A Travessera de les Corts, on s'ubica la conselleria de Salut, aquest divendres al matí hi ha ambient de Carnestoltes. L'attrezzo de la convocatòria són bates de metge, algunes caretes i maquillatges i cartells reivindicatius, però lluny de ser una jornada d'oci, centenars de metges s'hi han aplegat amb un objectiu clar. Amb clams com “Conveni mèdic, ja!”, la protesta convocada per Metges de Catalunya reclama un conveni propi que reguli exclusivament les condicions laborals mèdiques. Jordi Aparicio, metge de Terrassa, que ha explicat que avui ha sortit al carrer després de temps d'exigir millores al sector. “Demanem poder atendre millor els nostres pacients, perquè no només cal fixar-se en les retribucions, sinó en la qualitat assistencial”, ha assenyalat. 

El sindicat Metges de Catalunya s'ha plantat davant les paraules de la consellera de Salut, Olga Pané, qui ha dit que la intel·ligència artificial (IA) diagnostica millor que els professionals sanitaris. En un missatge a les xarxes, el sindicat ha instat Pané a disculpar-se i rectificar. En concret, la titular de Salut va assegurar el següent: "[La IA] diagnostica amb una precisió igual o superior a la que puguem tenir els mateixos professionals".

La pediatra Ana Roca (Torrelles de Llobregat, 1963) és la nova presidenta de Metges de Catalunya (MC), el principal sindicat mèdic del país. La fins ara vicepresidenta és la primera dona que accedeix a la presidència de l'organització en 125 anys d'història. En una conversa amb l'ARA repassa els principals reptes del sistema sanitari i avalua les actuacions del departament de Salut i del ministeri de Sanitat.

"Els vam donar una treva i avui activem el compte enrere: si no hi ha un canvi en la dinàmica negociadora amb Salut, reprendrem les mobilitzacions a la tardor", ha avisat aquest dimecres el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart. El sindicat majoritari de facultatius ha fet balanç dels primers cinc mesos de la taula de diàleg bilateral amb el departament de Salut, que es va crear el febrer passat per posar fi a la vaga de metges, i les primeres valoracions són negatives. Segons Lleonart, després de vuit reunions, la taula mèdica ha donat escassos resultats perquè l'administració "continua oferint solucions del segle XX a problemes del segle XXI" tant retributius com de formació professional enquistats des de fa anys i excloent el col·lectiu de l'avaluació de les actuacions. Com a mesura de pressió, ara el sindicat ha amenaçat amb la convocatòria d'una nova tongada de jornades de vaga després de l'estiu.

Han estat dos dies de negociacions maratonianes, però finalment el departament de Salut i Metges de Catalunya (MC) –el sindicat majoritari entre els professionals– han assolit un acord que desconvoca les vagues previstes per aquesta setmana i que havien de començar aquest dimecres mateix. Els metges donen un vot de confiança al Govern i aturen les mobilitzacions que van començar la setmana passada després que el conseller, Manel Balcells, s'hagi compromès a crear una taula de treball permanent amb l'objectiu de millorar els aspectes del sistema sanitari que demanen canviar des de fa anys els seus professionals.

Els treballadors de la sanitat concertada tindran el mateix augment de sou que els de la xarxa pública. El sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat), el personal no funcionari que treballa per a l'administració en hospitals i centres que tenen concert amb la Generalitat, tindrà un conveni col·lectiu nou que, en paraules del conseller de Salut, Manel Balcells, inclou un augment salarial "considerable", que “significarà un abans i un després” i permetrà "restituir la capacitat adquisitiva" dels professionals de la concertada. Les patronals (la Unió, l’Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya) i els sindicats (UGT, CCOO i Satse, majoritari entre les infermeres) han signat aquest divendres un preacord que, entre altres mesures, trasllada a la concertada l'aplicació de l'increment salarial del 3,5% previst per als funcionaris, aprovat a l'octubre pel govern espanyol. El nou conveni també garanteix la protecció dels complements econòmics de productivitat variables (les DPOS) i incrementa les retribucions per guàrdies a totes les categories sanitàries.

Es veia venir força que, després dels aplaudiments de les vuit de la nit en plena pandèmia de covid, les coses no mutarien en la sanitat espanyola, sinó que tornarien al business as usual. Amb un afegit: que amb el pas endavant dels professionals posant-se al capdavant de la gestió de la crisi, suplint les deficiències de polítics i militars, aquest "empoderament" encara complicaria més les coses.

Els metges catalans tornaran als carrers. Metges de Catalunya, el sindicat majoritari dels facultatius, veu "inajornable" una mobilització de tots els professionals davant "la situació insostenible de la sanitat pública" com la viscuda ara fa quatre anys, i ja hi ha data perquè es materialitzi. Els dies 25 i 26 de gener, els 25.000 metges que treballen a la sanitat pública estan cridats a protestar per aconseguir millores laborals i salarials. L’inici de les mobilitzacions, amb el lema "Ho has donat tot, no has rebut res", es preveu d’aquí a dos mesos, perquè el sindicat està decidit a donar una última oportunitat al departament de Salut (i al nou conseller, Manel Balcells) d'asseure's, dialogar i "salvar" la sanitat. En cas contrari, amenacen, es convocarà una vaga durant un temps indefinit que, si té el mateix seguiment que la del 2018, la paralitzarà. "És un enèsim exercici de responsabilitat. Aquestes mobilitzacions no seran les últimes si no hi ha una proposta clara i bona damunt la taula, amb un calendari definit i consensuat", va afirmar ahir el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart.

Hi va haver un parell d’intents de vaga durant la pandèmia, una revolta que els mateixos professionals van voler anomenar “primavera sanitària”, però els centres d’atenció primària i els hospitals estaven tan plens i acumulaven tanta activitat endarrerida que els sindicats van acabar cedint a l’evidència i hi van renunciar. Ara el malestar que s’arrossega per la falta de mans, les condicions laborals i les llargues llistes d’espera empeny metges i infermeres a mobilitzar-se en el que seran les primeres grans protestes de la postpandèmia. Unes reivindicacions que el mateix conseller de Salut, Manel Balcells, arribat al càrrec fa només dos mesos, admet que són “justes” perquè els professionals estan “cansats i saturats”: “Falten professionals, s’han de fer coses per millorar la seva situació”.

Vivim temps i contextos que no faciliten l’establiment de consensos. No obstant això, un dels pocs assumptes en què regna un cert consens social és la necessitat d’invertir més recursos al sistema públic de salut. Les retallades i la pandèmia han suposat el final del camí per a un model sanitari, sens dubte exitós, però construït sobre uns fonaments que des d’un principi aventuraven el seu ocàs. Un model basat en l’accessibilitat i la universalitat de l’assistència, amb uns estàndards de qualitat molt elevats. Però alhora un model sustentat per la vocació i la voluntat de servei dels seus professionals. És a dir, un sistema sanitari que, amb el sobreesforç sostingut del seu personal, arribava allà on el finançament públic feia curt. Hem tingut una sanitat de primera amb un cost molt baix i això, com deia, té data de caducitat.  

El 33% dels metges catalans estan cremats amb la feina: viuen esgotats físicament i emocionalment a tota hora, estan desmotivats i han perdut l’interès per la professió i se senten molt limitats, com si ja no poguessin prosperar més laboralment. I aquesta condició afecta sobretot les dones, en concret les facultatives que tenen entre 31 i 50 anys i que treballen en centres d’atenció primària (CAP), que són més propenses a patir la síndrome del treballador cremat (o burnout, en anglès) per saturació de les consultes i la sobrecàrrega de les agendes mèdiques. Segons un informe del sindicat majoritari de facultatius, Metges de Catalunya, fet entre 2.716 metges, el 70% estan cansats emocionalment, el 61,5% pateixen un sentiment de despersonalització o aïllament davant les tasques que han de fer i el 44% no se senten realitzats o capacitats per assumir el volum de feina que se'ls acumula.

Un mes i un dia han estat en vaga els MIR, els metges interns residents, per exigir millores laborals. En un acord qualificat d'"històric" pel sindicat Metges de Catalunya (MC), que ha donat suport a la protesta, el col·lectiu ha desconvocat les protestes després que aquest dijous hagi aconseguit un augment mitjà del 7,5% dels sous i que se'ls reconegui un mínim de descansos en les llargues jornades laborals.

El sindicat Metges de Catalunya (MC) ha decidit aquest dimecres al vespre aturar les mobilitzacions i ajornar la vaga que havia convocat en els dispositius d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) entre els dies 13 i 16 d'octubre, davant l'empitjorament dels indicadors de la pandèmia de covid-19. El sindicat ha pres aquesta decisió "anteposant la cura de la salut de la població a la legítima i justa defensa de la millora de les condicions laborals i salarials del personal mèdic, que està patint, des de fa molts anys, una sobrecàrrega de treball asfixiant que dinamita els més mínims estàndards de qualitat assistencial".

Ball de xifres durant la primera jornada de mobilitzacions convocada entre els metges de l'atenció primària. Mentre que el departament de Salut assegura que només un de cada cinc facultatius (el 19,7%) que treballen en centres de l'Institut Català de la Salut (ICS) ha fet vaga aquest dimarts al matí, el sindicat Metges de Catalunya (MC), en canvi, n'eleva la participació fins al 60%.

En només un dia, les urgències de Vall Hebron ja han registrat un augment considerable de positius de Covid-19 respecte el dia anterior i els professionals sanitaris reconeixen que comencen a estar “col·lapsats”. La cap de medicina preventiva i d’epidemiologia de Vall Hebron, Magda Campins, atribueix també l'augment als nous criteris del protocol de Salut en relació al Covid-19 que obliguen ara a fer la prova a qualsevol persona “que consulta a urgències per clínica respiratòria aguda amb criteris d’ingrés”. Campins admetia que ahir ja havien omplert la planta de malalties infeccioses i que, avui, previsiblement, n’habilitarien una altra.

Tot just un any després que es firmés l'acord que va permetre desconvocar la vaga de l'atenció primària, metges i administració no han enterrat la destral de guerra i els estira-i-arronses són més vius que mai. Si dimarts passat l'Institut Català de la Salut (ICS) treia pit de la contractació de 300 metges de família en l'últim any i anunciava que un miler de professionals de l'atenció primària podrien tenir horaris més flexibles amb el teletreball, ara és el sindicat majoritari de facultatius, Metges de Catalunya (MC), qui surt al pas i nega "categòricament" l'assoliment dels compromisos pactats durant la negociació.

Metges de Catalunya (MC) ha amenaçat aquest dijous amb reprendre les mobilitzacions a l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) si el Govern segueix incomplint el paquet de mesures que van permetre posar fi a la vaga del 29 de novembre. El sindicat majoritari de metges catalans ha exigit aquest dijous a l'empresa pública que desplegui "immediatament i a tot el territori" totes les accions necessàries per millorar les condicions laborals i professionals dels més de 5.700 facultatius que treballen a centres d'atenció primària (CAP) pública, tal com van acordar fa quatre mesos.

Sense aconseguir un augment salarial per als metges de la sanitat concertada, però amb el compromís de traslladar a aquest sector la resta d'acords assolits el mes de novembre passat per a les mobilitzacions de la sanitat pública, com ara la limitació del nombre de visites per professional a un màxim de 28 diàries. Aquest és el pacte a què el sindicat majoritari de facultatius catalans, Metges de Catalunya, i les patronals sanitàries –la Unió Catalana d'Hospitals, el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i l'Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES)– han arribat aquest divendres per desconvocar la vaga de metges dels hospitals i els centres de la xarxa concertada, prevista per als pròxims 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer.

"Despacito, quiero atenderte bien y despacito. Aquesta és la tornada de la versió de la famosa cançó de Luis Fonsi que va fer una metge catalana per protestar per les condicions en què treballen els metges a Catalunya, en vaga des de dilluns. Els metges la van començar a compartir per WhatsApp i, aquest dijous, facultatius de tot arreu l'han dut als carrers, des de Lleida fins a Barcelona.

El president de Metges de Catalunya, Jordi Cruz, i el secretari general, Josep Maria Puig, han comparegut aquest dijous al matí davant de la comissió de salut del Parlament de Catalunya a petició dels grups parlamentaris per exposar els motius que els han portat a la vaga.