Nova empenta a la connexió del tramvia per la Diagonal. Aquest dimarts la comissió d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona ha validat l'aprovació definitiva de dos expedients essencials perquè el projecte prosperi: la reurbanització de la Diagonal en el tram entre el passeig de Sant Joan i la plaça de Francesc Macià i la reforma del col·lector d'aigües. El govern municipal ha obtingut els vots de Barcelona en Comú i ERC per reformar l'avinguda, i també de Junts pel que fa al col·lector.

Aquest divendres, a Milà, almenys dues persones han mort i 54 han resultat ferides, segons l'última actualització d'aquest dissabte que han publicat els mitjans italians. L'accident va passar al descarrilar un tramvia que es va estavellar contra un edifici, prop del centre de la ciutat. El succés, que va desencadenar la mobilització de cinc unitats de bombers, va tenir lloc al voltant de les 16 h al carrer Vittorio Veneto, mentre el tramvia circulava des de la plaça de la República cap a Porta Venezia. Entre els ferits, sis són greus, mentre que la resta presenten lesions lleus.

Quan està a punt de fer mig any de l'estrena del nou tramvia entre la plaça de les Glòries i Verdaguer, ja és possible fer un primer balanç de com ha impactat aquesta infraestructura en la mobilitat en transport públic a Barcelona. Aquest impacte es mesura no només en el nombre de passatgers que agafen diàriament el tramvia, sinó en la repercussió que ha tingut sobre la resta de mitjans. Un efecte papallona que ha canviat les rutines de molts usuaris i que, segons les dades a què ha tingut accés l'ARA, ha fet créixer també el passatge en tot el transport públic de la zona.

Fa tot just un any que va ser nomenat director de l'Autoritat del Transport Metropolità. Abans, Manuel Valdés —enginyer de formació— havia estat 17 anys a l'Ajuntament de Barcelona, des d'on va impulsar la nova xarxa de busos, la zona de baixes emissions, les superilles i el tramvia per la Diagonal. Tot aquest bagatge, diu, l'ha ajudat a endinsar-se a la "sala de màquines" que és l'ATM: "Al matí vull veure el missatge que diu que tot funciona amb normalitat".

Els avanços del tramvia per la Diagonal de Barcelona no deixen de generar noves polèmiques. L'última ha estat la decisió final sobre quin serà el traçat de les vies a l'altura de Glòries, en el que serà el recorregut definitiu quan acabin les obres; en lloc d'anar rectes, les vies i els combois aniran fent una ziga-zaga entre carrers, amb un doble revolt per esquivar la plaça de les Glòries, reconvertida en un parc. Això és el que es va aprovar a finals de gener el ple municipal, amb els vots a favor del PSC i els comuns, l'abstenció d'ERC i el PP i el vot en contra de Junts i Vox.

Després de confirmar dilluns que no tindrà nous pressupostos per al 2025, el govern municipal de Barcelona ja treballa en com gestionar la pròrroga. L’escenari no és nou –és la setena vegada que els comptes no s’aproven de forma ordinària en l'última dècada–, però obliga a buscar mecanismes per tirar endavant alguns dels projectes previstos pel consistori. I d'aquests, n’hi ha un d’emblemàtic: la connexió del tramvia per l’avinguda Diagonal.

Accidentat fins a l'últim dia, el camí del tramvia per la Diagonal viu aquest diumenge una jornada històrica. Amb nocturnitat i discreció, però a les cinc del matí per primera vegada els passatgers hauran pogut recórrer el nou tram entre la plaça de les Glòries i Verdaguer. Enrere queden anys de discussions, obres i polèmiques. Per endavant, la missió de completar la connexió entre els dos extrems de la Diagonal, ara assumida per totes les administracions.

Ja hi ha data per a l'estrena del nou tramvia per la Diagonal: el pròxim dissabte 9 de novembre, els combois circularan ja amb passatgers entre les parades de Glòries i Verdaguer. Ho han anunciat la primera tinent d'alcalde de Barcelona, Laia Bonet, el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal, i el director general de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Manuel Valdés, que aquest dilluns han presenciat l'inici de l'última fase de proves: les primeres marxes blanques (viatges amb la freqüència habitual de pas però sense passatgers) dels nous tramvies.

L'Ajuntament de Barcelona ha fet un pas més per enllestir la connexió del tramvia per la Diagonal. Amb el tram que uneix Glòries i Verdaguer pendent només de tancar els últims serrells, aquest dijous el govern municipal ha presentat el dibuix de la segona i última fase de la connexió: la del tram situat entre el passeig de Sant Joan i l'avinguda Sarrià que, un cop enllaçat, farà realitat l'esperada unió entre el Trambaix i el Trambesòs. "Aquest govern està compromès amb fer possible la connexió del tramvia. És un projecte ambiciós, que farà de la Diagonal un dels grans eixos de mobilitat sostenible de Barcelona", ha assegurat la primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet. "Si tenim pressupostos i consens per aprovar el projecte, l’estiu del 2025 estaríem en disposició de començar les obres", ha puntualitzat.

Dia assenyalat en el sempre tortuós camí del tramvia per la Diagonal. A les 22.55 del vespre d'aquest dilluns ha sonat la campaneta que anunciava la sortida del primer comboi que feia el recorregut entre Glòries i Verdaguer. Ho ha fet sense incidents, a cinc quilòmetres per hora i acompanyat d'una àmplia comitiva de tècnics prenien nota de tots els indicadors per comprovar que tot estava bé. 43 minuts després, a les 23:38, el tramvia ha arribat a terme conquerint, finalment, el primer dels trams centrals de la Diagonal.

Tenir un tramvia sense pals ni cablejat aeri aviat serà una realitat a Barcelona. El nou traçat del tramvia que passarà per la Diagonal funcionarà amb una catenària soterrada, pionera a l'Estat. És a dir, l'electricitat que nodrirà aquest nou transport no arribarà pel sostre, sinó que sortirà del terra. Es tracta d'un sistema que encara no s'ha implantat en cap ciutat espanyola i que només tenen algunes ciutats europees com Reims o Bordeus, a França.

El mapa de les obres que Barcelona té en marxa aquest estiu inclou, esclar, totes les actuacions engegades pel govern de Colau, des dels eixos verds de l'Eixample fins al carril bici de Via Augusta o la Via Laietana. I el nou equip de govern repeteix el mantra que res no s'atura i que, en tot cas, ja es reavaluarà més endavant com funciona tot, especialment el carril bici de la Via Augusta, que preveu tenir enllestit el 15 de juliol. "No parem res", ha repetit el nou enginyer en cap de la ciutat, Oriol Altisench, en la tradicional roda de premsa sobre les obres d'estiu que, els últims anys, portava el segell de qui era el gerent de Mobilitat del govern anterior, Manuel Valdés.

"Si vostè està en contra de Colau, ho té molt fàcil: voti Trias". Aquest era el missatge que llançava l'alcaldable de Junts per Barcelona en el míting final, després d'una campanya centrada a presentar-se com el "vot útil" per aglutinar el malestar generat pel govern de comuns (i socialistes, esclar). Trias va ser capaç de concentrar aquest descontentament i va sumar fins a 149.235 vots (el 22,4%), amb crítiques a problemes com la neteja i propostes com la cobertura de la ronda o aturar alguns dels projectes estrella del govern Colau. L'exemple paradigmàtic és el del tramvia, que el guanyador de les eleccions ja ha deixat clar que, si depengués d'ell, no continuaria més enllà de Verdaguer, que és el tram que ja està en obres. En plenes negociacions per superar la investidura, però, Trias matisa que està disposat a parlar de tot amb els possibles socis. Tot està ara sobre la taula de negociació, especialment amb ERC, que és qui hi ha mostrat més predisposició i qui podria posar com a condició algun projecte. Això és tot el que Trias ha dit en campanya (o al programa) que aturaria o modificaria si arriba a ser l'alcalde:

El tramvia per la Diagonal és la infraestructura que més debat polític ha generat a Barcelona. Fins al punt que el partit d'Ada Colau, tot i que ja el portava al programa el 2015, no va trobar aliats per començar l'enllaç fins al seu segon mandat. Ara, amb les obres ja en marxa entre les Glòries i Verdaguer (la previsió és que aquest tram estigui enllestit el març de l'any que ve), l'obra continua generant debat, i alcaldables com Xavier Trias (Junts) es presenten a les eleccions defensant no fer el tram següent, el que ha de completar la connexió fins a Francesc Macià. Segons l'enquesta de l'ARA, només un 21,8% dels barcelonins diuen que estan molt en desacord amb el projecte. La meitat (50,2%) es declaren molt a favor de culminar l'obra i hi ha quasi un quart de la població (23,3%) que declara indiferència sobre la connexió.

L'habitatge, el model econòmic (sobretot el turístic) i el gran bloc d'urbanisme i de mobilitat són els principals pilars sobre els quals pivota la campanya electoral a Barcelona, ocupacions al marge. Els debats, convertits quasi en un plebiscit sobre Ada Colau, se centren en punts com si cal unir o no el tramvia per la Diagonal o si cal continuar traient carrils de trànsit a l'Eixample o no. Si es miren els grans ítems, qui tenen més coses en comú són l'equip de Colau i el d'Ernest Maragall (ERC). Va quedar clar en el debat temàtic sobre mobilitat que va organitzar fa uns dies un conglomerat d'entitats com Eixample Respira i la plataforma Promoció del Transport Públic. Els representants de cada partit havien d'aixecar targetes verdes o vermelles per dir si estaven d'acord o no amb cada projecte. Comuns i republicans van coincidir en tot només amb un petit matís: estudiar o no obrir el Bicing a usos puntuals per a gent de fora de la ciutat (ERC no es tancava a estudiar-ho). Amb el PSC, en canvi, hi ha diferències més de fons i, sobretot, de ritme. Aquí teniu un resum de les respostes, complementades amb el que cada formació defensa al programa electoral:

El partit de l'alcaldessa, Ada Colau, ja té tancat el programa amb el qual concorrerà a les municipals per intentar assegurar-se un tercer mandat. Les promeses que s'hi recullen van en la línia de consolidar el que ja s'ha fet durant aquests anys (i continuar pacificant, per exemple, un de cada tres carrers a l'Eixample) i, en alguns casos, doblar l'aposta. Proposen, per exemple, estudiar si es poden "replantejar" carrers tan transitats com Aragó o la Gran Via. El programa defensa, en aquest sentit, que amb la implantació de la zona de baixes emissions (ZBE) no n'hi ha hagut prou per complir amb els objectius de qualitat de l'aire que marca l'OMS i que els experts assenyalen que caldria reduir en un 30% la circulació de vehicles.

El d'aquest divendres era l'últim ple del mandat a Barcelona, una sessió exprés perquè ja no té ni discussió política i només serveix per donar llum verda als últims projectes, com el reconeixement pòstum al Juanito de la Boqueria i el pla per a la reforma de l'Estació de Sants i l'entorn. "Molta sort a tothom en aquest últim mes i, sobretot, a la vida", acabava l'alcaldessa, Ada Colau, en referència a la batalla que ara comença (o més ben dit, continua). Però aquest cop els punyals es llançaven fora de la sala de plens, amb el PSC posant cada cop més distància amb els comuns. El gran conflicte eren les paraules del candidat socialista, Jaume Collboni, en un acte ahir al vespre al Círculo Ecuestre, on va defensar no començar més grans obres fins a haver digerit les moltes que ja estan en marxa. Ja havia dit que això incloïa els nous eixos verds de l'Eixample, però ahir hi va posar també les obres d'enllaç del tramvia per la Diagonal, un projecte del qual els socialistes no s'havien desmarcat en cap moment. Les úniques grans obres que el PSC defensa a l'Eixample el mandat que ve són les de recuperació d'interiors d'illa.

Les eleccions del mes de maig i un possible canvi de color a l'Ajuntament de Barcelona no haurien de fer perillar la connexió del tramvia per la Diagonal. Aquest és el missatge que ha deixat clar aquest matí el conseller de Territori, Juli Fernàndez, que ha assegurat que el Govern està "del tot compromès" a acabar la unió prevista. Durant una visita d'obres a aquesta infraestructura, Fernández ha recordat que si ara mateix el tramvia "és una realitat" és perquè totes les administracions "hi són". "Aquesta obra continuarà els pròxims anys i passarem de 100.000 usuaris a 220.000, o el que és el mateix: arribarem als 65 milions de viatges anuals, fet que converteix aquesta infraestructura en un element transformador per a la mobilitat de Barcelona", ha dit Fernàndez.

El govern de Colau ja té en marxa les obres del projecte que més polèmica ha generat, els últims anys, a Barcelona: l'enllaç dels tramvies per la Diagonal. Des de principis de març que les màquines treballen en el tram que va des de la plaça de les Glòries fins a l'estació de metro de Verdaguer, però l'equip de l'alcaldessa vol garantir que el projecte s'executa sencer i en el mínim de temps possible. I pel mig hi ha, esclar, unes eleccions municipals, el maig del 2023, que poden generar incerteses. El que ha anunciat aquest dissabte l'Ajuntament és que surt a licitació el projecte executiu de la segona fase d'obres, el que hauria de prolongar el tramvia des del passeig de Sant Joan fins a la plaça de Francesc Macià. Un pas que podria quedar en paper mullat si així es decidís, però que busca garantir que l'obra es fa tal com s'havia previst.

Primer un missatge tranquil·litzador: l'Ajuntament de Barcelona no preveu que aquest sigui un estiu especialment complicat per la convivència amb les obres. Però n'hi haurà, potser no tantes com l'any passat (62), però de més impacte per als ciutadans, sobretot a l'Eixample, on es preveu que comencin de manera simultània els treballs en els 36 trams de carrer que s'han de convertir en els primers eixos de la superilla i les obres del tramvia per la Diagonal, que s'acceleraran aprofitant la baixada d'activitat de l'agost. En total, el catàleg d'obres d'estiu de la ciutat inclou 56 actuacions (23,5 milions d'inversió municipal), entre les quals també destaca l'avenç de les reformes de la Via Laietana i de Pi i Margall, que són dos dels projectes estrella del govern municipal per a aquest tram final de mandat. Aquestes obres eleven a 183 el còmput total en marxa de la ciutat durant els mesos d'estiu.