons. Per garantir que ens surtin tan bons com a la botiga, ens ajuda el pastisser Miquel Guarro. Aquí teniu la llista per preparar 18 panellets a casa i celebrar la Castanyada com toca. Si també voleu provar altres opcions, com ara fer panellets de xocolata o amb forma quadrada, us ho expliquem aquí.

Hi va haver una època, “després de la guerra, quan l’ametlla era més barata que la farina”, que els panellets eren un dolç barat, recorda Antoni Bellart, propietari de la pastisseria Triomf, oberta al barri del Poblenou de Barcelona des de l’any 1956. Ara ven els panellets coberts de pinyons a 65 euros el quilo i a 57 l’assortiment, encara lluny d’altres que arriben fins als 73 euros el quilo i molt per sobre dels 40 euros el quilo d’alguns supermercats. Aquesta és la història de com una màfia organitzada per robar pinyes dels boscos pot fer que aquest any per Tots Sants només mengis castanyes i moniatos; d’altra banda, aliments més sans, perquè no porten sucre. 

Un misteri recorre aquests dies la zona del Camp de l'Arpa i el Clot, a Barcelona: per què s'han multiplicat les parades de castanyes? "No n’havíem vist mai tantes de juntes. No pensàvem que el sector de la castanya donés per a tant", comenten la Virgínia i la Laura des d'una de les botigues de la plaça del Mercat, al barri del Clot, on n'hi ha dues gairebé a tocar. "És molt estrany", afegeix el Joaquín, que treballa en un bar de la zona i no sap explicar per què ara hi ha sis parades en línia recta en un tram de mig quilòmetre –i encara una altra, molt a prop, amb llicència per obrir al carrer Independència–, quan durant anys n'hi ha hagut una de sola: la de la plaça de l'Oca, "la de tota la vida", com repeteixen els veïns.

Si els panellets tenen forma quadrada, en comptes de rodona, tenen una textura més cruixent. Això és el que assegura el pastisser Eric Ortuño, de l’obrador L’Atelier de Barcelona, que enguany els ha donat una forma cúbica perquè així ha aconseguit que al forn es torrin pels quatre costats. Ortuño explica com se li va ocórrer enguany fer panellets quadrats. “Estava llegint una revista de l’artista César Baldaccini, que a partir de materials de rebuig feia construccions artístiques amb formes quadrades”. Com que havia començat a pensar en els panellets que faria aquest any, va pensar que hi podria donar la mateixa forma. “Sé que el panellet rodó està molt arrelat, però per què no podem canviar-ho?”, es pregunta el pastisser, que afirma que n’ha fet de tres varietats de gustos diferents amb aquesta forma: pinyó, ametlla i coco.