El metamizol és el principi actiu del Nolotil, un dels analgèsics més utilitzats a Espanya i un dels medicaments que més es prescriu per al dolor intens, si bé no hauria de ser el fàrmac de primera elecció per a aquests símptomes. Ara l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) ha començat a revisar la seguretat d'aquest element per analitzar quin és el risc de patir agranulocitosi, un trastorn que es caracteritza per una caiguda sobtada dels glòbuls blancs que pot provocar infeccions greus, ja que augmenta la vulnerabilitat a patir infeccions.

L'epidèmia de fetge gras avança silenciosament a Europa. Cada cop hi ha més persones que pateixen aquesta malaltia que, a través de l'acumulació de greix al fetge, pot arribar a causar una disfunció de l'òrgan i generar fibrosi hepàtica, que es relaciona amb malalties cardiovasculars com l'infart i l'ictus, càncers i cirrosi. Els experts calculen que el fetge gras –que és difícil de detectar perquè és asimptomàtic fins que no arriba a fases avançades– afecta ja un de cada tres adults i avisen que molts d'ells acaben necessitant un trasplantament d'òrgan en el millor dels casos. Això és així perquè fins ara no hi havia cap tractament, però un estudi internacional amb participació catalana ha registrat un nou fàrmac amb tan bons resultats que l'agència reguladora de medicaments nord-americana, la FDA, ja l'ha aprovat. Batejat com a resmetirom, s'ha convertit en el primer medicament per combatre el fetge gras al món.

¿L'aprovació dels nous fàrmacs contra el càncer és opaca? ¿Hi ha diferències en la incorporació de medicaments a la cartera de serveis de cada país? Les negociacions amb les farmacèutiques i l'arribada als pacients són algunes de les qüestions que Luis Cabezón, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari de Torrejón (Madrid), ha radiografiat a l'ARA. L'oncòleg ha participat en la jornada anual de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM), que s'ha celebrat a Barcelona amb més de 1.800 especialistes per debatre les últimes novetats diagnòstiques i terapèutiques del càncer.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA) investiga si els fàrmacs que imiten el funcionament de l’hormona GLP-1 per tractar la diabetis adquirida i perdre pes com Ozempic, Saxenda i Wegovy poden augmentar els pensaments suïcides i conductes autolesives. El comitè de farmacovigilància europeu ja està revisant les dades disponibles per verificar si les alteracions psiquiàtriques podrien ser un efecte secundari d'aquests medicaments, si els fàrmacs augmenten la vulnerabilitat dels consumidors a tenir-los o si els pacients tenen aquestes ideacions independentment de l'ús d'aquests tractaments per aprimar-se. L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), que depèn del ministeri de Sanitat, s'ha afegit a la investigació europea.

La Comissió Europea ha emès un informe aquest divendres en què remarca que la pandèmia no s'ha acabat i adverteix als estats membres que potser caldrà aplicar una sèrie de mesures per frenar la possible propagació del covid durant els mesos de tardor i d'hivern vinents, com ara tornar a introduir l'ús de les mascaretes o els aforaments limitats. "Si aquestes intervencions s'apliquen abans o al començament d'una la pròxima onada, la seva eficàcia serà més gran", avisa l'executiu comunitari.

L' Agència Europea de Medicaments (EMA) ha anunciat aquest dimarts que ha començat a estudiar la vacuna de la farmacèutica catalana Hipra contra el coronaviurus. Segons el comunicat de l'EMA, els estudis clínics presentats per la farmacèutica amb seu a Amer (Selva) fins ara suggereixen que el fàrmac pot ser eficaç contra el coronavirus i també contra la variant òmicron.

La velocitat d'expansió de la variant òmicron del coronavirus no té aturador. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que només en les pròximes sis o vuit setmanes més de la meitat de la població europea s'hagi contagiat. Aquest ritme vertiginós preocupa tant a aquest organisme com a l'Agència Europea de Medicaments (EMA), que avisen de l'allau d'hospitalitzacions que s'emparella a aquesta alta transmissibilitat "sense precedents", malgrat que en molts casos els afectats tinguin símptomes greus o no en presentin.

Les criatures de 5 a 11 anys ja poden començar a ser vacunades contra el coronavirus. L'Agència Europea de Medicaments ha donat llum verda aquest dijous a la vacuna de Pfizer/BioNTech per a aquesta franja d'edat després que comencés a avaluar les dades aportades per la farmacèutica el 18 d'octubre. Fins ara només estava autoritzada per als més grans de 12 anys, però als Estats Units ja fa un mes que s'administra als infants i Israel ha començat a fer-ho aquesta setmana.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha donat una primera llum verda d'emergència a la píndola antiviral molnupiravir, de la farmacèutica Merck, perquè aquells governs que vulguin administrar-la d'emergència tinguin una guia clara d'actuació. Segons els experts del regulador europeu, aquest fàrmac oral es pot administrar per tractar adults infectats de covid i que tenen risc de desenvolupar la malaltia de manera greu. Caldria administrar-la "com més aviat millor" després del diagnòstic i durant els cinc dies posteriors d'haver desenvolupat símptomes. A més, caldria prendre la pastilla dues vegades diàriament durant cinc jornades.

Els contagis de coronavirus augmenten a tot Europa, també als països on els percentatges de població vacunada són més elevats, cosa que de retruc ha accelerat el debat sobre l'aplicació d'una tercera dosi. Països com Bèlgica, amb un 74% de la ciutadania vacunada, registren una incidència de 960 casos per cada 100.000 habitants, i aquesta setmana han anunciat que es generalitza l'aplicació de la tercera punxada per a tota la ciutadania. En canvi, a Espanya, que per ara registra unes xifres de contagi molt inferiors, la tercera dosi s'aplicarà a persones de més de 60 anys i personal sanitari. Els criteris, com ja ha anat passant al llarg de la pandèmia, varien, doncs, en funció de les autoritats sanitàries de cada país i de la seva situació epidemiològica, sobretot mentre els reguladors europeus no emetin un veredicte clar. De moment, l'Agència Europea de Medicaments (EMA) dona per descomptat que caldrà generalitzar la tercera dosi, però els experts estudien encara quin és el millor moment per administrar-la.

L'Haute Autorité de Santé (HAS, en les sigles en francès) ha recomanat oficialment aquest dimarts que els més grans de 65 anys i les persones que pateixin afeccions mèdiques d'alguna mena rebin, a partir del mes d'octubre, una dosi de reforç de la vacuna contra el covid.

Els adolescents d'entre 12 i 15 anys també poden rebre la vacuna de Pfizer/BioNTech a Europa. Així ho ha decidit aquest divendres l'Agència Europea de Medicaments (EMA). Els seus experts han examinat els assajos clínics sobre l'eficàcia de la vacuna de Pfizer/BioNTech des del maig per poder emetre aquest veredicte de manera accelerada. La farmacèutica ja argumentava que s'havien fet proves amb més de 2.260 adolescents que demostraven una efectivitat del 100% i "bona tolerància". La Comissió Europea ha de fer ara l'últim pas per aprovar-ho, però cada estat membre de la UE té la potestat de decidir com i quan vol començar a aplicar-la a aquest grup d'edat.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) recomana administrar la segona dosi de la vacuna d'AstraZeneca a les persones que han rebut la primera abans d'injectar-los una altra o no posar-ne cap. El regulador europeu reitera que els beneficis d'administrar el fàrmac superen els riscos en tots els grups d'edat malgrat que "hi ha hagut casos molt rars de coàguls sanguinis amb plaquetes baixes després de la vacunació". L'anunci arriba després que les diferents autoritats estatals hagin optat per fixar criteris d'edat diferenciats a l'hora d'administrar les vacunes o que en alguns casos hagin aturat la vacunació amb la segona dosi pels pocs casos de trombosi. En el cas d'Espanya, el ministeri de Sanitat va limitar l'ús d'AstraZeneca a la franja d'edat que va dels 60 als 69 anys.

Tot a punt perquè Europa comenci a vacunar amb Janssen. La farmacèutica nord-americana Johnson&Johnson (Janssen és la seva filial europea) ha anunciat que reactiva les entregues de dosis a la UE poques hores després que l'Agència Europea dels Medicaments (EMA) avalés de nou la seva vacuna. El regulador comunitari ha conclòs que el fàrmac és segur malgrat que calgui incloure entre els seus efectes secundaris possibles casos de trombosi "molt rars". És exactament el mateix veredicte que va emetre amb AstraZeneca. L'EMA ho té clar: hi ha moltes més opcions de ser hospitalitzat o de morir a causa del coronavirus que pels "molt infreqüents" trombes que puguin causar les vacunes d'AstraZeneca o de Janssen. Ara la pilota passa al camp dels governs europeus que hauran de decidir si reprenen, com i quan, la vacunació amb aquest fàrmac.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA) investiga un possible vincle entre quatre casos de trombosi greu i la vacuna de Janssen. El regulador ho ha comunicat aquest divendres com a part de les conclusions de la reunió del comitè d'experts d'aquesta setmana, que tenia com a principal objectiu analitzar els casos rars de trombosi que hi ha hagut després de rebre la vacuna d'AstraZeneca. "De moment no és clar que hi hagi una associció causal entre la vacuna de Janssen i aquests casos", diu el comunicat.

La vacuna d'AstraZeneca és segura però pot causar trombosis com a efectes secundaris "molt inusuals". Després de setmanes d'alts i baixos i d'informacions i polítiques contradictòries arran de la presumpta relació entre les dosis desenvolupades pel laboratori d'Oxford i alguns casos de trombosi detectats en uns quants països, aquesta és la conclusió de l'Agència Europea del Medicament (EMA), que ha tornat a comparèixer aquest dimecres perquè ahir un dels seus experts va afirmar en una entrevista al diari italià Il Messaggero que hi havia un vincle entre la vacuna contra el coronavirus d'AstraZeneca i els casos de trombosi.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA, en les sigles en anglès) continua sense treure l'aigua clara en relació amb un possible vincle causa-efecte entre els casos greus de trombes detectats en persones –majoritàriament dones– que han rebut la vacuna d'AstraZeneca. Aquest dimecres, la directora de l'Agència, Emer Cooke, ha assegurat en conferència de premsa que si bé "és possible, el vincle causal" entre la vacuna i els esmentats problemes vasculars, "no s'ha provat" i, en conseqüència, són necessàries "anàlisis posteriors". "No podem dir res més en aquesta etapa" de la investigació, ha reblat.

L'única cosa bona de tot aquest embolic que hi ha hagut amb la vacuna d'AstraZeneca és que s'ha demostrat que hi ha prou mecanismes de control i de vigilància dels medicaments a nivell europeu. De fet, és un sistema tan garantista que potser s'ha provocat més mal del que es volia evitar. L'Agència Europea de Medicaments (EMA) va presentar ahir el seu esperat informe en què, com era previsible, considerava segura i eficaç la vacuna d'Oxford i animava els països a continuar la vacunació. Hi ha molt més risc en no vacunar que en vacunar, han insistit els seus responsables. De fet, la trentena de casos detectats amb trombosi, alguns "rars i inusuals", no s'ha pogut aclarir del tot si estan relacionats amb la vacunació i es continuaran estudiant, però això, han recordat, s'ha de calibrar en relació als prop de 18 milions de persones immunitzades amb aquesta vacuna i, sobretot, als milers de morts setmanals que provoca el covid-19, que té precisament entre els seus símptomes mortals també casos de trombosi.

La vacuna d'AstraZeneca és "segura i eficaç" , els beneficis que aporta per protegir contra el coronavirus superen els riscos. Amb aquesta claredat i contundència s'ha explicat la directora de l'Agència Europea de Medicaments (EMA), Emer Cooke, en una roda de premsa aquest dijous després d'analitzar diversos casos de trombosi en persones que havien sigut immunitzades amb les dosis desenvolupades pel laboratori d'Oxford.

Espanya investiga tres notificacions de possibles casos de reaccions adverses a la vacuna d'AstraZeneca. Un d'ells, el d'una dona de 43 anys professora a Marbella que ha mort després de patir un ictus isquèmic. L'altre és una persona amb trombosi venosa abdominal. Tots dos s'havien vacunat els últims 16 dies però per ara res indica que les patologies siguin efectes adversos provocats per la vacuna. Aquests dos casos notificats al Sistema Espanyol de Farmacovigilància se sumen al que va identificar-se dilluns, entre un total de 975.661 persones vacunades a tot l'Estat amb la vacuna anglo-sueca. "Es tracta de tres casos d'esdeveniments trombòtics que per si sols, tot i que infreqüents, poden passar en la població general", diu la nota de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). Però un dels aspectes que més està preocupant l'Agència és que els tres casos de trombosi en estudi s'associen a una disminució del nombre de plaquetes en sang. "Aquest fet pot suggerir una activació anormal del sistema de coagulació que s'associaria a aquesta formació de coàguls en localitzacions que no són les més habituals", continua el comunicat.