He anat a la presó unes quantes vegades, sempre convidada com a escriptora en els centres de formació d’adults que solen tenir. La visita que em va colpir més va ser la del centre penitenciari de joves, que abans era a Trinitat. Era un centre antic i atrotinat amb unes portes gruixudes de metall. El simple fet de ser allà dins ja em provocava una certa angoixa, i em sembla admirable la feina dels professionals que hi van cada dia a treballar. Quan els edificis són nous, com el de Lledoners o el de Puig de les Basses, l’espai és més asèptic i l’arquitectura menys carcellera, però el nus a l’estómac hi és de totes totes. Sobretot quan vas entrant i les portes es van tancant darrere teu i et poses en la pell dels qui no surten mai d’allà. Dic que la presó que em va colpir més va ser la de joves perquè estava plena de nois que em resultaven molt familiars. De fet, n’hi vaig trobar del meu barri, que em donaven records per als meus germans, i alguns no van voler assistir a l’acte perquè els feia vergonya que els reconegués. Entre aquells nanos hi devia haver delinqüents vocacionals, autèntics dolents de pel·lícula, però em va fer la impressió que molts eren allà per males decisions, per embolicar-se en il·legalitats sense calibrar gaire bé les conseqüències a llarg termini dels seus actes. Els nois del meu carrer que acabaven a la presó –aquests sí que els coneixia– eren producte de la pobresa, de l’abandonament en què els deixaven els pares (amb allò que els nois són del carrer i les noies de casa, ells sortien perjudicats pel masclisme) i, en molts casos, de la drogoaddicció. Recordo el Musta, per exemple, afable i simpàtic, el nom del qual vaig trobar un dia en una nota breu d'El 9 Nou. Havia mort per sobredosi.

Quan Jordi Basté va entrevistar Iñaki Urdangarin per al Pla seqüència es va justificar dient que allò només era una conversa i que ell no era Jordi Évole. Diumenge, doncs, a Lo de Évole, hi havia més expectatives. En plena gira promocional del seu llibre, l’exduc de Palma es va asseure en una butaca d’un pis de reminiscències burgeses per explicar la seva història. El programa va estructurar-se en dues parts. Una primera hora, "La cara", centrada en l’ascens del personatge, i una segona, "La cruz", que arrencava a partir del moment en què Urdangarin va passar de ser “el yerno ideal al chorizo de España”.

Divendres al matí, alguns magazins matinals es feien ressò de l’entrevista de Jordi Basté a Iñaki Urdangarin que s’havia emès la nit abans. Es limitaven a citar el títol del programa en un petit rètol, però obviaven la cadena i pràcticament no donaven cap context de l’emissió.

Aquest dijous al vespre, Jordi Basté estrenava el seu Pla seqüència a La 2 Cat amb un convidat que, sens dubte, servia de reclam: Iñaki Urdangarin. Des del punt de vista estrictament formal, amb una gravació en un únic pla continu, sense aturar mai la càmera, el programa és tècnicament ambiciós. I un risc que molts professionals no assumirien, perquè l’edició pot millorar les entrevistes i també els millora a ells com a interlocutors. D’altra banda, el pla seqüència necessita molt d’assaig perquè l’artifici funcioni. I tot assaig implica una teatralitat. Per exemple: Basté, al final de la conversa, lamenta haver-se deixat un llibre al cotxe. Fins i tot posa el cap sobre la taula per expressar el greu que li sap aturar l’entrevista per haver-lo d’anar a buscar. Després, en l’emissió posterior sobre el making-of, descobrim que aquell suposat “descuit” estava previst i assajat. És a dir, que en l’entrevista hi intervenia un component de ficció. Basté diu que se l'ha deixat, però no és veritat. I això incita a la desconfiança sobre la veracitat de tot el que hi passa. Fins i tot el convidat tenia pautada la coreografia del passeig pel menjador per reaccionar a la pausa. És a dir, que el pla seqüència no sempre és garantia de transparència. També és artificialitat. 

L’excunyat del rei, Iñaki Urdangarin, que va entrar a la presó el juny del 2018 i en va sortir el gener del 2021, va parlar per primera vegada sobre la seva experiència entre reixes al programa Pla seqüència de La 2 Cat. En una conversa amb el periodista Jordi Basté, Urdangarin va explicar que es va enfonsar. "Materialment, vaig perdre gairebé tot el que tenia. I després hi ha una pèrdua molt gran que és un dels amors de la meva vida, la Cristina. Va ser un període molt dur i ho vam passar molt malament. Va tenir conseqüències i sap greu, és una dona que m'estimo molt", va assegurar. L’excunyat del rei va ser condemnat per malversació, prevaricació, frau, dos delictes fiscals i tràfic d’influències. Va estar tancat al centre penitenciari de Brieva, a Àvila, en una presó de dones.

Són cosines, amigues i des d'aquest estiu totes dues estan solteres. Segons la revista ¡Hola!, les filles d'Elena i Cristina de Borbó, Victòria Frederica i Irene Urdangarin, han viscut un estiu de desamor que ha acabat amb totes dues trencant amb les respectives parelles. Durant les últimes setmanes, totes dues han optat per fer plans amb família i amics i ja no hi ha ni rastre dels que fins ara eren els seus nòvios, Borja Moreno, en el cas de Victòria Frederica, i Juan Urquijo, en el cas d'Irene.

Iñaki Urdangarin explica a La Vanguardia la seva nova quotidianitat. I diu així: "És molt rutinària. Em llevo d'hora, faig esport, em poso a treballar i després em dedico a fer diferents aficions i faig les feines de casa al costat de la meva parella. Quan tinc els meus fills, gaudeixo amb ells. És una vida ordenada".

Estrella de l'handbol, parella de la infanta Cristina, presidiari al centre penitenciari de Brieva. Iñaki Urdangarin ha estat molts Iñakis i, en la seva primera entrevista en premsa, concedida a La Vanguardia catorze mesos després de recuperar la llibertat, reivindica poder reinventar-se un cop més "des de la senzillesa". En la conversa amable amb el rotatiu, explica quina és la seva nova quotidianitat: "És molt rutinària. Em llevo d'hora, faig esport, em poso a treballar i després em dedico a fer diferents aficions i faig les feines de casa al costat de la meva parella. Quan tinc els meus fills, gaudeixo amb ells. És una vida ordenada". Urdangarin detalla que viu a Vitòria, però que baixa sovint a Catalunya, i que abans d'arribar a Barcelona passa per Sant Joan Despí per saludar els coneguts que encara té al Barça, club al qual està agraït que li hagi mantingut la samarreta retirada, tot i les "pressions".

Avui tot just fa dos anys que la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin van anunciar la seva separació. Des d'aleshores, cadascú hauria refet la seva vida: l'exjugador d'handbol manté una relació amb l'advocada Ainhoa Armentia mentre que la infanta continua compaginant la seva vida a Ginebra amb les seves labors monàrquiques. Tant és així que, segons ha assegurat la revista ¡Hola!, l'exparella hauria firmat la documentació del divorci. Per consolidar la seva separació, tots dos haurien optat per la via notarial, la manera més ràpida de divorciar-se a Espanya. Es desconeix quina hauria estat la data exacta en la qual s'haurien firmat els papers, però la revista afirma que ho haurien fet en un notari de Barcelona entre desembre i principi de gener.

L'estranya relació que mantenen actualment Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin no hi ha per on agafar-la. Des que ell va sortir de la presó per haver fet uns negocis que a ningú de la seva família política li semblaven estranys, l'exjugador d'handbol ha estat mantenint en obert una relació sentimental amb Ainhoa Armentia, una advocada a la qual va conèixer al despatx on va començar a treballar per reinserir-se a la societat després de la privació de llibertat. Aquesta nova situació sentimental de l'exgendre del rei emèrit, però, no s'ha vist traduïda en una ruptura legal ni completa amb la seva exdona, amb la qual porta casat 24 anys. De fet, la infanta d'Espanya Cristina de Borbó encara porta l'anell de casada.

La revista Lecturas assegura haver tingut accés a la versió de Cristina de Borbó sobre la relació sentimental que ha iniciat el seu encara marit, Iñaki Urdangarin, amb una companya de feina. Segons afirma Pilar Eyre a la publicació, la infanta té clar que ella ha complert el seu paper. “Jo no he fallat”, diu la periodista que repeteix la germana del rei “amb amargor”.

Iñaki Urdangarin porta setmanes al centre de totes les mirades, des que la revista Lecturas va publicar en portada una fotografia d'ell agafat de la mà d'una dona que no era Cristina de Borbó. L'enrenou va fer-se encara més gros quan ell i la infanta van emetre un comunicat brevíssim en el qual anunciaven que interrompien la seva relació matrimonial de comú acord. Amb tot aquest focus mediàtic a sobre, sembla que els mitjans no s'han pogut resistir a fer ofertes laborals a l'exgendre del rei espanyol Joan Carles I, que s'hauria convertit en una peça molt cobejada.

La infanta Cristina i Iñaki Urdangarin han decidit "de comú acord interrompre la seva relació matrimonial", segons asseguren tots dos en un comunicat enviat a l'agència Efe, en el qual subratllen que el "compromís" amb els seus quatre fills "segueix intacte". L'anunci arriba pocs dies després que la revista Lecturas publiqués en portada una fotografia de l'exesportista acompanyat d'una altra dona –Ainhoa Armentia, companya de feina– en actitud amorosa a la platja de Bidarte, el poble d'Iparralde on la família de l'exjugador d'handbol acostuma a passar els estius.

Encara sense comunicat oficial sobre l'estat del seu matrimoni amb Cristina de Borbó, Iñaki Urdangarin s'ha pronunciat avui sobre la publicació d'unes fotos a la revista Lecturas en què se'l veu acompanyat i de la mà d'una altra dona, que ha sigut identificada com a Ainhoa Armentia, una companya del bufet d'advocats on treballa l'exesportista. "Les coses passen i ho gestionarem de la millor manera possible", ha respost Urdangarin als nombrosos mitjans que l'esperaven aquest matí a la porta de la seva feina.

Iñaki Urdangarin, marit de Cristina de Borbó, ha sigut fotografiat en companyia d'una altra dona per la revista Lecturas, que publica les imatges en la seva portada d'aquest dimecres. En les fotografies, la parella, que fa un passeig per la platja, va agafada de la mà i té una actitud còmplice i romàntica, segons la revista, que assenyala que, mentrestant, Cristina de Borbó era a Suïssa, on viu. L'acompanyant d'Urdangarin és una dona rossa i jove.

El jutge de vigilància penitenciària ha concedit el tercer grau a Iñaki Urdangarin, que només haurà d’anar a dormir de dilluns a dijous a un centre de reinserció d’Alcalá de Henares, als afores de Madrid. Així ho ha decidit el magistrat que ha estimat el seu recurs contra la decisió d’Institucions Penitenciàries de l'Estat, que el 30 de desembre va negar al cunyat de Felip VI la semillibertat i el va mantenir en el 100.2, un règim que li permetia sortir a treballar i passar alguns caps de setmana a casa.

El ministeri de l'Interior ha denegat a Iñaki Urdangarin, cunyat del rei Felip VI, el tercer grau penitenciari, per bé que li ha flexibilitzat les sortides de la presó i, de fet, li permetrà passar el que li queda de la condemna en un centre d'inserció social a Alcalá de Henares (Madrid). Urdangarin continuarà gaudint del 100.2, que li permet sortir diàriament a fer de voluntari a la Llar Don Orione, situada a Pozuelo de Alarcón. A més, pot passar un cap de setmana al mes a casa i no haurà de tornar a la presó de dones de Brieva (Àvila), on complia la condemna de 5 anys i deu mesos pel cas Nóos des del juny del 2018.

És impossible no imaginar-nos que la caiguda definitiva del rei Joan Carles del pedestal “que le habíamos dado entre todos” t'ha fet dibuixar un somriure, a la teva cel·la de la presó de Brieva, on compleixes condemna qui sap si per la menys important de les corrupcions reials.

El marit de la infanta Cristina, Iñaki Urdangarin, que compleix una condemna per corrupció pel cas Nóos, ha passejat aquest dimecres amb la seva família per Vitòria, després de sortir ahir de la presó de Brieva (Àvila). El cunyat de Felip VI pot passar el Nadal a casa després que el jutjat de vigilància penitenciària 1 de Valladolid autoritzés el permís de quatre dies que ja li havia estat concedit per la junta de tractament de la presó castellana. Urdangarin havia demanat un permís de set dies, el màxim que preveu la llei.