Bibiana Palomar fa anys que es mou entre papers. Abans entre capses i arxivadors, ara més sovint davant de pantalles. Lidera un equip que s’encarrega d’una feina imprescindible, però poc coneguda, de l’àmbit judicial: endreçar la multitud de documents que genera l’administració de justícia, no només papers, sinó també els efectes judicials que s’utilitzen com a prova en un judici. 

Durant el mes de juny del 2025, la Seguretat Social abonarà la paga extra d'estiu que correspon als pensionistes. Aquesta paga, que reben tots els jubilats que perceben una pensió contributiva, representa el primer pagament extraordinari de l'any, amb el segon previst per al mes de novembre.

Franklin Roosevelt, president dels Estats Units del 1933 al 1945, s'enorgullia sovint d’haver implementat l’estat del benestar. "No podem protegir el cent per cent de la població del cent per cent de riscos de la vida, però els podem donar certa protecció quan perdin la feina o quan es facin vells", diuen les paraules inicials de la llei que consagrava la seguretat social. Anys després, vist l’impacte positiu que va tenir la legislació en la vida de molts americans, Roosevelt va exclamar: "No hi haurà cap maleït polític que s’atreveixi a tocar el meu programa de la seguretat social".

Els baby boomers van néixer entre el 1946 i el 1964, i són la generació més afortunada de la història. La majoria de la generació, que suma 270 milions de persones als països rics, no ha lluitat en cap guerra. Alguns van veure en directe els Beatles. Es van criar durant una època de fort creixement econòmic. No tots són rics, però en termes agregats han acumulat una gran riquesa gràcies a una combinació de tipus d'interès decreixents, una disminució de la construcció de cases i ingressos elevats. Els boomers dels Estats Units, que són un 20% de la població del país, controlen un 52% de la riquesa, uns 76 bilions de dòlars.

A Catalunya, es considera pobre algú que disposa d'uns ingressos anuals inferiors a 12.564 euros o, en el cas d'una família de dos adults i dues criatures, inferiors a 26.385 euros. Les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) no deixen gaire marge de dubte: un 33% dels infants catalans, és a dir, uns 400.000 nens i nenes, viuen en famílies al llindar de la pobresa. Si, en canvi, mirem a l'altre extrem de la piràmide poblacional, entre els 1,4 milions de jubilats, pensionistes i retirats, el 13% (182.000 persones) estan en situació de pobresa. Per tant, hi ha el doble d'infants que de persones grans que no arriben als mínims, cosa que en cap cas vol dir que la gent gran visqui en l'abundància, ni de bon tros. El que denota aquesta diferència és que el sistema de pensions i de polítiques socials dedicades a la vellesa, malgrat les mancances (182.000 persones grans en pobresa segueix sent un problema greu), en part funciona. Tant és així que durant la crisi financera del 2008 endavant, moltes famílies joves van sobreviure gràcies a les prestacions dels avis. 

Són les 9.15 del matí i la Mercè, la Josepa, l'Empar, la Núria i la Pilar es troben a la porta de l'Escola d'Infantil i Primària Isabel Besora de Reus. "Totes som mestres jubilades, però no totes som àvies. Jo, per exemple, soc una infiltrada", diu la Núria abans d'entrar. El conserge obre la porta i la directora, Cori Duran, rep les cinc jubilades amb abraçades i petons. Però de seguida canvien el xip i van per feina. "Tu pots anar a P5", decideixen ràpidament. "Tu prefereixes els grans, oi? Doncs amunt". Dalt de les escales es troben el Roger, el professor de 4t B, i les abraçades i els petons es repeteixen. "Mi-te'l, ara es veu que és responsable i tot", diuen rient. Resulta que el Roger, quan era petit, va ser alumne de la Josepa i la Pilar i devia ser una peça. Però ràpidament tornen a canviar de xip perquè els alumnes esperen impacients dins de les aules. Tothom es posa al seu lloc.

"La qualitat democràtica es mesura també amb el tracte que dispensem a la nostra gent gran". Així defensava dijous la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que les pensions pugin un 8,5%, segons els càlculs del govern (és una xifra estimada que s’acabarà de concretar quan es conegui la dada d’inflació del novembre). "No volem que els nostres avis vegin empitjorada la seva situació per l’increment del cost de la vida", va afegir.

L'edat de jubilació ordinària a Espanya és de 66 anys i dos mesos, però es pretén arribar als 67 anys l'any 2027. La dinàmica a nivell internacional també passa per posposar la jubilació i allargar la vida laboral com a via per mantenir el sistema, tenint en compte també que l'esperança de vida és cada cop més alta. En el cas espanyol, si bé hi ha l'opció de jubilar-se als 65 anys sempre que es compleixin els requisits, la primera part de la reforma del sistema de les pensions, que declara la guerra a la jubilació anticipada amb l'objectiu d'allargar l’edat de jubilació real (la mitjana és ara de 64,6 anys) fins a l'edat legal (que està entre els 65 i 66 anys), ja ha estat tota una declaració d'intencions. 

Mallorca, La Manga, Benidorm. La Pepita ha viatjat a totes aquestes destinacions durant anys, malgrat la seva minsa pensió. “Deu dies en un hotel de tres estrelles en una destinació de la costa, amb pensió completa, per 219,57 euros”, resa un anunci de l’agència de viatges. “La meva despesa és superior si em quedo a casa”, explica la nostra jubilada. Per disfrutar d’aquestes vacances les condicions són poques, d’aquí la sobredemanda que hi ha cada any. Només cal ser pensionista. Són molts els que disfruten cada any d’aquests viatges, però molts pocs els que en fan negoci.

Amb 72 anys és la veu i el rostre de la revolta dels grans, els que van sortir al carrer fa un any per reclamar pensions dignes i continuen reclamant una millora dels seus drets, especialment el d’una vida digna. El seu discurs és senzill i directe, i reivindica un tracte més just per als que tenen més anys.

Tres de cada deu habitants d’Espanya superaran els 65 anys d’aquí quatre dècades. Si aquestes projeccions de l’Institut Nacional d’Estadística es compleixen, els jubilats es podrien convertir en el primer grup de consumidors. Davant aquesta situació, no només són els polítics els que repensen el sistema públic de pensions i la Seguretat Social. Els supermercats i els grans fabricants ja barrinen com convertir aquest segment de població en els seus compradors del futur.

El govern espanyol intenta alliberar-se de la pressió. Després de la segona marea de pensionistes d'aquest dijous en contra de la pujada del 0,25% anual d'aquestes retribucions, la pressió dels carrers ha arribat al Congrés i al govern central. Els partits del Pacte de Toledo, el grup que treballa per reformar el sistema de pensions, van acordar ahir tornar a discutir la revalorització de les pensions amb l'IPC per pressionar l'executiu central. Aquest divendres el ministre portaveu de govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, confirmava que s'ha acordat parlar-ne al Pacte de Toledo, però ha instat a "evitar falses esperances" i "electoralismes" amb propostes que després no es puguin complir als pressupostos generals de l'Estat.

Va arribar a Montgat quan tenia un mes de vida i diu que només se n’anirà de Catalunya “amb els peus per davant”. Carmelo Ortega, nascut a Pamplona fa 77 anys, és un dels pocs homes de la seva edat que porta tatuatges. Aquest cap de setmana se celebra a la Fira de Barcelona i dins del Baum Festival la Convenció Internacional del Tatuatge, l’esdeveniment més important d’Espanya en aquest sector. Enguany diverses persones de més de 65 anys seran protagonistes de la trobada en un espai anomenat No és una moda, és vida.

Catalunya és la comunitat que té més pensionistes de tot Espanya. Actualment hi ha més d’1,7 milions de persones que reben una prestació. La majoria són per jubilació (més d’un milió), però també n’hi ha per incapacitat permanent, viudetat, orfandat o en favor de familiars (per a persones que depenien econòmicament d’un altre familiar mort). En canvi, Catalunya queda lluny del podi dels pensionistes més ben pagats.

La situació de persones i famílies vulnerables es torna cada cop més greu i condemna, ja quasi sense remei, els qui tenen quasi a tocar l'edat de jubilació i es veuen sense ingressos. La pobresa crònica castiga 4 de cada 10 persones que atén la Creu Roja, però la xifra s'enfila fins al 62% en el cas dels atesos de més de 60 anys, segons l'última enquesta de l'Observatori.

La crisi econòmica no ha afectat de la mateixa manera les butxaques de totes les llars espanyoles. Entre el 2008 i el 2014 les famílies van veure com la seva riquesa va caure un 37%. Però si ens fixem en qui n’ha perdut més al llarg d’aquest període la conclusió és clara: joves i pobres. La riquesa dels que tenen menys de 35 anys es va desplomar un 94%, mentre que la dels de més de 65 es va mantenir estable i, fins i tot, va repuntar els tres últims anys. Alhora, les llars amb les rendes més elevades també van patir menys i van poder recuperar-se entre el 2011 i el 2014. Tot això va provocar que les bretxes socials fossin cada vegada més àmplies i que el 2014 un 1% de la població acaparés un 20% de la riquesa, quan el 2011 aquest percentatge només era del 17%.

Els inspectors d'Hisenda denuncien que l'Agència Tributària espanyola dedica més esforços a perseguir les treballadores domèstiques, els jubilats i els joves que no pas els grans fraus més complexos. Així de clar ho ha dit l'expresident de l'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat, José María Peláez, en unes jornades de l'UGT sobre justícia social i fiscalitat organitzades a Madrid. Peláez ha assegurat que Hisenda enfoca massivament les seves actuacions "contra els més dèbils", més que no pas en les estafes dels grans defraudadors.

La factura de la crisi sobre el sistema de pensions espanyol s'ha traduït en una reforma que pràcticament les ha congelat i que, quan es desplegui els propers anys, abaixarà la pensió mitjana dels futurs jubilats. Però quina és la fotografia actual dels pensionistes espanyols? L'estadística mostra que la seva situació és millor, de mitjana, que la del global de la població, segons el darrer informe de l'OCDE. L'estudi, però, també avisa que aquesta situació està canviant cap a pitjor, tant a Espanya com a la resta de països.