Han passat més de deu anys, però la gent encara el recorda com el Toni de Polseres vermelles. “Però tu has fet alguna altra pel·lícula?”, li pregunten sovint. Marc Balaguer (Sabadell, 1995) passa comptes amb el seu passat a JUMP, un monòleg autoficcional que va néixer el 2021 com a treball final de grau a l’Institut del Teatre i que ara, fins al 3 de març, es pot veure a la sala Àtic 22 del Teatre Tantarantana. 

L’actriu Laura Vila Kremer (Barcelona, 1985) protagonitza al Teatre Tantarantana l’espectacle Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig, una obra que trenca tabús sobre la intersexualitat a partir del testimoni personal de l’actriu i d’altres activistes. És la segona temporada que l’obra –creada amb Raquel Loscos i Víctor Ramírez Tur, del Col·lectiu Que no salga de aquí– es veu a Barcelona des que es va estrenar el 2021 i, per com impacta en públics adults i adolescents, hauria de seguir girant durant anys i panys divulgant la realitat de les persones intersexuals amb humor i optimisme.

Els últims anys s'ha teoritzat molt sobre si els robots ens prendran la feina en un futur no gaire llunyà, i si serem capaços de conviure els uns al costat dels altres. El que mostra avui –i fins al 14 d'abril– el Teatre Tantarantana és l'altra cara de la moneda: si els robots prenen el poder, nosaltres ens deshumanitzem? L'escenari d'aquesta qüestió distòpica ve de la mà de la companyia El Eje -–autora de 'Masticar hielo'–, que amb l'obra 'Röbota (servitud)' inaugura 'El Cicló', la programació de les companyies en residència de la sala. L'obra parteix de la idea que el règim robòtic ha generat milions d'aturats, una classe inútil. "Moltes vegades ja avui som més objectes que subjectes, som productors d'informació per sobre d'individus", explica l'actor Eric Balbàs, que interpreta el Broto, un enginyer en intel·ligència artificial que treballa en un sorprenent nou prototip de robot.

A l’escola del tardofranquisme i el primer postfranquisme, el “dia del pare” i el “dia de la mare” eren una fita del calendari acadèmic. Els nens feien cendrers per al pare (aleshores encara no era políticament incorrecte donar per fet que ells, tots, fumaven; elles, no) i algun objecte pràctico-decoratiu amb missatge d’amor per a la mare. Aquest era el to de l’experiència artística dels alumnes al llarg del curs, de la sensibilització cap a les arts rebuda a l’aula. Perquè l’educació, com és obvi, condiciona la teva visió del món. Arma de construcción masiva, el segon espectacle de la companyia José i sus hermanas, recopila experiències educatives a les aules de diferents èpoques per mostrar com som esclaus d’allò que hem après i reivindicar altres maneres de veure el món. Perquè no et refiïs d’allò que veus sense com a mínim qüestionar-ho.

Llargues nissagues de metges, arquitectes o advocats que es teixeixen per pura inèrcia. Rols adoptats per imposició externa: la filla amatent que sempre s’ocuparà dels pares, la bona esposa, el fill modèlic. Estem condicionats pel que l’actriu, dramaturga i directora Lara Díez Quintanilla defineix com una “herència transgènere”. Ens marca actituds, conductes, maneres d’estar al món. “L’assumim com a pròpia i com a obligatòria”. Això és el que passa als protagonistes d’ Herència abandonada, l’obra escrita i dirigida per Díez Quintanilla que es representarà al Tantarantana de Barcelona del 6 al 23 de desembre. Els actors, Francesca Vadell i Ramon Bonvehí, interpreten dos personatges lligats de mans i peus per aquesta categorització externa. Ella ha trobat la manera d’intentar ser alguna cosa diferent del que se n’espera, i intenta encoratjar l’amic perquè faci el mateix.

Tornen les emocions fortes al Teatre Tantarantana. El teatre barceloní recupera a partir de dimecres dos dels seus èxits de la temporada passada: 'Masticar hielo' i 'Hàbitat (doble penetració)'.

La segona edició del RBLS, el festival d’arts escèniques que vol acostar el teatre als joves, especialment els de la franja dels 13 als 20 anys, tindrà lloc de l’11 al 16 d’octubre al Teatre Tantarantana. “El sector teatral ha desatès el públic jove, igual que molts altres sectors de la cultura, pensant que ja tornaran quan siguin més grans”, lamenta Carme Tierz, directora de RBLS. “El més repetit entre els experts és que a partir dels deu anys perdem els nens -explica la productora, Gisela Juanet-. Per això hem passat a l’acció”.

No hi ha terme mitjà quan es tracta de mastegar gel: o en gaudeixes o ho odies. Marc Ribera, per exemple, no ho pot suportar. "Fins i tot sentir com algú ho fa em genera una forta incomoditat", admet. Inspirant-se en 'Qui té por de Virginia Woolf', d’Edward Albee, Ribera ha creat i dirigeix 'Masticar hielo' amb la companyia El Eje, que estrenarà el muntatge demà al Teatre Tantarantana i el representarà fins al 3 de juny. El títol de l’obra ja és una declaració d’intencions, perquè la voluntat és "generar incomoditat al públic", explica Ribera, que precisa que l’objectiu "no és provocar sinó commoure l'espectador".

Les llaminadures, les disfresses i els dibuixos animats són habituals, i aparentment inofensius, en la majoria d’infanteses. Però rere l’aparença anodina d’aquests objectes hi respira un sistema ideològic alimentat de clixés. La companyia El Martell apunta al cor d’aquest sistema per il·luminar-ne els estereotips que de petits ens passen desapercebuts amb El mar no hi cap dins d’una capsa de sabates, que serà al Tantarantana fins al 4 de març. És la tercera obra de la companyia i la primera que fan dins El Cicló, el cicle de companyies independents en residència a la sala.

Carlos Perelló és periodista. Va debutar en l’ofici quan les xarxes socials ja havien desbaratat la línia de flotació dels mitjans tradicionals. El rigor s’ensorrava decididament, derrotat per la tirania de les audiències. La decepció per la generalització del model més fosc i qüestionable del periodisme i per la necessitat de convertir-ho tot en espectacle el va inspirar per escriure Dramaburg, una obra de teatre amb el format d’una festa (la protagonitza un periodista amb l’encàrrec d’informar sobre un gran esdeveniment cultural) que es presenta del 8 al 25 de febrer a l’Àtic 22 del Tantarantana. Perquè a més de periodista (és un dels tres socis fundadors de la revista Serielizados, promotora del festival homònim), Perelló és dramaturg. Es va formar al costat d’autors que admira, amb diversos tallers a la Beckett, la Sala Hiroshima i a la Nau Ivanow.

Afavor: la força d’impulsar els seus propis projectes; la necessitat de donar sortida a la seva passió; la voluntat de donar-ho tot sense esperar gaire recompensa. En contra, tota la resta: la dificultat per trobar un espai per mostrar la seva feina; el desgast que suposa haver de fer tots els papers de l’auca, de la interpretació al muntatge de l’escenografia, passant per la promoció en xarxes; la dificultat per rebre un retorn econòmic a la seva feina. El dia a dia de les companyies de teatre independents de Catalunya és també una història desequilibrada entre el cost i el benefici. Cada any el Teatre Tantarantana posa les seves instal·lacions a disposició d’aquestes voluntarioses companyies en un cicle anomenat El Cicló. La iniciativa, que aquest any arriba a la quarta edició, eixampla costures i incorpora nous grups, entre ells Obskené, encarregat d’obrir el cicle, el 5 de desembre, amb l’obra Alpenstock, del dramaturg francès Rémi de Vos.

Aquest dimecres s'estrena al Teatre Tantarantana 'El Profeta', la quarta obra del Cicle de Companyies Independents de Barcelona en Residència, 'El Cicló', que enguany celebra la seva segona edició. Des del març d'aquest any, han passat per la Sala Baixos 22 del Tantarantana la companyia La Ignífuga amb el seu espectacle 'Kohlhaas', la companyia Dara amb l'obra 'Mars Joan', i la Cia Casa Real amb '17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme'. Ara és el torn de La Calòrica, que s'instal·larà de l'1 al 26 de juny amb el seu sisè espectacle.

Després de 'Mars Joan', una comèdia de la companyia Dara inspirada en un projecte real que vol crear la primera colònia humana a Mart, aquest divendres 28 d'abril arriba al Teatre Tantarantana la tercera obra del Cicló d'aquesta temporada. Es tracta de '17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme', una proposta humorística de la Cia Casa Real que es podrà veure fins el 22 de maig a la sala Baixos22, en el marc de la segona edició del cicle de companyies independents de Barcelona, que vol donar suport als col·lectius teatrals que treballen de forma autogestionada.

El Tantarantana acollirà la segona edició del Cicló, el Cicle de Companyies Independents de Barcelona en residència, que durarà del 2 de març al 27 de setembre. Les cinc companyies que hi participaran, comptaran amb espais d’assaig, producció executiva, acompanyament artístic, suport econòmic a la producció i recolzament per a gires.

El Teatre Tantarantana de Barcelona estrena aquest dijous la seva primera proposta de l'any: 'Ròmul, el Gran' és el segon muntatge d'Els McGregors Teatre que, en aquesta ocasió, dirigeix Marta Domingo i que compten amb la col·laboració d'altres incorporacions sobre l'escenari, com Oriol Guinart, protagonista de l'obra. Deu actors interpreten quinze personatges diferents en aquest espectacle sobre la caiguda de l'Imperi Romà que es podrà veure fins el 17 de gener.

El Teatre Tantarantana de Barcelona ha programat 79 espectacles durant la temporada 2015-2016, en què les companyies independents tenen, un any més, una gran representació. Les dues sales del centre, Àtic 22 i Baixos 22, seran ocupades principalment per companyies catalanes.

La companyia Dara aterrarà del 2 de juliol al 19 al teatre Tantarantana de Barcelona, després de girar per Catalunya, amb l'espectacle 'iMe'. L'obra, batejada com a '#smartcomedy' i escrita i dirigida per Roc Esquius reflecteix una societat en la qual desapareix la comunicació directa entre persones. "Parteix d'un problema que afecta tothom: l'addicció al mòbil", ha dit. Aquest dispositiu en l'obra apareix com un implant que s'introdueix a totes les persones als 12 anys. La fallida del sistema és el fil conductor de l'obra.

Amb voluntat de donar suport a les companyies teatrals independents, comença El Cicló, el Cicle de Companyies Independents de Barcelona, que el Teatre Tantarantana acollirà del 4 de febrer a l'1 de març. Aquest nou cicle vol donar veu a les companyies per generar un espai de diàleg entre elles i el públic.