Elegant homenatge a Joan Maragall i Clara Noble al Petit Palau de la Música en l'estrena del projecte Paraula viva, de Fernando Trias de Bes, organitzada per Sing Us i l'ARA. "Un elogi de la paraula" i "una bellíssima i màgica possibilitat", tal com va dir just abans del recital Pere Agustí Maragall, besnet del poeta. Al llarg de gairebé una hora i mitja es va desplegar un diàleg matrimonial amarat de sensibilitat, humor i tendresa entre el diari apòcrif de la dona escrit per Trias de Bes i una quinzena de poemes; entre els pensaments de la dona, Clara Noble, recitats per l'actriu Sílvia Bel, i els versos del marit, Joan Maragall, cantats pel tenor Roger Padullés, que fa unes setmanes va participar en l'òpera Tristan und Isolde de Wagner al Liceu. I acompanyant Bel i Padullés hi havia el pianista Miquel Esquinas.

Tornar a néixer després d’un accident: sembla un clixé, però no podem oblidar que sovint els clixés són veritats sedimentades. O, si més no, fòssils retòrics amb un pinyol de veritat al cor. Que l’hi diguin a l’economista i escriptor Fernando Trias de Bes, si no, que fa cosa d’un any i mig va patir un greu accident de trànsit que l’hauria pogut matar però del qual en va sortir renascut i creativament alliberat.

Fa un any i mig vaig patir un greu accident de cotxe en què gairebé perdo la vida. Era de nit. Anava cap a Sevilla. Una noia se’m va tirar a sobre a gran velocitat en una carretera de doble sentit. Vaig rebre diversos impactes i vaig acabar fora de la carretera, estavellat contra un mur.

Aquesta setmana vaig escoltar una analista que explicava que la inflació en aliments ha estat més alta del que sembla. La dada oficial, segons l’INE, va ser del 2,4 %. Però si eliminem l’efecte de l’oli d’oliva —que ha baixat més d'un 40% en l’últim any—, la cistella de la compra hauria pujat, en realitat, més del 4,5 %. No és una dada menor.

A vegades encarrego alguna cosa a un professional i, quan arriba el moment de parlar del preu, em diuen, abaixant una mica la veu, gairebé amb rubor: “És que a mi no m’agrada parlar de diners”. Ho he sentit diverses vegades, especialment en l’àmbit artístic o cultural. I em sorprèn. Perquè ho diuen com si parlar de diners fos de mal gust. Com si estiguéssim traint un codi invisible de dignitat o de puresa professional.

Aquesta setmana, Pete Hegseth, l’actual secretari de Defensa dels Estats Units, va reunir a Quantico centenars de generals i almiralls. La majoria no sabien per què hi eren. Ell sí. Els va dir que deixarien de dir-se departament de Defensa. A partir d’ara es dirien ministeri de la Guerra. “Les nacions es forgen guerrejant, no evitant la guerra –va afirmar–. La força imposa respecte. La pau, no”.

Últimament he conegut diversos casos propers de persones atrapades en una espiral de deute per culpa de les targetes de crèdit o els crèdits ràpids al consum. És una cosa que va passant a poc a poc. Un dia compres un mòbil. Un altre, finances un electrodomèstic. Després arriba el viatge que semblava inofensiu.

El Banc d'Espanya va comunicar a mitjans d’abril que fins a l'any 2025 tindrem un dèficit de 600.000 habitatges nous. El càlcul és senzill: es pren la formació de llars noves (persones que s'independitzen, estrangers que venen a Espanya, famílies que es formen…) i es compara amb els projectes visats o en curs, cosa que permet esbrinar l'estoc d'habitatge nou que sortirà al mercat. Resultat, en dos anys faltaran més de mig milió de pisos.

La carta de Pedro Sánchez està molt mal escrita, vagi això per davant. Obre com a “Carta a la ciutadania” i, tot seguit, salta a segona persona del singular. Greu i bast es repeteixen. No cal, ho hem entès. Dreta apareix vuit vegades, amb prefix o sense. No és necessari, que el lector no és ximple. Els numerals d'una sola paraula s'expressen amb lletres, no amb xifres. Afirma ser conscient que els atacs rebuts no són a la seva persona, sinó a l'opció política a la qual representa, però, a continuació, ens comunica que, com que està enamorat de la seva dona, es pregunta si val la pena. No diu que a qui s'ataca és a la seva ideologia?

Ja fa uns dies va començar la campanya de l'IRPF. Toca calcular quant vam guanyar l'any passat, restar l'import retingut, aplicar totes les bonificacions o deduccions possibles, pensar si conjunta o declarada i presentar la declaració.

Els qui em llegeixen ja saben que a l'agost acostumo a fer vacances econòmiques i dedico la meva columna a temes diversos no relacionats amb la meva especialitat.

Tinc fills en l'edat de l'adolescència i, per fortuna, soc d'aquells pares que ha aconseguit que se sentin prou a gust a casa per portar-hi els amics, de vegades d'un en un i unes altres en grup, per sopar o per fer una copa abans de sortir.