Barça
Esports  /  Barça 20/07/2022

La palanca que Laporta no vol tocar

El Barça descarta la venda de fins el 49% de BLM durant l'any vinent

3 min
Joan Laporta, president del Barça, en una imatge d’arxiu.

BarcelonaQuan, durant el mandat de Josep Maria Bartomeu, es va pensar el Barça Corporate, la joia de la corona d’aquest conjunt d’actius de l’entitat blaugrana ha estat ben clara: Barça Licensing & Merchandising (BLM), les botigues i la venda al detall del club. En un segon pla queden Barça Studios (la productora audiovisual), el Barça Innovation Hub (l’espai de recerca científica) i les Barça Academies (les escoles de futbol blaugranes repartides pel món). BLM tancarà aquest exercici 2021-2022, el primer amb un cert retorn a la normalitat després de l’inici de la pandèmia del coronavirus, amb 56 milions d’ingressos. I la previsió de l’entitat catalana, que acaba d’obrir a la Sagrada Família la seva setena botiga, és que la xifra gairebé es dobli en el curs 2022-2023.

El Barça considera que a BLM, que actualment està constituïda com una societat independent, encara li queda molt camí per recórrer, sobretot en el mercat internacional. Ara mateix el 75% del negoci se centra en el mercat local. Aquesta potencialitat de creixement va despertar l’interès de diverses empreses una vegada es va saber que el Barça pretenia vendre’n fins a un 49%. El dia 16 de juny l’Assemblea de Compromissaris va donar permís a la junta de Joan Laporta per portar a terme aquesta venda. De fet, setmanes abans d’aquesta votació tot semblava indicar que BLM seria la palanca que el Barça tancaria abans del 30 de juny amb el propòsit d’acabar l’exercici amb beneficis.

Com en aquell moment va explicar 2 Playbook, hi havia negociacions molt avançades amb les companyies Fanatics i Investindustrial. Però tot va quedar en paper mullat i, finalment, Laporta va salvar els mobles gràcies a la venda per 25 anys a Sixth Street del 10% dels drets televisius de LaLiga. Des d’aleshores, les intencions de la cúpula blaugrana han canviat molt. Fonts del club han explicat a l’ARA que el Barça descarta portar a terme la venda de fins al 49% de BLM durant, com a mínim, l'any vinent, sempre que econòmicament s’ho pugui permetre.

Qui encapçala aquesta decisió és Josep Maria Meseguer, el director de BLM des del passat mes d’abril, que compta amb el suport de Laporta. Un factor que té molt en compte el Barça és que el valor a l’hora de vendre un actiu com aquest es calcula tenint en compte els últims exercicis, que han estat condicionats per la pandèmia. Per tant, preveu que l’accentuat increment del negoci que, si no hi ha cap daltabaix, hi haurà durant el curs 2022-2023 permetrà treure en el futur un molt millor acord per a les arques econòmiques blaugranes.

De Jong o Barça Studios a canvi de fitxatges

Així, ara mateix els esforços de la junta de Laporta, amb el vicepresident econòmic Eduard Romeu treballant des de Barcelona mentre el primer equip masculí està de gira pels Estats Units, se centren sobretot en vendre un 15% més dels drets televisius de LaLiga. Aquesta operació permetria que el club deixés de tenir un patrimoni net negatiu, però per inscriure els jugadors que ja han estat fitxats (Lewandowski, Raphinha, Kessie i Christensen) i els que es pretenen incorporar durant la resta de l’estiu encara faria falta un altre esforç important.

Descartada la venda de fins al 49% de BLM, només queden dues opcions. La primera és traspassar un jugador clau des del punt de vista esportiu com Frenkie de Jong, que aparentment no té cap intenció d’abandonar la nau blaugrana durant aquest estiu. De fet, la passada matinada va disputar tota la segona part en el primer partit de la gira dels Estats Units, que va finalitzar amb victòria del Barça davant l’Inter Miami per 0-6. La segona opció, que dilluns va avançar Mundo Deportivo i va confirmar l’ARA, és la venda de fins al 49% de Barça Studios, per la qual Laporta també compta amb el vistiplau de l’assemblea. Al pressupost del curs que s’acaba de tancar hi havia previstos 50 milions d’euros d’ingressos per aquesta operació, que finalment no es va aconseguir en aquell termini. La idea és incloure en l’acord l’explotació d’actius com els NFTs (arxius digitals col·leccionables) i els tokens (monedes digitals).

stats