El teatre de Jordi Casanovas es mou entre les múltiples arestes de la comèdia humana i el compromís del drama polític sobre la realitat més propera. Amb Göteborg l’autor de Jauría, Ruz-Bárcenas, Un menú tancat, Idiota o Vilafranca s’aboca a la comèdia sentimental. Ho fa amb una història agredolça sobre el sobtat retrobament d’una parella ja madura 30 anys després del viatge de fi de curs a Göteborg amb els companys d’institut. Allà va néixer alguna cosa entre ells. La Paula (Maria Molins) ha recuperat un vell diari de la seva adolescència, esperonada per la inquietud de desvelar què va passar realment entre ells. Per aclarir-ho, es presenta sobtadament a casa del Sergi (Roger Coma). Així s'estableix un diàleg, gairebé un interrogatori, al llarg del qual eixirà la manera d’entendre l’amor de tots dos. Fins i tot es plantejarà que, si bé el passat no es pot canviar, potser sí que es pot modificar el record d’aquell passat, encara que no canviï res. 

Tot i que, ara com ara, la majoria dels diaris incorporen ostentoses guies gastronòmiques de suposats experts per a gurmets afamats i esnobs adinerats, no crec que hi hagi cap oferta com la que prepara un xef estrellat a la sala Villarroel per als seus amics.

El Mateu, l'Eduard i l'Oriol són amics de tota la vida. Ara tenen 50 anys i no s'han vist mai plorar. La situació, comuna entre moltes amistats masculines, esclata en un sopar quan l'Oriol llança la gran pregunta: "Per què ens costa tant als homes plorar en públic? Som amics. Per què no ens hem vist mai plorar?" Aquest és el detonant d'Un menú tancat, la nova comèdia de Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) que arriba aquest divendres a La Villarroel després d'haver passat pels teatres de 40 municipis catalans. Dirigida per Llàtzer Garcia i produïda per Hause & Richman, l'obra furga en les dificultats dels homes per expressar les emocions a partir de tres personatges amb tres maneres diferents d'encarar-se a la seva masculinitat.

Explica la llegenda que molts segles enrere, mentre una dona caminava pel bosc, va topar amb una cova d'on sortia el crit d'una criatura. Dins la cova va trobar una goja que sostenia un nadó en braços i, tota preocupada, plorava perquè no podia alimentar-lo. La dona es va endur el nen per alletar-lo durant un any i, en recompensa, la goja va atorgar-li favors màgics. És una de les llegendes que ha recollit aquests últims anys el dramaturg i director Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), que des que viu a Girona s'ha anat interessant per "les narracions i les cançons orals" de les comarques gironines. "Vaig coincidir amb la gent del Càntut el 2022, en l'entrega dels Premis Nacionals de Cultura, i vaig pensar que estant tan a prop estaria bé fer alguna cosa junts", explica Casanovas.

Jordi Casanovas és un autor prolífic (més de trenta obres), prou dúctil per acostar-se al teatre documental (Ruz/Bárcenas, Jauría), al drama sociohistòric (Vilafranca, Valenciana) o incidir amb bisturí en les comèdies dramàtiques com aquesta Conspiranoia, coescrita amb Marc Angelet (Lapònia, Teràpia integral), que a la fi s’inscriu dins d’un subgènere teatral que ell mateix ha conreat en diverses ocasions (Sopar amb batalla, Alguns dies d’ahir): la reunió d’una família o un grup d’amics per una qüestió anodina o fins i tot còmica com la de Conspiranoia, però que farà eixir totes les coses desagradables que uns i altres amaguen des de fa temps.

"Els terraplanistes són gent més propera del que ens pensem", diu el dramaturg i director Jordi Casanovas. Tant ell com el dramaturg Marc Angelet veien les teories de la conspiració com un fenomen aliè, sobretot dels Estats Units, però van canviar d'opinió quan una amiga seva que treballa de mestra els va explicar un problema que havia tingut a l'escola: "Es veu que una tarda, després de fer una classe sobre els planetes i l'univers amb nens de sis anys, se li va acostar una mare i li va dir: «Heu parlat de planetes, però quan parlareu de l'opció alternativa?»". Sorpresos per aquesta anècdota, els dos dramaturgs van decidir escriure plegats una comèdia sobre una colla de quatre amics que s'han d'enfrontar a les creences terraplanistes d'una de les integrants del grup. Conspiranoia, protagonitzada per Eduard Farelo, Àurea Márquez, David Vert i Mia Esteve, aterra a La Villarroel del 19 d'abril al 2 de juny després de més de quaranta funcions en diversos teatres del país. L'ha dirigit el mateix Casanovas, que aquest mes també té Jauría en cartellera al Teatre Romea.

El 7 de juliol del 2016 una noia de 18 anys va ser víctima d'una violació grupal per part de cinc joves en una porteria qualsevol de Pamplona. El cas de la Manada va començar amb la denúncia d'una noia, sola, en estat de xoc, a les 3 de la matinada, durant les festes de San Fermín. L'impacte i la violència del cas va fer que el dramaturg Jordi Casanovas s'interessés per les transcripcions del judici, com abans havia fet amb el cas de corrupció del PP Ruz-Bárcenas. I es va trobar que "hi havia una sèrie de detalls que no havien transcendit a la premsa i que parlaven de l'educació dels nois, de la cultura masclista", recorda. "Volia explicar per què aquells homes eren criminals i ells no n'eren conscients. Aquell judici era paradigmàtic per explicar el canvi de pensament de la relació entre homes i dones", diu el dramaturg. Va acabar l'obra el març del 2018, fins i tot abans de la primera sentència, i la va entregar al director Miguel del Arco, que llavors dirigia el Teatro Pavón de Madrid.

Qualsevol espectador que busqui una platea per anar a pair els torrons aquest Nadal es trobarà amb una situació inèdita a la cartellera teatral: una dotzena d’espectacles del circuit comercial són obra de dramaturgs catalans contemporanis. L’autoria autòctona s'ha consolidat i és una opció rendible per als productors i els teatres del país, que fins fa pocs anys miraven a fora per importar títols actuals. "Jo m’he estalviat molts viatges a Londres", afirma Jordi González, vicepresident del Grup Focus.

Hi ha entre vuit i deu tipus de famílies segons les diferents webs que trobem a Google. La família nuclear, la convencional, la monoparental, l'homoparental, la reconstituïda, la multinuclear o fins i tot la unipersonal. Doncs vet aquí que la dramaturga mallorquina Marta Barceló ha trobat una altra manera de formar una família, de la qual només podem parlar succintament per no desvelar la gran idea que amaga Tocar mare. L’obra de l’escriptora, productora i actriu que fins diumenge passat tenia al TNC l’obra documental Zona inundable ens parla de les relacions maternofilials, de la infància feliç i de la infància desgraciada, de l’adopció d’infants, però sobretot de la buidor emocional que provoca l’absència d’una mare o d’una filla i de si és possible omplir-la encara que sigui de la manera menys sentimental que es pugui imaginar, en una peripècia dramatúrgica que ben segur aplaudiria Jordi Galceran.

Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) és dels pocs dramaturgs catalans que xucla la realitat més local i més recent, la passa pel sedàs de la ficció i la planta als escenaris amb l'objectiu de provocar reaccions. Ho va fer amb el judici de la Manada a Jauría (2018) i amb l'1-O a Alguns dies d'ahir (2020). Ara li ha arribat el torn a la pandèmia i la democràcia. A Immunitat, Casanovas –que just fa un mes va rebre el Premi Nacional de Cultura– situa sis personatges dins d'una sala, els planteja diferents situacions sobre la gestió de la crisi del coronavirus i els fa votar a favor o en contra. Per avançar, han de posar-se d'acord per unanimitat. L'espectacle forma part del Festival Grec i es representa a La Villarroel del 2 de juliol al 7 d'agost.

Alguns dies d’ahir

Sala Villarroel (Fins al 27 de juny)

Jordi Casanovas ha treballat la ficció sobre fets reals (Jauría, Port Arthur) o la ficció documental (Ruz/Bárcenas, Valenciana) i ha treballat també sobre la identitat catalana (Una història catalana, Pàtria, Vilafranca). En la seva última obra fa confluir la història política del Procés amb la vida domèstica d’una família catalana en un intent de retratar les diferents sensibilitats en el camí cap la independència. No és una mirada militant, ni exposa les raons profundes de la qüestió, sinó que vol reflectir els diferents posicionaments polítics més o menys homologables amb els partits representats al Parlament. El resultat és la crònica d’una il·lusió i una derrota. La història d’un desencant.

]]>

Qui més qui menys, tots els catalans recorden el 2017 com un any de convulsió social. La sacsejada política de l'1 d'Octubre va marcar un abans i un després a la història del país, que ja venia commocionat pels atemptats del 17 d'agost de Barcelona i Cambrils. Van ser uns mesos intensos que, gairebé tres anys després, el dramaturg Jordi Casanovas trasllada al teatre per reviure des de la distància amb Alguns dies d'ahir. "L'experiència viscuda de cada espectador fa que l'obra canviï en funció de la memòria de cadascú", explica l'actor Abel Folk, que a l'escenari interpreta el Jaume, un independentista convençut i propietari d'una impremta. "No crec que mai a la vida hagi fet res tan allunyat al que soc jo. Aquest personatge està a les antípodes de mi", afegeix Folk. El muntatge està dirigit per Ferran Utzet i ha voltat per Catalunya abans d'arribar aquest dimecres a La Villarroel, on s'estarà fins al 27 de juny. La companyia ja ha pogut comprovar com el públic el rep de maneres molt diferents segons els seus records. "Hi ha dies que sembla una comèdia i d'altres que sembla un drama", diu Folk.

]]>

De sopar, poc. De batalla, molta. Jordi Casanovas ha reprès una obra que havia estrenat el 2010 al Versus Teatre amb joves llicenciats de l’escola Eòlia que encara no disposaven de les eines necessàries per les exigències d’una comèdia de vitalitat exuberant a la qual, ara sí, serveixen un grup de set intèrprets perfectament entregats al joc de l’equilibri entre credibilitat i exageració i el ritme que exigeix el gènere. L’autor ha revisat el text i fins i tot n'ha tret alguna escena força gore, però el conjunt conserva l’aire de comèdia entre almodovariana (amb una estupenda Majo Cordonet que amenaça amb una ampolla de KH7) i argentina (ritme vertiginós i alta teatralitat) amb resultats molt engrescadors per a qui vulgui passar una bona estona amb uns magnífics intèrprets.

]]>

Davant de la fatiga pandèmica, el teatre té la solució: asseure's a la butaca i riure pels descosits. La cartellera catalana s'omple d'humor els pròxims dies amb dues comèdies que busquen ser una via d'evasió de totes les preocupacions derivades de la crisi sanitària. Els Brugarol, escrit i protagonitzat per Ramon Madaula i dirigit per Mònica Bofill, arriba a Barcelona després de més de 40 funcions arreu de Catalunya. L'espectacle s'estrenarà l'11 de març al Teatre Poliorama i parteix d'una anècdota personal de l'autor, quan la seva filla va demanar-li de canviar l'ordre dels cognoms per portar primer el de la mare. "Em considero un home d'esquerres i feminista, i quan m'ho va dir vaig callar. Però dins meu es va generar una contradicció, un terrabastall", explica Madaula.

]]>

Jordi Casanovas va escriure Gazoline el 2006, però l'essència del text encara ressona avui. "Aleshores volia entendre què passava amb els joves francesos, que cremaven cotxes i s'enfrontaven a la policia. Ara el podem rellegir en el context dels últims mesos i reflexionar sobre per què algú necessita cremar un cotxe o cridar més del compte", explica el dramaturg. L'espectacle, que s'estrena aquest dimecres a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, furga precisament en el sentit de la violència i en tot el que hi ha darrere dels que la practiquen.

]]>

El dramaturg Jordi Casanovas i el director Miguel del Arco han estrenat aquesta setmana a Madrid Jauría, una obra que recull textos reals dels condemnats per l’agressió sexual de la Manada, en una obra del gènere documental que en segueix d’altres del mateix autor, com Port Arthur, estrenada alhora, sobre uns assassinats en massa a Austràlia. Casanovas i Del Arco conversen sobre el gènere, el feminisme i la funció social del teatre minuts abans de l’estrena, a El Pavón Teatro Kamikaze.

]]>

‘La dansa de la venjança’

]]>

La Clàudia i en Roger s’han separat. El tràngol ha sigut dolorós per tants anys i records compartits però sembla que per fi és un capítol tancat, com passa en tantes altres famílies cultes i burgeses. Però una trobada fortuïta entre l’exparella reobrirà la ferida i tots dos hi furgaran fins a fer sang. La dansa de la venjança és el títol d’aquest últim combat que ha imaginat el dramaturg Jordi Casanovas i que va més enllà de la simple discussió entre una parella que es va estimar i que ara només acumula rancor. Perquè el fill en comú ho condiciona tot.

]]>

El dramaturg Jordi Casanovas i el productor Carles Manrique són els directors de "la productora teatral de talent local amb projecció internacional" Hause & Richman (H&R), que aquest dimarts ha anunciat les quatre obres que tindrà la temporada que ve en cartell. Una ja es coneixia, la gira de 'Mala broma', del mateix Casanovas.

]]>