Urbanisme
Societat  /  Barcelona 07/03/2022

El tramvia s'obre pas per la Diagonal de Barcelona

La connexió entre la plaça de les Glòries i Verdaguer funcionarà el 2024 i Colau ho celebra com una imposició del "sentit comú"

4 min
Un tramvia circulant per l’avinguda Diagonal.

BarcelonaDivuit anys després d'haver recuperat els tramvies i després de molts informes tècnics i encara més batusses polítiques, Barcelona comença aquest dilluns les obres per connectar el Trambaix i el Trambesòs pel trajecte més recte: la Diagonal. Queden enrere debats com el de fer l'enllaç per la trama de l'Eixample , si de forma soterrada o amb nous autobusos. L'acord polític entre el govern de Colau i el grup municipal d'ERC permet, finalment, començar aquests treballs, després que els comuns topessin el mandat passat amb l'oposició dels republicans, liderats llavors per Alfred Bosch, i amb un cop de realitat que els va fer assumir ben aviat que no podrien tenir preparat el projecte de la connexió en 100 dies des que arribessin a l'alcaldia, com recollien en el seu primer pla de xoc. "Hem lluitat molt per arribar fins aquí", exclamava avui l'alcaldessa.

El desembre del 2020, però, BComú, el PSC i ERC ja escenificaven l'entesa per tirar endavant aquesta obra, que havia quedat maleïda des del referèndum sobre la reforma de la Diagonal del 2010, quan el govern del socialista Jordi Hereu defensava l'opció A, la de les voreres amples (un bulevard) i el tramvia enllaçat, i es va endur la doble derrota de la baixa participació (12,2%) i el triomf sense matisos de l'opció que defensava no tocar res, la C, que va obtenir el 78% dels vots. Han passat 12 anys, però avui la ciutat deixa enrere tots aquests debats i comença l'obra que ha d'unir les dues xarxes tramviàries. "El sentit comú s'ha obert camí", ha celebrat l'alcaldessa, al costat del president de la Generalitat, Pere Aragonès, en l'acte oficial d'inici d'obres per simbolitzar l'entesa entre administracions i començar a acabar amb el "disbarat" d'haver invertit en dues grans infraestructures metropolitanes i no haver-les connectat entre si. Aragonès ha elogiat que es faci un pas important cap a la descarbonització de la mobilitat i cap a la millor articulació dels territoris metropolitans.

Inici de les obres del tramvia per la Diagonal
Primera fase de la unió del tramvia i parades que es construiran

Diagonal

Sagrada Família

Verdaguer

Verdaguer

Urbanització

Sant Joan - Glòries

castillejos

Encants

lepant

passeig de sant joan

Sicília

Passeig de Gràcia

independència

Clot

Monumental

Girona

Monumental

Passeig de Gràcia

Can Jaumandreu

Glòries

Tetuan

La Farinera

marina

Glòries

Ca l’Aranyó

Nou intercanviador

tramvia / metro / bus

Catalunya

Urquinaona

Auditori i Teatre Nacional

passeig de sant joan

Verdaguer

Girona

Verdaguer

Sagrada Família

Tetuan

Sicília

Urbanització

Sant Joan - Glòries

marina

lepant

Monumental

Monumental

castillejos

Encants

independència

Auditori i Teatre Nacional

Glòries

Nou intercanviador

tramvia / metro / bus

Clot

Glòries

La Farinera

Verdaguer

Girona

Verdaguer

pg. de sant joan

Sagrada Família

Tetuan

Sicília

Urbanització

Sant Joan - Glòries

marina

lepant

Monumental

Monumental

castillejos

Encants

independència

Auditori i Teatre Nacional

Glòries

Nou intercanviador

tramvia / metro / bus

Clot

Glòries

La Farinera

La presentació s'ha fet des del Disseny Hub Barcelona, que és l'àmbit on es farà el nou intercanviador entre tramvia, metro i autobús. I ha comptat amb representants dels ajuntaments metropolitans que també es beneficiaran de l'obra –i que han recordat els molts dubtes que va generar al principi el retorn del tramvia i el nivell de satisfacció actual amb el seu servei– i de la Plataforma per a la Promoció del Transport Públic (PTP), que és qui durant tots aquests anys s'ha posicionat de manera inequívoca a favor de la connexió i qui ja ha posat deures a l'Ajuntament, el Govern i l'Estat perquè no es quedin aquí i allarguin les línies actuals, facin més carrils bus-VAO i millorin el servei de Rodalies.

Glòries-Verdaguer en set minuts

De moment el govern municipal s'agafa als molts estudis encarregats sobre la connexió i defensa que el tramvia enllaçat pot captar 222.000 viatgers diaris, reduir en 12.500 els vehicles privats que circulen per la ciutat i connectar nou municipis. Ara l'objectiu és que el tramvia pugui connectar les Glòries i la plaça de Francesc Macià el 2026. La primera fase reformarà el tram que va des de les Glòries fins al carrer Girona, a l'alçada del metro de Verdaguer: un tram d'1,8 quilòmetres que sumarà tres noves parades (Monumental, Sicília i Verdaguer) i que hauria d'estar enllestit en 21 mesos, a finals del 2023, per estar operatiu el 2024. Aquesta prolongació ha de permetre anar de les Glòries a Verdaguer en un trajecte de només set minuts. La reurbanització d'aquesta primera fase ha de guanyar 8.400 metres quadrats per al vianant i dibuixarà una secció diferent en el tram que va de Castillejos a Lepant, que mantindrà la rambla actual al mig i ampliarà les franges laterals, i el tram fins al passeig de Sant Joan, que tindrà la plataforma del tramvia al mig.

Aquesta primera obra ja servirà perquè el Trambesòs pugui tenir 19.000 validacions més cada dia, un 58% més de les que té ara, quan acaba recorregut a les Glòries. Per aconseguir-ho cal incorporar tres tramvies nous i adaptar-los tots (18 en aquesta primera fase) al nou funcionament del tram central, que no tindrà catenària sinó un sistema d'alimentació contínua per terra que només s'activarà quan el tramvia passi per sobre de les vies. Això s'assoleix amb un tercer carril enrasat a la superfície entre els dos rails, que és el que alimenta els tramvies quan passen per sobre.

L'Ajuntament destinarà 56 milions a aquesta primera fase de l'obra i l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) n'hi posarà 52 més. I es treballa per deixar enllestit abans que acabi el mandat el projecte executiu per prologar el tramvia entre Verdaguer i Francesc Macià i que l'enllaç ja surti de l'esfera política. Els tècnics donaven avui per fet que l'obra continuarà amb la segona fase passi el que passi en les eleccions municipals del 2023, però caldrà tornar a avalar políticament la prolongació fins a Francesc Macià. Tots els parlaments han recordat avui les dificultats polítiques per arribar fins aquí i la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz ha aprofitat el seu torn de paraula per agrair també el paper del regidor republicà Jordi Coronas, que és qui va permetre acostar postures entre govern i oposició quan tot ja semblava perdut.

Principals afectacions de l'obra

Les afectacions previstes a curt termini no seran gaire diferents de les que ja hi ha a la Diagonal, on des del novembre del 2020 s'hi fan les obres del nou col·lector pluvial. A les Glòries s'ocuparan espais per on ara no circulen vehicles, tot i que sí que caldrà desviar la línia 7 d'autobusos, que passa per davant del Disseny Hub Barcelona. Les afectacions en aquesta zona aniran canviant a mesura que avanci l'obra. A la zona de la Diagonal entre els carrers Castillejos i Marina sí que s'ocuparan les calçades laterals, on es retiraran els dos cordons d’estacionament i es tallarà un carril de trànsit a banda i banda. Hi haurà un carril de circulació operatiu a cada lateral.

També hi haurà afectacions a la plaça de Pablo Neruda: s'habilitarà un carril addicional de circulació al carrer Aragó, entre el carrer de la Marina i el de Sardenya, que permetrà tallar el trànsit a la Diagonal. A la mateixa avinguda, entre els carrers Sardenya i el passeig de Sant Joan, on bona part del tronc central ja està tallat al trànsit per les obres del col·lector, s'estendrà el tall a tot el tram. Es mantindran els laterals oberts, amb certes restriccions, però garantint l’accés a veïns i pàrquings. El que s'obrirà ara és el sentit ascendent del passeig de Sant Joan, actualment tallat per les obres del col·lector. Això farà que la circulació i els autobusos que ara es desviaven des del passeig de Sant Joan puguin mantenir el traçat recte pel passeig.

Les dates clau del projecte més debatut

Inici d'obres

El 7 de març del 2022 passarà a la història com el dia que Barcelona va començar, a la plaça de les Glòries, els treballs per connectar, per fi, el Trambaix i el Trambesòs.

El pacte amb ERC

El desembre del 2020 i quan el líder d'ERC ja era Ernest Maragall i no Alfred Bosch, el govern de comuns i socialistes i els republicans van rubricar l'entesa per desbloquejar l'enllaç dels tramvies. L'acord incloïa un conveni amb l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que fixa que les obres les finançaran íntegrament Generalitat i Ajuntament amb diners públics i que, un cop expirat el contracte vigent amb les concessionàries, la gestió del servei passarà a ser pública.

Barcelona en Comú ressucita el projeccte

L'equip de l'alcaldessa Ada Colau va arribar a l'alcaldia, el 2015,amb idees clares en matèries com ordenar el turisme i també en mobilitat: una de les prioritats era recuperar el projecte de connectar el Trambaix i el Trambesòs. La iniciativa va topar, durant el primer mandat, amb rebuig polític perquè ERC exigia deixar clar que la inversió que s'hi fes no beneficiaria els privats que operen el servei.

El referèndum del 2010

Una data maleïda en la història del tramvia a Barcelona és la del 16 de maig del 2010, que és quan es van donar a conèixer els resultats de la consulta ciutadana convocada per decidir el futur de la Diagonal. A banda de la baixíssima participació (només el 12,1% del cens), l'opció que es va imposar de manera inapel·lable va ser C, que és la que defensava no tocar res. És a dir, ni bulevard, ni rambla ni tampoc tramvies enllaçats. La votació va passar una forta factura política al govern del socialista Jordi Hereu, que d'entrada va destituir el primer tinent d'alcaldia, Carles Martí, i va deixar la connexió dels tramvies sepultada en un calaix.

Barcelona recupera els tramvies

L'abril del 2004 es va inaugurar el Trambaix i el mes següent va començar a funcionar el Trambesòs. Barcelona recuperava així aquest mitjà de transport 33 anys després d'haver-lo acomiadat. La connexió de les dues xarxes ha estat present en els tres Plans Directors d'Infraestructures (PDI) de la Generalitat que s'han redactat fins ara.

stats