Acaba d’arribar a la vall de la Llémena, a cavall del Gironès i la Garrotxa, després d’un llarg viatge des d’Alemanya en furgoneta. No fa ni deu minuts que ha aparcat. És el trajecte que fa acompanyat de dues bicicletes i el seu gos Omali –que en suahili vol dir “tresor” o “quelcom valuós”– cada cop que busca uns dies de descans entre setmanes de viatge per feina. “La Llémena és el meu refugi entre guerres”, admet. Aquest any ha estat al Líban, Síria, Acapulco (Mèxic) i aviat tornarà a Mossul (Iraq). Gairebé ni ho recorda, ha de consultar el mòbil per enumerar-ho. “I el 2025 ha estat tranquil respecte a l’anterior”, deixa anar.

Els centenaris premis Pulitzer tenen línia editorial i el seu palmarès acostuma a llançar algun missatge sobre l’actualitat i el moment present del periodisme. Seguint aquesta tradició, la llista de nominats d’enguany es pot interpretar de manera diàfana com un toc d’atenció a Donald Trump, ja que la majoria de guardonats han patit l’hostilitat de l’actual president americà o poden relacionar-se amb la seva victòria.

Ja són 108 les vegades que els Estats Units lliuren els premis Pulitzer. En edicions anteriors, el palmarès s’havia repartit entre capçaleres històriques i altres de nova creació. Però el tancament d’alguns d’aquests nous mitjans, massa sovint dependents en excés del tràfic aconseguit a través de les xarxes socials, ha provocat que la llista de guanyadors d’aquest any tingui un inequívoc regust de clàssic. Aquests són els guardons que Joseph Pulitzer va instituir per purgar els seus pecats com a editor de premsa sensacionalista, així que no és d’estranyar que el jurat apel·li més a les essències del periodisme que al risc i els nous formats.

El jove Demon Copperhead, narrador i protagonista de l'última novel·la de Barbara Kingsolver (Annapolis, 1955), s'ha d'esforçar des del primer dia per sobreviure. De fet, és ell mateix qui ha de sortir de dins de la seva mare, inconscient a la caravana on malviu després d'una sobredosi. Igual que un personatge de Dickens, però a finals del segle XX, Copperhead va d'una llar d'acollida a una altra, canvia d'escoles com qui canvia de mitjons i quan finalment comença a triomfar com a jugador de futbol americà, una lesió el fa entrar en contacte per primera vegada amb els opioides. Guanyadora del premi Pulitzer, Demon Copperhead –en català a Navona, traduïda per Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández– és una novel·la d'aprenentatge memorable ambientada a Lee County, al sud dels Apalatxes, en una comunitat empobrida, destruïda pel consum de drogues (legals i il·legals) i desatesa per les institucions.

Conegut pels seus reportatges a la revista The New Yorker, Hua Hsu (Illinois, 1977) ha amagat un llibre a dins seu des de fa més de dues dècades. Era Sigues tu mateix (Navona, traducció de Jordi Mas), en què reconstrueix la temporada que va passar a la Universitat de Berkeley estudiant ciències polítiques, i hi va fer un molt bon amic, en Ken, que va ser assassinat una matinada d'estiu quan encara no havia fet 21 anys. Sigues tu mateix va merèixer el premi Pulitzer de no-ficció 2023, i l'autor hi traça amb meticulositat les afinitats i les diferències entre ell i en Ken, retrata les particularitats de créixer als Estats Units tenint arrels asiàtiques i evoca un món, el de la generació Z, marcat per la mort de Kurt Cobain, els fanzins i l'arribada d'Internet.

Per adonar-se que el poder determina la realitat, que la fabrica o fins i tot la inventa, n’hi ha prou de fer un cop d’ull a l’actualitat socioeconòmica i política: mentre que les idees sobre immigració d’un partit polític minoritari són, amb raó, titllades de xenòfobes, aquestes mateixes idees, convertides en lleis constitucionals i reforçades i defensades amb violència pels estats, són percebudes i explicades tant pels mitjans de comunicació com per la majoria de la ciutadania com la cosa més normal –més natural– del món.

L'agència Associated Press s'alça com a gran guanyadora dels premis Pulitzer d'enguany, que s'han donat a conèixer aquest dilluns a la nit, hora catalana. Els periodistes Mstislav Txernov, Ievgueni Maloletka, Vasilisa Stepanenko i Lori Hinnant han rebut el premi al servei públic per la seva "valenta cobertura des de la ciutat assetjada de Mariúpol, que va ser testimoni de la matança de civils en la invasió russa d'Ucraïna". L'agència rep també una distinció per al seu equip de fotògrafs, entre els quals hi ha Emilio Morenatti i Bernat Armangué, en reconeixement de les imatges que van enviar sobre el terreny durant les primeres setmanes de l'atac rus, fins i tot quan altres organitzacions ja havien abandonat el país.

Els periodisme de proximitat és moltes vegades el que millor explica la realitat pròxima als lectors. El palmarès dels premis Pulitzer d’aquest any, que es van atorgar aquest dilluns, va posar èmfasi en la premsa local i va atorgar alguns dels seus guardons més destacats a capçaleres com elMiami Herald, el Tampa Bay Times o el Chicago Tribune.

Els premis Pulitzer 2021, els principals guardons de la premsa nord-americana, han deixat deserta la categoria de vinyeta periodística (Editorial Cartooning). El jurat ha rebutjat els tres finalistes proposats (Ken Fisher, Lalo Alcaraz i Marty Two Bulls Sr.) i ha decidit no premiar tampoc cap dels altres ninotaires que han publicat aquest any vinyetes d'actualitat o còmic amb contingut polític.

El coronavirus ha posat a prova els mitjans de comunicació: tot i la contracció econòmica derivada de la crisi sanitària, han hagut de fer front a un moment d'excepcionalitat informativa i d'alta demanda de continguts. El jurat dels premis Pulitzer ha tingut en consideració aquest factor, fins al punt que el màxim guardó de l'edició d'enguany ha correspost al New York Times pel servei públic que ha comportat la seva cobertura del covid-19. Una cobertura que, a ulls dels jutges, "ha exposat desigualtats racials i econòmiques, errors dels governs dels Estats Units i d'altres països, i que ha omplert un buit de dades que ha ajudat els governs locals, el sistema sanitari, els negocis i els particulars a estar més preparats i protegits".

“Escriure una biografia com la de Susan Sontag (1933-2004) és com haver completat diversos doctorats: sobre literatura, fotografia, teatre, guerra, dansa i algun que em deixo”, assegura el nord-americà Benjamin Moser (Houston, 1976), que acaba de visitar Barcelona per presentar un llibre monumental, recompensat amb un dels últims premis Pulitzer nord-americans. “Pot semblar extens, però 800 pàgines no donen per explicar tot el que va significar Sontag en tantes àrees”, afegeix amb un somriure.

1847

Neix Joseph Pulitzer a Makó, Hongria. Arriba als Estats Units a la dècada de 1860 per lluitar a la guerra civil americana.

]]>

L a trucada telefònica que va arruïnar la vida de Mohammed Hoque va arribar l’abril del 2014, quan començava una llarga jornada de conduir el taxi per Nova York, la feina a què es dedicava des de feia nou anys, quan va emigrar de Bangladesh.

]]>

L a víctima vivia al sisè pis d’un edifici insuls de color salmó situat al carrer Vidinska, davant d’un bosquet de salzes. Oleg Smorodinov va localitzar l’home en aquell bloc, va llogar un pis petit a la planta baixa i va esperar. Els seus dos contactes de Moscou li havien passat el nom. S’havia reunit amb ells al Vienna Cafe, a unes quantes travessies de la seu dels serveis d’intel·ligència interior russos, i li havien entregat una llista de sis persones que eren a Ucraïna. “Troba’ls”, li van dir a Smorodinov, i ell s’hi va posar de seguida. Entre els seus amics ja es vantava de ser espia.

]]>

Després d'uns anys en què les marques digitals semblaven irrompre amb força en el palmarès, els Pulitzer d'enguany suposen una tornada al periodisme més clàssic, de les capçaleres tradicionals. El New York Times, el Washington Post, la revista New Yorker o el Baltimore Sun són alguns dels diaris en paper de prestigi que aquest dilluns poden començar a fer espai a les seves vitrines per a la distinció periodística per excel·lència. El coronavirus ha obligat a ajornar la cerimònia de lliurament físic dels premis i, de fet, l'anunci dels guanyadors també s'ha celebrat dues setmanes més tard del previst.

]]>

La crisi sanitària del coronavirus ha obligat a ajornar la publicació de nombroses novetats literàries previstes per a aquesta primavera. Una d'aquestes és Depredadores, de Ronan Farrow (Roca Editorial), una barreja de thriller i investigació periodística sobre els diversos casos de violència sexual i abusos exercits pel productor de Hollywood Harvey Weinstein, que ha estat condemnat a 23 anys de presó. Davant la impossibilitat, ara per ara, de llançar el llibre en format físic, l'editorial el posa a la venda en format electrònic amb l'objectiu que arribi a les llibreries el 4 de juny.

]]>

Trump va arribar a la Casa Blanca assegurant que s’havia convertit en multimilionari gràcies als seus propis mèrits, i durant molt de temps va insistir que el seu pare, el llegendari novaiorquès Fred C. Trump, pràcticament mai li va oferir cap ajuda econòmica. Però una investigació feta pel New York Times, basada en centenars de declaracions d’impostos i documents financers confidencials, revela que Trump va rebre de l’imperi immobiliari del seu pare el que avui equivaldria com a mínim a 413 milions de dòlars. I això va començar quan era un nen i ha continuat fins ara.

]]>

El 'New York Times' i el 'Wall Street Journal' han estat guardonats aquest dilluns amb el premi Pulizter, que atorga cada any la Universitat de Colúmbia, a Nova York. Els dos diaris han estat reconeguts en la 103a edició dels premis per les seves investigacions relatives a diversos escàndols relacionats amb l'imperi financer i la campanya electoral de Donald Trump, president dels Estats Units.

]]>

'El ferrocarril subterrani', la novel·la de Colson Whitehead que va guanyar el premi Pulitzer de ficció del 2017, tindrà versió televisiva de la mà d’Amazon i Barry Jenkins, director i guionista de l’oscaritzada 'Moonlight'. Jenkins s’encarregarà de dirigir els onze capítols que tindrà l’adaptació, que previsiblement s’estrenarà el 2019. Segons ha explicat el director, una dels motius pels quals s’ha sumat al projecte és l’oportunitat de “transformar la singular veu de Whitehead en un llenguatge visual coherent i igualment singular”.

]]>