Leo Messi no es cansa de fer història. Als 38 anys i amb més de quaranta títols al palmarès, l’argentí ha assolit una nova fita en la seva carrera: guanyar la primera MLS Cup de la història de l’Inter Miami. Un duel especial perquè ha estat l’últim partit de Jordi Alba i Sergio Busquets al futbol professional. Després de compartir molts anys al vestidor del Barça –un dels millors equips de la història del futbol– tots tres van emprendre un últim ball als Estats Units. Ho van fer, a més, acompanyats de Luis Suárez i dirigits per Javier Mascherano. Avui, dos d’ells han posat punt final a una etapa. S’ha acabat, doncs, veure la connexió entre Messi i Alba o el control del joc que assegurava Sergio Busquets com a far de l’equip. Això sí, ho han fet de l’única forma que saben: aixecant un títol després de derrotar el Vancouver Whitecaps per 3-1 amb dues assistències de l'astre de Rosario.

"El Barça m'ho ha donat tot". Després de 18 anys al club, set al planter, d'on va marxar per tornar, i onze al primer equip, Jordi Alba no ha pogut contenir les llàgrimes en el seu comiat. Tremolós, amb un paper a la mà, per no oblidar-se de donar les gràcies a tothom que l'ha ajudat en la seva trajectòria com a professional, ha romput a plorar quan ha parlat del seu avi Paco: "Mai em podré treure l'espina clavada que no em veiessis jugar amb el Barça a Primera Divisió. Et dedico tota la meva carrera".

El lateral català no entrava en els plans de futur de Xavi i marxa tot i quedar-li un any de contracte.

En totes les presentacions dels fitxatges d'aquesta temporada, Joan Laporta ha tingut paraules d'agraïment cap als seus companys de junta: "Sou uns valents!" No era casual. El president va haver de convèncer la directiva i l'àrea econòmica per poder construir un equip amb cara i ulls. Entre el deute, majúscul, i les restriccions del fair play de la Lliga, el club va necessitar diners extres per complir amb dos objectius fonamentals: tancar els comptes en verd i poder fitxar. Les "palanques" –venda d'actius– dels drets de televisió i de Barça Studios van generar al voltant de 800 milions d'ingressos comptables. Una última palanca, BLM, l'empresa que comercialitza el marxandatge, es va guardar al calaix. Però al Camp Nou tenen coll avall que, o hi ha un miracle en forma de pluja de milions, o s'hauran de vendre també "la joia de la corona" la temporada vinent.

La imatge crua i lleument grotesca de Jordi Alba a la banqueta del Camp Nou durant el partit contra l’Elx –badalls, barba de dos dies, mirada espessa, reminiscències d’aquelles formidables ressaques que tots hem tingut– va aixecar una onada d’indignació i sorna populars cap al lateral de l'Hospitalet.

L'últim partit del Barça 2021/22 va ser un amistós a Austràlia. Xavi Hernández i el gruix de la plantilla van volar en xàrter a Sydney durant més de 10 hores. El viatge, comptant la diferència horària, va suposar quasi un dia sencer. Un esforç considerable —per a 90 minuts de futbol contra una selecció d'estrelles del país oceànic— que va despertar crítiques de la plantilla. Entre els més molestos amb l'obligació de formar part de l'expedició hi havia Jordi Alba, un dels dos capitans que van agafar l'avió (Piqué i Sergi Roberto estaven lesionats). Espontani i expressiu, el lateral català es queixava de l'amistós davant dels companys, alguns dels quals eren joves del filial. "Preguntava per què s'havia de fer aquell viatge i la resposta era molt senzilla: per pagar contractes com el seu", expliquen a l'ARA des del vestidor culer.

El terme revolució feia temps que es reclamava en un Barça en decadència en les últimes temporades. L'afició demanava veure cares noves i, en el seu aterratge a la banqueta en un conjunt en turbulències, Xavi Hernández va continuar entregant les claus als tòtems dels últims anys, entre ells a Gerard Piqué i Jordi Alba. Després d'assolir uns objectius de mínims, classificar-se per a la Champions, l'egarenc va començar a l'estiu amb la seva desitjada reestructuració. A finals del curs passat va comunicar les seves intencions als descartats i també va mantenir una conversa amb el central de la Bonanova. Xavi va anar de cara i li va transmetre a Piqué que el seu protagonisme aniria clarament a la baixa.

La valentia ha portat Xavi Hernández a deixar a la banqueta dos antics companys amb qui va fer-se un tip d’aixecar trofeus. “Estan en aquesta situació, però poden canviar-la perquè la temporada és llarga”, deia l’entrenador després de la imatge viral de Gerard Piqué i Jordi Alba asseguts i inèdits contra el Valladolid. Cares serioses, mirades veteranes, equilibris d’ego i mastegar que el final és cada cop més a prop mentre s’imposa, en paraules de Xavi, “la meritocràcia”. La llei inexorable del pas del temps els ha convertit en suplents de luxe. Un luxe que contribueix de manera determinant en el pes insostenible de la massa salarial i que condiciona els moviments per millorar l'equip. Van saber aprofitar la mamella de l’expresident covard fins que no va quedar-ne res i les renúncies reals a diferiments infinits no formen part del vocabulari. 

El desenllaç del mercat estival del Barça serà un concentrat intens d'emocions. Igual que fa un any, quan entre altres coses l'entitat va signar a correcuita la cessió per dos anys de Griezmann a l'Atlètic de Madrid, va enviar Emerson al Tottenham i va portar Luuk de Jong del Sevilla, la quantitat d'operacions que es tancaran sobre la botzina serà considerable. Venen 48 hores d'infart en què s'haurien de confirmar les sortides de Pierre-Emerick Aubameyang, Sergiño Dest i Martin Braithwaite i aclarir la situació de Miralem Pjanic, que ha portat una proposta dels Emirats Àrabs, i d'Ez Abde, que té ofertes de diversos clubs espanyols per marxar cedit. Més tranquil sembla estar Memphis Depay, que de moment aguanta a Barcelona després que s'hagi trencat la negociació que mantenia amb el Juventus. Si resisteix dos dies més, el neerlandès podrà complir l'any de contracte que li queda al Camp Nou i serà el sisè davanter en la rotació de Xavi Hernández.

Algunes relacions salten de l'amor a l'odi en un tres i no res. Sol passar. Tens una persona al costat que t'estimes i de sobte t'adones que no t'agrada l'olor del seu alè, ni la música que escolta ni els acudits que explica. Al futbol també passa. Jugadors que durant moltes temporades han estat baluards, autèntics herois, de sobte cauen en desgràcia. Al Barça és una tradició, això. Pocs jugadors s'han escapat d'una xiulada.

Falten tres dies perquè comenci la Lliga i Xavi Hernández encara no té clar si podrà comptar amb set dels seus jugadors. La participació dels cinc fitxatges d'aquest estiu (Lewandowski, Kounde, Kessie, Christensen i Raphinha) i dels dos refitxats (Dembélé i Sergi Roberto) contra el Rayo aquest dissabte (21 h) depèn de la validació per part de la Lliga de la combinació de palanques i estalvis salarials en què el Barça treballa les últimes setmanes.

Aquest estiu s’han complert deu anys del fitxatge de Jordi Alba pel Barça. L’adquisició que el 2012 van negociar Andoni Zubizarreta, el llavors màxim responsable esportiu blaugrana, i Manuel Llorente, en aquell moment president del València, ha donat un rendiment extraordinari. Així ho confirmen els números de tota una dècada. A canvi d’un traspàs xifrat en 15 milions, el barcelonisme encara gaudeix d’un futbolista que ha marcat una època a la banda esquerra del primer equip.

Pràcticament podria agafar l’article de fa tot just un any, titulat Fer fora Piqué, Busquets i Alba?, i tornar-lo a publicar reescrivint només un parell de línies. Som on érem l’any passat. Això sí, amb un canvi d’entrenador i una temporada en blanc pel mig. I sense Messi. En aquestes mateixes línies manifestava la necessitat d’anar fins al final amb el que Laporta va qualificar de final d’un "cicle" i fer fora un dels tres jugadors citats en el titular però mantenir Piqué i Busquets; això sí, amb un pes futbolístic inferior i una adequació salarial a la seva realitat actual.

Aquest estiu es compleixen 10 anys del fitxatge de Jordi Alba pel Barça. Amb els números a la mà, l'adquisició que el 2012 va negociar Andoni Zubizarreta, el llavors director esportiu culer, amb Manuel Llorente, en aquell moment president del València, ha donat un rendiment extraordinari. A canvi d'un traspàs xifrat en 15 milions, el barcelonisme ha acabat gaudint d'un lateral que ha marcat una època. Perquè, tret d'un inici de periple afectat per les lesions i d'un fugaç pas per la banqueta amb Luis Enrique el curs 2016/17, el de l'Hospitalet de Llobregat ha sigut indiscutible a la banda esquerra des que va retornar al club en què va formar-se parcialment com a futbolista. De fet, a les ordres de Xavi Hernández, excompany que alhora és el setè tècnic que el dirigeix al Camp Nou, no només ha mantingut aquest estatus, sinó que l'ha reforçat.

L'objectiu del Barça des de l'arribada de Xavi Hernández sempre ha estat el mateix: classificar-se per a la Lliga de Campions. Tot i això, el relat sempre optimista de Joan Laporta i el bon inici de 2022, culminat amb l'històric 0-4 al Reial Madrid, va emboirar la frontera que separa la realitat de l'expectativa. "Hem tornat", tuitava Piqué tot just després de guanyar al Santiago Bernabéu. Xavi s'ha trobat amb la primera mala ratxa en el moment crucial de la temporada i ha intentat contrarestar-la amb el seu onze de confiança. La inversió no ha acabat de funcionar i, si bé en els inicis de l'egarenc les peces anaven rotant, ara la distància entre els titulars i els suplents és considerable. Davant l'emergència i amb encara cinc partits per al final de Lliga, Xavi haurà de començar a recuperar la segona unitat i té contra el Mallorca aquest diumenge (21 h, Movistar La Liga) la primera oportunitat per revertir la situació.

El Barça de Xavi Hernández il·lusiona. L'equip ha encadenat tres triomfs per primera vegada aquesta temporada. Tres victòries convincents (València, Nàpols i Athletic) en què s'ha posat de manifest l'impacte del retorn de Pedri després de la lesió, el bon funcionament dels quatre fitxatges d'hivern i, el més important, la cristal·lització del manual d'estil del nou tècnic. Mentre a la gespa s'acumulen els missatges en positiu, la feina als despatxos no s'atura, ja que la planificació esportiva dels pròxims mesos passa per la suma de nous ingressos que s'estan negociant en aquests moments.

Victòria per golejada del Barça en una plaça sempre complicada: Mestalla. L'equip blaugrana es consolida a la zona Champions després d'una actuació tan convincent com la de dijous contra el Nàpols, però molt més reeixida en termes d'efectivitat realitzadora. A continuació, els apunts en calent del partit.

Victòria importantíssima del Barça contra l'Atlètic de Madrid al Camp Nou. Amb aquest resultat, els blaugranes se situen en llocs de Champions a la Lliga. A continuació, els apunts en calent d'un partit marcat pel domini local durant la primera meitat.

No fa gaire, abans d'un partit amb aires de decisiu, el debat era si Ronald Koeman sortiria a jugar amb tres centrals i si el plantejament de l'equip seria més ofensiu o més aviat poruc. Amb Xavi el debat s'ha acabat. Malgrat les lesions, malgrat la situació gairebé límit contra el Benfica, en un partit en què l'equip no es pot permetre no guanyar si no vol veure compromeses les opcions de passar als vuitens de la Champions, el nou tècnic blaugrana ha volgut enviar un missatge d'optimisme. "No sé si som millors que el Benfica. Això s'ha de demostrar al camp. No estem en un moment per treure pit, però hem de ser optimistes i pensar en guanyar. Ser positius, valents i anar a guanyar. Ja sabem que la realitat és que allà vam perdre 3-0 i que no serà un partit gens fàcil, però és un repte i a mi m'encanten els reptes".